Quefir d'aigua

Infotaula begudaQuefir d'aigua
Aigua fermentada amb grans de Quefir Modifica el valor a Wikidata
TipusBeguda fermentada
OrigenPossiblement regions del territori mexicà
IngredientsGrànuls de quefir, aigua, sucre i fruita
Mètode de preparacióFermentació làctica i alcohòlica
Grànuls de quefir d'aigua de 5 mm

El quefir d'aigua (en anglès i altres llengües: tibicos) és una beguda fermentada, d'origen no làctic, que s'obté a partir de grànuls formats per una comunitat simbiòtica de bacteris i llevats. Aquests microorganismes s'organitzen en un biofilm de polisacàrids, de dextrans i altres exopolisacàrids, que constitueixen l'estructura física del gra i li confereixen la seva aparença translúcida, fràgil i amb diàmetres que solen oscil·lar entre 1 i 10 mm.[1] La seva composició microbiana, en la qual destaquen els bacteris Lactobacillus, Bifidobacterium i Acetobacter, i alguns llevats, com ara Saccharomyces, és responsable del procés fermentatiu i de la generació de metabòlits bioactius.[2][3][1][4]

Aquesta combinació de microorganismes i compostos derivats de la fermentació dona lloc a una beguda lleugerament àcida i refrescant, amb un contingut baix d'alcohol i rica en vitamines, antioxidants, polisacàrids i metabòlits amb activitat antiinflamatòria.[5][1][4]

El quefir d'aigua pot tenir efectes beneficiosos sobre la salut: modulació de la microbiota intestinal, reducció de l'estrès oxidatiu, propietats antimicrobianes i activitat antitumoral mitjançant la regulació de rutes cel·lulars.[1]

El quefir d'aigua no només es consumeix com a beguda probiòtica funcional, sinó que també es considera un ingredient prometedor en el desenvolupament de productes cosmètics, aliments funcionals i aplicacions biotecnològiques orientades a la salut intestinal, la regulació immunitària i la prevenció de malalties associades a l'oxidació o la inflamació crònica.[1][4]

Origen

L'origen del quefir d'aigua, també conegut com a tibicos o tibi, presenta un cert grau d'incertesa històrica. A diferència del quefir de llet, lligat clarament a les regions del Caucas, els grànuls del quefir d'aigua no disposen d'un punt d'origen únic i documentat. Diversos estudis assenyalen que els primers testimonis registrats van aparèixer durant la segona meitat del segle xix.[6][5]

Un dels primers informes científics descriu l'ús de grànuls similars al quefir d'aigua en la preparació de la denominada ginger beer, una beguda fermentada de gingebre. Segons aquestes fonts, els soldats britànics que retornaven de la Guerra de Crimea (1855) haurien introduït al Regne Unit la planta que es coneixia com a ginger-beer plant, que es feia servir per elaborar aquesta beguda refrescant i lleugerament alcohòlica.[5][6]

Paral·lelament, altres documents assenyalen que el quefir d'aigua va ser descrit el 1889 a Mèxic, on es coneixia amb el nom de tibi o tibicos. En aquest context, els grànuls apareixien de manera natural a la superfície de fruits i fulles de plantes del gènere Opuntia (nopal), on es desenvolupaven en ambients rics en sucres vegetals. A partir d'aquests grànuls naturals, es preparaven begudes fermentades dolces amb aigua i sucre, un procediment que coincideix plenament amb la definició actual del quefir d'aigua.[6][5]

Els noms històrics associats al tibicos són nombrosos i reflecteixen la seva difusió internacional al llarg del segle xix i inicis del segle xx. A Europa i Àsia es documenta l'ús de denominacions com bébée, ginger beer plant, African bees, Japanese beer seeds o balm of Gilead, mostrant una circulació notable d'aquests grànuls en diverses tradicions fermentatives.[5][6]

Tot i que s'han proposat altres possibles orígens, com ara el Tibet, Ucraïna o determinades regions del Caucas, actualment la comunitat científica considera el territori mexicà com el possible origen natural més probable dels grànuls del quefir d'aigua.[5][6]

Estructura química

Els grànuls de quefir estan formats per una matriu de dextrà. Aquesta xarxa de dextrà està constituïda per unitats de glucopiranòsid enllaçades mitjançant unions α-D-(1→6), amb ramificacions laterals connectades per enllaços (1→3).[7]

La formació d'aquesta estructura és possible gràcies a l'activitat de diversos microorganismes presents en els grànuls, entre els quals destaquen Lactobacillus casei, Leuconostoc mesenteroides, Lactobacillus nagelii, Lactobacillus hordei i Lactobacillus hilgardii. Aquests bacteris participen en la síntesi del dextrà, contribuint a la cohesió i estabilitat del consorci microbià.[7]

A diferència dels grànuls de quefir de llet, els de quefir d'aigua no són capaços de créixer en medis lactis. Això és degut perquè Lactobacillus hilgardii, un dels microorganismes clau, no pot metabolitzar la lactosa i com a conseqüència no es produeixen els polisacàrids necessaris per a la proliferació de la biomassa en aquest tipus de medi.[7]

Elaboració i fermentació

Elaboració

L'elaboració del quefir d'aigua consisteix principalment en una única fermentació, tot i que en alguns casos se'n pot dur a terme una segona.[8] Inicialment, els grànuls de quefir s'immergeixen en una solució d'aigua ensucrada, a la qual es poden afegir fruites seques o fresques per enriquir el sabor i el contingut nutricional. La barreja es manté a temperatura ambient (aproximadament entre 20 i 25 °C) durant un període de 24 a 72 hores, en absència de llum. Un cop finalitzada la primera fermentació, es poden retirar els grànuls per reutilitzar-los, mitjançant una filtració, o iniciar una segona fermentació que n'intensifiqui el gust i n'afavoreixi la carbonatació.[8]

Les proporcions de sucre en l'aigua poden variar entre el 6 per cent i el 30 per cent, mentre que la quantitat de grànuls pot oscil·lar entre el 6 per cent i el 20 per cent. Com que es tracta d'una preparació habitualment casolana, no existeix una estandardització formal del procés.[8]

Fermentació

En la fermentació del quefir es produeixen una sèrie de transformacions bioquímiques simultànies que tenen lloc tant en els grànuls com en el medi de cultiu. Els microorganismes presents en els grànuls experimenten un creixement actiu i sintetitzen glucans, fet que contribueix a l'augment de biomassa. Paral·lelament, els microorganismes del medi fermenten els sucres disponibles, en funció de les condicions ambientals i del tipus de substrat utilitzat.[5] Durant les primeres 24 hores del procés fermentatiu, s'observa una reducció dràstica de la concentració de sacarosa, que pot arribar fins al 98 per cent. Aquesta disminució s'associa a un increment progressiu de diversos metabòlits, com ara l'etanol, l'àcid làctic, el glicerol, l'acetat i el mannitol. La producció d'etanol, principalment donada per llevats com Saccharomyces cerevisiae, mostra una correlació positiva amb el consum de sacarosa en les fases inicials de la fermentació. Els llevats també disposen d'enzims com la invertasa, que catalitzen la hidròlisi de la sacarosa en fructosa i glucosa. Aquests monosacàrids són metabolitzats posteriorment per bacteris làctics i acètics, contribuint a la diversitat de compostos generats. En les etapes més avançades del procés, la concentració d'etanol tendeix a disminuir, ja que és oxidat a acetat per l'acció de bacteris acètics.[5]

Fermentació backslopping

La fermentació backslopping del quefir d’aigua es basa en la repetició successiva del cultiu utilitzant una porció dels grànuls anteriors, i la seva dinàmica depèn de tres paràmetres principals: l’interval entre backslops, el rentat dels grànuls i la temperatura d’incubació.[9] Quan els intervals són curts (24–48 h), predominen microorganismes de creixement ràpid com Lactobacillus nagelii i llevats com Saccharomyces cerevisiae, que generen fermentacions vives, amb més producció de CO₂ i etanol. Amb intervals intermedis o llargs (3–5 dies), el medi s’acidifica més i aleshores prosperen espècies com Leuconostoc pseudomesenteroides o Oenococcus sicerae, que aporten més àcids orgànics i un perfil sensorial més suau.[9] El rentat dels grànuls és un altre factor crític: rentar-los amb aigua redueix l’acidesa acumulada i els residus de sucre, fet que afavoreix bacteris associats al gra, com Lentilactobacillus hilgardii, i disminueix la presència de llevats lliures en el medi. Finalment, la temperatura d’incubació determina quines espècies dominen: a temperatures baixes (15–18 °C) solen predominar espècies com Lactobacillus mali; a temperatures moderades (20–25 °C) guanya presència Leuconostoc; i a temperatures elevades (28–30 °C) s’afavoreix el creixement de L. nagelii, cosa que accelera la fermentació i augmenta la producció de metabòlits com etanol, àcid làctic, acètic, glicerol i mannitol. Aquests paràmetres i exemples mostren com petits ajustos en el procés poden transformar profundament el perfil microbià i sensorial del quefir d’aigua.[9]

Condicions d'emmagatzematge

Per preservar la viabilitat microbiològica i capacitat fermentativa dels grànuls de quefir, es recomana conservar-los a una temperatura de refrigeració de 4 °C en aigua ensucrada, ja que aquesta condició preserva millor els bacteris làctics i bifidobacteris que la congelació a –18 °C, tot i que en ambdós casos disminueixen els llevats i lactococs. Aquesta condició permet mantenir l'activitat dels bacteris i llevats, així com la producció d'àcid làctic i etanol. A més, la refrigeració contribueix a preservar la textura i estructura dels grànuls sense signes evidents de putrefacció ni pèrdua de funcionalitat fermentativa.[10]

Per a l'ús domèstic es recomana guardar-los en un recipient de vidre tancat i fer una fermentació de prova per assegurar que el cultiu es reactiva segons es preveu.[10]

Diversitat microbiana del quefir d'aigua

La microbiota associada als grànuls de quefir d'aigua està constituïda per una comunitat diversa de microorganismes, incloent-hi bacteris de l'àcid làctic (LAB), bacteris de l'àcid acètic (ABB), llevats i altres microorganismes en menor proporció. Aquesta comunitat és essencial per al procés de la fermentació i generació de metabòlits bioactius que confereixen les propietats organolèptiques i funcionals del quefir.[8]

Quantificació i composició microbiana

Segons dades recopilades en estudis recents, s'estima que cada gram de gra de quefir d'aigua conté aproximadament 108 unitats formadores de colònies (UFC) de LAB, entre 106 i 108 UFC d'ABB, i entre 106 i 107 UFC de llevat.[8]

Els LAB estan representats principalment pel gènere Lactobacillus amb espècies com L. hilgardii, L. harbinensis, L. nagelii, L. paracasei i L. hordei.També s'hi troben altres gèneres com ara Streptococcus, Pediococcus o Leuconostoc[11].

Pel que fa als llevats, s'hi troben habitualment Saccharomyces cerevisiae, així com espècies dels gèneres Candida i Kloeckera.[11]

També s'hi han descrit bifidobacteris com Bifidobacterium aquikefiri,[11] un membre habitual del consorci.

SacarosaLactobacilEstreptococLeuconostocPediococcusSaccharomyces_cerevisiaeCandidaHanseniasporaDextranMannitolGlicerolDiòxid_de_carboniEtanolÀcid_acèticÀcid_làctic
Diversitat microbiana i producció de metabòlits bioactius del quefir d'aigua

Funcions metabòliques dels microorganismes

Durant la fermentació, aquests microorganismes consumeixen la sacarosa i produeixen compostos com ara àcid làctic, àcid acètic, etanol o diòxid de carboni (CO2), que confereixen al quefir el seu sabor característic i les seves propietats probiòtiques. A més, Saccharomyces cerevisiae s'associa amb la producció de glicerol, mentre que Lactobcillus hilgardii i Bifidobacterium aquikefiri contribueixen a la síntesi de mannitol a partir de fructosa.[11] Per altra banda, Lactobacillus brevis ha estat identificat com l'espècie responsable de la producció del polisacàrid dextran que forma els grànuls.[12]

Espècies emergents i noves troballes

Estudis recents de seqüenciació metagenòmica han revelat la presència d'una nova espècie bacteriana, Candidatus Oenococcus aquikefiri, filogenèticament relacionada amb Oenococcus oeni, bacteri responsable de la fermentació en el vi. Aquesta espècie, juntament amb altres microorganismes, participa activament en la transformació de sucres i generació de metabòlits secundaris i en la formació dels grànuls de quefir mitjançant enzims com la dextransucrasa.[11]

Variabilitat segons condicions

Les espècies dominants i la seva prevalença poden variar significativament en funció de diversos factors, com ara el substrat utilitzat (tipus de sucre, presència de nutrients, etc.), les condicions de fermentació (temperatura, durada, oxigenació, etc.), l'origen dels grànuls, o la diversitat de les mostres analitzades. Aquests factors també incideixen en la concentració de bioproductes generats, així com morfologia granular o la velocitat de creixement microbià.[8]

Interaccions simbiòtiques i paper ecològic

Les espècies microbianes presents en els grànuls de quefir d’aigua estableixen relacions simbiòtiques complexes, en les quals la producció i l’intercanvi de metabòlits secundaris actua com a font d’energia o com a estímul per al creixement d'altres membres. Aquesta complexitat funcional contribueix a l'estabilitat ecològica del sistema fermentatiu.[8]

Dinàmica i estabilitat

La composició microbiana es manté relativament estable durant el procés de fermentació fins a les 192 hores en estudis controlats. La major part es troben adherits als grànuls de quefir, on formen biofilms que afavoreixen la seva estabilitat i activitat metabòlica. El líquid fermentat conté una fracció activa però menys concentrada, amb menor diversitat. Passat aquestes 192 hores, l'acumulació de metabòlits pot alterar l'equilibri del consorci, reduint la viabilitat d'algunes espècies, augmentant l'acidificació del medi i es pot perdre diversitat funcional. L'excés de fermentació també pot provocar desbalanç osmòtic i inhibir el creixement microbià.[13]També s’ha evidenciat que la composició final de la beguda fermentada varia en funció de la proporció i composició dels grànuls utilitzats, així com el tipus de substrat de fermentació emprat. A més, la variabilitat en la composició microbiològica pot manifestar-se al llarg de fermentacions successives, fins i tot quan s'utilitzen els mateixos grànuls en condicions aparentment constants.[8]

Avenços en la caracterització de la comunitat

Des de la identificació inicial d’aquests microorganismes, el desenvolupament de tècniques moleculars avançades ha permès una caracterització més precisa de la diversitat microbiana implicada en la fermentació del quefir d’aigua. Nombrosos estudis microbiològics han contribuït a la comprensió global del sistema fermentatiu.[8]

Riscos per la salut

Una de les principals limitacions del quefir és la possible presència de contaminants que poden representar un risc per a la salut humana. L'aigua o els ingredients utilitzats poden contaminar-se amb bacteris, fongs o altres patògens si la manipulació o la fermentació no es fan en condicions higièniques adequades.[14]

Un altre aspecte a tenir en compte és el contingut d'etanol, que pot variar considerablement, i en alguns casos superar els límits establerts per a begudes considerades «sense alcohol». Això implica que el seu consum pot comportar la ingesta de petites quantitats d'alcohol, fet que constitueix un risc potencial especialment per a nens, adolescents, dones embarassades i persones grans.[15]

Fins a la data, no s'han registrat brots d'infecció alimentària atribuïts al consum de quefir d'aigua, i estudis experimentals no han detectat toxicitat ni efectes adversos associats a la seva ingesta.[16]

Propietats químiques

pH i acidesa

Durant la fermentació, el pH del quefir d'aigua disminueix significativament degut a la producció d'àcids orgànics, principalment àcid làctic, àcid acètic i àcid cítric. Els valors finals de pH solen situar-se entre 3,5 i 4,7, depenent del substrat utilitzat i de la duració de la fermentació. Aquesta baixada de pH està directament relacionada amb l'increment de la acidesa titulable, fet que contribueix al seu sabor lleugerament agre i a la seva estabilitat microbiològica.[8][13]

Contingut de sòlids i minerals

El contingut de sòlids solubles totals o «matèria seca» del quefir d'aigua oscil·la entre un 1,5% i 8,0%, depenent del tipus de sucre i medi de cultiu utilitzat. Així mateix, la fermentació influeix en la concentració de minerals com ara potassi (K), fòsfor (P), sodi (Na), calci (Ca) o magnesi (Mg), el quals es poden incrementar mitjançant l'adició de fruites o extractes vegetals durant el procés.[13]

Compostos volàtils

Els principals compostos volàtils produïts durant la fermentació són: etanol, àcid acètic, etil acetat, 1-butanol-3-metil acetat i àcid pentanoic. Aquests compostos són responsables del seu aroma característic i reflecteix l'activitat metabòlica conjunta de bacteris i llevats.[13]

Fenols i activitat antioxidant

Fruit de la aronia, utilitzat per donar sabor al quefir d'aigua

En fermentacions amb sucs vegetals, com per exemple el de aronia o el de raïm, s'ha observat un augment en el seu contingut de fenols totals (TPC), flavonoides (TFC), i antocianines (TAC). Aquestes modificacions químiques incrementen l' activitat antioxidant del producte final, fet que suposa un gran interès pels seus possibles beneficis funcionals.[13]

Macronutrients

El quefir d'aigua conté proteïnes, carbohidrats, vitamines del grup B (com B₂,B₆, B₇, i B₁₂) i una baixa quantitat de lípids. La composició exacta depèn del medi utilitzat per la seva fermentació sent major el contingut proteic quan es fan servir sucs de fruita o sèrum desmineralitzat com a base.[3][17]

Propietats funcionals

Propietats funcionals Mecanisme d'acció
Antihipertensiu La composició rica en pèptids bioactius generats durant la fermentació per bacteris i llevats és clau en els seus efectes antihipertensius. Diversos d'aquests pèptids actuen com a inhibidors de l'enzim convertidor de l'angiotensina (ECA), impedint la formació d'angiotensina II, un potent vasoconstrictor, i la degradació de bradicina, la qual exerceix una acció vasodilatadora. Aquest mecanisme contribueix a la reducció de la pressió arterial.[18]

Estudis experimentals han demostrat que la comunitat microbiana present en el quefir d'aigua pot disminuir la pressió arterial mitjana, millorant la sensibilitat baroreflexa, reduir la hipertròfia cardíaca i restaurar la funció endotelial en models animals de hipertensió. Aquests efectes podrien estar mediats per la modulació de la microbiota intestinal i la producció de compostos postbiòtics.[18]

Anticancerígen Provoca una disminució de la secreció de TGF-α, TGF-β i Bcl-2, però incrementa Bax, fet que afavoreix la mort cel·lular programada (apoptosi), reforçant l'efecte antiproliferatiu.[19]

Els pèptids actius presents, poden induir l'apoptosi mitjançant l'augment de les espècies reactives d'oxigen (ROS) i l'activació d'endonucleases dependents de calci i magnesi que provoquen l'escissió de l'ADN.[19]

Les esfingomielines presents estimulen la producció d'IFN-β, una citocina amb propietats antiproliferatives per limitar el creixement de cèl·lules canceroses.[19]

Antidiabètic Les soques de Lactobacillus, Bifidobacterium i Streptococcus presents en el grànuls presenten una millor sensibilitat a la insulina, millorant aquesta resistència.[20]

El consum de quefir pot contribuir a la regulació de la glucèmia, l'activitat d'enzims antioxidants, peroxidació lipídica, resposta immunitària amb alteracions en l'expressió de citocines proinflamatòries (IL-1, IL-6) i antiinflamatòries (IL-10), i una millora funcional de les cèl·lules β pancreàtiques.[20]

Antimicrobià Molts tipus de Lactobacillus, presents en el quefir, tenen la capacitat de produir compostos antimicrobians com ho són l'etanol, peròxid d'hidrogen i àcids orgànics.[21] La presència d'àcids augmenten l'acidesa intestinal inhibint el creixement de patògens.[14]
Antiinflamatori Diverses soques de Lactobacillus, Leuconostocs, Lactococcus i Bifidobacterium, han demostrat la capacitat de reduir citocines proinflamatòries com TNF-α, IL-6 o IL-1β, alhora que augmenten la producció de citocines reguladores, com la IL-10, Clau en la resolució de processos inflamatoris. alguns d'aquests microorganismes també inhibeixen vies moleculars como NF-kΒ, o TLR2/TLR4, responsables d'activar respostes inflamatòries descontrolades.[4]
Antioxidant Augment de l'activitat del glutatió peroxidasa i redueix els nivells de malondialdehid, dos marcadors claus en la regulació de l'estrès oxidatiu. A més, els components del quefir tenen la capacitat de captar radicals lliures com el 1,1-difenil-2-picrilhidrazil (DPPH) i el superòxid, així com inhibir la peroxidació de l'àcid linoleic. Això permet minimitzar el dany oxidatiu a l'ADN.[19]
Antimutagènic El quefir conté compostos com isòmers de l'àcid linoleic conjugat i àcids grassos (butíric, palmític, palmitoleic i oleic) que contribueixen a reduir la mutagènesi induïda per agents com metilmetanosulfonat, l'azida sòdica i l'aflatoxina B1. A més la seva ingesta també pot oferir protecció contra el dany cel·lular causat per radiacions ionitzants.[19]
Efecte hipocolesterolèmic[19] Permet una reducció del colesterol gràcies a l'inhibició de la seva absorció a l'intestí prim deguda a l'assimilació per part dels microorganismes presents.[18][19]

Beneficis per la salut intestinal

Els estudis recents sobre el quefir d'aigua mostren que aquest fermentat no làctic exerceix diversos efectes beneficiosos sobre la salut intestinal, tant a través de la seva microbiota viva com mitjançant metabòlits potsbiòtics derivats de la fermentació. Es pot destacar el seu potencial com agent modulador de la microbiota, reforçador de la barrera epitelial i regulador de la resposta inflamatòria local.[22][23]

Modificació beneficiosa de la microbiota intestinal

El augment de Bifidobacterium spp., gènere associat a una microbiota sana i a la regulació immunitari, es capaç de modificar la microbiota colònica, degut a la disponibilitat de carbohidrats derivats de la lisi microbiana, com glicans de llevats, que estimulen directament aquests bacteris.[22][23]

Per altra banda, es va demostrar el increment de la producció d'àcids grassos de cadena curta (SCFA), degut al metabolisme dels microorganismes de aquesta beguda, especialment butirat, acetat i propionat, metabòlits essencials per al manteniment d'una barrera intestinal forta i per la regulació de la inflamació local.[22][23]

També el consum de quefir d'aigua comporta una reducció de bacteris associats a estats inflamatoris o metabòlics, com el gènere Dorea, habitualment sobre-representat en individus amb asma, obesitat o diabetis tipus 2.[22][23]

Aquesta modulació suposa un desplaçament cap a una microbiota més resilient, amb menys compostos de fermentació proteolítica nocius i més metabòlits beneficiosos per al benestar intestinal.[22][23]

Reforç de la barrera intestinal

La integritat de la barrera epitelial és un component central de la salut intestinal, ja que evita la translocació de bacteris i toxines cap al torrent sanguini. Diversos estudis mostren que el quefir d'aigua contribueix de manera notable a reforçar-la. Els productes de quefir d'aigua poden millorar significativament la funció de la barrera epitelial, especialment en condicions d'inflamació induïda. Lactobacillus paracasei redueix la pèrdua de submucosa, augmentant el nombre de cèl·lules caliciformes productores de mucina i disminueix la inflamació, restaurant de forma estructural la barrera intestinal.[22][23]

Regulació de la resposta inflamatòria intestinal

El quefir d'aigua té una potent acció immunomoduladora mediant l'increment de IL-10, citocina que manté la tolerància mucosal i redueix l'expressió de TNF-α, actuant com a fre natural de la inflamació intestinal.[22]

A més a més, la presencia de Lactobacillus paracasei disminueix la infiltració de cèl·lules inflamatòries a la mucosa.[22]

Activitat hepatoprotectora

El quefir d’aigua ha despertat un interès creixent en hepatologia perquè diversos estudis indiquen que pot protegir el fetge davant diferents formes de dany hepàtic. La seva acció es basa principalment en tres mecanismes: la potent activitat antioxidant, que redueix la formació de radicals lliures responsables de l’estrès oxidatiu i de la mort dels hepatòcits; la seva capacitat antiinflamatòria, que limita la producció de citocines com TNF-α o IL-6 implicades en la progressió de l’hepatitis i la fibrosi; i la modulació de la microbiota intestinal, que disminueix la disbiosi associada a malalties com l'esteatosi hepàtica, l’hepatitis alcohòlica i el dany per fàrmacs. Aquestes accions combinades contribueixen a interrompre el cercle viciós entre inflamació, estrès oxidatiu i activació de les cèl·lules estrellades hepàtiques, un procés central en l’aparició de fibrosi i cirrosi. A més, estudis en models animals han demostrat que el quefir d’aigua pot reduir la necrosi hepàtica i millorar els marcadors bioquímics després d’exposició a toxines com el paracetamol, reforçant el seu paper com a agent hepatoprotector natural.[24]

Aplicacions

Indústria alimentària

El quefir d'aigua és una alternativa adequada per a les persones que no poden o no volen consumir quefir de llet, ja que també aporta microorganismes probiòtics beneficiosos. Embotellat és una beguda carbonatada alternativa als refrescos carbonatats usuals.[17]

Grànuls de Quefir

Un dels usos d'aquest quefir és utilitzar-lo com a base de begudes carbonatades; el diòxid de carboni produït durant la fermentació confereix una textura efervescent que permet la seva utilització per altres begudes, especialment en formulacions sense lactosa ni additius artificials.[17]

També té diverses aplicacions en la indústria alimentària. Pot usar-se com a cultiu iniciador en la producció de vinagre de poma,[25] massa mare per la producció de pa, beguda de fruites fermentades o formatges. En l'elaboració de la massa mare, s'aconsegueix una fermentació millor, amb una millora del sabor i una major frescor del pa. A més, pot duplicar la vida útil del pa gràcies a l'augment del pH i de la possible presència de bacteriocines, encara que es recomana fer estudis microbians del pa per poder determinar-ne les propietats microbianes.[17]

A la producció de formatge mozzarella, l'ús del quefir d'aigua aporta més duresa i millor masticació, mentre que té un impacte lleu en la resiliència, la cohesió i l'elasticitat. També aporta una major capacitat per fondre's i la pèrdua de greix en comparació amb el procés tradicional. En l'elaboració del formatge dur, el quefir d'aigua proporciona una millora significativa de les característiques d'aroma, sabor i textura en comparació al mètode tradicional.[17][18]

Indústria agroalimentària

En l’àmbit agroalimentari, el quefir d’aigua té un gran potencial com a eina de biopreservació i valorització de matèries primeres. D’una banda, els seus consorcis de bacteris làctics i llevats produeixen àcid làctic, acètic, etanol, CO₂ i altres metabòlits amb activitat antimicrobiana, cosa que el fa interessant com una eina prometedora per inhibir patògens i bacteris alteradors en aliments i begudes, encaixant amb la demanda de conservants net label i estratègies de hurdle technology.[26] A més, els microorganismes del quefir d’aigua s’han utilitzat per fermentar sucs vegetals (pastanaga, fonoll, meló, ceba, tomàquet, maduixa, etc.), donant lloc a noves begudes no làcties amb pH àcid, elevat creixement de bacteris làctics i llevats i un perfil sensorial apte per al consumidor, ampliant així l’oferta de productes probiòtics aptes per a vegans o persones amb intolerància als làctics. Aquest tipus de fermentació aprofita matèries primeres vegetals, permet transformar sucs en aliments funcionals i pot contribuir a la revalorització de subproductes hortofructícoles dins d’un model d’economia circular.[26]

Biomedicina

Es pot utilitzar el quefir d'aigua en aplicacions en ciències biomèdiques. Gràcies a les seves propietats, ha despertat un gran interès a la comunitat mèdica. Se n'ha estudiat la capacitat de preservar la viabilitat dels probiòtics amb una pèrdua després de 35 dies d'emmagatzematge a 20°C, reduint la susceptibilitat dels microorganismes probiòtics. També s'ha estudiat la capacitat de fer-lo servir com a vehicle d'administració de fàrmacs en malalties gastrointestinals o com a tractament de ferides cutànies.[17][19]

Indústria farmacèutica

El quefir d’aigua representa una font prometedora de biomolècules d’interès farmacèutic, especialment pels seus exopolisacàrids (EPS), els quals presenten propietats fisicoquímiques i bioactives molt valuoses. L’EPS obtingut dels grànuls de quefir d’aigua mostra una alta massa molecular, bona estabilitat tèrmica i una destacada capacitat d’adhesió a mucoses, característiques que el converteixen en un excel·lent candidat per al desenvolupament de sistemes de lliurament de fàrmacs, com hidrogels, films protectors o matrius per alliberament sostingut.[27] A més, els seus efectes antimicrobians contra patògens habituals i les propietats antioxidants i antiinflamatòries dels metabòlits associats al cultiu aporten un valor afegit a les formulacions terapèutiques, ja sigui per reforçar la resposta immunitària, protegir teixits o reduir processos inflamatoris. Gràcies al seu origen natural i a la seva compatibilitat biològica, el quefir d’aigua s’està consolidant com un ingredient clean-label d’interès creixent en la recerca farmacèutica moderna.[27]

Indústria cosmètica

En la indústria cosmètica, el quefir d’aigua destaca com una font de compostos actius capaços de reforçar la salut i l’equilibri de la pell. Els seus exopolisacàrids, amb capacitat de formar films protectors i retenir humitat, funcionen com agents hidratants naturals, estabilitzants i texturitzants que milloren la sensorialitat de cremes, gels i sèrums. Alhora, els metabòlits derivats de la fermentació, incloent-hi antioxidants, àcids orgànics i molècules amb activitat antiinflamatòria, ofereixen un potencial notable en cosmètica funcional i cosmecèutica, especialment en productes destinats a reduir l'estrès oxidatiu, suavitzar irritacions i reforçar la microbiota cutània. Gràcies al seu origen probiòtic i als beneficis associats a la modulació microbiològica, el quefir d’aigua és un ingredient ideal per a formulacions orientades a pells sensibles, envelliment cutani i rutines de “skin barrier repair”.[4]

Distinció amb el quefir de llet

El quefir de llet és una altra beguda que s'obté mitjançant un procés de fermentació; per tant, ambdós pertanyen a la mateixa família. Encara així hi ha diversos factors que els diferencien entre els dos.

Tipus de substrat i adaptació microbiana

El quefir de llet utilitza grànuls que fermenten la lactosa que es troba a la llet. En canvi, el quefir d'aigua s'adapta a sucres simples com la glucosa, fructosa o sacarosa. Això fa que els grànuls d'un tipus i de l'altre tipus no siguin intercanviables, ja que els microorganismes presents estan especialitzats en el seu respectiu medi de cultiu[28]

Quefir de llet, on s'observa la seva característica làctia.

Microbiota i estructura dels grànuls

Es poden trobar diferències notables entre els dos tipus de grànuls. Els grànuls de quefir d'aigua presenten una estructura més fràgil i transparent, amb un menor contingut proteic i lipídic, mentre que els del quefir de llet són molt més densos i rics en caseïna i grasses residuals.[29][30]

El quefir d'aigua sol tenir microorganismes com Lactobacillus hilgardii, Leuconstoc mesenteroides, Saccharomyces cerevisiae i Zygotorulaspora florentina, entre alguns, mentre que en el quefir de llet predominen Lactobacillus kefiranofaciens i Kluyveromyces marxianus.[31]

Composició i propietats químiques

El quefir d'aigua té un pH final àcid que oscil·la entre 3,5 i 4,7, amb nivells moderats d'àcids com el làctic, acètic o cítric. El seu contingut en sòlids solubles varia entre 1,5% i 8,0% i pot incloure una gran diversitat de minerals com fòsfor o magnesi. En canvi, el quefir de llet té un contingut proteic i lipídic major i el seu pH no sol ser molt àcid, ja que prové de la fermentació de la lactosa[32]

El producte final del quefir d'aigua és una beguda efervescent, lleugerament àcida i refrescant, amb un baix contingut alcohòlic i aroma afruitat. El quefir de llet, en canvi, posseeix una textura cremosa, amb un sabor més intens i característiques làcties marcades.

Importància de la distinció

La separació terminològica entre quefir de llet i quefir d'aigua és essencial per la investigació científica, indústria alimentària i regulació comercial. Els microorganismes, la composició i les propietats funcionals difereixen significativament entre els dos, el qual influeix en el seu valor nutricional, probiòtic i sensorial.

S'ha demostrat que encara que ambdós productes s'englobin baix el mateix terme general de 'quefir', representen ecosistemes microbians diferents amb desenvolupaments tecnològics i aplicacions diferents.

Comercialització i normativa alimentària

Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició (AESAN)

Segons el document Probióticos en los alimentos, publicat per l'Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició (AESAN), el quefir és un aliment fermentat que pot contenir microorganismes vius com lactobacils, estreptococs o llevats. Tot i això, no té cap declaració de salut autoritzada per la Unió Europea (UE).[33]

Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA)

Actualment a la Unió Europea no existeix una definició legal de «probiòtic» que s'utilitzi només per referir-se a microorganismes vius que poden tenir efectes beneficiosos per a la salut humana. El quefir pot portar el terme «probiòtic» en l'etiquetatge, però no pot afirmar que millora la digestió, reforça el sistema immunitari o aporta beneficis específics, si aquestes afirmacions no han estat autoritzades per l'EFSA (Autoritat Europea de Seguretat Alimentària).[33]

L'EFSA ha rebut més de 300 sol·licituds per autoritzar declaracions de salut relacionades amb probiòtics, però cap ha estat aprovada per la falta d'evidència científica robusta.[33]

El quefir es pot comercialitzar lliurement a Espanya i a la UE, sempre que compleixi la normativa general de seguretat alimentària i no inclogui afirmacions de salut no autoritzables.[33]

Normes tècniques aplicables

Diversos estàndards poden ser rellevants en la seva producció i control de qualitat.

  • ISO 22000:2018 - Sistemes de gestió de la seguretat alimentària[34]
    • Aquesta normativa garanteix el compliment dels estàndards internacionals de seguretat alimentària en el procés de producció
  • Reglament (CE) núm. 1924/2006 - Declaracions nutricionals i de salut[35]
    • No es poden fer afirmacions de salut si no estan autoritzades.
  • Reglament (CE) núm. 1169/2011 - Informació alimentària facilitada al consumidor[36]
    • Estableix normes sobre com s'ha de presentar la informació als consumidors en l'etiquetatge dels aliments.
    • Ha d'incloure obligatòriament: denominació de l'aliment, llista d'ingredients, al·lèrgies, quantitat neta, data de caducitat o consum preferent, condicions de conservació, dades del responsable i país d'origen.
  • Reglament (CE) núm. 178/2002 - Principis generals de la legislació alimentària[37]
    • Estableix les bases per garantir la seguretat dels aliments a la UE, incloent la traçabilitat, la responsabilitat dels operadors i la retirada de productes insegurs.

Perspectives futures

El quefir és una beguda fermentada de baix cost que està despertant un gran interès pel seu potencial en la prevenció i tractament de malalties no transmissibles.[38] Amb els avenços en la seqüenciació genètica d'alt rendiment i l'anàlisi metagenòmica, es preveu una comprensió més profunda de la composició del quefir. Això permetria identificar i aïllar els microorganismes responsables dels efectes beneficiosos, de la mateixa manera, desenvolupar un protocol de producció unificat, combinant les millors soques de quefir per crear productes amb efectes més potents i controlats.[39]

Referències

  1. 1 2 3 4 5 Sharifi, Mohammadreza; Moridnia, Abbas; Mortazavi, Deniz; Salehi, Mahsa; Bagheri, Marzieh «Kefir: a powerful probiotics with anticancer properties» (en anglès). Medical Oncology, 34, 11, 11-2017. DOI: 10.1007/s12032-017-1044-9. ISSN: 1357-0560.
  2. ↑ Rubio, M. T., Lappe, P., Wacher, C., y Ulloa, M. 1993. Estudio microbiano y químico de la fermentación de soluciones de piloncillo inoculadas con tibicos. Revista Latinoamericana de Microbiología 35: 19-31.
  3. 1 2 Ulloa, M. y Herrera. T. 1981. Estudio de Pichia membranifaciens y Saccharomyces cerevisiae, levaduras que constituyen partes de las zoogleas llamadas tibicos en México. Boletín de la Sociedad Mexicana de Micología 16:63-75.
  4. 1 2 3 4 5 Papadopoulou, Dimitra; Chrysikopoulou, Vasiliki; Rampaouni, Aikaterini; Tsoupras, Alexandros; Papadopoulou, Dimitra «Antioxidant and anti-inflammatory properties of water kefir microbiota and its bioactive metabolites for health promoting bio-functional products and applications» (en anglès). AIMS Microbiology, 10, 4, 2024, p. 756–811. DOI: 10.3934/microbiol.2024034. ISSN: 2471-1888. PMC: 11609422. PMID: 39628717.
  5. 1 2 3 4 5 6 7 8 Pendón, María Dolores; Bengoa, Ana Agustina; Iraporda, Carolina; Medrano, Micaela; Garrote, Graciela L. «Water kefir: Factors affecting grain growth and health-promoting properties of the fermented beverage» (en anglès). Journal of Applied Microbiology, 133, 1, 01-07-2022, p. 162–180. DOI: 10.1111/jam.15385. ISSN: 1365-2672.
  6. 1 2 3 4 5 Lynch, Kieran M.; Wilkinson, Stuart; Daenen, Luk; Arendt, Elke K. «An update on water kefir: Microbiology, composition and production» (en anglès). International Journal of Food Microbiology, 345, 5-2021, p. 109128. DOI: 10.1016/j.ijfoodmicro.2021.109128.
  7. 1 2 3 Guzel-Seydim, Zeynep B.; Gökırmaklı, Çağlar; Greene, Annel K. «A comparison of milk kefir and water kefir: Physical, chemical, microbiological and functional properties». Trends in Food Science & Technology, 113, 01-07-2021, p. 42–53. DOI: 10.1016/j.tifs.2021.04.041. ISSN: 0924-2244.
  8. 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 de Almeida, Klinger Vinícius; Sant’ Ana, Cíntia Tomaz; Wichello, Samarha Pacheco; Louzada, Gabriele Estofeles; Verruck, Silvani «Water Kefir: Review of Microbial Diversity, Potential Health Benefits, and Fermentation Process» (en anglès). Processes, 13, 3, 17-03-2025, p. 885. DOI: 10.3390/pr13030885. ISSN: 2227-9717.
  9. 1 2 3 Laureys, David; Leroy, Frédéric; Vandamme, Peter; De Vuyst, Luc «Backslopping Time, Rinsing of the Grains During Backslopping, and Incubation Temperature Influence the Water Kefir Fermentation Process». Frontiers in Microbiology, 13, 06-05-2022. DOI: 10.3389/fmicb.2022.871550. ISSN: 1664-302X.
  10. 1 2 Gökırmaklı, Çağlar; Şatır, Gülçin; Guzel-Seydim, Zeynep Banu «Microbial viability and nutritional content of water kefir grains under different storage conditions» (en anglès). Food Science & Nutrition, 12, 6, 2024, p. 4143–4150. DOI: 10.1002/fsn3.4074. ISSN: 2048-7177. PMC: 11167166. PMID: 38873456.
  11. 1 2 3 4 5 Verce, Marko; De Vuyst, Luc; Weckx, Stefan «Shotgun Metagenomics of a Water Kefir Fermentation Ecosystem Reveals a Novel Oenococcus Species». Frontiers in Microbiology, 10, 2019, p. 479. DOI: 10.3389/fmicb.2019.00479. ISSN: 1664-302X. PMC: 6424877. PMID: 30918501.
  12. ↑ Moreno Terrazas Rubén. Determinación de las características microbiológicas, bioquímicas, fisicoquímicas y sensoriales para la estandarización del proceso de elaboración del tepache. Tesis de Doctorado en Ciencias Biológicas. Universidad Autónoma Metropolitana. 2005.
  13. 1 2 3 4 5 Laureys, David; De Vuyst, Luc «Microbial Species Diversity, Community Dynamics, and Metabolite Kinetics of Water Kefir Fermentation». Applied and Environmental Microbiology, 80, 8, 15-04-2014, p. 2564–2572. DOI: 10.1128/aem.03978-13. ISSN: 0099-2240.
  14. 1 2 Bozkir, Eda; Yilmaz, Birsen; Sharma, Heena; Esatbeyoglu, Tuba; Ozogul, Fatih «Challenges in water kefir production and limitations in human consumption: A comprehensive review of current knowledge» (en anglès). Heliyon, 10, 13, 7-2024. e33501. DOI: 10.1016/j.heliyon.2024.e33501. PMC: 11259891. PMID: 39035485.
  15. ↑ Sy, Hong; Chan, Michael; Finley, Jamie «Determination of Ethanol Content in Water Kefir Using Headspace Gas Chromatography With Mass Spectrometry Detection: Matrix Extension and Methanol Characterization» (en anglès). Journal of AOAC INTERNATIONAL, 106, 2, 01-03-2023, p. 348–355. DOI: 10.1093/jaoacint/qsac125. ISSN: 1060-3271. PMC: 9978574. PMID: 36264117.
  16. ↑ Kumar, Muganti Rajah; Yeap, Swee Keong; Mohamad, Nurul Elyani; Abdullah, Janna Ong; Masarudin, Mas Jaffri «Metagenomic and phytochemical analyses of kefir water and its subchronic toxicity study in BALB/c mice» (en anglès). BMC Complementary Medicine and Therapies, 21, 1, 01-07-2021, p. 183. DOI: 10.1186/s12906-021-03358-3. ISSN: 2662-7671. PMC: 8247212. PMID: 34210310.
  17. 1 2 3 4 5 6 Cadme Vázquez, Mauro Emiliano; Koch, Alma «Biotecnología del kéfir: una revisión sobre las aplicaciones y sus perspectivas futuras». Alimentos Ciencia e Ingeniería, 28, 1, 30-06-2021, p. 7–33. DOI: 10.31243/aci.v28i1.1042. ISSN: 2737-6338.
  18. 1 2 3 4 Farahin, Azizi, Nor; Rajah, Kumar, Muganti; Keong, Yeap, Swee; Ong, Abdullah, Janna; Melati, Khalid, «Kefir and Its Biological Activities» (en anglès). Foods, 10, 6, 6-2021. Arxivat de l'original el 2025-07-02. DOI: 10.3390/food. ISSN: 2304-8158.
  19. 1 2 3 4 5 6 7 8 Sharifi, Mohammadreza; Moridnia, Abbas; Mortazavi, Deniz; Salehi, Mahsa; Bagheri, Marzieh «Kefir: a powerful probiotics with anticancer properties» (en anglès). Medical Oncology, 34, 11, 27-09-2017, p. 183. DOI: 10.1007/s12032-017-1044-9. ISSN: 1559-131X.
  20. 1 2 Alsayadi, Muneer; Jawfi, Yaser Al; Belarbi, Meriem; Soualem-Mami, Zoubida; Merzouk, Hafida «Evaluation of Anti-Hyperglycemic and Anti-Hyperlipidemic Activities of Water Kefir as Probiotic on Streptozotocin-Induced Diabetic Wistar Rats». Journal of Diabetes Mellitus, 04, 02, 2014, p. 85–95. DOI: 10.4236/jdm.2014.42015. ISSN: 2160-5831.
  21. ↑ Gibson, Glenn. Food Science and Technology Bulletin: Fu (en anglès). IFIS Publishing, 2006. ISBN 978-0-86014-198-3.
  22. 1 2 3 4 5 6 7 8 Talib, Noorshafadzilah; Mohamad, Nurul Elyani; Ho, Chai Ling; Masarudin, Mas Jaffri; Alitheen, Noorjahan Banu «Modulatory Effects of Isolated Lactobacillus paracasei from Malaysian Water Kefir Grains on the Intestinal Barrier and Gut Microbiota in Diabetic Mice» (en anglès). Probiotics and Antimicrobial Proteins, 23-09-2024. DOI: 10.1007/s12602-024-10367-4. ISSN: 1867-1306.
  23. 1 2 3 4 5 6 Calatayud, Marta; Börner, Rosa Aragao; Ghyselinck, Jonas; Verstrepen, Lynn; Medts, Jelle De «Water Kefir and Derived Pasteurized Beverages Modulate Gut Microbiota, Intestinal Permeability and Cytokine Production In Vitro» (en anglès). Nutrients, 13, 11, 29-10-2021, p. 3897. DOI: 10.3390/nu13113897. ISSN: 2072-6643.
  24. ↑ Adnyana, IK; Aligita, Widhya; Singgih, Marlia; Sutrisno, Entris «Hepatoprotective properties of water kefir: A traditional fermented drink and its potential role». International Journal of Preventive Medicine, 14, 1, 2023, p. 93. DOI: 10.4103/ijpvm.ijpvm_29_22. ISSN: 2008-7802.
  25. ↑ Cadme Vázquez, Mauro Emiliano; Koch, Alma «Biotecnología del kéfir: una revisión sobre las aplicaciones y sus perspectivas futuras». Alimentos Ciencia e Ingeniería, 28, 1, 30-06-2021, p. 7–33. DOI: 10.31243/aci.v28i1.1042. ISSN: 2737-6338.
  26. 1 2 Corona, Onofrio; Randazzo, Walter; Miceli, Alessandro; Guarcello, Rosa; Francesca, Nicola «Characterization of kefir-like beverages produced from vegetable juices». LWT - Food Science and Technology, 66, 3-2016, p. 572–581. DOI: 10.1016/j.lwt.2015.11.014. ISSN: 0023-6438.
  27. 1 2 Lucena, Monalisa de Alencar; Ramos, Igor Frederico da Silveira; Geronço, Maurycyo Silva; de Araújo, Ricardo; da Silva Filho, Francisco Lopes «Biopolymer from Water Kefir as a Potential Clean-Label Ingredient for Health Applications: Evaluation of New Properties» (en anglès). Molecules, 27, 12, 17-06-2022, p. 3895. DOI: 10.3390/molecules27123895. ISSN: 1420-3049.
  28. ↑ Chatterjee, Diti; Dinar, Ariel; González-Rivera, Gloria «An empirical knowledge production function of agricultural research and extension: The case of the University of California Cooperative Extension». Technological Forecasting and Social Change, 134, 9-2018, p. 290–297. DOI: 10.1016/j.techfore.2018.06.037. ISSN: 0040-1625.
  29. ↑ Verce, Marko; De Vuyst, Luc; Weckx, Stefan «Shotgun Metagenomics of a Water Kefir Fermentation Ecosystem Reveals a Novel Oenococcus Species». Frontiers in Microbiology, 10, 13-03-2019. DOI: 10.3389/fmicb.2019.00479. ISSN: 1664-302X.
  30. ↑ Gökırmaklı, Çağlar; Güzel-Seydim, Zeynep B. «Water kefir grains vs. milk kefir grains: Physical, microbial and chemical comparison» (en anglès). Journal of Applied Microbiology, 132, 6, 01-06-2022, p. 4349–4358. DOI: 10.1111/jam.15532. ISSN: 1365-2672.
  31. ↑ Laureys, David; De Vuyst, Luc «Water kefir as a promising low-sugar probiotic fermented beverage». Archives of Public Health, 72, S1, 6-2014. DOI: 10.1186/2049-3258-72-s1-p1. ISSN: 2049-3258.
  32. ↑ Rodríguez, María A.; Fernández, Leticia A.; Díaz, Marina L.; Pérez, Mónica; Corona, Miguel «Microbiological and chemical characterization of water kefir: An innovative source of potential probiotics for bee nutrition» (en anglès). Revista Argentina de Microbiología, 55, 2, 4-2023, p. 176–180. DOI: 10.1016/j.ram.2022.09.003.
  33. 1 2 3 4 «Aesan - Agencia Española de Seguridad Alimentaria y Nutrición» (en castellà). Arxivat de l'original el 2025-09-30. [Consulta: 15 novembre 2025].
  34. ↑ «ISO 22000:2018» (en anglès). [Consulta: 14 novembre 2025].
  35. ↑ «Declaracions nutricionals i de salut» (en castellà). [Consulta: 14 novembre 2025].
  36. ↑ «Regulation [ca - 1169/2011 - EN - Food Information to Consumers Regulation - EUR-Lex]» (en anglès). [Consulta: 14 novembre 2025].
  37. ↑ «Principis generals de la legislació alimentària» (en castellà). [Consulta: 14 novembre 2025].
  38. ↑ Peluzio, Maria do Carmo Gouveia; Dias, Mariana de Moura e; Martinez, J. Alfredo; Milagro, Fermín I. «Kefir and Intestinal Microbiota Modulation: Implications in Human Health» (en english). Frontiers in Nutrition, 8, 22-02-2021. DOI: 10.3389/fnut.2021.638740. ISSN: 2296-861X.
  39. ↑ Bourrie, Benjamin C. T.; Willing, Benjamin P.; Cotter, Paul D. «The Microbiota and Health Promoting Characteristics of the Fermented Beverage Kefir» (en english). Frontiers in Microbiology, 7, 04-05-2016. DOI: 10.3389/fmicb.2016.00647. ISSN: 1664-302X.

Per la recerca d'alguns dels artícles sobre el quefir d'aigua s'ha utilitzat l'eina de la intel·ligència artificial.

També s'ha utilitzat la intel·ligència artificial per la correcció de faltes ortogràfiques i errors en la sintàxis.