Jaunagorri
| Tipus | geni  |
|---|---|
| Origen | Vall de Varetons i Vall de Roncal |
| Dades | |
| Pseudònim | Jaun gorri, Jona gorri, Yaunagorri, Yanagorri |
| Gènere | masculí |
| Ocupació | mag |
| Residència | Pic d'Anie |
| Altres | |
| Part de | mitologia basca |
| Domini | tempesta i calamarsa |
| Equivalent | Mikelats i Mari |
Jaunagorri ('el senyor vermell' en basc), també anomenat segons la zona Jaun gorri, Jona gorri, Yaunagorri o Yanagorri, és un geni o esperit de la mitologia basca associat amb Mari.[1] Viu al cim de l'Auñamendi,[2] a la vall bearnesa de Varetons, ben a prop d'Izaba, a la vall navarresa de Roncal.
Cap de les fonts que l'esmenten no proporciona informació sobre l'aspecte físic de Jaunagorri, només es diu que va vestit de vermell.
Creences
El seu habitatge habitual és un palau que es troba al cim del Pic d'Anie (en basc, Auñamendi), de 2.504 m d'alçada, una muntanya considerada com «un lloc emblemàtic tradicional de la muntanya basca»[3] i la «muntanya sagrada dels bascos».[4]
Es diu que al cim de la muntanya hi ha també un jardí meravellós que produeix fruits que atorguen la immortalitat. Altres llegendes expliquen que tant el palau com els jardins de Jaunagorri (o Jona Gorri) els protegeixen els «Peluts» (mot gascó homònim al català), uns gegants mitològics que hom ha relacionat amb els basajaunak bascos. Els Peluts també són els guardians dels tresors que Jaunagorri té a les coves més profundes de l'enorme paviment de pedra calcària de l'Auñamendi.[5]
Al Varetons es creia que certes plantes que creixen als jardins de Jona Gorri, a més d'atorgar la immortalitat, donarien a qualsevol home prou força per a derrotar els Peluts si se'n feia una poció. La llegenda que les residències màgiques de palaus o criatures mitològiques es troben als cims més alts dels Pirineus està molt estesa per tota la serralada.[5]
En alguns contes,[6] Jaunagorri és un senyor del castell molt ric, d'alguna manera relacionat amb el diable, els intents del qual són frustrats per Sant Pere.
Les tempestes
Es deia que els agosarats que intentaven pujar al cim de l'Auñamendi eren repel·lits per terribles tempestes o calamarsades desencadenades pel «senyor vermell». Poc abans de la Revolució Francesa, els habitants de Lascun, ben a prop, van impedir a l'erudit Jean-Charles de Borda d'intentar pujar al Pic d'Anie per aquest motiu. Segons altres fonts, va ser al seu cosí, el geòleg Jean-François de Borda, a qui es va impedir de pujar-hi.[7]
Segons José Miguel de Barandiarán, alguns habitants de Lascun veien en Jaunagorri una representació de Mari, sempre en relació amb les tempestes que aquesta figura podia causar. Hippolyte Taine va recollir aquesta mateixa creença al seu llibre de viatges pels Pirineus el 1855:
| « | (francès) les habitants de Lescun, qui voient les orages et la foudre se former sur la montagne d'Anie, la regardent comme le séjour de leur Yona-Gorri, mot à mot, l'être habillé couleur de feu. Ils voient d'un œil inquiet tout étranger qui va sur cette montagne, parce que Yona-Gorri s'irrite de ces visites indiscrètes, et se venge en lançant des orages sur les plaines. | (català) els habitants de Lascun, quan veuen tempestes i llamps formant-se a l'Anie, el consideren la morada del seu Yona-Gorri, literalment, l'ésser vestit del color del foc. Miren amb aprensió qualsevol estrany que vagi a aquesta muntanya, perquè Yona-Gorri s'irrita per aquestes visites indiscretes, i es venja desencadenant tempestes sobre les planes. | » |
| — Hippolyte Taine, Voyage aux eaux des Pyrénées (1855) | |||
Jaunagorri o Yanagorri
Malgrat que algunes llegendes l'anomenen Jauna i, per tant, el fan un geni masculí, d'altres li diuen Yanagorri, Yona Gorri o Jona Gorri 'la de la saia vermella' i la descriuen igual que la deessa Mari.[8][9] Per tant, no és clar si es tracta d'un geni específic de l'Auñamendi, un mag que crea tempestes, o d'una més de les nombroses denominacions que rep Mari al llarg del País Basc (vegeu Noms de Mari). Cal recordar que Mari es trasllada d'un cim a l'altre de les muntanyes basques i, juntament amb Sugaar, provoca les tempestes, com fa també el seu fill Mikelats.
Sobre el color vermell
Segons el naturalista bearnès Claude Dendaletche, el vermell (gorri), el negre (beltz) i el blanc (zuri, xuri) són colors que formen part de l'«espectre cromàtic de la civilització de les muntanyes basques»[10] i estan vinculats a la mitologia basca. A través dels colors demoníacs per excel·lència, el vermell i el negre, en oposició al blanc, aquest espectre de colors es fa servir per a crear topònims que fan referència a animals mitològics (Behigorri, Aatxegorri, Akerbeltz) o muntanyes (Otsogorrigaña, Lurgorri, Haranbeltz). A més, Mari es representa sovint vestida de vermell. Es tractaria, potser, d'una manera de conjurar els perills associats a aquests llocs.[11]
Arbre genealògic
| Princesa de Mundaka  | Sugaar  (Foc, serp) | Mari (Deessa) | Amalur (La Mare Terra) | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Jaun Zuria (Senyor de Biscaia) | Mikelats (Mal esperit) | Atarrabi (Bon esperit) | Eguzki amandre (L'àvia sol) | Ilargi amandre (L'àvia lluna) | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Urtzi (Déu del cel) | Hodei (Núvol, tro) | Eate (Tempesta) | Jaunagorri (Tempesta) | Eguen (Déu de la llum) | Gaueko (La nit) | Aide (Aire, boira) | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
 | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Referències
- ↑ Cerquand, Jean-François. Légendes et récits populaires du Pays Basque : Recueillis dans les provinces de Soule et de Basse-Navarre (en francès). 1a ed. 1876. Burdeus: Aubéron, 2006. ISBN 2844980937. OCLC 68706678.
- ↑ Barandiarán, José Miguel de. Obras Completas (en castellà). Bilbao: Editorial la gran enciclopedia vasca, 1972.
- ↑ Dendaletche, Claude. Montagnes et civilisation basques (en francès). Denoël, 1978. «haut lieu traditionnel de la montagne basque»
- ↑ House, Alan. Walking Across Spain - The Pyrenees from the Atlantic to the Mediterranean (en anglès). Lulu Press, 2012. ISBN 9781471002830.
- 1 2 Marliave, Olivier de. Petit dictionnaire des mythologies basque et pyrénéenne (en francès). París: éditions Entente, 1997. ISBN 978-2726601105.
- ↑ Vinson, Julien. «Les douze mystères». A: Folk-lore du Pays Basque (en francès). París: Maisonneuve et Larose, 1967 [1a. ed. 1883], p. 11-14 (Littératures populaires de toutes les nations, núm. 15). ISBN 9781289447281. OCLC 1060385.
- ↑ «Les sorciers du pic d'Anie» (en francès). pyrenees-passion.info. [Consulta: 22 desembre 2025].
- ↑ Aitor, Ventureira San Miguel. «Pico Auñamendi: feudo de Yona Gorri» (en castellà). noticiasdealava.eus, 31-08-2024. [Consulta: 12 gener 2026].
- ↑ «La mariquita. Marigorringoa» (en castellà). atlasetnografico.labayru.eus. Atlas Etnográfico de Vasconia. [Consulta: 12 gener 2026].
- ↑ Labat, Claude. Libre parcours dans la mythologie basque : avant qu'elle ne soit enfermée dans un parc d'attractions (en francès). Baiona; Donostia: Lauburu; Elkar, 2012, p. 55. ISBN 9788415337485. OCLC 795445010.
- ↑ Dendaletche, Claude. L'archipel basque à la recherche d'une identité moderne (en francès). Privat, 2005. ISBN 9782708956193.
Bibliografia
- Arana, Anuntxi. De la mythologie basque : gentils et chrétiens [Euskal mitologiaz : jentilak eta kristauak] (en francès). Traducció: Edurne Alegria. Donostia: Elkar, 2010. ISBN 9788497838214. OCLC 698439519.
- Barandiarán, José Miguel de. Mythologie basque [Mitología vasca] (en francès). Traducció: Olivier de Marliave. Pròleg: Jean Haritschelhar. Fotografies: Claude Labat. Tolosa de Llenguadoc: E.S.P.E.R., 1989 (Annales Pyrénéennes). ISBN 2907211056. OCLC 489680103.
- Marliave, Olivier de; Pertuzé, Jean-Claude. Panthéon Pyrénéen (en francès). Tolosa de Llenguadoc: Loubatières, 1990. ISBN 9782862661476.
