Harald i Guillem de Normandia portant les relíquies dels sants al tapís de BayeuxLa nau d'Harald s'encalla al litoral de Ponthieu, Normandia després d'una tempesta. Imatge al tapís de Bayeux.
Durant l'any 1064 Ferran I de Lleó conquereix Coimbra, Sanç Ramires d'Aragó conquesta Barbastre a la Taifa de Saragossa, els reis Harald III de Noruega i Sweyn II de Dinamarca signen un tractat de pau, Alp Arslan es converteix en el sultà de l'Imperi Seljúcida i els azteques migren des d'Aztlán cap al sur, al centre de Mèxic.[1] A més, en aquest any traspassa el comte Roger de Foix.[1]
Juny, comença el setge de Barbastre fet per una coalició cristiana en la que hi ha també cavallers normands.[2]
Inicis d'agost, el duc Guillem VIII d'Aquitània pren la ciutat als sarraïns de Saragossa després de 40 dies de setge i els cristians massacren la població musulmana.[3] Per aquest fet, Guillem rebrà el vexillum (estandard de Sant Pere) del papa Gregori VII.[4] A l'abril de 1065 els musulmans recuperen la fortalesa de Barbastre i la seva guarnició és massacrada.[5]
31 de maig, Màntua: un concili posa fí al cisme quan declara a Alexandre II com el papa legítim. L'Antipapa Honori II manté les seves reivindicacions sobre el tron pontifical fins que mori a l'any 1072.[15]
L'any 1064 es comença a construir la Piazza dei Miracoli, on hi ha la catedral de Pisa, seguint els dissenys de l'arquitecte Buscheto
Geòrgia: els seljúcides ataquen i sequegen el país i ocupen Akhalkalaki abans de retirar-se sense signar la pau.[16]
El duc de Bohèmia Bořivoj II neix l'any 1064El homo universalis, historiador, jurista, filòsof i teòleg andalusí Ibn Hazm mor el 15 d'agost de 1064Al Mezzogiorno hi ha revoltes als catapanats, quan alguns catapans donen suport a les revoltes dels vassalls de Robert Guiscard, com per exemple, Aboucharé.[23]
Àfrica
Amid-al-Mulk al-Kundurí, visir de Toghril Beg, mor el 29 de novembre de 1064Dinastia almoràvit: durant el 1064 els almoràvits consoliden el domini al Magrib occidental[24] i fan pressions militars sobre les rutes de l'or del Regne de Ghana.[25]
(o 1065) Volcà Cràter Sunset, actual Arizona: es forma el volcà quan viu la seva primera erupció entre els anys 1064 i 1065.[27]
Civilització tolteca: Tula manté la seva hegemonia tolteca com a centre polític i religiós de Mesoamèrica, mentre que les ciutats maies del nord de Yucatán continuen actives dins d’un model de reorganització política i comercial regional, sense col·lapse generalitzat, basat en xarxes d’intercanvi i prestigi simbòlic.[28]
Àsia
27 d'abril - Imperi Seljúcida: comença el regnat del sultàAlp Arslan. Després d'enfrontar-se a les revoltes del seu cosí Kutulmich i del seu oncle Qâwurd al Kirmân, a qui perdona.[29] D'aquesta manera, esdevé el sobirà únic de Pèrsia des del riu Oxus fins el Tigris.
Imperi Song: l’Estat Song de la Xina consolida un sistema de govern basat en funcionaris seleccionats pels exàmens imperials, reforçant l’administració i la fiscalitat; aquest procés prepara les Reformes de Wang Anshi (a partir de 1069), impulsades pel mateix Wang Anshi per enfortir l’Estat i limitar el poder de les elits locals.[31]
Robert Fitz Richard (m. 1136), noble anglo-normand, fill de Sir Richard FitzGilbert de Clare, Lord de Clare i Tonbridge. Fou steward dels reis anglesos Enric I d'Anglaterra i Esteve d'Anglaterra que assolí el títol de lord.[35]
Àsia
Xina
Zitong: Danxia Zichun, monjo budista chan durant la Dinastia Song.[36]
Zhao Lingzhi, poeta i polític de la dinastia Song del Nord, conegut per l’obra Houqing lu (侯鯖錄), un text de notes literàries i assajos. (m. 1134)[37]
(vers) Mao Pang, funcionari i poeta, autor de poesia ci xinès.[38]
Pintura de Yi Yuanji, pintor xinès mort l'any 1064Monestir Reting, Lhasa, Tibet: Dromtön monjo budista tibetà, principal deixeble d'Atisha, que va iniciar l'ecola Kadam del budisme tibetà i que va fundar el monestir Reting (n. 1104-1005).[58]
Dos gibons en un arbre, obra del pintor xinès Yi Yuanyi que va morir l'any 1064Pintura de Yi Yuanji, pintor xinès mort l'any 1064Imperi Song: Yi Yuanji (n. 1000) fou un pintor xinès que va viure sota la dinastia Song del Nord.[60]
↑Font i Rius, J. M. (Ed.). (1981). Diplomatari de Sant Miquel de Cuixà. CSIC. ISBN 9788400039331Error en ISBN:suma de verificació no vàlida, p. 233-237
↑Livermore, H. V. (1947). A history of Portugal. Cambridge University Press. ISBN 9780521032615Error en ISBN:suma de verificació no vàlida., p. 20-121
↑al-Bakrī. (1992). Book of routes and realms (N. Levtzion & J. F. P. Hopkins, Trans.). Markus Wiener. ISBN 9781558760830Error en ISBN:suma de verificació no vàlida, p. 321-325
↑Levtzion, N. (1973). Ancient Ghana and Mali. Methuen. ISBN 9780416684006Error en ISBN:suma de verificació no vàlida, p. 63-67
↑Rafael Tena, Anales de Tlatelolco, INAH–CONACULTA 2004, p. 55.
↑Volcanic activity and human ecology. Nova York:Academic Press,1979,p.459-485. ISBN 978-0-12-639120-6.
↑León-Portilla, M. (1992). Toltecayotl. University of Oklahoma Press. ISBN 9780806125042Error en ISBN:suma de verificació no vàlida, p. 45-52
↑Amt, Emilie. The accession of Henry II in England: royal government restored, 1149 - 1159. 1. publ. Woodbridge:Boydell Press,1993,p.66. ISBN 978-0-85115-348-3.
↑Schlütter, Morten. How Zen became Zen: the dispute over enlightenment and the formation of Chan Buddhism in Song-dynasty China. Paperback ed. Honolulu:University of Hawai'i Press,2010,p.102, 164. ISBN 978-0-8248-3508-8.
↑Ramón Guerrero, Rafael. Pròleg del Taqrîb li-hadd al-mantiq d'Ibn Hazm de Córdoba, Qurtuba, 1 (1996) 139-155.
↑Parisse, Michel. Noblesse et chevalerie en Lorraine médiévale: les familles nobles du XIe au XIIIe siècle. Nancy:Service des publications de l'Université de Nancy II,1982,p.375. ISBN 978-2-86480-127-6.
↑Breve chronicon Northmannicum, an. 1064: "Et mense septembri mortuus est Malgerus comes".
↑Chalandon, Ferdinand. Histoire de la domination normande en Italie et en Sicilie. Paris, 1907.
↑Fontaine, Jean. Histoire de la littérature tunisienne. 1,1999,p.202-206. ISBN 9973-19-403-9.