1036

Infotaula nombre1036
Tipusany Modifica el valor a Wikidata
Altres calendaris
Gregorià1036 (mxxxvi)
Islàmic427 – 428
Xinès3732 – 3733
Hebreu4796 – 4797
Calendaris hindús1091 – 1092 (Vikram Samvat)
958 – 959 (Shaka Samvat)
4137 – 4138 (Kali Yuga)
Persa414 – 415
Armeni485
Rúnic1286
Ab urbe condita1789
Categories
Naixements Defuncions
Esdeveniments
Segles
segle x - segle xi - segle xii
Dècades
1000 1010 1020 - 1030 - 1040 1050 1060
Anys
1033 1034 1035 - 1036 - 1037 1038 1039

L'any 1036 (MXXXVI) és un any de traspàs començat en dijous del calendari julià. És el setè any de la dècada del 1030, el trenta-sisè del segle xi i del segon mil·lenni.

El rei de Castella, Galícia i Lleó Sanç II neix l'any 1036
Sant Anselm de Lucca neix l'any 1036. Pintura de Francesco Borgani

Els principals esdeveniments de l'any 1036 són que Ramir I d'Aragó es casa amb Emersenda de Bigorra, el duc Sergi IV de Nàpols abdica i es retira a un monestir, els musulmans zirides envaeixen l'illa de Sicília i el papa Benet IX és obligat a abandonar temporalment Roma, però Conrad II el Sali l'ajuda a retornar-hi.[1] L'any 1036 mor Hixam III, últim califa de Còrdova.[1]

Els monarques en actiu més importants d'Europa durant l'any 1036 són Conrad II el Sali, i el papa Benet IX, Miquel IV el Paflagoni de l'Imperi Romà d'Orient, Enric I de França, Harold Peu de Llebre d'Anglaterra, Hardecanut de Dinamarca, Beremund III de Lleó Esteve I d'Hongria, i Iaroslau I el Savi de Kiev. Els governants més poderosos del món islàmic són Al-Mustansir-bi-llah al Califat Fatimí, Abu Kalijar Marzuban el rei dels buwàyhides, Toghril Beg I, el sultà dels seljúcides; i Muhammad ibn Mahmud és l'emperador de l'Imperi de Ghazna. A Amèrica, Topiltzin comença a governar els tolteques i Ak-Holtum-Bah-lam II és el monarca de Chichén Itzá.[1]

Esdeveniments

Països Catalans i Occitània

Europa i Imperi Romà d'Orient

Àfrica

  • 13 de juny - Egipte: a la mort del seu pare per l'epidèmia de pesta que assola el país, puja al tron del califat Al-Mustànsir, sota la regència de la seva mare. El seu regnat durarà fins a l'any 1094.[13] En aquesta època el regne pateix una crisi financera aguda. Durant els primers anys del seu califat, hi comença a haver un comportament normal del riu Nil, cosa que fa que retornin les bones collites. Se signa la pau entre la regent i l'Imperi Romà d'Orient.[14]

Àsia

Naixements

Països catalans i Occitània

Península Ibèrica

Pintura de Montanyes en serralades i un riu avall embrumat de Wang Shen, pintor que va néixer l'any 1036

Europa i Imperi Romà d'Orient

Moneda d'or d' Al-Mustansir (r.1036–1094)

Àsia

Defuncions

Països Catalans i Occitània

Europa i Imperi Romà d'Orient

Àfrica

Àsia

Referències

  1. 1 2 3 «El mundo en el año 1036 d. C.» (en castellà). [Consulta: 7 gener 2026].
  2. ↑ de Riquer, Borja (dir). Cronologia dels Països Catalans: història, societat, economia, cultura, ciència. Barcelona: Pòrtic, 1999, p. 36. ISBN 978-84-7306-561-0.
  3. ↑ Sturlason, Snorre. Heimskringla - The Norse King Sagas (en anglès). Read Books, 2007-11. ISBN 978-1-4086-3377-9.
  4. ↑ Meynier, Gilbert. L'Algérie, cœur du Maghreb classique: De l'ouverture islamo-arabe au repli (658-1518). París: La Découverte, 2010, p. 50.
  5. ↑ «Early-Medieval-England.net : Timeline: 1033-1066». [Consulta: 7 gener 2026].
  6. ↑ Stafford, Pauline. Queen Emma and Queen Edith: Queenship and Women's Power in Eleventh-Century England (en anglès). Wiley, 2001-06-08. ISBN 978-0-631-22738-0.
  7. ↑ Owen-Crocker, Gale R. King Harold II and the Bayeux Tapestry (en anglès). Boydell Press, 2005, p. 41. ISBN 978-1-84383-124-2.
  8. 1 2 3 Lebedynsky, Iaroslav. Ukraine: Une histoire en questions (en francès). Harmattan, 2008. ISBN 978-2-296-05602-2.
  9. ↑ Grousset, René; .. empire des steppes. Chicoutimi: J.-M. Tremblay, 2006. ISBN 9781412354.
  10. 1 2 Mille ans de christianisme russe, 988-1988: actes du colloque international de l'Université Paris X-Nanterre, 20-23 janvier 1988 (en francès). YMCA-Press, 1989. ISBN 978-2-85065-166-3.
  11. ↑ «Chronique de Nestor». [Consulta: 7 gener 2026].
  12. ↑ Bataković, Dušan. Histoire du peuple serbe (en francès). L'AGE D'HOMME, 2005. ISBN 978-2-8251-1958-7.
  13. ↑ E.J. Brill's First Encyclopaedia of Islam 1913-1936 (en anglès). BRILL, 1987. ISBN 978-90-04-08265-6.
  14. ↑ Louis Bréhier, Vie et mort de Byzance, Paris, Albin Michel, 1946, 596 p.
  15. 1 2 3 David Crouch, The Normans: The History of a Dynasty, (Hambledon Continuum, 2002), 51.
  16. ↑ Mestre Campi, Jesús; Roig Aran, Montserrat. Cronologia d'història de Catalunya, País Valencià i Illes Balears. 3. ed. Barcelona: Edicions 62, 2006, p. 96. ISBN 978-84-297-5668-5.
  17. ↑ «Sanç II de Castella-Lleó | enciclopedia.cat». [Consulta: 7 gener 2026].
  18. ↑ «Anselm de Lucca | enciclopedia.cat». [Consulta: 7 gener 2026].
  19. ↑ Yaroslav the Wise in Norse Tradition, Samuel Hazzard Cross, Speculum, 181-182.
  20. ↑ Downer, Lesley «Nagako, Dowager Empress of Japan» (en anglès). The Guardian, 17-06-2000. ISSN: 0261-3077.
  21. ↑ «Shen Wang - MusicBrainz». [Consulta: 7 gener 2026].
  22. ↑ «Hišām III de Còrdova | enciclopedia.cat». [Consulta: 26 desembre 2025].
  23. ↑ Higounet, Charles. Bordeaux pendant le haut moyen age. Bordeaux, 1963, pp 104-107
  24. ↑ Vic, Claude de. Histoire générale de Languedoc: avec des notes et les pièces justificatives, composée ... (en francès). J.B. Paya, 1841, p. 61.
  25. ↑ «Chronology of the ipati, consuls, dukes, prices, kings, and emperors who governed Gaeta from the 9th to the 13th Century - TreasureRealm Coins». [Consulta: 7 gener 2026].
  26. ↑ Biographie, Deutsche. «Gebhard II., Regensburg, Bischhof - Deutsche Biographie» (en alemany). [Consulta: 7 gener 2026].
  27. ↑ Chesne, André Du. Histoire généalogique des maisons de Guines d'Ardres, de Gand et de Coucy et quelques autres familles illustres qui y ont été alliées... (en francès). chez Sébastien Cramoisy, 1631, p. 7.
  28. ↑ «[https://nominis.cef.fr/contenus/saint/1278/Bienheureux-Meinwerk-de-Paderborn.html Bienheureux Meinwerk de Paderborn Évêque de Paderborn (+ 1036)]» (en francès). Nominis. [Consulta: 7 gener 2026].
  29. ↑ Paul Bertrand, Bruno Dumézil, Xavier Hélary, Sylvie Joye, Charles Mériaux et Isabelle Rosé, Pouvoirs, Église et société dans les royaumes de France, de Bourgogne et de Germanie aux Xe et XIe siècles (888-vers 1110), Ellipses, 2008, p. 229.
  30. ↑ «Digital Archives» (en anglès americà). [Consulta: 7 gener 2026].
  31. ↑ Byrne, Francis John, Irish Kings and High-Kings, Four Courts Press, Dublin 2011 réédition (ISBN 1851821961), p. 125
  32. ↑ Nielssen, Alf Ragnar «Hårek fra Tjøtta» (en noruec). Store Norske Leksikon, 25-08-2025.
  33. ↑ Francis Dvornik, Les Slaves : histoire et civilisation, de l'Antiquité aux débuts de l'Époque contemporaine, Seuil, Paris, 1970, chap. « La Russie de Kiev », p. 171-228.
  34. ↑ (de) Leonard Korth, Pilgrim, Erzbischof von Kôln, dans Allgemeine Deutsche Biographie , vol. 26, Leipzig, Duncker & Humblot, 1888, p. 129-131
  35. ↑ «Ali az-Zahir Biography | Pantheon» (en anglès). [Consulta: 26 desembre 2025].
  36. ↑ Hall, John Whitney; Shively, Donald H. The Cambridge History of Japan (en anglès). Cambridge University Press, 1988, p. 69. ISBN 978-0-521-22353-9.
  37. ↑ «Abu Nasr Mansur ibn Ali ibn Iraq» (en anglès). MacTutor. School of Mathematics and Statistics University of St Andrews, Scotland. [Consulta: 26 desembre 2025].
  38. ↑ Hāṇḍā, Omacanda. Buddhist Western Himalaya: A politico-religious history (en anglès). Indus Publishing, 2001, p. 209. ISBN 978-81-7387-124-5.
This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.