1064

Infotaula nombre1064
Tipusany Modifica el valor a Wikidata
Altres calendaris
Gregorià1064 (mlxiv)
Islàmic456 – 457
Xinès3760 – 3761
Hebreu4824 – 4825
Calendaris hindús1119 – 1120 (Vikram Samvat)
986 – 987 (Shaka Samvat)
4165 – 4166 (Kali Yuga)
Persa442 – 443
Armeni513
Rúnic1314
Ab urbe condita1817
Categories
Naixements Defuncions
Esdeveniments
Segles
segle x - segle xi - segle xii
Dècades
1030 1040 1050 - 1060 - 1070 1080 1090
Anys
1061 1062 1063 - 1064 - 1065 1066 1067

El 1064 (MLXIV) fou un any de traspàs començat en dijous del calendari julià. És el cinquè any de la dècada del 1060 i el seixanta-quatrè any del segle xi i del primer mil·lenni.

Harald i Guillem de Normandia portant les relíquies dels sants al tapís de Bayeux
La nau d'Harald s'encalla al litoral de Ponthieu, Normandia després d'una tempesta. Imatge al tapís de Bayeux.

Durant l'any 1064 Ferran I de Lleó conquereix Coimbra, Sanç Ramires d'Aragó conquesta Barbastre a la Taifa de Saragossa, els reis Harald III de Noruega i Sweyn II de Dinamarca signen un tractat de pau, Alp Arslan es converteix en el sultà de l'Imperi Seljúcida i els azteques migren des d'Aztlán cap al sur, al centre de Mèxic.[1] A més, en aquest any traspassa el comte Roger de Foix.[1]

Els monarques en actiu més importants d'Europa durant l'any 1064 són Enric IV el Sali; el papa de Roma Alexandre II; Constantí X Ducas, emperador de l'Imperi Romà d'Orient; Ferran I de Lleó, Enric I; Felip I de França; Eduard el Confessor d'Anglaterra; Malcolm III d'Escòcia; Ferran I de Lleó; Harald III de Noruega, Salomó d'Hongria, Boleslau II de Polònia, Petar Kresimir IV de Croàcia; i Iziaslav I de la Rus de Kíev. Els governants més poderosos del món islàmic són Al-Mustansir-bi-llah al Califat Fatimí d'Egipte; Alp Arslan, el sultà dels seljúcides; i Ibrahim de Ghazna, el de Ghazna. A Amèrica, Huemac governa els tolteques; Vuit Cérvol Urpa de Jaguar, als mixteques; i Poshek Ix Soi és el monarca de Chichén Itzá.[1]

Esdeveniments

Països catalans i Occitània

Resta de la Península Ibèrica

  • 20 de gener, Coïmbra: els exèrcits del rei Ferran I de Lleó comencen el setge de Coïmbra.[8]

Europa, Imperi Romà d'Orient i Terra Santa

El volcà Sunset Cràter es forma entre els anys 1064 i 1065 quan erupciona per primera vegada

Imperi Romà d'Orient

Àfrica

  • Amid-al-Mulk al-Kundurí, visir de Toghril Beg, mor el 29 de novembre de 1064
    Dinastia almoràvit: durant el 1064 els almoràvits consoliden el domini al Magrib occidental[24] i fan pressions militars sobre les rutes de l'or del Regne de Ghana.[25]

Amèrica

  • 4 de gener, Aztlán, actual Mèxic: els azteques emigren cap al sud d'aquesta ciutat, al centre de Mèxic.[26]
  • (o 1065) Volcà Cràter Sunset, actual Arizona: es forma el volcà quan viu la seva primera erupció entre els anys 1064 i 1065.[27]
  • Civilització tolteca: Tula manté la seva hegemonia tolteca com a centre polític i religiós de Mesoamèrica, mentre que les ciutats maies del nord de Yucatán continuen actives dins d’un model de reorganització política i comercial regional, sense col·lapse generalitzat, basat en xarxes d’intercanvi i prestigi simbòlic.[28]

Àsia

  • 27 d'abril - Imperi Seljúcida: comença el regnat del sultà Alp Arslan. Després d'enfrontar-se a les revoltes del seu cosí Kutulmich i del seu oncle Qâwurd al Kirmân, a qui perdona.[29] D'aquesta manera, esdevé el sobirà únic de Pèrsia des del riu Oxus fins el Tigris.
  • El monjo budista chan xinès Danxia Zichun neix l'any 1064
    Alep, imperi fatimita - Imperi Seljúcida: el governador fatimita de Síria Badr al-Jamalí intenta un cop d'estat pro-fatimita però la revolta és sofocada per Musa Yabgu.[30]
  • Imperi Song: l’Estat Song de la Xina consolida un sistema de govern basat en funcionaris seleccionats pels exàmens imperials, reforçant l’administració i la fiscalitat; aquest procés prepara les Reformes de Wang Anshi (a partir de 1069), impulsades pel mateix Wang Anshi per enfortir l’Estat i limitar el poder de les elits locals.[31]

Naixements

Països Catalans i Occitània

Europa i Imperi Romà d'Orient

  • Bořivoj II de Bohèmia (m. 1124) fou duc de Bohèmia des del 1100 fins el 1107 i des del 1117 fins el 1120.[33]

Àsia

Xina

  • Zitong: Danxia Zichun, monjo budista chan durant la Dinastia Song.[36]
  • Zhao Lingzhi, poeta i polític de la dinastia Song del Nord, conegut per l’obra Houqing lu (侯鯖錄), un text de notes literàries i assajos. (m. 1134)[37]
  • (vers) Mao Pang, funcionari i poeta, autor de poesia ci xinès.[38]

Necrològiques

Països catalans i Occitània

Resta de la Península Ibèrica

Europa i Imperi Romà d'Orient

El monjo budista tibetà, fundador del monestir Reting mor l'any 1064

Àsia

Referències

  1. 1 2 3 «El mundo en el año 1064 d. C.» (en castellà). [Consulta: 7 febrer 2026].
  2. 1 2 de Riquer, Borja (dir). Cronologia dels Països Catalans: història, societat, economia, cultura, ciència. Barcelona: Pòrtic, 1999, p. 36. ISBN 978-84-7306-561-0.
  3. ↑ Medieval, Universidad de Barcelona Departamento de Historia. Acta historica et archaeologica mediaevalia 14-15. Edicions Universitat Barcelona, 1994-10, p. 20. ISBN 978-84-475-0454-1.
  4. ↑ Duby, Georges. France in the Middle Ages 987-1460: From Hugh Capet to Joan of Arc (en anglès). Wiley, 1993-12-08. ISBN 978-0-631-18945-9.
  5. ↑ Suárez Fernández, Luis. Historia de España Antigua y Media. Madrid: Rialp, 1976. ISBN 978-84-321-1882-1.
  6. ↑ Hernández Cardona, Àngel Manuel. «Dos errors històrics sobre el monestir de Sant Llorenç del Munt». A: III Trobada d'Estudiosos de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Barcelona: Diputació, 1997.
  7. ↑ Font i Rius, J. M. (Ed.). (1981). Diplomatari de Sant Miquel de Cuixà. CSIC. ISBN 9788400039331 Error en ISBN: suma de verificació no vàlida, p. 233-237
  8. ↑ Livermore, H. V. (1947). A history of Portugal. Cambridge University Press. ISBN 9780521032615 Error en ISBN: suma de verificació no vàlida., p. 20-121
  9. ↑ Candeira, Alfonso Sánchez. Castilla y León en el siglo XI: estudio del reinado de Fernando I (en castellà). Real Academia de la Historia, 1999, p. 182. ISBN 978-84-89512-41-2.
  10. ↑ Bartl, Július. Slovak History: Chronology & Lexicon (en anglès). Bolchazy-Carducci Publishers, 2002, p. 27. ISBN 978-0-86516-444-4.
  11. ↑ Bennett, Matthew. Campaigns of the Norman conquest. Oxford: Osprey Pub, 2001. ISBN 978-1-84176-228-9.
  12. ↑ Mercier, Ernest. Histoire de l'Afrique septentironale (Berberie) depuis les temps les plus reculés jusqu'à la conquête français (1830). 2. París: Ernest Leroux, 1868.
  13. ↑ Rohrbacher, René Franc̨ois. Histoire universelle de l'église catholique: An 1054 - 1106 (en francès). Lardinois, 1845, p. 131.
  14. ↑ L'Art de vérifier les dates (en francès). Moreau, imprimeur, 1819, p. 423.
  15. ↑ Grenon, Michel. Conflits sud-italiens et royaume normand: 1016-1198 (en francès). Harmattan, 2008. ISBN 978-2-296-06964-0.
  16. ↑ Asatʻiani, Nodar; Bendianišvili, A. Histoire de la Géorgie. París: L'Harmattan, 1997. ISBN 978-2-7384-6186-5.
  17. ↑ Firmenich, Heinz. Die Abtei Michaelsberg in Siegburg. 6., veränd. Aufl. Neuss: Gesellschaft für Buchdruckerei, 1978. ISBN 978-3-88094-229-5.
  18. ↑ «Buscheto - Enciclopedia» (en italià). [Consulta: 7 febrer 2026].
  19. ↑ Brosset, Marie-Félicité. Les ruines d'Ani: capitale de l'Arménie sous les rois Bagratides, aux Xe et XIe S, histoire et description (en francès). Eggers et cie., 1860, p. 125.
  20. ↑ Tremblay, Jean-Marie. «Louis Bréhier, Le monde byzantin: Vie et mort de Byzance, p. 267», 02-02-2005. [Consulta: 7 febrer 2026].
  21. 1 2 Grousset, René. L'empire des steppes : Attila, Gengis-Khan, Tamerlan. Paris : Payot, 1980, p. 238. ISBN 978-2-228-27251-3.
  22. ↑ Tremblay, Jean-Marie. «Louis Bréhier, Le monde byzantin: Vie et mort de Byzance, p. 264», 02-02-2005. [Consulta: 7 febrer 2026].
  23. ↑ Tremblay, Jean-Marie. «Louis Bréhier, Le monde byzantin: Vie et mort de Byzance, p. 266», 02-02-2005. [Consulta: 7 febrer 2026].
  24. ↑ al-Bakrī. (1992). Book of routes and realms (N. Levtzion & J. F. P. Hopkins, Trans.). Markus Wiener. ISBN 9781558760830 Error en ISBN: suma de verificació no vàlida, p. 321-325
  25. ↑ Levtzion, N. (1973). Ancient Ghana and Mali. Methuen. ISBN 9780416684006 Error en ISBN: suma de verificació no vàlida, p. 63-67
  26. ↑ Rafael Tena, Anales de Tlatelolco, INAH–CONACULTA 2004, p. 55.
  27. ↑ Volcanic activity and human ecology. Nova York: Academic Press, 1979, p. 459-485. ISBN 978-0-12-639120-6.
  28. ↑ León-Portilla, M. (1992). Toltecayotl. University of Oklahoma Press. ISBN 9780806125042 Error en ISBN: suma de verificació no vàlida, p. 45-52
  29. ↑ Grousset, René. L'empire des steppes : Attila, Gengis-Khan, Tamerlan. Paris : Payot, 1980, p. 207. ISBN 978-2-228-27251-3.
  30. ↑ Nicolle, David; Hook, Christa. Manzikert 1071: the breaking of Byzantium. Botley, Oxford: Osprey Publishing, 2013, p. 20. ISBN 978-1-78096-504-8.
  31. ↑ Bol, P. K. (1992). This culture of ours. Stanford University Press. ISBN 9780804721741 Error en ISBN: suma de verificació no vàlida, p. 103-107
  32. ↑ «GASCONY». Arxivat de l'original el 2024-10-08. [Consulta: 7 febrer 2026].
  33. ↑ «Bohemia 1». [Consulta: 7 febrer 2026].
  34. ↑ Biographie, Deutsche. «Hugo von Flavigny - Deutsche Biographie» (en alemany). [Consulta: 7 febrer 2026].
  35. ↑ Amt, Emilie. The accession of Henry II in England: royal government restored, 1149 - 1159. 1. publ. Woodbridge: Boydell Press, 1993, p. 66. ISBN 978-0-85115-348-3.
  36. ↑ Schlütter, Morten. How Zen became Zen: the dispute over enlightenment and the formation of Chan Buddhism in Song-dynasty China. Paperback ed. Honolulu: University of Hawai'i Press, 2010, p. 102, 164. ISBN 978-0-8248-3508-8.
  37. ↑ Theobald, Ulrich. «Houqinglu 侯鯖錄 (www.chinaknowledge.de)» (en anglès). [Consulta: 8 febrer 2026].
  38. ↑ «作者:毛滂 - 维基文库，自由的图书馆» (en xinès simplificat). [Consulta: 8 febrer 2026].
  39. ↑ «Roger I de Foix | enciclopedia.cat». [Consulta: 8 febrer 2026].
  40. ↑ Ramón Guerrero, Rafael. Pròleg del Taqrîb li-hadd al-mantiq d'Ibn Hazm de Córdoba, Qurtuba, 1 (1996) 139-155.
  41. ↑ Parisse, Michel. Noblesse et chevalerie en Lorraine médiévale: les familles nobles du XIe au XIIIe siècle. Nancy: Service des publications de l'Université de Nancy II, 1982, p. 375. ISBN 978-2-86480-127-6.
  42. ↑ Breve chronicon Northmannicum, an. 1064 : "Et mense septembri mortuus est Malgerus comes".
  43. ↑ Chalandon, Ferdinand. Histoire de la domination normande en Italie et en Sicilie. Paris, 1907.
  44. ↑ Fontaine, Jean. Histoire de la littérature tunisienne. 1, 1999, p. 202-206. ISBN 9973-19-403-9.
  45. ↑ «RODOLFO, santo - Enciclopedia» (en italià). [Consulta: 8 febrer 2026].
  46. ↑ Byrne, F. J.. Irish kings and high-kings. 2a edició. Dublin ; Portland, OR: Four Courts Press, 2001, p. 284. ISBN 978-1-85182-196-9.
  47. ↑ «Donchad mac Briain, (d. 1064)» (en anglès). Oxford Dictionary of National Biography, 2004.
  48. ↑ «Dub dá Leithe [Dubhdalethe (d. 1064)]». Oxford Dictionary of National Biography.
  49. ↑ Duffy, Seán «Irishmen and Islesmen in the Kingdoms of Dublin and Man, 1052-1171». Ériu, 43, 1992, p. 96. ISSN: 0332-0758.
  50. ↑ Société archéologique de Namur. Annales de la Société archéologique de Namur. [Namur : La Société], 1849.
  51. ↑ «Comtes d'Auvergne». Foundation for Medieval Genealogy. [Consulta: 8 febrer 2026].
  52. ↑ «Gascony - dukes and counts». Medieval Lands, Foundation for Medieval Genealogy. [Consulta: 8 febrer 2026].
  53. ↑ Pughe, William Owen. The Cambrian Biography: Or, Historical Notices of Celebrated Men Among the Ancient Britons (en anglès). E. Williams, 1803, p. 226.
  54. ↑ «Jacob ben Yakar | Encyclopedia.com». [Consulta: 8 febrer 2026].
  55. ↑ The encyclopaedia of Islam. 10: T - U. New edition. Leiden: Brill, 2000, p. 554. ISBN 978-90-04-11211-7.
  56. ↑ Hashimoto, Fumio (1983). "Fujiwara no Nagaie" 藤原長家. Nihon Koten Bungaku Daijiten 日本古典文学大辞典 (in Japanese). Vol. 5. Tokyo: Iwanami Shoten. p. 300. OCLC 11917421
  57. ↑ B. S. Chandrababu, L. Thilagavathi, Woman, Her History and Her Struggle for Emancipation, p.158
  58. ↑ «The Treasury of Lives: A Biographical Encyclopedia of Tibet, Inner Asia and the Himalayan Region» (en anglès). [Consulta: 8 febrer 2026].
  59. ↑ Cahen, Claude. The Formation of Turkey: The Seljukid Sultanate of Rum: Eleventh to Fourteenth Century (en anglès). Routledge, 2014-06-11. ISBN 978-1-317-87625-0.
  60. ↑ «Monkey and Cats by Yi Yuanji» (en anglès americà). [Consulta: 8 febrer 2026].
This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.