Stargate SG-1

L'episodi pilot ("Fills dels déus"), ambientat un any després dels esdeveniments de la pel·lícula original, presenta el Goa'uld Apofis (Peter Williams) com a antagonista principal quan ataca la base militar SGC de la Terra, que està paralitzada, a través del Stargate i segresta una aviadora. El SGC torna a entrar en acció quan es revela que el Stargate forma part d'una xarxa interplanetària que connecta innombrables planetes. Es creen equips SG per ajudar a defensar la Terra contra els Goa'uld, que tenen naus de guerra piramidals interestel·lars i vasts exèrcits de Jaffa (esclaus hereditaris i incubadores humanes per als Goa'uld) a la seva disposició. L'equip insígnia de la Terra, SG-1, que inclou el Jaffa desertor d'Apofis Teal'c, inicia diverses aliances amb altres cultures de la galàxia, com ara els Tok'ra, semblants als Goa'uld però veritablement simbiòtics, els Tollan humans avançats, els Nox, els benèvols Asgard i les restes dels poderosos Ancians. Una altra amenaça alienígena sorgeix al final de la Temporada 3 ("Nèmesi") en forma de màquines sensibles anomenades replicadors. Mentrestant, agents rebels d'una agència d'intel·ligència fosca a la Terra, el NID, intenten repetidament prendre el control del Stargate i altra tecnologia alienígena. Malgrat la mort d'Apophis a l'estrena de la Temporada 5 ("Enemics"), l'Imperi Goa'uld continua sent un enemic important a Stargate SG-1 fins al final de la Temporada 8.

Després de la derrota d'Apofis, el Senyor del Sistema Goa'uld mig ascendit Anubis (David Palffy) assumeix el paper d'antagonista principal de la sèrie. Aquest nou vilà posseeix gran part del coneixement dels Ancians i la seva tecnologia. Mentre la Terra construeix la seva primera nau espacial interestel·lar (el Prometheus) a les temporades Temporada 6 i Temporada 7, Anubis crea un exèrcit de Guerrers Kull gairebé invencibles i elimina o subordina la majoria dels seus adversaris entre els Senyors del Sistema. Al final de la temporada 7 ("La ciutat perduda"), SG-1 descobreix una arma poderosa en un antic lloc avançat a l'Antàrtida que aniquila tota la flota d'Anubis i també prepara l'escenari per a la sèrie derivada Stargate Atlantis. Ba'al absorbeix gran part del poder d'Anubis a la Temporada 8, mentre Anubis, que va sobreviure a la destrucció de la seva flota en una forma desencarnada, comença a reafirmar silenciosament la seva influència. Els replicadors en forma humana comencen a conquerir els Senyors del Sistema, però l'SG-1 troba i ajusta una arma antiga per destruir tots els Replicadors de tota la galàxia. Cap al final de la temporada 8 ("Threads"), es revela que la benèvola ésser Ascendida Oma Desala (Mel Harris) és responsable de l'ascensió original d'Anubis. Quan ella s'enfronta a Anubis en una batalla eterna i estancada al pla Ascendit per evitar que actuï al pla mortal, els Replicadors i la majoria dels Senyors del Sistema ja han estat aniquilats i els Jaffa aconsegueixen la seva llibertat del govern Goa'uld.

L'equip original de l'SG-1 es dissol després dels esdeveniments de la temporada 8, però es reuneix lentament sota el nou líder de l'equip Tinent Coronel Cameron Mitchell després que el SGC, sense voler, cridi l'atenció dels Ori sobre l'existència de vida sensible a la Via Làctia; es revela que els Ori són una facció d'Ancians ascendits que resideixen en una altra galàxia i que s'oposen diametralment a la creença dels Ancians en la no-interferència estricta en els plans inferiors de l'existència, minant l'energia d'innombrables milers de milions d'"éssers inferiors" (éssers sensibles no ascendits) mitjançant el seu culte en una religió anomenada Origen. Mentre els Ori envien éssers humans millorats anomenats Priors a la Via Làctia per convertir la galàxia a l'Origen, Ba'al i alguns Goa'uld menors s'infiltren a la Terra a través de "The Trust" (una coalició d'agents deshonestos de l'NID) per reconstruir el seu poder. Al final de la temporada 9 ("Camelot (Part 1)"), els Ori comencen una croada evangèlica amb les seves naus de guerra i eliminen sense esforç la flota combinada de la Terra i els seus aliats. La líder dels Ori, Adria (Morena Baccarin), es presenta a l'estrena de la temporada 10 ("Flesh and Blood (Part 2)"). L'SG-1 busca el Sangraal, una arma antiga que podria derrotar els Ori, mentre que Ba'al i els seus clons intenten trobar l'arma per als seus propis propòsits. Amb l'ajuda del poderós antic Merlí (Matthew Walker), l'SG-1 troba els plànols de construcció del Sangraal i envia una versió funcional a la galàxia Ori. Poc després, Adria ascendeix. La pel·lícula directa a DVD Stargate: The Ark of Truth posa fi a l'Arc Ori. L'únic Goa'uld influent en les dues últimes temporades de Stargate SG-1 és el Senyor del Sistema Ba'al (Cliff Simon), que és derrotat a la pel·lícula directa a DVD Stargate: Continuum.

Stargate SG-1 va ser cocreada per Brad Wright (dalt) i Jonathan Glassner (baix).

Brad Wright i Jonathan Glassner havien treballat junts a la sèrie de televisió MGM The Outer Limits des del 1995. En sentir parlar del pla de MGM de crear una sèrie derivada de la pel·lícula Stargate, Wright i Glassner, de manera independent i sense conèixer-se, es van adreçar a MGM i van proposar el seu concepte per a la sèrie de televisió. El president de MGM, John Symes, va donar llum verda al projecte amb la condició que Wright i Glassner treballessin junts com a productors executius de la nova sèrie.^[2] La sèrie es va anomenar Stargate SG-1 després que Wright acceptés de bon grat la pregunta de Symes sobre si l'equip s'havia de dir "SG-1". MGM va publicar pòsters titulats Stargate SG-1 la setmana següent sense el coneixement de Wright ni Glassner.^[6]

John Symes es va posar en contacte amb Michael Greenburg i Richard Dean Anderson, exestrella de la llarga sèrie MacGyver.^[2] Anderson va acceptar involucrar-s'hi si al seu personatge Jack O'Neill se li permetia més marge còmic que al personatge de Kurt Russell a la pel·lícula. També va sol·licitar que Stargate SG-1 fos una sèrie coral, per tal que no portés la major part de la trama sol com ho havia fet a MacGyver.^[7] El canal de subscripció estatunidenc Showtime va fer un compromís de dues temporades per a 44 episodis el 1996.^[2] El rodatge principal va començar a Vancouver el febrer de 1997.^[8]

Després que Anderson acceptés el paper, Brad Wright i Jonathan Glassner van revisar diversos milers d'audicions gravades i van convidar aproximadament 25 actors prometedors a proves de pantalla a Los Angeles.^[9] Es diu que Michael Shanks, Amanda Tapping i Christopher Judge es van apropar l'un a l'altre durant el procés de càsting abans de saber que finalment serien escollits.^[10] Els productors van trobar que Judge era el més fàcil de triar a causa de la seva presència musculosa.^[2] Shanks va ser triat perquè feia "la imitació perfecta de James Spader", segons Wright.^[2] Els productors coneixien Don S. Davis pel seu treball com a suplent i doble d'acció de Dana Elcar a MacGyver i es van posar en contacte amb ell per llegir el paper de George Hammond.^[11][12]

L'anunci de Showtime que no renovaria "Stargate SG-1" després de la cinquena temporada va coincidir amb la decisió de Michael Shanks d'abandonar la sèrie per preocupació per la seva infrautilització.^[13] El Sci Fi Channel va va continuar la sèrie^[14] i el van substituir per un nou personatge, interpretat per Corin Nemec. Els agents de càsting havien conegut Nemec al pati de les oficines de l'MGM a Santa Monica per casualitat i li havien ofert el paper de Jonas Quinn.^[15] En resposta als rumors que havia forçat la marxa de Shanks, Sci Fi va dir el febrer de 2002 que la cadena "mai havia sol·licitat que es fessin canvis al repartiment... i tot i que lamentem la pèrdua de Michael Shanks, creiem que Corin Nemec serà una gran presència al repartiment."^[16] Les primeres aparicions de Nemec, començant amb el penúltim episodi de la temporada 5 "Meridià", no van aconseguir convèncer alguns dels fans de la sèrie.^[13] Nemec estava disposat a continuar interpretant el personatge després de la temporada 6 o en un llargmetratge o una sèrie derivada.^[15] Tanmateix, els productors van arribar a un acord amb Shanks per tornar a temps complet a la temporada 7, deixant Nemec amb un paper recurrent.^[17] Don S. Davis va deixar Stargate SG-1 després de la temporada 7 per motius de salut^[18] però va aparèixer de manera recurrent fins a la seva mort el 29 de juny de 2008.

A causa de compromisos anteriors, Claudia Black de Farscape no va poder acceptar les ofertes per ser estrella convidada a Stargate SG-1 fins a l'episodi de la temporada 8 "Prometheus Unbound".^[19] Als productors els va agradar tant la química a la pantalla entre Vala Mal Doran, interpretada per Black, i Daniel, interpretat per Shanks, que la van tornar a presentar en un arc argumental de sis episodis per cobrir la baixa de maternitat d'Amanda Tapping al començament de la temporada 9.^[20] Al mateix temps, Richard Dean Anderson va deixar la sèrie per passar més temps amb la seva filla (la seva agenda s'havia reduït gradualment des de la temporada 6).^[21] El paper del protagonista va ser ocupat per Ben Browder (també de Farscape), que s'havia reunit amb els productors de Stargate tan bon punt es va discutir la introducció de nous personatges principals per a la temporada 9.^[22] Els productors s'havien reunit amb ell durant convencions de ciència-ficció i havien parlat prèviament de contractar-lo per a altres papers a Stargate.^[23] Els productors es van posar en contacte directament amb l'actor guanyador del Premi Emmy Beau Bridges per interpretar el paper de Hank Landry.^[24] Les aparicions de Claudia Black com a convidada van ser molt populars entre el repartiment, l'equip i el públic^[20][25] que l'actriu va tornar per als dos últims episodis de la temporada 9 (amb el seu embaràs integrat a la trama) i es va unir al repartiment a temps complet a la temporada 10.

La majoria dels productors, membres de l'equip i actors convidats que van participar a "Stargate SG-1" eren canadencs.^[26] Els creadors Brad Wright i Jonathan Glassner van ser productors executius i productors creadors de Stargate SG-1 durant les tres primeres temporades, tenint l'última paraula (a més de la MGM i la cadena) sobre històries, dissenys, efectes, càsting, edició i pressupostos dels episodis.^[27] Després de la marxa de Glassner, Wright va dirigir Stargate SG-1 sol durant tres temporades. El productor executiu Robert C. Cooper va assumir el càrrec de productor creador a la temporada 7 quan Brad Wright es va prendre un temps lliure per desenvolupar la sèrie derivada Stargate Atlantis.^[28] Cooper i Wright van continuar sent els productors creadors de les seves respectives sèries fins al final de SG-1.^[29] També van ser productors executius i coexecutius Michael Greenburg i Richard Dean Anderson (temporades 1–8), N. John Smith (temporades 4–10) i l'equip de guionistes Joseph Mallozzi, Minh Quach i Paul Mullie (temporades 7–10).

Tot i que "Stargate SG-1" va contractar escriptors autònoms, la majoria dels 214 episodis de "Stargate SG-1" van ser escrits per Brad Wright (temporades 1-10), Jonathan Glassner (temporades 1-3), Katharyn Powers (temporades 1-6), Robert C. Cooper (temporades 1-10), Peter DeLuise (temporades 4-8), Joseph Mallozzi i Paul Mullie (temporades 4-10), Damian Kindler (temporades 6-10) i Alan McCullough (temporades 9-10). Martin Wood i Peter DeLuise van dirigir la majoria d'episodis, amb 46 episodis (temporades 1-10) i 57 episodis (temporades 2-10), respectivament. Wood i DeLuise feien cameos regularment als seus episodis i, en particular, interpretaven els directors de sèrie dins d'una sèrie als episodis històrics amb molts cameos "Forat de cuc" i "200". Andy Mikita havia estat ajudant de direcció des de l'episodi pilot i havia dirigit 29 episodis de les temporades 3 a 10. El director de fotografia de "SG-1", Peter Woeste, i l'operador de càmera William Waring van dirigir 13 episodis cadascun. La majoria dels guionistes i directors de plantilla van ocupar càrrecs de productors. Diversos membres del repartiment també van contribuir amb idees per a la història i van dirigir episodis de "SG-1".

Stargate SG-1 es va filmar a Vancouver, Columbia Britànica i els voltants, principalment als The Bridge Studios i NORCO Studios,^[30][31] que oferia exempcions fiscals per a Stargate SG-1 durant tota la seva emissió.^[26] El cost d'un episodi de SG-1 va augmentar d'1,3 milions de dòlars estatunidencs^[32] a les primeres temporades fins a uns 2 milions de dòlars per episodi a la temporada 10, en part a causa dels tipus de canvi desfavorables.^[26][33] Molts punts d'interès de la zona de Vancouver es van incorporar als episodis, com ara el campus de la Universitat Simon Fraser, que es va convertir en l'escenari de la capital dels Tollan, una civilització alienígena.^[34] La producció va patir molts problemes meteorològics a causa del clima oceànic moderat de Vancouver, tot i que es va poder eliminar la pluja de la pel·lícula. L'episodi de la tercera temporada "La calavera de cristall" va ser el primer episodi que es va filmar en un plató virtual.^[30]

L'escenari principal de Stargate SG-1, el Stargate Command (SGC) fictici a la (real) Estació de la Força Espacial Cheyenne Mountain prop de Colorado Springs, Colorado, es va filmar a l'etapa 5 de The Bridge Studios.^[31] Martin Wood va filmar mitja dotzena de plans d'arxiu del complex real de Cheyenne Mountain per al seu ús a la sèrie aproximadament deu dies abans de l'estrena de l'episodi pilot. Tot i que aquests plans es van desgastar amb els anys, els productors no van filmar nous plans fins al començament de la novena temporada, pensant que Stargate SG-1 es cancel·laria després de cada any en curs.^[35][36] En aquell moment, les preguntes dels visitants i les teories dels fans sobre l'existència d'un Stargate al veritable complex de Cheyenne Mountain s'havien tornat tan comunes que Cheyenne Mountain havia instal·lat una porta aparentment d'alta seguretat etiquetada com a "Stargate Command" per a un dels seus magatzems que contenia escombres i detergent.^[37]

Les primeres set temporades van tenir 22 episodis cadascuna, que es van reduir a 20 episodis durant les tres últimes temporades. Els episodis de les primeres temporades es van filmar durant un període de 7,5 dies laborables, que va disminuir a una mitjana objectiu de sis dies laborables en les últimes temporades.^[38] Tots els episodis es van filmar en pantalla panoràmica 16:9, tot i que Stargate SG-1 es va emetre en relació d'aspecte 4:3 en els seus primers anys.^[39] La transició a l'emissió d'episodis en la relació més àmplia de 16:9 va donar als directors més llibertat en la composició dels fotogrames.^[40] Les tres primeres temporades de Stargate SG-1 es van filmar en 16 mm, tot i les escenes que implicaven efectes visuals que sempre s'havien filmat en 35 mm per diverses raons tècniques. Després d'una prova amb el final de la temporada 3, "Nèmesi", Stargate SG-1 va canviar a pel·lícula de 35 mm a tots els efectes al començament de la temporada 4.^[41] Es van utilitzar càmeres digitals HD per al rodatge a partir de la temporada 8.^[38]

El departament d'art va generar tots els conceptes i dibuixos per al departament d'atrezzo, el departament de decoració de decorats, el departament de construcció, el departament de pintura i el taller de maquetes. També van col·laborar amb el departament d'efectes visuals.^[30] Stargate SG-1 donava feina a uns 200 treballadors sindicalitzats canadencs, tot i que aquest nombre podia superar els 300 quan es construïen nous decorats.^[26] El dissenyador de producció principal, Richard Hudolin, es va unir al projecte a l'octubre de 1996. Bridget McGuire, directora d'art de SG-1 des de l'episodi pilot, va assumir el càrrec de dissenyadora de producció principal a la temporada 6.^[8][42]

Hudolin va volar a Los Angeles el 1996 per recollir material del llargmetratge com a referència i va trobar l'atrezzo original de Stargate accessori emmagatzemat a l'exterior del desert de Califòrnia. Tot i que l'atrezzo s'havia deteriorat greument, va poder fer un motlle detallat per a la producció de Stargate SG-1 per construir el seu propi accessori. El nou Stargate va ser dissenyat per girar, bloquejar les sardinetes i ser controlat per ordinador per marcar adreces de porta específiques. Es va construir un accessori Stargate portàtil per a rodatges en exteriors i va requerir sis treballadors i un dia complet per muntar-lo.^[2][8] Com que els efectes visuals de vegades són més ràpids i més econòmics,^[8] es va utilitzar ocasionalment un Stargate generat per ordinador en rodatges en exteriors en temporades posteriors.^[43]

El decorat SGC havia de ser el doble d'alt per al rodatge que l'accessori Stargate de 6,7 metres,^[9] però un dels plans originals de Hudolin d'un decorat de tres nivells va ser rebutjat a favor d'un decorat de dos nivells.^[8] La sala de control era la sala més gran del decorat i es podia redissenyar per a altres escenes.^[43] Dues sales polivalents es redecoraven amb freqüència i es convertien en la infermeria, el laboratori de Daniel, la cafeteria o el gimnàs.^[8][44] El plató de l'SGC i tots els altres platós de l'episodi pilot es van construir en sis setmanes, entre gener i febrer de 1997, incorporant algunes peces originals del llargmetratge.^[8] El set SGC es va desmantellar en gran part a finals del 2008 per fer lloc al set de la base Icarus de Stargate Universe.^[45]

La majoria dels personatges principals de l'"SG-1" són aviadors estatunidencs i porten uniformes autèntics de les Forces Aèries dels Estats Units. Durant les missions, els membres de l'equip SG-1 normalment porten Uniforme de batalla de color verd oliva.^[46] Richard Dean Anderson i Don S. Davis van rebre un tall de cabell d'estil militar normal al plató.^[47][48] Amanda Tapping tenia els cabells relativament curts fins al rodatge de les pel·lícules directament en DVD. Interpretant un civil, Michael Shanks va adoptar el pentinat de James Spader de la pel·lícula, però el va tallar curt per al final de la segona temporada i les temporades posteriors. L'alienígena Jaffa Teal'c (Christopher Judge) era l'únic personatge principal l'aspecte del qual requeria més que un maquillatge bàsic. El seu aspecte egipci reflectia el Goa'uld Ra de la pel·lícula i es complementava amb un símbol al front i un to de pell daurat, tot i que el seu procés de maquillatge es va simplificar amb els anys.^[49] Judge s'afaitava el cap a casa cada dia fins que els productors li van permetre deixar-se créixer els cabells a la temporada 8.^[47] Com a infermera qualificada, la maquilladora clau Jan Newman podia fer que les cremades, els talls, els blaus i altres ferides de l'equip SG-1 semblessin autèntiques.^[49]

Per a l'aspecte dels extraterrestres, el departament de maquillatge va col·laborar amb empreses de pròtesis de Vancouver i Los Angeles, incloent-hi XFX (només les tres primeres temporades) de Steve Johnson i Todd Masters. Tot i que els orígens humans de moltes races alienígenes i civilitzacions humanes van ser recognoscibles, els personatges recurrents que eren membres de la raça Unas van requerir pròtesis i maquillatge elaborats.^[49] Per transmetre els orígens culturals de les diverses civilitzacions humanes fictícies que vivien en diferents planetes després del seu desplaçament de la Terra, els dissenyadors de vestuari van combinar elements de les seves respectives cultures terrestres amb teixits moderns, rivets elaborats i cadenes per produir una aparença històricament arrelada però d'un altre món.^[50] L'aspecte dels Goa'uld com Apofis es va basar inicialment en l'aspecte de Ra a la pel·lícula.^[49] Per al disseny dels Ori i els Priors a la temporada 9, el departament d'art va mirar peces de vestir japoneses i samurais per al disseny de vestuari. El director d'art James Robbins va trobar místiques les pintures facials, l'escarificació i les cremades de tribus remotes de la selva, i aquestes van servir d'inspiració per a l'escarificació facial dels Priors i els Doci. Les primeres idees per incloure extensions de dits i escarificació a les mans d'aquests personatges es van descartar per impracticables.^[51]

Stargate SG-1 va ser un dels majors ocupadors del mercat d'efectes visuals de Vancouver,^[52] gastant 400.000 dòlars per episodi.^[53] El paper més important el va tenir Rainmaker Digital Effects,^[52] l'artista sènior de composició digital del qual Bruce Woloshyn treballava aproximadament 10 mesos a l'any en estreta col·laboració amb el supervisor/productor d'efectes visuals de SG-1 James Tichenor, i la supervisora d'efectes visuals Michelle Comens.^[54] Moltes empreses van ser contractades per crear l'horitzó d'esdeveniments semblant a l'aigua del Stargate al principi, però Rainmaker finalment es va convertir en l'única empresa a crear aquests efectes visuals.^[39] Els plans d'efectes regulars de Rainmaker incloïen l'activació i l'ús del mateix Stargate (amb més de 300 plans de l'horitzó d'esdeveniments en els primers anys), els anells de transport i els plans explosius de les armes del personal i les pistoles zat. Van crear els efectes visuals per a les naus de càrrega Goa'uld i els planadors de la mort de manera menys regular.^[54]

Lost Boys Studios va proporcionar efectes visuals per a SG-1 des del principi de la sèrie fins al final de la temporada 5,^[55] i Image Engine van treballar a la sèrie des de la segona temporada. Stargate SG-1 i Stargate Atlantis van ser responsables d'aproximadament entre el 30% i el 40% del negoci d'Atmosphere Visual Effects.^[52] James Tichenor va considerar els pocs episodis amb grans pressupostos per a efectes visuals com les obres que probablement contenien pistes visuals que impressionarien els jutges dels premis.^[56] Stargate SG-1 va ajudar a guanyar la postproducció local botigues reconeixement de la indústria, amb "Petites victòries" de la temporada 4, "Revelacions" de la temporada 5 i "La ciutat perduda" de la temporada 7 rebent el major nombre de premis i nominacions d'efectes visuals (vegeu Llista de premis i nominacions rebudes per Stargate SG-1).

Segons el compositor Joel Goldsmith, Stargate SG-1 tenia una banda sonora tradicional d'acció i aventura, "amb un toc de ciència-ficció i fantasia" que anava "de la comèdia al drama, al meravellós, al suspens, a l'acció intensa i a l'eteri".^[57] Brad Wright i Jonathan Glassner coneixien Goldsmith des de la segona temporada de The Outer Limits abans que es posessin en contacte amb ell per treballar a l'episodi pilot de Stargate SG-1. Goldsmith i David Arnold, el compositor de la banda sonora original del llargmetratge, van discutir temes per a una adaptació televisiva. Els títols principals de "Stargate SG-1" eren una barreja de diversos temes del llargmetratge, tot i que Goldsmith també va escriure un títol final únic per a "SG-1" per establir la sèrie com a entitat pròpia.^[58] MGM finalment va insistir a utilitzar la banda sonora d'Arnold a l'episodi pilot en lloc de la de Goldsmith, però la versió reedició directa a DVD de Brad Wright del 2009 de Fills dels déus utilitza la banda sonora original de Goldsmith.^[59]

Per a la banda sonora de cada episodi, Goldsmith simulava una orquestra real amb una paleta de sintetitzadors d'una orquestra simfònica de vuitanta membres per raons pressupostàries,^[58] tot i que ocasionalment utilitzava dos o tres músics per a una major autenticitat orquestral.^[60] L'assistent de Goldsmith durant molt de temps, Neal Acree, va començar a compondre música addicional per a Stargate SG-1 a la temporada 8.^[61] La quantitat de música composta variava entre 12 i 33 minuts d'un episodi de 44 minuts, amb una mitjana d'uns 22 a 26 minuts,^[61] cosa que fa que la partitura simfònica completa de SG-1 requereixi més temps de crear que per a programes de televisió generals.^[58] Com que Goldsmith vivia a mil milles de Vancouver, ell i els productors van discutir idees per telèfon^[60] i van intercanviar cintes a través de FedEx durant diversos anys fins que la sèrie va canviar a transferències de fitxers per Internet.^[62]

La confiança de Goldsmith en la partitura d'Arnold va disminuir al llarg de les temporades quan Stargate SG-1 es va apartar del tema Goa'uld i va introduir nous personatges i races. Goldsmith tenia un enfocament temàtic de les races i les naus espacials.^[58] Per exemple, volia un motiu musical mecànic i repetitiu per als Replicadors;^[62] temes gòtics, gregorians i cristians van ser la inspiració per al motiu Ori.^[58] El tema antic es va traslladar deliberadament a Stargate Atlantis. El final de "La ciutat perduda" té una melodia bàsica que es convertiria en part del títol principal d'Atlantis per suggeriment de l'assistent de Goldsmith.^[62] La música no original rarament es va utilitzar a SG-1, tot i que Goldsmith va triar l'ària "Vesti la giubba" de Pagliacci de Leoncavallo per a "Tons de gris" de la temporada 3.^[27] A més, la cançó "Who am I" de Lily Frost va sonar a "Equilibri fràgil" de la temporada 7 i la cançó "Have You Ever Seen the Rain?" de CCR va sonar al final de la sèrie "Unending". El 1997 es va publicar una banda sonora de televisió amb la banda sonora adaptada de Goldsmith,^[63] seguida d'un llançament amb els millors èxits el 2001.^[64] A l'episodi 7 de la primera temporada, "Els Nox", la música que sonava quan apareixien Els Nox era Spinning The Silk de l'àlbum Chrysalis del 2002.

Stargate SG-1 ha tingut diverses seqüències de títols inicials, que generalment van precedides d'un teaser. Els crèdits normalment duren seixanta segons. Richard Dean Anderson va ser l'únic actor de SG-1 el nom del qual apareixia abans del títol de la sèrie. El nom de Michael Shanks es va traslladar cap al final dels crèdits inicials amb l'apèndix com a Daniel Jackson després del seu retorn a la sèrie a la temporada 7. Algunes versions en DVD de les primeres temporades de SG-1 tenen crèdits inicials diferents dels de les versions televisives, igual que les pel·lícules directament en DVD. El compositor Joel Goldsmith va adaptar la banda sonora del llargmetratge Stargate de David Arnold per al tema principal de la sèrie SG-1, que va romandre igual durant l'emissió de Stargate SG-1 i les seves pel·lícules directament en DVD.

La primera seqüència de títols inicial, utilitzada a les cinc primeres temporades, mostra un moviment de càmera en panoràmica lenta sobre la màscara de Ra. Els productors de Stargate SG-1 s'havien quedat sense temps abans de l'estrena de la primera temporada i simplement van reutilitzar la seqüència de títols inicial accelerada del llargmetratge.^[65] La màscara de Ra havia estat creada al taller de models del llargmetratge i originalment s'havia filmat amb una càmera de control de moviment.^[66] En part perquè la màscara de Ra semblava estranya, Brad Wright es va posar en contacte amb el departament d'art en els anys següents per produir una nova seqüència de títols d'obertura; tanmateix, la seqüència va romandre igual fins al trasllat de la sèrie al canal Sci-Fi. Durant les primeres cinc temporades en què la sèrie es va redifondre, es va utilitzar una introducció separada; aquesta introducció encara la fa servir Sci-Fi per a les temporades 1 a 5. Aquesta versió utilitza plans d'acció del repartiment original.^[65][67]

La seqüència de títols inicial dels dos primers episodis de la temporada 6 mostra un Stargate girant, per al qual es va col·locar una lent Frazier tan a prop com 3,2 mm de l'atrezzo Stargate.^[67] Els crèdits inicials dels següents episodis intercalen aquest material amb imatges d'acció real dels personatges de temporades anteriors i acaben amb l'equip SG-1 passant per l'Stargate. Els crèdits inicials es van mantenir iguals en les dues temporades següents, excepte per petits canvis en els clips i el repartiment. Els crèdits inicials de la temporada 9 intercalen imatges de l'Stargate amb seqüències d'acció similars als crèdits inicials anteriors, tot i que l'Stargate va ser visiblement generat per ordinador. El canal Sci Fi va retallar els crèdits inicials de seixanta a deu segons en la seva emissió original de la primera meitat de la temporada 9, però va restablir els crèdits inicials complets després de reaccions molt negatives dels fans.^[68] Els guionistes es van burlar d'aquest moviment a "SG-1" "200" a la temporada 10, mostrant un clip de cinc segons en lloc dels títols complets.^[69] Començant amb "Company of Thieves" de la temporada 10, l'últim clip dels crèdits inicials mostra Vala Mal Doran gairebé perdent el viatge de l'SG-1 a través de l'Stargate.

Els generals caps de l'Estat Major de la USAF Michael E. Ryan i John P. Jumper, apareixen com ells mateixos a "Prodigi" (2001) i "La ciutat perduda" (2004).

El Departament de la Força Aèria dels Estats Units, a través de l'Oficina d'Afers Públics de la Força Aèria, Enllaç d'Entreteniment a Los Angeles, va cooperar estretament amb els productors de Stargate SG-1. Abans de l'inici de la sèrie, la Força Aèria va concedir accés a la producció al complex de Cheyenne Mountain per filmar imatges d'arxiu. També van llegir tots els guions per detectar errors i van proporcionar ajuda amb històries de fons plausibles per a tots els personatges, cintes, regulacions d'uniformes, consells sobre pentinats, trames i relacions i decòrum militars en una base militar activa. La USAF va fer volar diversos avions de combat T-38 Talon, F-15 i F-16 fins a Vancouver per a diversos episodis i pel·lícules directament en DVD.^[37][70][71] Molts dels extres que representaven personal de la USAF eren personal real de la USAF.^[72]

Dos successius Caps d'Estat Major de la Força Aèria, els generals Michael E. Ryan i John P. Jumper, van aparèixer com ells mateixos a "Prodigi" de la quarta temporada i "La ciutat perduda" de la setena temporada, respectivament. La segona aparició programada del general Jumper a "The Fourth Horseman" de la temporada 9 va ser cancel·lada a causa dels conflictes reals en curs a l'Orient Mitjà.^[71] L'Associació de les Forces Aèries va reconèixer Richard Dean Anderson al seu 57è sopar anual el 14 de setembre de 2004, pel seu treball com a actor i productor executiu de la sèrie i per la representació positiva que la sèrie fa de les Forces Aèries dels Estats Units.^[72] El general Jumper va nomenar Anderson general de brigada honorari, cosa que va fer coincidir el seu ascens a la pantalla amb aquest rang.^[73]

Diverses escenes de "Petites victòries" de la temporada 4 es van filmar a bord i fora d'un submarí de la classe Foxtrot rus fora de servei, que havia estat portat de Vladivostok a Vancouver per un propietari privat.^[8] La Marina dels Estats Units va convidar el repartiment i els productors a filmar a bord del submarí nuclear USS Alexandria (SSN-757) i a la seva Estació de Gel del Laboratori de Física Aplicada a l'Àrtic per a la seqüela directa a DVD Stargate: Continuum.^[74]

El canal de subscripció estatunidenc Showtime va encarregar les dues primeres temporades de "Stargate SG-1" amb un total de 44 episodis el 1996.^[2] L'episodi pilot de dues hores va rebre les audiències més altes de Showtime per a una estrena de sèrie amb una audiència d'aproximadament 1,5 milions de llars a les 20:00. franja de diumenge del 27 de juliol de 1997.^[85][86] Segons els productors de SG-1, una cadena de radiodifusió hauria cancel·lat SG-1 després d'uns quants episodis, però Showtime no va pressionar el programa perquè "oferís les meteòriques audiències com ho fan els programes de la cadena".^[87] El programa va ser constantment el programa més vist del canal (incloses les pel·lícules de cinema),^[88][89] així que Showtime va encarregar una tercera i quarta temporada de 22 episodis cadascuna el juliol de 1998.^[90]

Com que Stargate SG-1 era car de produir, MGM va arribar a un acord amb Showtime perquè SG-1 es pogués emetre en redifusió sis mesos després de la seva estrena a Showtime.^[91] Totes les 22 emissores locals de gestió i propietat de FOX van emetre les primeres temporades després del seu debut a Showtime, proporcionant una cobertura del 41% dels Estats Units.^[92][93] El programa també estava disponible en emissores no afiliades a FOX en altres mercats.

El Sci Fi Channel va fer la seva adquisició de programació individual més gran de 150 milions de dòlars el 1998 comprant els drets bàsics exclusius de cable del paquet de MGM Stargate SG-1, The Outer Limits i Poltergeist: The Legacy.^[94] Showtime va decidir posar fi a la seva associació amb Stargate SG-1 al final de la cinquena temporada, dient que el programa encara tenia una audiència considerable però que podia ja no atrau nous subscriptors a causa de la seva disponibilitat en redifusió.^[33]

Com que les audiències de SG-1 eren bones des d'una perspectiva financera, Sci Fi Channel va acceptar l'oferta de MGM de continuar la sèrie en una sisena temporada, però amb un pressupost lleugerament reduït.^[70] Sci Fi va emetre nous episodis de Stargate SG-1 a les 21:00 franja horària de divendres entre The Dead Zone i Farscape, mentre que emetia episodis més antics de SG-1 en un bloc de quatre hores cada dilluns a les 19:00. Els episodis es van emetre en redifusió americana sis mesos després de la seva estrena a Sci Fi. La sisena temporada havia de ser l'última de la sèrie,^[7] però Sci Fi va renovar SG-1 a l'últim moment.^[95] La sisena i la setena temporades van convertir Stargate SG-1 en la sèrie original amb més audiència de Sci Fi amb una mitjana de 2 milions d'espectadors en més d'1,3 milions de llars,^[96] elevant Sci Fi a les 10 principals cadenes de cable dels Estats Units.^[97] Durant els següents anys, els productors van creure que cada temporada actual era l'última de la sèrie i van escriure repetidament grans finals de sèries,^[87] però l'èxit de Stargate SG-1 va fer desaparèixer els seus plans d'acabar la sèrie per escriure un nou llargmetratge de Stargate.^[98] Sci Fi va reduir la durada d'una temporada de SG-1 de 22 a 20 episodis a partir de la temporada 8.

Originalment concebuda com a substitut de SG-1, la sèrie derivada Stargate Atlantis va començar a emetre's juntament amb la vuitena temporada de SG-1 a l'estiu del 2004, establint un rècord de la sèrie de 3,2 milions d'espectadors per a SG-1 i un rècord de ciència-ficció com a episodi més vist d'una sèrie regular (en aquell moment) per a Atlantis amb 4,2 milions d'espectadors.^[98] Battlestar Galactica es va unir a les dues sèries Stargate el gener del 2005, convertint Sci Fi en la líder entre els cablejadors bàsics els divendres a la nit durant l'estiu del 2005.^[99][100] Els productors van considerar substituir Stargate SG-1 per un nou programa anomenat Stargate Command després de la vuitena temporada de SG-1,^[101] però el Sci Fi Channel va decidir continuar SG-1 amb un repartiment lleugerament canviat per a una novena temporada. La mitjana de la temporada 9 va baixar de 2,4 milions d'espectadors a finals del 2005^[99] a 2,1 milions d'espectadors amb una qualificació d'audiència d'1,8 a principis del 2006, cosa que Mark Stern de Sci Fi va atribuir al "públic expert en tecnologia, amant de les joguines i que canvia en el temps" l'ús de gravadors de vídeo digitals els va excloure de les recopilacions d'audiències.^[33] Mentrestant, el descens dels índexs d'audiència de les llars de la redifusió de SG-1 del 2005–2006 van ser coherents amb la disminució general de les hores d'acció de ciència-ficció redifoses.^[102] Sci Fi va encarregar una desena temporada rècord d'"SG-1" el 2005, però va anunciar que no renovaria la sèrie per a una onzena temporada a l'estiu del 2006 (vegeu Cancel·lació i futur). L'últim episodi de "SG-1", "Unending", es va estrenar a Sky1 al Regne Unit el 13 de març de 2007 i va atreure aproximadament 2,2 milions d'espectadors al Sci Fi Channel el 22 de juny de 2007.^[103]

Segons Wright i Cooper, la popularitat mundial de la ciència-ficció va ser un factor en l'èxit de SG-1 i la bona acollida internacional va ajudar a mantenir la sèrie en antena al principi.^[104] Diversos diaris van informar el 2005-2006 que "Stargate SG-1" es va emetre a més de 100 països amb una audiència setmanal a tot el món d'uns 10 milions,^{[26][87][104]} però The New York Times va donar xifres diferents el 2004, dient que el programa es va emetre a seixanta-quatre països amb més de 17 milions d'espectadors a la setmana.^[105] Stargate SG-1 va tenir una resposta particularment fervent al Regne Unit, Alemanya, França i Austràlia.^[98][105]

Stargate SG-1 es va emetre al Regne Unit a Sky One amb repeticions a Sky Two, Sky Mix, Sky Max, Sky Sci-Fi, i Channel 4. Sky One va emetre nous episodis de la segona meitat de la majoria de temporades abans de la seva estrena americana. Brad Wright va trobar "gairebé vergonyós" que Stargate SG-1 fos molt més popular al Regne Unit que al Canadà,^[26] on el programa es va emetre a Space, Citytv, A-Channel, Movie Central i als canals en francès TQS i Ztélé.^[97] Stargate SG-1 es va emetre a Austràlia a Sci Fi Australia i Channel Seven. Es va emetre a Índia a STAR World India i a Israel a Channel 1.

El 21 d'agost de 2006, pocs dies després de l'estrena de l'episodi històric de SG-1 "200", Sci Fi Channel va confirmar que Stargate SG-1 no es renovaria per a una onzena temporada.^[106] Mentre que els mitjans de comunicació van citar la disminució de les audiències, la cara producció i la manca de promoció com a possibles motius de la cancel·lació,^[102][107] Mark Stern, del Sci Fi Channel, simplement va declarar que la decisió no es basava en les audiències.^[102] En canvi, va dir que l'equip de producció havia tingut prou temps per lligar tots els caps solts de la història i que es preveia incorporar els membres del repartiment de "SG-1" a la renovada "Stargate Atlantis".^[102] Mentrestant, els productors i titulars dels drets d'"SG-1" MGM van expressar el desig de continuar "SG-1" com a pel·lícula, minisèrie o onzena temporada en una altra cadena.^[108][109] Brad Wright va confirmar la producció de dues pel·lícules directament en DVD a l'octubre de 2006,^[110] i Amanda Tapping es van unir al repartiment d'"Atlantis" per a la seva quarta temporada. La primera pel·lícula, Stargate: The Ark of Truth, es va estrenar el març del 2008 i conclou la història dels Ori. La segona pel·lícula, Stargate: Continuum, és una història de viatge en el temps en una línia temporal alternativa i es va estrenar el juliol del 2008. També s'ha produït una edició especial de l'episodi pilot de dues hores "Fills dels déus" amb escenes reeditades i una banda sonora diferent.^[78]

L'abril de 2009, MGM va confirmar una tercera nova pel·lícula de SG-1 que Brad Wright havia anunciat per primera vegada el maig de 2008.^[111][112] Joseph Mallozzi va revelar el títol provisional com a Stargate: Revolution.^[113] La pel·lícula estava planejada per ser escrita per Wright i l'exproductor executiu de Stargate Atlantis Carl Binder.^[114] Martin Wood en seria el director.^[115] La premissa de la la pel·lícula hauria estat la "possibilitat que el programa Stargate es fes públic".^[116] Segons Wright, la pel·lícula se centraria en el personatge de Jack O'Neill i reuniria tants membres del repartiment de "SG-1" com fos possible, depenent del cost de la pel·lícula i la disponibilitat d'actors.^[111] El personatge de Vala Mal Doran no apareixeria a la pel·lícula.^[115] Amanda Tapping va confirmar la seva aparició en aquesta pel·lícula de SG-1 i la primera pel·lícula d'Atlantis el setembre de 2008,^[117] i Michael Shanks (Daniel Jackson) va confirmar la seva participació i la de Richard Dean Anderson el gener de 2009.^[118] No s'havien signat contractes a l'abril de 2009,^[119] però Wright va declarar que "gairebé pot garantir que continuarem amb la pel·lícula SG-1 aquest any [2009].^[120] Tanmateix, la producció va quedar en suspens. Wright va explicar que la recessió de finals dels anys 2000 va fer que les estrenes de DVD fossin menys lucratives per a MGM que en els anys anteriors,^[121] i també va assenyalar la crisi financera de MGM com a motiu del retard.^[122] Wright i Joe Mallozzi van expressar optimisme dient que la producció finalment començaria,^[122][123] fins que Wright va anunciar l'abril de 2011 que el projecte cinematogràfic SG-1 es va arxivar permanentment, juntament amb els plans per a futures pel·lícules Atlantis i Stargate Universe i una pel·lícula crossover que incorporaria elements de les tres sèries.^[124][125] En aquell moment, ni les sèries de televisió Atlantis ni Universe ja no es produïen. Tot i això, Wright no va descartar futures pel·lícules de Stargate, dient; "És una franquícia. Stargate no s'ha acabat. Algú intel·ligent de la MGM ho descobrirà i alguna cosa passarà."'^[124]

Stargate SG-1 es va publicar per primera vegada en DVD en alguns països europeus en volums de normalment quatre episodis cadascun, començant amb "The Best of Season 1" com a Volum 1 al Regne Unit l'any 2000. Cada temporada següent es va publicar com a sis volums individuals (excepte la Temporada 10 amb cinc volums), començant pels primers quatre episodis de la Temporada 2. L'any 2000, la sèrie es va publicar per primera vegada als Estats Units en DVD amb només tres episodis. L'any següent, les temporades 1 a 8 es van publicar en caixes de cinc discs amaray als Estats Units. MGM Home Entertainment (Europa) va començar a publicar caixes de temporades completes (inclosa la Temporada 1) juntament amb els volums individuals el 2002. Les caixes de temporades britàniques es publicaven normalment mig any després del llançament de l'últim volum d'una temporada al Regne Unit. Stargate SG-1 també es va publicar en DVDs de temporada a Austràlia.

La majoria dels DVD contenen informació sobre el rodatge, comentaris d'àudio de gairebé tots els episodis a partir de la quarta temporada i galeries de producció. Els conjunts de les primeres vuit temporades es van rellançar amb embalatge prim a totes les regions, començant als Estats Units l'estiu del 2006.^[126]

Un conjunt complet de la sèrie es va publicar per primera vegada als Estats Units a l'octubre de 2007, que contenia 50 discs de les deu temporades de Stargate SG-1 i quatre discs extra amb contingut que no formava part dels conjunts originals.^[127] Més de 30 milions de còpies de DVD s'havien venut el 2006.^[26]

El 15 de juny de 2020, Visual Entertainment va reeditar la sèrie completa, sense les pel·lícules, en DVD.^[128] El 18 de desembre de 2020, l'empresa va llançar la sèrie sencera, de nou sense les pel·lícules, en Blu-ray de la Regió A.^[129]

Els nous episodis de Stargate SG-1 es van estrenar per primera vegada a iTunes als Estats Units l'agost de 2006, cada vegada un dia després de la seva estrena al Sci Fi Channel. Els episodis sense anuncis tenien un preu d'1,99 dòlars cadascun, mentre que un abonament de temporada amb vint episodis costava 37,99 dòlars.^[102][130]Un llançament a iTunes UK va seguir a l'octubre de 2007.^[131] Les deu temporades dSG-1 estaven disponibles a iTunes i Amazon Unbox el gener de 2008.^[132] Stargate SG-1 va debutar a hulu.com el març de 2009, començant amb la primera temporada. Al principi, els espectadors dels Estats Units només podien veure episodis de les primeres temporades, però pel desembre de 2009 tots els episodis de les temporades 1 a 10 estaven disponibles gratuïtament amb un petit nombre d'anuncis a Hulu, fins al 31 de gener de 2011.^[133] L'accés gratuït a tots els episodis de SG-1 va continuar fins al 31 de juliol de 2011, quan finalment es van eliminar els episodis. Des de febrer de 2011 tots els episodis de la franquícia Stargate estaven disponibles al servei de transmissió de vídeo en línia basat en subscripció de Netflix als EUA.^[134] El 15 d'agost de 2012 Netflix va eliminar Stargate SG-1 del seu servei de transmissió de vídeo en línia. Pel maig de 2013 Amazon Video té Stargate SG-1 disponible per a la transmissió en línia.^[135] A l'agost de 2014 SG-1 és disponible a Netflix Regne Unit. L'episodi pilot "Fills dels déus", però, ha estat substituït pel tall final actualitzat del 2009 amb CGI actualitzat i la nuesa frontal completa eliminada. El juliol de 2015, Hoopla Digital, una base de dades de mitjans de biblioteques en línia, té les deu temporades de Stargate SG-1 disponibles per veure gratuïtament sense anuncis, per a aquells que tinguin targetes amb una biblioteca participant. Els dos primers episodis són les versions editades, en què s'ha eliminat la nuesa frontal completa.^[136] El setembre de 2017, MGM va llançar el seu propi servei de streaming en línia anomenat Stargate Command, posant a disposició tots els episodis de Stargate SG-1 juntament amb Stargate Atlantis i Stargate Universe.^[137] La sèrie va tornar a Netflix als Estats Units l'1 de desembre de 2020, amb una qualificació TV-MA a causa de la nuesa frontal completa del primer episodi.^[138]

La sèrie s'emet actualment a la xarxa digital Comet.^[139]

Stargate SG-1, sobretot durant les primeres temporades, va fer molt poc per atreure gaire l'atenció dels mitjans de comunicació convencionals.^{[140][88][26][141]} El pilot del programa del juliol de 1997, "Fills dels déus", va rebre respostes diverses de publicacions com ara com a The New York Times i Variety.^[85][142] Tot i que només hi va haver un interès passatger per part de les publicacions convencionals, publicacions de ciència-ficció com ara Starburst,^[143][144] Cult Times^[145][146] i TV Zone ressenyaren i mostraren regularment SG-1.^[147] Sharon Eberson del Pittsburgh Post-Gazette, va escriure que "el lloc de Stargate SG-1 a l'univers de la ciència-ficció es pot mesurar en la longevitat, la química perfecta del repartiment, els fans incondicionals que es diuen Gaters i els temes difícils que ha abordat", i va assenyalar que la sèrie "poques vegades havia estat estimada per la crítica".^[141]

Malgrat la tèbia reacció al pilot, diversos crítics i publicacions van reconèixer posteriorment que SG-1 havia superat la pel·lícula de 1994 en què es basava.^[148][149] Escrivint per a The Guardian el 2009, Emily Wilson va qualificar la pel·lícula original de "bastant terrible", i creia que la sèrie l'havia eclipsat de llarg. Wilson va fer una petita al·lusió al format d'"SG-1" de visitar mons alienígenes de parla anglesa "lleugerament" diferents, amb coves i pisos d'estudi similars, escrivint que "el que ho fa bo són els acudits, els actors i les grans idees que els guionistes continuen llançant".^[150] What Culture creia que SG-1 era la millor entrada a la franquícia Stargate, superant tant la pel·lícula com la sèrie derivada, i la situava en el número 10 de la seva llista dels 25 millors programes de televisió de ciència-ficció de tots els temps.^[151]

Rolling Stone va qualificar la sèrie com "una de les històries d'èxit més improbables de la història de la televisió de ciència-ficció", classificant-la en el lloc número 36 de la seva llista de les 50 millors sèries de ciència-ficció de tots els temps.^[152] SyFy Wire va descriure la sèrie com "menjar reconfortant de ciència-ficció de la millor manera possible" comparant la manera com la sèrie examinava la moralitat amb la de Star Trek: La sèrie original, situant la sèrie en el 20è lloc de la seva llista de les millors sèries de televisió de ciència-ficció dels darrers 25 anys.^[153] El 2003, després que la sèrie derivada Stargate Atlantis rebés llum verda, SG-1 va gaudir de més exposició general. El número de juliol de TV Guide proclamava a la portada "Oblideu-vos de Trek! Stargate SG-1 ara és el principal èxit de la ciència-ficció!".^[154]

En les darreres temporades de la sèrie, es va emetre al Sci-Fi Channel la mateixa nit que la reinvenció del 2004 de Battlestar Galactica. Galactica va ser aclamada per la crítica per la seva versió dramàtica, sovint fosca, de la televisió de ciència-ficció. People va anomenar Stargate SG-1 "l'anti-Battlestar Galactica", lloant-la per ser accessible, reconfortant i captivadora.^[155] Segons Melanie McFarland del Seattle Post-Intelligencer, els registres de SG-1 no es guanyen "el tipus de respecte ampli que mereix una sèrie d'èxit amb una durada de 200 episodis"; "SG-1" rarament ocupava un lloc a les llistes de "millors sèries" perquè la sèrie va romandre "relegada a la part posterior de l'autobús en termes de popularitat" darrere de la glòria de "Galactica", tot i que cada setmana, el programa atreia una mitjana de 10 milions d'espectadors arreu del món.^[87] IndieWire va lloar la sèrie pel seu estil camp, conscient de si mateix, qualificant-lo de "la seva gràcia salvadora en comparació amb altres sèries de ciència-ficció excel·lents, però pesades, com Battlestar Galactica", classificant la sèrie en el lloc número 18 de la seva llista dels 20 millors programes de televisió basats en pel·lícules de tots els temps.^[156]

La sèrie també ha aparegut en diverses llistes d'obres considerades les millors. El 2019, Popular Mechanics va classificar Stargate: SG-1 com el 14è millor programa de televisió de ciència-ficció de la història.^[157] Insider va incloure la sèrie a la seva llista dels 19 millors programes de ciència-ficció de tots els temps.^[158] Goliath va classificar SG-1 en el lloc número 10 dels seus 15 programes de ciència-ficció preferits de tots els temps.^[159] Paste la va classificar en el lloc 24 de 100 a la seva llista de les millors sèries de ciència-ficció del 2017.^[160] ShortList va incloure SG-1 a la seva llista dels 15 millors programes de televisió de ciència-ficció.^[161] El 2011, IGN la va classificar en el lloc número 19 de la seva llista dels 50 millors programes de ciència-ficció de tots els temps.^[162] Stargate SG-1 ocupava el lloc número 28 a TV Guide dels millors programes de culte de la història.^[163] El 2005, SG-1 i Atlantis van compartir el quart lloc en una enquesta sobre els "programes de televisió de culte més populars" al lloc web britànic Cult TV.^[164] SG-1 també es va incloure a la llista de "17 grans programes de televisió de culte de tots els temps que dius que ens hem perdut" per Entertainment Weekly el 2009.^[165] En una enquesta d'usuaris de Digital Spy, el programa es va classificar com el 4t millor programa de ciència-ficció de tots els temps.^[166] Amazon Prime també es va dur a terme una enquesta d'usuaris el 2019, i la sèrie va ser votada com la tercera millor ciència-ficció de tots els temps.^[167]

Stargate SG-1 va ser nominada a nombrosos premis durant les seves deu temporades. Les seves nominacions a set Premis Emmy en la categoria "Efectes visuals especials destacats per a una sèrie" i un Emmy per "Composició musical destacada per a una sèrie (subratllat dramàtic)" no van resultar en victòria.^[168] SG-1 va guanyar dos Premis Gemini,^[169] dotze Premis Leo^[170] i cinc Premis Saturn^[171] de més de trenta nominacions cadascuna. Stargate SG-1 també va ser nominada a dos Premis VES el 2003 i el 2005^[172][173] i a dos Premis Hugo el 2005 i 2007.^[174][175]

Brad Wright va utilitzar el terme "Gaters" per referir-se als fans de Stargate SG-1 el 2001,^[176] però el terme no es va generalitzar. La creença d'alguns fans que hi havia un dispositiu Stargate real sota Cheyenne Mountain va inspirar els escriptors Joseph Mallozzi i Paul Mullie a crear la seva pròpia història de conspiració per a "Punt de vista" de la temporada 4.^[176] El lloc web de fans GateWorld es va convertir en un important lloc web de notícies de franquícies amb acords especials amb MGM; el fundador de GateWorld, Darren Sumner, va ser contractat més tard per servir com a editor de notícies per a la revista oficial Stargate SG-1 i per revisar els còmics de Stargate per errors de continuïtat amb els programes de televisió abans de la publicació.^[177] El dissenyador gràfic de Late Night with Conan O'Brien Pierre Bernard va guanyar notorietat entre els fans de Stargate per dedicar diversos dels seus segments de SG-1 "Recliner of Rage" a Late Night. Els productors el van convidar a fer cameos als episodis "Hora Zero" i "200".^[178]

Establerta l'any 2000, la Gatecon és la convenció de fans de SG-1 més antiga del món. Se celebra a la zona de Vancouver (més dues al Regne Unit), amb més participació d'actors i membres de l'equip que altres convencions. Les convencions SG-1 de Creation Entertainment també es van comercialitzar com a "The Official Stargate SG-1 and Stargate Atlantis Tour", que van tenir lloc principalment als Estats Units fins que Creation Entertainment va adquirir la llicència per a les convencions de Vancouver el 2005. Wolf Events va organitzar moltes convencions SG-1 a Europa, particularment al Regne Unit i Alemanya.^[179]

Stargate SG-1 va generar una indústria de productes derivats. Del 1999 al 2001, ROC va publicar quatre novel·les de Stargate SG-1 escrites per Ashley McConnell.^[180] El 2004, l'editorial britànica Fandemonium Press va llançar una nova sèrie de novel·les llicenciades basades en Stargate SG-1, tot i que aquests llibres no estaven disponibles a Amèrica del Nord fins al 2006, quan va expirar el conflicte de llicència amb ROC.^[181] Titan Publishing va publicar la revista oficial Stargate Magazine,^[26] mentre que Avatar Press va publicar una sèrie de còmics Stargate SG-1.^[26] L'empresa britànica Big Finish Productions va començar a produir aventures d'àudio de Stargate SG-1 a principis del 2008, amb les veus dels membres del repartiment de SG-1.^[182] El 2003 i el 2007 foren llançats un joc de rol de Stargate SG-1 i un joc de cartes col·leccionables Stargate. Diamond Select Toys i Hasbro va llançar una sèrie de joguines el 2005 i el 2006, respectivament.^[183][184] El videojoc previst Stargate SG-1: The Alliance va ser cancel·lat el 2005 i els futurs MMORPG Stargate Worlds i del joc de trets en tercera persona del mateix estudi (Cheyenne Mountain Entertainment) anomenat Stargate Resistance es van aclarir el novembre de 2010 després de la decisió de MGM de no renovar la llicència Stargate de CME. Quatre atraccions es basen en Stargate: l'atracció del parc temàtic Stargate SG-3000 que opera al Space Park Bremen a Alemanya i als parcs temàtics Six Flags de Chicago, San Francisco i Louisville.^[26]

Stargate SG-1 va generar la sèrie animada Stargate Infinity, i les sèries de televisió derivades d'imatge real Stargate Atlantis i Stargate Universe. Cap a la desena temporada de SG-1 el 2006, es deia que Stargate SG-1 i Stargate Atlantis havien aportat 500 milions de dòlars en producció a la Colúmbia Britànica.^[26] El vicepresident executiu de l'MGM, Charles Cohen, va descriure Stargate SG-1 i la seva sèrie derivada com la contrapart televisiva de la seva franquícia James Bond, sent molt rendible i millorant la seva imatge.^[33]

Segons Stan Beeler i Lisa Dickson al seu llibre del 2005 Reading Stargate SG-1, els únics programes de ciència-ficció que superen la resistència d'SG-1 són Doctor Who i Star Trek, tot i que The X-Files i Buffy/Angel podrien tenir una longevitat comparable.^[76] Brad Wright va citar la continuïtat de l'equip creatiu i la lleialtat dels fans com a raons de la longevitat de la sèrie.^[26] Amb el seu episodi 202, "Company of Thieves", Stargate SG-1 va superar The X-Files com la sèrie de ciència-ficció americana de més llarga durada a la televisió, fins que va ser superada per la temporada final de Smallville el 2011, que al seu torn va ser superada per l'onzena temporada renaixement de The X-Files el 2018.^[185]

Els fans de Doctor Who discuteixen la inclusió de SG-1 al Guinness World Records del 2007 com el "programa de ciència-ficció de més llarga durada (consecutiu)", ja que es van produir 695 episodis del programa britànic però no es van emetre consecutivament entre 1963 i 1989.^[186][187] Scott D. Pierce de Deseret News va dir que la sèrie mai va tenir una "mena d'impacte cultural" com Star Trek perquè la sèrie era "bastant derivada", i va afirmar que es va convertir en "més" amb els anys.^[188]

Els astrònoms David J. Tholen i Roy A. Tucker van gaudir tant de l'arc del vilà de SG-1 Apofis que van anomenar el seu asteroide proper a la Terra descobert "(99942) Apophis".^[189]

Reflexionant sobre SG-1 el 2020, Dean Devlin, cocreador de la pel·lícula original de 1994, va recordar que inicialment havia estat molt hostil a la sèrie, comparant la seva experiència amb "veure algú altre criant el teu fill" i assenyalant que la nuesa frontal completa que apareixia a l'episodi pilot no era del que pensava que havia de tractar Stargate. Però havia arribat a creure, va dir, que la passió dels fans de SG-1 reflectia el fet que Brad Wright i Jonathan Glassner havien creat una sèrie realment bona, contactant així amb Glassner per primera vegada.^[190]