1039

Infotaula nombre1039
Tipusany Modifica el valor a Wikidata
Altres calendaris
Gregorià1039 (mxxxix)
Islàmic430 – 431
Xinès3735 – 3736
Hebreu4799 – 4800
Calendaris hindús1094 – 1095 (Vikram Samvat)
961 – 962 (Shaka Samvat)
4140 – 4141 (Kali Yuga)
Persa417 – 418
Armeni488
Rúnic1289
Ab urbe condita1792
Categories
Naixements Defuncions
Esdeveniments
Segles
segle x - segle xi - segle xii
Dècades
1000 1010 1020 - 1030 - 1040 1050 1060
Anys
1036 1037 1038 - 1039 - 1040 1041 1042

L'any 1039 és un any comú començat en dilluns. És el desè i últim any de la dècada del 1030, el trenta-novè any del segle xi i del segon mil·lenni.

L'any 1039 comença el regnat de l'Emperador del Sacre Imperi Enric III després de la mort del seu pare Canut II
El rei Sanç IV de Navarra neix l'any 1039

Durant l'any 1039 Enric III esdevé sacre emperador romanogermànic després de la mort de Conrad II. A més, també traspassa la reina tolteca Xiuhtlaltzin.[1]

Els monarques en actiu més importants d'Europa durant l'any 1039 són Conrad II el Sali i el seu fill i successor Enric III, el papa Benet IX, Miquel IV el Paflagoni, emperador de l'Imperi Romà d'Orient, Ferran I de Lleó, Enric I de França, Harold Peu de Llebre d'Anglaterra, Hardecanut de Dinamarca, Beremund III de Lleó, Pere Orsèol I d'Hongria, Casimir I de Polònia, i Iaroslau I el Savi de Kíev. Els governants més poderosos del món islàmic són Al-Mustansir-bi-llah al Califat Fatimí, Abu Kalijar Marzuban el rei dels buwàyhides; Toghril Beg I, el sultà dels seljúcides; i Muhammad ibn Mahmud és l'emperador de l'Imperi de Ghazna. A Amèrica, Topiltzin governa els tolteques i Ak-Holtum-Bah-lam II és el monarca de Chichén Itzá.[1]

Durant l'any 1039 inicia el regnat de l'emperador Enric III. El decès de Conrad II provoca un nou aixecament dels nobles i les ciutats italianes i el restabliment del poder autònom a Polònia conduït per Casimir I el Renovador. A Àsia Central, els gaznèvides tornen a recuperar terreny als seljúcides.[2]

1039 als Països Catalans i Occitània

Els fets més destacats als actuals països catalans i la seva zona d'influència sónː al Comtat de Barcelona es va unir en matrimoni amb Elisabet de Nimes, que els nobles de la frontera del comtat van protagonitzar revoltes feudals; comença el govern de Guillem VII al comtat de Poitiers i al ducat d'Aquitània; i a la taifa de Saragossa hi ha un aixecament en armes en el que assessinen l'emir Al-Mundir i sulayman ibn Hud funda el govern de la dinastia dels emirs banu hud.[2]

Esdeveniments

Països Catalans i Occitània

Europa i Imperi Romà d'Orient

Àsia

Naixements

Península ibèrica

Europa

Àsia

Necrològiques

Països catalans i Occitània

Península ibèrica

  • Yekutiel ben Isaac, poeta de Sefarad, talmudista i visir de la Taifa de Saragossa. Fou membre de la cort de l'emir Mundir II de Saragossa després de fugir de Còrdova degut a la crisi del Califat. Morí decapitat degut a les revoltes durant el cop d'estat perpetrat per Audal·lá ben Hakam.[26]

Europa i Imperi Romà d'Orient

Àfrica

Àsia

Referències

  1. 1 2 «El mundo en el año 1039 d. C.» (en castellà). [Consulta: 9 gener 2026].
  2. 1 2 Vegeu als esdeveniments
  3. 1 2 Mestre Campi, Jesús; Roig Aran, Montserrat. Cronologia d'història de Catalunya, País Valencià i Illes Balears. 3. ed. Barcelona: Edicions 62, 2006, p. 96. ISBN 978-84-297-5668-5.
  4. ↑ Encyclopédie du dix-neuvième siècle: repertoire universel des sciences, des lettres et des arts : avec la biographie de tous les hommes célèbres. Supplément (en francès). Au Bureau de l'Encyclopédie du XIXe siècle, 1854, p. 786.
  5. ↑ Sénac, Philippe. La frontière et les hommes, VIIIe-XIIe siècle: le peuplement musulman au nord de l'Ebre et les débuts de la reconquête aragonaise. París: Maisonneuve et Larose, 2000. ISBN 978-2-7068-1421-1.
  6. ↑ Wolfram, Herwig. Conrad II, 990-1039: Emperor of Three Kingdoms (en anglès). Penn State Press, 2010-11-01. ISBN 978-0-271-04818-5.
  7. ↑ Wolfram, Herwig. Conrad II, 990-1039: Emperor of Three Kingdoms (en anglès). Penn State Press, 2010-11-01, p. 137. ISBN 978-0-271-04818-5.
  8. ↑ Voltaire. Annales de l'Empire depuis Charlemagne (en francès). Compagnie, 1754, p. 166.
  9. ↑ «Vallombrosani - Enciclopedia» (en italià). [Consulta: 9 gener 2026].
  10. ↑ V. Meystowicz La Pologne dans la chrétienté Nouvelles Éditions latines
  11. ↑ Abalain, Hervé. Histoire du Pays de Galles (en francès). Editions Jean-paul Gisserot, 1991, p. 27. ISBN 978-2-87747-134-3.
  12. ↑ Collectif. Le Territoire Au Cœur de la Géographie Culturelle (en francès). Editions L'Harmattan, 1999. ISBN 978-2-7384-7899-3.
  13. ↑ HASQUENOPH, Sophie. Histoire des ordres et congrégations religieuses en France du Moyen Âge à nos jours (en francès). Editions Champ Vallon, 2013-06-30. ISBN 978-2-87673-847-8.
  14. ↑ Baudoin, Jacques. Grand livre des saints: culte et iconographie en Occident (en francès). EDITIONS CREER, 2006, p. 50. ISBN 978-2-84819-041-9.
  15. ↑ Balard, Michel; Demurger, Alain; Guichard, Pierre. Pays d'Islam et le monde latin (Xe-XIIIe siècle) (en francès). Hachette Éducation (réédition numérique FeniXX), 2000. ISBN 978-2-01-461270-7.
  16. ↑ al-AT̲īr, ʻIzz al-Dīn ʻAlī ibn Muḥammad Ibn; al-Athīr, ʻIzz al-Dīn Ibn; Ibn-al-Aṯīr, ʿIzz-ad-Dīn Abu-'l-Ḥasan ʿAlī; al-Athir, Ibn; al-At̲īr, Abū al-Ḥasan ʻAlī b Muḥammad Ibn. The Annals of the Saljuq Turks: Selections from Al-Kāmil Fīʻl-Taʻrīkh of ʻIzz Al-Dīn Ibn Al-Athīr (en anglès). Psychology Press, 2002. ISBN 978-0-7007-1576-3.
  17. ↑ Güzel, Hasan Celâl; Oğuz, Cem; Karatay, Osman. The Turks: Middle ages (en anglès). Yeni Türkiye, 2002.
  18. ↑ Meisami, Julie Scott. Persian Historiography to the End of the Twelfth Century (en anglès). Edinburgh University Press, 1999. ISBN 978-0-7486-1276-5.
  19. ↑ «Sanç IV de Pamplona | enciclopedia.cat». [Consulta: 9 gener 2026].
  20. ↑ «Boleslau II de Polònia | enciclopedia.cat». [Consulta: 9 gener 2026].
  21. ↑ «Saint Thibaut de Provins» (en francès). [Consulta: 10 gener 2026].
  22. ↑ Sato, Hiroaki. Legends of the Samurai (en anglès). Overlook Duckworth, 1995, p. 74-75. ISBN 9781590207307.
  23. ↑ «Risultati Autori» (en italià). [Consulta: 9 gener 2026].
  24. ↑ «Vijayabahu | king of Sri Lanka | Britannica» (en anglès). Encyclopedia Britannica. Arxivat de l'original el 2025-04-20 [Consulta: 10 gener 2026].
  25. ↑ Jean-François), Dreux du Radier (M. Histoire littéraire du Poitou: Précédée d'une introd., et continuée jusqu'en 1840 (en francès). Robin, 1842, p. 39.
  26. ↑ «Introducció Histórica». A: La Aljafería. reimpr. Zaragoza: Cortes de Aragón, 2008, p. 35-65. ISBN 978-84-86794-97-2.
  27. ↑ Audebrand, Justine «Impératrices et abbesses : les dominae imperiales ottoniennes (xe-xie siècle)» (en francès). Clio. Femmes, Genre, Histoire, 53, 01-07-2021, p. 237–260. DOI: 10.4000/clio.20049. ISSN: 1252-7017.
  28. ↑ «Dirk III | count of Holland | Britannica» (en anglès). Encyclopedia Britannica. Arxivat de l'original el 2025-06-14 [Consulta: 10 gener 2026].
  29. ↑ Biographie, Deutsche. «Dietrich III. - Deutsche Biographie» (en alemany). [Consulta: 10 gener 2026].
  30. ↑ «Conrad II | enciclopedia.cat». [Consulta: 10 gener 2026].
  31. 1 2 «CARINTHIA». Arxivat de l'original el 2024-07-11. [Consulta: 10 gener 2026].
  32. ↑ Philippe Labbe, Petite chronique d'Auxerre, t. I, p. 292.
  33. ↑ Lebeuf, Jean. Mémoires concernant l'histoire ecclésiastique et civile d'Auxerre. Par M. l'abbé Jean Lebeuf,... (en francès). chez Durand, 1743.
  34. ↑ Biographie, Deutsche. «Hugo, Farfensis - Deutsche Biographie» (en alemany). [Consulta: 10 gener 2026].
  35. ↑ «IAGO ab IDWAL ap MEURIG (died 1039), king of Gwynedd | Dictionary of Welsh Biography». [Consulta: 10 gener 2026].
  36. ↑ L. Vanderkindere, « Régnier V », Académie royale de Belgique, , vol. 18, Bruxelles, 1905, p. 881-883.
  37. ↑ 日本人名大辞典+Plus,367日誕生日大事典, デジタル版. «祐子内親王(ゆうしないしんのう)とは？ 意味や使い方» (en japonès). [Consulta: 10 gener 2026].
  38. ↑ Ibn Faht, "Izz al-Din 'Abd al-'Aziz ibn 'Umar ibn Muhammad (1986). Shaltut, Fahim Muhammad (ed), غاية المرام بأخبار سلطنة البلد الحرام, vol 1. Mecca. P. 497
  39. ↑ Anderson, James A. The Rebel Den of Nung Trí Cao: Loyalty and Identity along the Sino-Vietnamese Frontier (en anglès). University of Washington Press, 2012-09-01, p. 173. ISBN 978-0-295-80077-6.
  40. ↑ (en rus) E. E. Bertels, L'estil dels poemes èpics d'Onsori, Acadèmia de les ciències d'URSS, 1929, p. 47–53 [Стиль эпических поэм Унсури];
This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.