Volaschioïta
 Volaschioïta | |
|---|---|
| Fórmula química | Fe₄(SO₄)O₂(OH)₆(H₂O)·H₂O |
| Epònim | Fornovolasco (en)   |
| Localitat tipus | Fornovolasco, Vergemoli, Alps Apuans, Província de Lucca, Toscana, Itàlia |
| Classificació | |
| Categoria | sulfats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 7.DE.62 |
| Dana | 31.4.11 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Hàbit cristal·lí | cristalls aciculars de mida petita |
| Grup espacial | grup espacial C2/m |
| Color | marró, taronja, groc, ocre |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA2010-005 |
| Símbol | Vsh |
| Referències | [1] |
La volaschioïta és un mineral de la classe dels sulfats. Cristal·litza en el sistema monoclínic i la seva fórmula és: Fe₄(SO₄)O₂(OH)₆(H₂O)·H₂O.[2]
Va ser descoberta l'any 2010 a la seva localitat tipus: Fornovolasco, Vergemoli, Alps italians, Província de Lucca, Toscana, Itàlia. Va ser anomenada així per la seva localitat tipus (Hospitale di Volaschio).[1] El mineral tipus es troba al Museo di Storia Naturale e del Territorio, Universitat de Pisa, Itàlia, catàleg número: 19300.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la volaschioïta pertany a «07.DE: Sulfats (selenats, etc.) amb anions addicionals, amb H₂O, amb cations de mida mitjana només; sense classificar» juntament amb els següents minerals: mangazeïta, carbonatocianotriquita, cianotriquita, schwertmannita, tlalocita, utahita, coquandita, osakaïta, wilcoxita, stanleyita, mcalpineïta, hidrobasaluminita, zaherita, lautenthalita i camerolaïta.
Referències
- 1 2 «Volaschioite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 20 juliol 2015].
- ↑ U. Hålenius, F. Hatert, M. Pasero, S. J. Mills. «The New IMA List of Minerals – A Work in Progress – Updated: November 2025» (en anglès). Commission on new minerals, nomenclature and classification, 2025. [Consulta: 11 desembre 2025].