Bisbat de Prato

Bisbat de Prato

Dioecesis Pratensis
La catedral de Prato
Tipus	bisbat catòlic
Lloc
43° 52′ 51″ N, 11° 05′ 48″ E / 43.880814°N,11.096561°E / 43.880814; 11.096561
Itàlia
Toscana
Parròquies	84
Separat de	bisbat de Pistoia
Població humana
Població	227.688 (2019) (785,13 hab./km²)
Llengua utilitzada	italià
Religió	romà
Geografia
Part de	Toscana, Arquebisbat de Florència
Superfície	290 km²
Limita amb	bisbat de Pistoia, oest arquebisbat de Bolonya, nord arquebisbat de Florència, sud-est
Dades històriques
Anterior	Bisbat de Pistoia i Prato
Creació	22 de setembre de 1653
Patró	Sant Esteve protomàrtir
Catedral	Santo Stefano
Organització política
• Bisbe	Franco Agostinelli
Lloc web	diocesiprato.it

El bisbat de Prato (italià: diocesi di Prato; llatí: Dioecesis Pratensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Florència, que pertany a la regió eclesiàstica Toscana. El 2013 tenia 192.600 batejats d'un total 214.600 habitants. Actualment està regida pel bisbe Franco Agostinelli.

La diòcesi comprèn 4 municipis de la província de Prato: Prato, Vaiano, Vernio i Cantagallo.

La seu episcopal és la ciutat de Prato, on es troba la catedral de Sant Esteve.

El territori s'estén sobre 287 km² i està dividit en 84 parròquies, que des del 29 de novembre de 2006 estan agrupades en 7 vicariats.

1. Prato centre
2. Prato est
3. Prato oest
4. Prato sud-est
5. Prato sud-oest
6. Prato nord
7. Val di Bisenzio

L'església de Santo Stefano di Prato està documenta per primera vegada al segle x, encara que probablement el seu origen és anterior. La seva importància i el desig d'autonomia de la jurisdicció del bisbe de Pistoia van créixer a mesura que el castrum de Prato es va transformar en una ciutat lliure fortificada. Durant els segles que van seguir van ser infinites les raons de discòrdia entre el prebost de Sant Esteve i dels bisbes de Pistoia.

A principis del segle xv, a petició del senyoriu de Florència, les negociacions van ser infructuoses per a l'erecció d'una diòcesi a Prato, amb el consentiment del papa l'obediència pissana Alexandre V. Però la mort del papa va impedir la publicació de la butlla. No obstant això, el papa Pius II, amb la butlla Etsi cunctae del 5 de setembre de 1463^[1] va construir la Col·legiata de Sant Esteve en prebostat nullius dioecesis immediatament subjecta a la Santa Seu i, per tant, completament independent de la jurisdicció dels bisbes de Pistoia. A causa de nous conflictes amb Pistoia, l'exempció va ser confirmada pel papa Pau III en 1543.^[2]

El prebostat nullius va ser donat in commendam a altes personalitats, especialment de la família Medici, entre els quals s'inclouen dos futurs Papes, Lleó X i Lleó XI, tres cardenals i un gran duc de Toscana.

La culminació del seu viatge a la independència, l'Església de Prato la va guanyar el 22 de setembre de 1653, quan la diòcesi va ser erigida amb la butlla Redemptoris nostri del papa Innocenci X i, simultàniament, unida aeque principaliter al bisbat de Pistoia.

Originalment i fins al final del segle xix, la diòcesi incloïa les úniques tres parròquies que estaven dins de les muralles del segle xiv. Tot i l'estretor dels límits, el 1682 el bisbe Gherardo Gherardi va erigir el seminari de la diòcesi Prato, abans que s'establís a Pistoia, on els bisbes van tenir la seva residència habitual.

Al setembre de 1916, la diòcesi de Prato es va ampliar sota el decret Ex officio divinitus de la Congregació Consistorial, amb la incorporació de 28 parròquies de la diòcesi de Pistoia i 12 de l'arxidiòcesi de Florència.

Les dues diòcesis es van separar el 25 de gener de 1954 a conseqüència de la butlla Clerus populusque del papa Pius XII.

A l'octubre de 1975, la diòcesi va ser ampliada, a través de la incorporació de les 12 parròquies dels municipis de Cantagallo i Vernio que havia pertangut a la diòcesi de Pistoia.

A finals del 2013, la diòcesi tenia 192.600 batejats sobre una població de 214.600 persones, equivalent 89,7% del total.

• Anuari pontifici del 2011 i anteriors, publicat a www.catholic-hierarchy.org a la pàgina Diocese of Prato (anglès)
• Pàgina oficial de la diòcesi (italià)
•  Aquest article incorpora fragments d'una publicació que està en domini públic:  «^{article name needed}». A: Charles Herbermann. Catholic Encyclopedia. Nova York: Robert Appleton, 1913. 
• Plantilla:Gcatholic
• Giuseppe Cappelletti, Le Chiese d'Italia dalla loro origine sino ai nostri giorni, vol. XVII, Venècia 1862, pp. 136–244 (italià)
• Pius Bonifacius Gams, Series episcoporum Ecclesiae Catholicae, Leipzig 1931, p. 751 (llatí)
• Konrad Eubel, Hierarchia Catholica Medii Aevi, vol. 4 Arxivat 2018-10-04 a Wayback Machine., p. 281; vol. 5, pp. 315–316; vol. 6, p. 340 (llatí)
• Butlla Redemptoris nostri, a Bullarum diplomatum et privilegiorum sanctorum Romanorum pontificum Taurinensis editio, Vol. XV, pp. 727–731 (llatí)
• Decret Ex officio divinitus, AAS 8 (1916), pp. 404–406 (llatí)
• Butlla Clerus populusque, ASS 46 (1954), pp. 390–392(llatí)

• Catedral de Prato