21 de desembre
| << | Desembre 2026 | >> | ||||
| dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
| 1r | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | |
| 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 |
| 14 | 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 |
| 21 | 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 |
| 28 | 29 | 30 | 31 | |||
| Tots els dies | ||||||
El 21 de desembre és el tres-cents cinquanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquanta-sisè en els anys de traspàs. Queden 10 dies per a finalitzar l'any.
Esdeveniments
Països Catalans
- 1808, Molins de Rei: Després de trencar el bloqueig de Barcelona, el general Saint-Cyr derrotà les tropes del bàndol patriòtic reagrupades en la línia del Llobregat en la batalla de Molins de Rei.
- 1889: Buffalo Bill arriba a Barcelona amb el circ en el qual demostra les seves habilitats durant la seva gira per Europa.
- 1892: Barcelona: S'obre al públic el nou Mercat de l'Abaceria Central, al barri de Gràcia de Barcelona.[1]
- 1908: Es funda a Barcelona la "Lliga vegetariana".[2]
- 1932: Normes de Castelló, codi gramàtic i ortogràfic valencià, que assumia la concepció fabriana de la llengua.[3]
- 1957: Barcelona: Obre les portes el Teatre Candilejas.[4]
- 2005: Entra en funcionament el primer domini .cat.
- 2017: Eleccions al Parlament de Catalunya.
Resta del món
- 1063 - Lleó, Regne de Lleó: el rei Ferran I de Lleó ordena construir la Basílica de San Isidoro.[5]
- 1471: Els portuguesos João de Santarém i Pêro Escobar descobreixen l'Illa de São Tomé.[6]
- 1511: El dominic espanyol Pedro de Córdoba, realitza la primera denúncia contra el maltractament als indis en el Nou Món.[7]
- 1605: Surt d'El Callao l'expedició de Pedro Fernández de Quirós, en aquest viatge es descobriria la major part de les illes Noves Hèbrides.[8]
- 1879: El New York Herald anuncia que Edison ha inventat l'enllumenat públic per electricitat.
- 1900, Leipzig: Lenin publica el primer número del diari marxista Iskra ("Espurna")[9]
- 1907, Iquique, Xile: matança de l'Escola Santa Maria d'Iquique.
- 1911: Es concedeix a l'escriptor espanyol José de Echegaray el Toisó d'Or.[10]
- 1912: Dinamarca, Noruega i Suècia declaren la seva neutralitat en cas de guerra.[11]
- 1923: El Nepal: aquest país, fins aleshores un protectorat britànic, esdevé independent.
- 1942: El govern bolivià desarticula el PIR (Partit d'Esquerra Revolucionària).
- 1946: Terratrèmol al sud del Japó: moren 1.362 persones i 36.000 cases són destruïdes.[12]
- 1948, Irlanda se separa de la Commonwealth.
- 1958, Charles de Gaulle és escollit en referèndum president de la V República de França.
- 1959, Madrid: El president dels Estats Units Eisenhower visita a Francisco Franco a Madrid; més d'un milió de persones surten al carrer per a rebre'l.
- 1962
- Argentina: creació de l'Academia Porteña del Lunfardo.
- El Parc Nacional Rondane s'estableix com el primer parc nacional de Noruega.[13]
- 1966: Es llença la sonda espacial soviètica Luna 13. que aconsegueix aterrar a la lluna i recollir mostres de la superfície lunar.[14]
- 1968: Marxa cap a la Lluna la nau espacial estatunidenca Apollo 8
- 1980, Galícia: S'hi celebra el referèndum en què resultarà plebiscitat l'Estatut d'Autonomia de Galícia.
- 1987: Naufraga el transbordador filipí Doña Paz: 4.000 morts.[15]
- 1988: Atemptat de Lockerbie
- 1989, Nicolae Ceausescu convoca una manifestació del PCR a Bucarest (Romania) per a condemnar les protestes iniciades cinc dies abans a Timisoara. L'assemblea es gira en contra seu i s'inicia la Revolució romanesa de 1989.[16]
- 1991 – Primeres eleccions legislatives a Taiwan en 40 anys, amb una àmplia victòria del governamental Kuomitang (Partit Nacionalista), que reformarà la Constitució.
- 1992, Polònia, la República Txeca, Eslovàquia i Hongria creen una zona de lliure comerç.
- 1994, Mèxic: El volcà Popocatépetl de Mèxic, va registrar una explosió que va produir gas i cendres a més de 25 km de distància.
- 2009: Lionel Messi guanya el trofeu al FIFA World Player, superant a les votacions a Cristiano Ronaldo i Xavi Hernández.
- 2011 - Madrid: Mariano Rajoy Brey pren possessió com a president del Govern d'Espanya.
Naixements
- Països Catalans
- 1651 - València: Tomàs Vicent Tosca i Mascó, erudit valencià, matemàtic, cartògraf i teòleg, a banda de creador del moviment Novatores.
- 1856 - Sabadell: Filomena Fournols i Bayard, pintora catalana.[17]
- 1870 - Sabadell: Antoni Pous i Palau, pintor, escenògraf i aquarel·lista.[18]
- 1942 - Alcoletge, Segrià: Salvador Rué i Alió, futbolista de UE Lleida, RCD Espanyol, CA Osasuna i UE Sant Andreu.
- 1960 - Barcelona: Loquillo, músic.
- 1979 - Olot: Elisabet Canalias Vila, matemàtica catalana especialista en el càlcul de trajectòries interplanetàries.
- 1981 - Palma: Marta Fernández Farrés, jugadora de bàsquet.
- Resta del món
- 1118 - Londres: Thomas Becket, sant i màrtir anglès de l'Església catòlica.
- 1744 - París: Anne Vallayer-Coster, pintora francesa del moviment rococó (m.1818).[19]
- 1804 - Londres, Anglaterra: Benjamin Disraeli, polític anglès, Primer Ministre del Regne Unit (1868 i 1874 a 1880) (m. 1881).[20]
- 1830 - Virgínia, Estats Units: Marion Harland, escriptora estatunidenca (m. 1922).[21]
- 1890 - Nova York (EUA): Hermann Joseph Muller, biòleg i genetista nord-americà, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de 1946 (m. 1967).
- 1892 - Londres: Rebecca West, escriptora, periodista i crítica literària britànica (m. 1983).[22]
- 1904 - Pamplona: Dorotea Barnés González, investigadora química espanyola (m. 2003).[23]
- 1905 - Londres (Anglaterra): Anthony Powell, escriptor, editor i crític anglès (m. 2000).[24]
- 1915 - Nova York, Estats Units: Joe Mantell, actor estatunidenc
- 1917 - Colònia, Imperi Alemany: Heinrich Böll, escriptor alemany, Premi Nobel de Literatura de l'any 1972 (m. 1985).[25]
- 1920 - L'Havana (Cuba): Alicia Alonso, ballarina i coreògrafa de dansa clàssica (m. 2019).[26]
- 1922 - Petsamo, Finlàndia: Maila Nurmi, actriu finlandesa-estatunidenca, creadora del personatge de Vampira (m. 2008).[27]
- 1935 - Oak Park, Illinois, Estats Units: John G. Avildsen, director de cinema estatunidenc (m. 2017).[28]
- 1937 - Nova York, EUA: Jane Fonda, actriu.[29]
- 1940 - Baltimore, EUA: Frank Zappa, guitarrista i compositor (m. 1993).[30]
- 1944 - Artziniega: Teresa Aranguren Amézola, periodista basca amb una trajectòria professional lligada a la informació internacional del món àrab i zones en conflicte.[31]
- 1946 - Inglewood, Califòrnia (EUA): Carl Wilson, cantant, guitarrista i compositor nord-americà, membre cofundador dels Beach Boys (m. 1998).[32]
- 1947 - Algesires, Cadis, Andalusia: Paco de Lucía, guitarrista andalús.
- 1948 - Washington D.C.(EUA) : Samuel L. Jackson, actor.[33]
- 1950 - Martin, Txecoslovàquia: Patricie Holečková: escriptora txeca d'aforismes i epigrames.[34]
- 1954 - Fort Lauderdale, Florida (EUA): Chris Evert, tennista.[35]
- 1959 - Los Angeles: Florence Griffith-Joyner, atleta nord-americana especialista en proves de velocitat (m. 1998).[36]
- 1966 - Londres, Anglaterra: Kiefer Sutherland, actor.[37]
- 1971 - Malmö, Suècia: Alice Bah Kunke, presentadora de televisió i política.[38]
- 1982 - Chelmsford, Anglaterra: Tom Payne, Actor britànic.
- 1983 - Seül: Steven Yeun, Actor sud-coreà i actor de veu.
Necrològiques
- Països Catalans
- 1922 - Palma: Alberta Giménez i Adrover, religiosa i professora mallorquina (n. 1837).[39]
- 1923 - Castellar del Vallès: Lluís Rodés i Pou, escolapi català.
- 1925 - Sabadell: Manuel Ribot i Serra, bibliotecari, arxiver, historiador, dramaturg i poeta català
- 1943 - Barcelona: Adrià Gual i Queralt, dramaturg, escenògraf i empresari teatral català (n. 1872)
- 1988 - Barcelona: Rosa Mas i Mallén, violinista i compositora catalana (n. 1915).[40]
- 1990 - Barcelona: Susana March Alcalá, escriptora catalana en castellà.[41]
- 1995 - València: Vicent Badia i Marín, advocat, articulista, cronista i escriptor valencià (n. 1919).
- 1997 - Santanyí, Mallorca: Blai Bonet i Rigo, poeta i escriptor mallorquí (n. 1926).
- Resta del món
- 72 - Chennai (Índia): Sant Tomàs apòstol
- 1375 - Certaldo, República de Florència: Giovanni Boccaccio, escriptor en italià.
- 1696 - París: Louise Moillon, pintora francesa de l'època barroca, especialista en natures mortes (n. 1610).[42]
- 1824 - Londres: James Parkinson, científic britànic, conegut per descriure la malaltia que porta el seu nom (n. 1755).
- 1937 - Saint Paul (Minnesota) (EUA): Frank Billings Kellogg, advocat i polític nord-americà, Premi Nobel de la Pau de l'any 1929 (n. 1856).
- 1940 - Rockville (Maryland), Estats Units: Francis Scott Fitzgerald, escriptor nord-americà (n. 1896).[43]
- 1945 - Heidelberg, Baden-Württemberg, Alemanya: George Smith Patton, militar estatunidenc. (n. 1885).[44]
- 1950 - Getaria: Joseph Apeztegi, jugador de pilota basca.
- 1988 - Oxford (Anglaterra): Nikolaas Tinbergen, etòleg i ornitòleg neerlandès, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1973 (n. 1907).
Festes i commemoracions
- Santoral: sants Miquees, profeta; Pere Canisi, prevere; venerable Gaietana Alberta Giménez, fundadora de les Religioses de la Puresa de Maria; venerable Maria Llorença Llong, fundadora de les Clarisses Caputxines.
Referències
- ↑ «Notas locaales» (en castellà). La Vanguardia, 22-12-1892. [Consulta: 19 octubre 2022].
- ↑ Batlló Ortiz, Josep. Actes de la VIII Trobada d'História de la Ciència i de la Tècnica. Institut d'Estudis Catalans, 2006, p.496. ISBN 8472838803.
- ↑ Tena, Violeta. «Les Normes de Castelló, un codi per a l'eternitat» (en catalan). El Temps, 11-05-2022. [Consulta: 1r novembre 2022].
- ↑ Martínez Tomàs, A. «Adiós, al pequeño Candilejas». La Vanguardia, 16-05-1967. [Consulta: 20 març 2022].
- ↑ Wettstein, Janine. La fresque romane (en francès). Librairie Droz, 1971, p. 109. ISBN 978-2-600-04610-7.
- ↑ Thomas, Hugh. The slave trade: the story of the Atlantic slave trade, 1440-1870 (en anglès). Simon & Schuster, 1993, p.73. ISBN 0684835657.
- ↑ Llamado a la misión pacífica: La dimensión religiosa de la libertad en Bartolomé de las Casas (en castellà). CSIC-Dpto. de Publicaciones, 2010, p.34. ISBN 8400092449.
- ↑ Paine, Lincoln P. Ships of Discovery and Exploration (en anglès). Houghton Mifflin Harcourt, 2000, p.122. ISBN 0395984157.
- ↑ Gunnarson, Gunnar. Lenin: (Biografi i ord och bild) (en suec). Tiden, 1970, p.54.
- ↑ «Efemèrides» (en castellà). ABC (Sevilla), 21-12-1995. [Consulta: 24 setembre 2012].
- ↑ Gasca, Cesare Luigi. Las leyes de la guerra: Derechos de los beligerantes y neutrales en la guerra terrestre y marítima, contrabando de guerra, bloqueo y corso marítima, efectos de la guerra en las relaciones jurídico privadas (en castellà), 1917, p.84.
- ↑ «Nankaido, Japan 1946 December 20 19:19 UTC Magnitude 8.1» (en anglès). Historic Earthquakes. USGS, 18-07-2012. Arxivat de l'original el 2010-11-08. [Consulta: 7 octubre 2012].
- ↑ United Nations list of national parks and equivalent reserves. Publishers Hayez, 1971, p.375.
- ↑ Space and Astronomy: An Illustrated Guide to Science (en anglès). Infobase Publishing, 2006, p.112. ISBN 0816061688.
- ↑ «Senegal recuerda a las víctimas del «Titanic» de África diez años después» (en castellà). La Razón, 25-09-2012. Arxivat de l'original el 2012-11-08. [Consulta: 9 octubre 2012].
- ↑ Sebestyen, Victor. Revolution 1989: The Fall Of The Soviet Empire. Hachette UK, 2009. ISBN 0297857886.
- ↑ «medi@Search » Arxiu Municipal de Barcelona » Detall de registre». [Consulta: 27 abril 2020].
- ↑ Arxiu Històric de Sabadell. Padró de veïns de 1889
- ↑ Aulnas, Patrick. «Biographie et œuvre d'Anne Vallayer-Coster (1744-1818)» (en francès). Rivage de Bohème. [Consulta: 18 gener 2023].
- ↑ «Benjamin Disraeli | Biography & Facts» (en anglès). [Consulta: 21 desembre 2020].
- ↑ «Mary Virginia Hawes Terhune | American author» (en anglès). [Consulta: 17 maig 2021].
- ↑ «Rebecca West | enciclopèdia.cat». [Consulta: 17 gener 2021].
- ↑ Magallón Portolés, Carmen. «Dorotea Barnés González». Real Academia de la Historia. [Consulta: 21 juny 2023].
- ↑ «Landing Page» (en anglès britànic). [Consulta: 21 desembre 2020].
- ↑ «Heinrich Böll | enciclopèdia.cat». [Consulta: 25 maig 2020].
- ↑ «Alicia Alonso | enciclopedia.cat». [Consulta: 19 agost 2024].
- ↑ «Maila Nurmi» (en castellà). La Vanguardia, 12-04-2022. [Consulta: 17 octubre 2022].
- ↑ «John G. Avildsen | American director and cinematographer» (en anglès). [Consulta: 21 desembre 2020].
- ↑ «Jane Fonda | Biography, Facts, Films, & Activism» (en anglès). [Consulta: 21 desembre 2020].
- ↑ «Frank Zappa | Biography, Albums, Songs, & Facts» (en anglès). [Consulta: 21 desembre 2020].
- ↑ RTVE. «Teresa Aranguren Amézola» (en castellà), 29-04-2014. [Consulta: 30 octubre 2024].
- ↑ «Carl Wilson | American musician» (en anglès). [Consulta: 21 desembre 2020].
- ↑ «Samuel L. Jackson | Biography, Films, & Facts» (en anglès). [Consulta: 21 desembre 2020].
- ↑ «Aphorisms: Patricie Holečková» (en txec). Aforismy. [Consulta: 22 octubre 2020].
- ↑ «Chris Evert | American tennis player» (en anglès). [Consulta: 21 desembre 2020].
- ↑ «Florence Griffith Joyner» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 28 juliol 2022].
- ↑ «Kiefer Sutherland | Biography, Movies, & Facts» (en anglès). [Consulta: 21 desembre 2020].
- ↑ «Accueil | Alice KUHNKE | Députés | Parlement européen» (en francès). [Consulta: 30 març 2021].
- ↑ «Diccionari biogràfic de dones». Xarxa Vives d'Universitats, Generalitat de Catalunya i Consell de Mallorca. Arxivat de l'original el 2020-01-26. [Consulta: 1r maig 2020].
- ↑ Blanch, Daniel. «Rosa Mas». Intèrprets catalans històrics (ICH). [Consulta: 6 novembre 2023].
- ↑ Vilalta Iglesias, María de los Ángeles. Búsqueda y construcción identitaria en la poesía de Susana March (Tesi) (en castellà). Universitat de les Illes Balears, 2017-07-27.
- ↑ «Louise Moillon» (en francès). Mr Expert. [Consulta: 9 novembre 2021].
- ↑ «F. Scott Fitzgerald | Biography, Education, Books, & Facts» (en anglès). [Consulta: 21 desembre 2020].
- ↑ «George Patton | Facts, Biography, & Death» (en anglès). [Consulta: 21 desembre 2020].
Efemèrides astronòmiques
- solstici d'hivern (al voltant d'aquesta data).