Secretari General de la CNT

El Secretari General de la CNT és el càrrec principal de la Confederació Nacional del Treball, encara que manca de poder executiu, les seves atribucions es limiten a qüestions tècniques i administratives. S'accedeix al càrrec via elecció en un ple confederal de regionals de la CNT. Paral·lelament es designa la federació local que és a la qual pertany el secretari general escollit com seu. És per aquest motiu que la CNT no compta amb una seu central fixa, sinó que va canviant depenent del lloc de residència del secretari general triat a cada ocasió.

El ple local de la federació local triada com seu es reuneix per a designar la resta de secretaries, que seran: tresorer-comptador, premsa, propaganda i cultura, organització i relacions externes.

El secretari general escollit pel ple confederal de regionals i les secretaries escollides pel ple local de la federació local que és seu formen el Secretariat Permanent del Comitè Confederal (SP CC) de la CNT. La resta del comitè confederal ho formen les secretaries generals de cada regional. El primer secretari general de la CNT, escollit al congrés de constitució de l'organització el 1910, va ser Josep Negre que era secretari general del sindicat català Solidaridad Obrera, embrió de la CNT, i la primera seu va ser Barcelona. No es coneix el nom i durada en el càrrec de tots els secretaris generals de la CNT, ja que durant anys el sindicat va ser una organització clandestina i que va estar subjecta a una forta repressió, pel que en algunes ocasions existeixen diverses versions sostingudes per diferents fonts. A més al no ser un càrrec executiu, el lloc no ha tingut -salvo en certs moments- una excessiva importància. En l'actualitat Fidel Manrique ocupa el càrrec des d'agost de 2007, sent Torrelavega la seu del SP-CN.

Llista de Secretaris Generals de la CNT

Fins a la Guerra Civil[1]

NomDes deFinsSeu del SP CN
Josep Negre19101911Barcelona
Josep Negre19111914 ¹Barcelona
Manuel Andreunovembre de 1914agost de 1916Barcelona
Francisco Jordán1916febrer de 1917Barcelona
Francisco Miranda ²1917juliol de 1918Barcelona
Evelio Boal-març de 1921Barcelona
Andreu Nin1921maig de 1921Barcelona
Joaquim Maurín1921febrer de 1922Barcelona
Joan Peiró 31922juliol de 1923Barcelona
Paulino Díez Martín 4agost de 1923març de 1924Sevilla
José Gracian Galán ⁵1924juny de 1924Sevilla ⁶
Desconegut 7juny de 1924setembre de 1925Es desconeix
Avelino González Malladasetembre de 1925juny de 1926Gijón
Segundo Blanco1926novembre de 1926Gijón
Joan Peiró1927maig de 1929Barcelona
Ángel Pestaña19291929Barcelona
Juan López Sánchez19301930Barcelona
Progreso Alfarache 819301930Barcelona
Ángel Pestaña1930març de 1932Barcelona
Manuel Rivas19321933 ⁹Barcelona
Miguel Yoldi Beroiz ¹⁰19331934Barcelona
Horacio Martínez Prieto 1119351936Saragossa
Marià Rodríguez i Vázqueznovembre de 1936febrer de 1939Madrid

1. Entre 1911 i 1914 l'organització fou clandestina, de tal manera que no es pot assegurar que Josep Negre ocupés efectivament el càrrec entre 1913 ' 1914.
2. Substituït per Manuel Buenacasa provisionalment entre agost i novembre de 1917.
3. Alguns consideren que la duració en el càrrec de Joan Peiró acabà a final de 1922 i que d'aleshores a març de 1923 la secretaria general l'ocupà Salvador Seguí.
4. Algunes versions diuen que Manuel Adame podia haver estat secretari general abans que Paulino Díez i que a aquest el va substituir Pedro Vallina.
5. El seu primer cognom també apareix com García i com Gracia.
6. Algunes fonts consideren que ja a final de 1922 el SP CN s'havia establit a Saragossa.
7. En aquesta època es desconeix si va haver secretari general encara que s'aventura la possibilitat que Ángel Pestaña ocupés el càrrec i el SP CN retornés a Barcelona.
8. Substituït circumstancialment per Manuel Sirvent segons unes fonts i per Francisco Martínez segons altres.
9. Segons M. Pérez fins a juny de 1932.
10. Algunes fonts col·loquen Joaquín Ascaso immediatament abans, fins a desembre de 1933.
11. Sembla que dimití després del congrés de Saragossa de 1936 i que fou substituït provisionalment per David Antona i Antonio Moreno a Madrid al llarg de l'estiu, tornant a tenir la secretaria general entre setembre i mitjans de novembre.

Durant el Franquisme[2]

Durant aquest període la CNT funcionà de forma clandestina a l'interior d'Espanya, actuant també l'organització a l'exili a França. Entre els exiliats hi hagué una escissió que provocà que durant un període hi hagués dos comitès nacionals (confederals) amb els seus corresponents secretaris generals de la CNT a l'exili.

A l'interior

NomDes deFins a
Esteve Pallarols i Xirguabril de 1939novembre de 1939
Manuel López Lópezgener de 1940juliol de 1940
Celedonio Pérez Bernardojuliol de 1940febrer de 1941
Eusebio Azañedo Grandedesembre de 1942agost de 1943
Manuel Amil Barciásetembre de 1943setembre de 1944
Sigfrido Catalá Tineosetembre de 1944març de 1945
José Expósito Leivamaig de 1945juliol de 1945
César Broto Villegasjuliol de 1945octubre de 1945
Ángel Morales Vázqueznovembre de 1945març de 1946
Lorenzo Iñigo Granizomarç de 1946abril de 1946
Enric Marco Nadalmaig de 1946abril de 1947
Antonio Ejarque Pinamaig de 1947agost de 1947
Manuel Villar Mingoagost de 1947novembre de 1947
Antonio Castaños Benaventabril de 1948juliol de 1949
Miguel Vallejo Sebastiánjuliol de 1949juny de 1951
Cipriano Damiano González juny de 1951 juny de 1953
Ginés Camarasa Garcíajuliol de 1954juny de 1956
Ismael Rodríguez Ajaxoctubre de 1960octubre de 1961
Francisco Calle Mancillaabril de 1962febrer de 1964
Cipriano Damiano Gonzálezabril 1964abril de 1965
Francisco Royano Fernándezmaig de 1965setembre de 1968

A l'exili

Abans de l'escissió
NomData d'eleccióOrganismeLocalitat
Marià Rodríguez i Vázquez ¹25 de febrer de 1939Consell General del MLEParís
José Germán Gonzálezjuny de 1943Ple Nacional (confederal)Mauriac
Juan Manuel Molina Mateosetembre de 1943Ple Nacional (confederal)Tourniac
Francisco Careñomarç de 1944Ple Nacional (confederal)Muret
Juan Manuel Molina Mateooctubre de 1944Ple Nacional (confederal)Tolosa de Llenguadoc
Germinal Esgleas Jaumemaig de 1945Congrés de ParísParís

1. Després de la seva mort, ocupa el càrrec Germinal Esgleas Jaume.

Escissió
Fracció ortodoxa
NomData d'eleccióOrganismeLocalitat
Germinal Esgleas Jaume---
Germinal Esgleas Jaumeagost de 1946Tolosa de Llenguadoc
Josep Peirats Vallsoctubre de 1947Congrés de Federacions LocalsTolosa de Llenguadoc
Pedro Herreraabril de 1947I Conferència Intercontinental-
Emilio Julio Gonzálezoctubre de 1948 ¹Congrés de Federacions Locals-
Luis Blancofebrer de 1949II Conferència IntercontinentalTolosa de Llenguadoc
Josep Peirats Vallsmaig de 1950I Ple Nacional (confederal)Tolosa de Llenguadoc
Martín Villarupiaabril de 1951II Ple IntercontinentalTolosa de Llenguadoc
Germinal Esgleas Jaumejuliol de 1952III Ple IntercontinentalAymare
Germinal Esgleas Jaumejuliol de 1953IV Ple IntercontinentalTolosa de Llenguadoc
Germinal Esgleas Jaumeagost de 1954V Ple IntercontinentalTolosa de Llenguadoc
Germinal Esgleas Jaumeagost de 1955VI Ple IntercontinentalTolosa de Llenguadoc
Germinal Esgleas Jaumejuliol de 1956VII Ple IntercontinentalTolosa de Llenguadoc
Germinal Esgleas Jaumeagost de 1957VIII Ple IntercontinentalTolosa de Llenguadoc
Roque Santamaría Cortigueraagost de 1958IX Ple IntercontinentalTolosa de Llenguadoc
Roque Santamaría Cortiguerasetembre de 1959X Ple IntercontinentalVierzon
Roque Santamaría Cortigueraagost de 1960Congrés de Federacions LocalsLlemotges
Fracció possibilista
NomData d'eleccióOrganismeLocalitat
Ramón Álvarez Palomonovembre de 1945Ple de Regionals d'OrigenTolosa de Llenguadoc
Ramón Álvarez Palomoagost de 1946PlenàriaTolosa de Llenguadoc
Josep Juan i Domènechdesembre de 1947I Ple Nacional (confederal) de RegionalsTolosa de Llenguadoc
Josep Juan i Domènechmaig de 1948Plenària-
Josep Juan i Domènechfebrer de 1949II Ple Nacional (confederal)-
Helios Sánchezjuny de 1950III Ple Nacional (confederal)-
Miguel Vallejo Sebastiánjuny de 1952IV Ple Nacional (confederal)-
Miguel Vallejo Sebastiánmarç de 1954V Ple Nacional (confederal)-
Ramón Liarte Viunovembre de 1955VI Ple Nacional (confederal)-
Ginés Alonsoagost de 1957VII Ple Nacional (confederal)-
Ginés Alonsooctubre 1958VIII Ple Nacional (confederal)-
Ginés Alonsomarç de 1960IX Ple Nacional (confederal)Clarmont d'Alvèrnia
Després de la reunificació
NomData d'eleccióOrganismeLocalitat
Roque Santamaría Cortigueraagost de 1961Congrés de Federacions LocalsLlemotges
Roque Santamaría Cortigueraagost de 1962Ple IntercontinentalTolosa de Llenguadoc
Germinal Esgleas Jaumeoctubre de 1963Congrés de Federacions LocalsTolosa de Llenguadoc
Germinal Esgleas Jaumeagost de 1965Congrés de Federacions LocalsMontpeller
Ferran Alemanyagost de 1967Ple IntercontinentalMarsella
Germinal Esgleas Jaumeagost de 1969Ple IntercontinentalBordeus
Germinal Esgleas Jaumeagost de 1971Ple IntercontinentalMarsella
Marciano Sigüenza ¹agost de 1973Pleno IntercontinentalMarsella
Alejandro Lamelaagost de 1975Congrés de Federacions LocalsMarsella

1. Dimití en gener de 1975.

Des de la Transició

NomDes deFins aSeu del SP CN
Juan Gómez Casasagost de 1976abril de 1978Madrid
Enric Marco i Batlleabril de 1978desembre de 1979Barcelona
José Bondía Romándesembre de 1979gener de 1983Madrid
Antonio Pérez Canales16 gener de 1983--
Fernando Monterojuliol de 1983--
Juan Gómez Casas1985--
José Luis García Rúamarç de 19861990Granada
Vicente Vilanova Cardo1990-València
Josep Ros Poncenovembre de 1992-Barcelona
Luis Fernando Barbamaig de 1995desembre de 1995Granada
José Luis Velasco Sanzdesembre de 1995febrer de 1998Madrid
Luis Fuentesdesembre 1998octubre 2000Bilbao
Ana Sigüenza Carbonelloctubre de 2000març de 2003Madrid
Iñaki Gil Uriarte[3]abril de 2003juliol de 2005Vitòria
Rafael Corrales Valverde[4]juliol de 2005juliol de 2007Sevilla
Fidel Manrique[5]juliol de 2007desembre de 2010Torrelavega
Alfonso Álvarez[6]desembre de 2010abril de 2013Còrdova
Pedro Serna[7]abril de 2013abril de 2015 Valladolid
Martín Paradelo abril de 2015 juliol de 2017 Santiago de Compostel·la
Enrique Hoz[8] juliol de 2017 2019 Bilbao
Miguel Garcia 2019 actualitat Lebrija

1. Dimití en desembre de 1948.

Referències

  1. ↑ Llista de Secretaris generals fins 1936
  2. ↑ Llista de secretaris generals al bloc de la CNT a l'exili
  3. ↑ «Nuevo Comité Nacional de CNT». Vida Confederal, 28 abril 2003. [Consulta: 17 març 2014].
  4. ↑ «Sevilla será la sede del Comité Nacional de la CNT». Rojo y Negro, 21 juliol 2005. Arxivat de l'original el 18 de març 2014. [Consulta: 17 març 2014].
  5. ↑ «"Mientras no se retire la reforma, no hay que negociar con el Gobierno"». Diagonal, 27 setembre 2010. [Consulta: 16 març 2014].
  6. ↑ «Habla Alfonso Álvarez, nuevo secretario general de CNT». CNT, 11 desembre 2010. [Consulta: 16 març 2014].
  7. ↑ «La CNT elige nuevo Secretario General y traslada la sede de su Secretariado Permanente a Valladolid». CNT, 2 abril 2013. Arxivat de l'original el 17 de març 2014. [Consulta: 16 març 2014].
  8. ↑ «CNT renueva su secretariado permanente. Bilbao será su nueva sede | Confederación Nacional del Trabajo» (en castellà). Arxivat de l'original el 2017-12-08. [Consulta: 7 desembre 2017].
This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.