Mitologia de Stargate

Els crèdits inicials de les cinc primeres temporades de Stargate SG-1 mostren la màscara de Ra en primer pla, que és similar a la màscara daurada de Tutankamon (a la imatge).

La mitologia de la franquícia Stargate és una història de ficció complexa i eclèctica, que es presenta com a històrica, de la premissa de Stargate. Una "rica mitologia i construcció de mons" s'utilitzen per establir "una vasta cosmologia i una interessant visió alternativa de la història de la Terra";[1] una característica definidora és "el seu ús de la mitologia antiga, amb històries que s'inspiren en múltiples llocs del món".[2] Les narratives se centren en la xeno-mitologia tal com l'experimenten els humans durant el contacte episòdic amb races alienígenes. El públic de diverses plataformes, incloent-hi sèries de televisió, novel·les, còmics i pel·lícules, veu com la gent de la Terra explora un univers fictici utilitzant el Stargate. Les espècies establertes al principi de la franquícia es repeteixen al llarg de tota la història, amb un adversari que sovint domina un arc argumental concret, que pot continuar al llarg de diverses temporades.

A més d'una diversitat de vida extraterrestre, l'univers Stargate inclou una abundància d'humans que, abans dels esdeveniments representats en els diversos vehicles ficticis de Stargate, han estat escampats pel cosmos per alienígenes avançats. Algunes de les espècies o éssers més significatius de Stargate SG-1 són els Goa'uld, els Asgard i els Replicadors. Stargate Atlantis, ambientada a la Nana del Pegàs, va introduir els Wraith i els asurans. Es revela que una de les espècies més influents de Stargate, els Antics, han passat a un pla d'existència superior. "No hi ha escassetat de mites familiars a la franquícia Stargate, fins i tot si es transformen per adaptar-se als paràmetres de la ciència-ficció."[2]

Petroglifs de Val Camonica, Itàlia, citats pels defensors com a prova d'antics astronautes.

Frederic Krueger assenyala el ressorgiment de la hipòtesi dels antics astronautes (AAD) a la dècada de 1990, i assenyala "la contínua influència mútua entre l'AAD i la cultura popular, exemplificada a través del cas força espectacular de Stargate".[3] Per exemple, una teoria de l'origen de les poblacions humanes que es demostra que habiten la galàxia Via Làctia a Stargate SG-1 sosté que els Goa'uld van trasplantar humans de la Terra a altres planetes per a treball esclau. Moltes d'aquestes poblacions van ser abandonades, sovint quan es van esgotar els dipòsits del mineral preciós fictici naquadah, i posteriorment van desenvolupar les seves pròpies societats úniques.[S 1]

Es demostra que algunes d'aquestes civilitzacions humanes extraterrestres s'han tornat molt més avançades tecnològicament que les de la Terra, amb la justificació del programa que mai van patir el revés de l'Edat Fosca. Els més avançats d'aquests humans van ser els tollan, que van ser destruïts pels Goa'uld a la Temporada 5 Entre dos focs.[S 2] Un altre exemple de DAA en el mite és la creació de poblacions humanes a la galàxia Pegàs pels Antics,[S 3] algunes de les quals són tecnològicament avançades, ja que els Wraith destrueixen qualsevol civilització que pogués representar una amenaça.[S 4] El públic també és conscient del gran nombre d'humans a la galàxia Ori, on el culte humà augmenta el poder dels Ori.[S 5]

Manlleus eclèctics

Els estudiosos han comentat els múltiples manlleus de la mitologia del món real per proporcionar escenaris de Stargate. Mariella Scerri i David Zammit assenyalen nombrosos usos d'aquest tipus a Stargate.[4]

Cōātlīcue té una "semblança notablement convenient" amb la reina Goa'uld Hathor de Stargate.[4] Estàtua del segle XV, Ciutat de Mèxic
Exemples de l'anàlisi de Mariella Scerri i David Zammit de figures mitològiques a Stargate[4]
Mitologia del món realFiguraStargate
Antic Egipte"un aspecte clau del seu atractiu"
AstecaCōātlīcue"semblança notablement convenient" amb la reina Goa'uld Hathor
Bíblicesmentat a Exogènesi
Grec anticAtles, rei de l'AtlàntidaMoros, líder de l'Atlàntida; possible rancor amb Atles
Èpica sumèria GilgameshEa, "déu de les aigües primordials""enginyer terraformador", també conegut com a déu de la creació, evitant
"el problema de màrqueting potencialment delicat d'utilitzar el Déu judeocristià"

Frederic Krueger analitza l'ús de la mitologia egípcia antiga i conclou: "Des d'un punt de vista crític, Stargate dóna la impressió inicial d'una amanida de cultura pop molt confusa, llançada a l'atzar dels contenidors de verdures de la ciència-ficció, el triomfalisme militar estatunidenc i molta egiptomania orientalitzant. Tot i això, la pel·lícula va ser un èxit durador".[3] En última instància, conclou que Stargate "serveix com una neomitologia capaç de reencantar el món, de presentar una opció antiautoritària atractiva per a la formació de la identitat i, tanmateix, funcionalment equivalent a la religió (segons les definicions modernes tradicionals) en el seu principi creacionista".

Els guàrdies Horus de Stargate porten cascs amb cap de falcó, recordant el déu de la guerra egipci Horus,[3] que es mostra aquí en una estàtua de la Dinastia XX, principis del segle XII aC.
Exemples de l'anàlisi de Frederic Krueger dels elements de l'antic Egipte a Stargate[3]
Element de l'antic EgipteStargate
Abidos, una ciutatAbidos, un planeta desèrtic
Temples, piràmidesArtefactes similars; el planeta està poblat per descendents d'antics egipcis esclavitzats
Ra, déu del solEl tirà ha "assumit la personalitat" de Ra
Horus, déu de la guerra amb cap de falcóEls "guàrdies d'Horus" porten "cascs espantosos" com caps de falcó
Anubis, déu funerari amb cap de xacalEl capità dels guàrdies, Anubis, porta un casc amb cap de xacal

Angela Ndalianis examina la mitologia que hi ha darrere de Stargate SG-1, i assenyala la manera com es crea "reescrivint mitologies humanes centenàries (egípcies, nòrdiques, asteques, gregues, artúriques, romanes). La sèrie pren aquests mites i els 'reinicia' com a fet científic".[5] La mitologia nòrdica apareix en la forma dels "extraterrestres bons, els Asgard", derivant explícitament en la ficció de l'Asgard nòrdic. Segons ella, la "mitologia en capes... pren prestat descaradament" mitologies del món real, donant exemples de diverses d'elles.[5]

Entre els préstecs eclèctics de Stargate hi ha la figura artúrica de Morgan le Fay.[5] Pintura de Frederick Sandys, 1864
Exemples de l'anàlisi d'Angela Ndalianis dels préstecs de mitologies del món real a Stargate[5]
MitologiaXifres prestades
Antic EgipteAnubis, Apofis, Osiris
Grec anticCronos
feniciBa'al, Moloc
XintoismeAmaterasu
CeltaCamulos, Morrígan
HindúKali, Nirṛti
BabilònicMarduk, Ishkur
Llegenda artúricaMerlí, Morgan le Fay
NòrdicAsgard

Mitologia que abasta la franquícia

La pel·lícula Stargate (1994) estableix que fa cinc mil anys, el déu Ra era un extraterrestre que va esclavitzar i trasplantar humans de la Terra a un altre planeta a través del Stargate. Finalment, la gent de la Terra es va aixecar contra ell i va enterrar el seu Stargate. La història moderna de la Terra i el Stargate comença quan es desenterra a Egipte el 1928. El dispositiu es porta als Estats Units el 1939 per mantenir-lo fora de les mans nazis i finalment s'instal·la en una instal·lació a Creek Mountain, Colorado (Cheyenne Mountain a Stargate SG-1). En els esdeveniments de la pel·lícula, el Dr. Daniel Jackson desxifra el funcionament del Stargate i un equip és enviat al planeta de l'altre costat.

Stargate SG-1 reprèn la història de la pel·lícula, però estableix que Ra era el líder d'una raça d'alienígenes paràsits coneguts com els Goa'uld; van assumir el paper de deïtats terrestres de diverses mitologies i que hi ha una xarxa de portes estel·lars a través de la Via Làctia. En el seu episodi pilot "Fills dels déus", que té lloc un any després de la pel·lícula, s'estableix el Comandament Stargate en resposta a un atac dels Goa'uld Apofis, i se'ls dóna el mandat d'explorar altres mons i obtenir tecnologies que es puguin utilitzar per defensar la Terra. Es troben amb altres races, com els Asgard, que només es fan passar per déus nòrdics davant de cultures primitives fins que aquestes societats es desenvolupen prou per veure'ls tal com realment són.[S 6][S 7][S 8] Stargate SG-1 va ampliar encara més la història dels humans de la Terra introduint els Antics, una raça avançada d'humans d'una altra galàxia que van viure a la Terra fins fa aproximadament 10.000 anys.

Dispositiu Stargate

Representació del dispositiu portal Stargate a Cheyenne Mountain

Un Stargate és un dispositiu que permet un viatge pràctic i ràpid entre dos llocs distants. El primer Stargate apareix a la pel·lícula de 1994 Stargate, i posteriorment a Stargate SG-1 i les seves sèries derivades. En aquestes produccions, el Stargate funciona com a recurs de trama, permetent als personatges principals visitar planetes alienígenes sense necessitat de naus espacials ni cap altra tecnologia fictícia.

Dins de l'univers fictici Stargate, els Stargates són grans anells metàl·lics amb nou "símbols" espaiats equitativament al voltant de la seva circumferència. Els parells de Stargates funcionen generant un forat de cuc artificial estable entre ells, permetent viatges unidireccionals. Els símbols de l'anell interior del Stargate corresponen a constel·lacions i serveixen per mapejar coordenades per a diversos planetes de destinació i altres ubicacions a l'espai.[S 1] A la majoria de destinacions de la franquícia s'accedeix mitjançant només set símbols, però el vuitè es pot utilitzar per accedir a altres galàxies i el novè pot dirigir-se a portes especials i específiques.

Un Stargate típic mesura 6,7 metres de diàmetre, pesa 29.000 quilos,[S 9] i està fet del mineral pesant fictici "naquadah".[S 1] Els Stargates van ser creats fa milions d'anys per una raça alienígena coneguda com els Antics;[S 10] la seva història moderna comença quan l'egiptòleg Daniel Jackson desxifra el seu funcionament a la pel·lícula Stargate.

El dispositiu Stargate diferencia SG-1 d'altres programes de ciència-ficció permetent a la gent moderna viatjar a altres planetes en un instant,[S 11] tot i que l'acadèmic Dave Hipple va argumentar que SG-1 "també desplega estereotips [de ciència-ficció] tant per reconèixer els seus avantpassats com per posicionar-se com un hereu mereixedor".[6] Amb l'ajuda del dispositiu central Stargate, la premissa de Stargate SG-1 combina cultures antigues, preocupacions polítiques i socials actuals, extraterrestres i tecnologies avançades.[7] Els viatges interplanetaris gairebé instantanis permeten una diferència fonamental en l'estructura argumental i el disseny dels escenaris respecte a altres sèries. Hi ha una disjunció entre la política a la Terra i les realitats de lluitar en una guerra interestel·lar.[8] El Stargate també ajuda a accelerar l'exposició de l'escenari.[9]

Antics

La raça dels Antics s'esmenta per primera vegada a l'episodi de la temporada 2 de Stargate SG-1 "La Cinquena Raça" com els constructors originals de la xarxa Stargate i membres de l'antiga Aliança de quatre grans races. Eren considerats els predecessors de la humanitat, i originalment van establir la Terra com el seu món natal després de migrar a la Via Làctia i haver sembrat múltiples galàxies per permetre que la vida evolucionés en mons deshabitats. En el moment en què té lloc la franquícia "Stargate", els Ancians fa temps que han "ascendit", és a dir, es desfan dels seus cossos físics i viuen eternament com a energia pura en un pla d'existència superior amb un poder i una capacitat d'aprenentatge augmentats. Tot i que ja no són físicament presents a l'univers, la seva tecnologia altament avançada, inclosa la Stargate, queda enrere, i ha demostrat ser gairebé completament resistent a la decadència del temps, i també ha demostrat ser la tecnologia més avançada que ningú hagi trobat mai. Amb els humans de la Terra com a descendents més propers, tant des d'un punt de vista genètic com evolutiu, han demostrat la major proclivitat a utilitzar la tecnologia antiga quan la troben.

Durant les primeres sis temporades de "Stargate SG-1", els Antics ascendits mantenen una estricta regla de no-interferència en els afers mortals de la galàxia material, i les interaccions entre els humans de la Terra i els Ancians es restringeixen als personatges antics marginats Oma Desala i Orlin. L'ascensió dels Ancians també es va utilitzar com a recurs argumental per a la marxa de l'actor Michael Shanks (Daniel Jackson) a la temporada 6 de Stargate SG-1. Els antecedents ficticis dels Antics es van ampliar amb el mite de l'Atlantis de la franquícia que va començar al final de la temporada 6 de Stargate SG-1, "Cercle complet", i que també va servir com a base per a la sèrie derivada Stargate Atlantis. L'arc Ori de les temporades 9 i 10 de Stargate SG-1 va ampliar encara més el mite dels Antics.

Asgard

Una raça benèvola que, segons la mitologia de Stargate, va donar lloc a la mitologia nòrdica a la Terra i va inspirar els relats dels Grisos de Roswell. Els Asgard ja no es poden reproduir i, per tant, es perpetuen transferint les seves ments a nous cossos clonats. Extremadament avançats tecnològicament, l'amenaça de la seva intervenció protegeix molts planetes de la Via Làctia, inclosa la Terra, de l'atac dels Goa'uld.[S 12] També proporcionen molta ajuda a la Terra en termes de tecnologia, equipament i coneixements. El seu principal adversari a Stargate SG-1 són els replicadors mecànics, contra els quals demanen l'ajuda de SG-1 en diverses ocasions. Tota la civilització Asgard decideix autodestruir-se a "Unending", a causa dels efectes degeneratius de la clonació repetida. Una petita colònia rebel d'Asgard, coneguda com els Vanir, encara existeix a la galàxia de Pegàs. Van ser capaços de frenar els efectes secundaris negatius de la clonació experimentant amb humans.

Mitologia de Stargate SG-1

Stargate SG-1 té lloc principalment a la Via Làctia. Brad Wright i Jonathan Glassner van intentar mantenir-se fidels a la pel·lícula, però també volien que Stargate SG-1 fos única a la seva manera.[S 13] Stargate SG-1 va evolucionar gradualment allunyant-se de la premissa bàsica de la pel·lícula i va desenvolupar la seva pròpia superestructura mitològica única.[7] Stargate SG-1 va elaborar la mitologia híbrida egípcia de la pel·lícula i va barrejar altres mitologies històriques, creant una superestructura mitològica que explica l'existència de totes les altres mitologies de la narrativa general de Stargate.[10] La sèrie amplia la mitologia egípcia (en particular, els déus egipcis Apep/Apofis i Anubis com a malvats Goa'uld), la mitologia nòrdica (en particular, el déu Thor com a aliat Asgard), llegenda artúrica (en particular Merlí com a aliat antic), i moltes altres mitologies com la grega i la Mitologia romana. SG-1 no introdueix noves races alienígenes tan sovint com altres sèries de televisió de ciència-ficció.[11] La majoria de les civilitzacions que els Goa'uld havien trasplantat mantenen gran part de la seva cultura terrestre original, i Stargate SG-1 no equipara la civilització amb la tecnologia com fan molts altres programes de ciència-ficció.[12] Les races recentment trobades o els planetes visitats s'integren a la mitologia, tot i que les trames dels episodis individuals sovint són noves, independents i accessibles per a nous públics, donant una coherència interna convincent.[9]

Els guionistes havien de trobar un equilibri en la interacció entre els exploradors de la Terra i les races avançades (de les quals només n'hi havia unes poques a la història) per tal que es poguessin desenvolupar aliances on les races avançades no donessin a la Terra tota la seva tecnologia i coneixements.[S 14] Stargate SG-1 va emfatitzar el seu marc argumental actual a la Terra fent referència freqüentment a la cultura popular, com ho havien fet abans The X-Files i Buffy the Vampire Slayer.[6] Segons un crític el 1997, Stargate SG-1 va ser dissenyat per no tenir nacionalitat, cosa que podria atraure els espectadors de tot el món.[13] Els episodis finals de la temporada 7 (2004) va aportar un enfocament més global a l'escenari quan el Programa Stargate es va revelar a més d'una dotzena de països, cosa que va contribuir encara més a l'atractiu internacional de Stargate SG-1.[14]

Aliança de quatre grans races

L'SG-1 s'assabenta a "El suplici de Tàntal" de la temporada 1 que, tot i que la majoria dels planetes habitables coneguts de l'univers Stargate estan poblats per humans, una vegada hi va haver una Aliança de quatre grans races. A "La cinquena raça" de la temporada 2, els Asgard li diuen a Jack O'Neill que aquesta aliança estratègica havia consistit en els Antics, els Asgard, els Furlings i els Nox, i que els humans de la Terra havien fet els primers passos per convertir-se en "la Cinquena Raça". (Això es completa al final de Stargate SG-1 "Unending", quan Thor declara els humans de la Terra la Cinquena Raça.)

El SG-1 havia conegut els Nox a la primera temporada "Els Nox", un poble semblant a una fada que no vol res a veure amb la humanitat, considerant-los "joves" i amb "molt per aprendre". Els Nox poden viure fins a centenars d'anys i tenen un gran desig de saviesa i comprensió. Són pacifistes extrems i mai utilitzen la violència per cap motiu, ni tan sols per defensar-se. Tot i que exteriorment semblen habitants primitius del bosc, posseeixen intel·ligència sobrehumana i tecnologia avançada més enllà de la dels Goa'uld, inclosa una ciutat flotant. Com que tenen la capacitat de fer-se invisibles i intangibles a si mateixos i a altres objectes, així com la capacitat de ressuscitar els morts, mai necessiten lluitar.[S 15] Els Nox també apareixen a "Enigma" i "Pretext".

No obstant això, Stargate SG-1 no va revelar pràcticament res sobre els Furlings, a part de convertir-los en el teló de fons de la història d'un lloc abandonat a "El paradís perdut" de la temporada 6. Originalment es va planejar que els esquelets Furling apareguessin a l'episodi, però la producció d'aquests va resultar ser massa cara.[15] Jack O'Neill conclou que els Furlings han de ser criatures boniques i mimoses, basant-se únicament en el seu nom. A "Citizen Joe", un altre personatge equipara els Furlings amb els Ewok basant-se en el seu nom. El temps que la naturalesa dels Furling va romandre un misteri a la sèrie es va convertir en un gag recurrent. Quan es va preguntar al productor executiu Robert C. Cooper "Coneixerem mai els Furling?", la seva resposta va ser "Qui diu que no?".[16] Els guionistes van afirmar més tard que, a part de mostrar la tecnologia i el llegat dels Furling, cap membre de la raça dels Furling ha aparegut mai al programa. El productor Joseph Mallozzi va afirmar que finalment es revelaria més informació sobre els Furlings a la desena temporada de SG-1,[S 16] que va resultar ser una escena imaginada d'un guió cinematogràfic basat en la sèrie de televisió fictícia "Wormhole X-Treme!", una paròdia de Stargate SG-1 ambientada a l'univers Stargate SG-1. Els Furlings es representaven com a criatures semblants als Ewok o als coales que són destruïdes pels Goa'uld poc després de contactar amb SG-1.

Goa'uld

Els Goa'uld són els principals adversaris de Stargate SG-1 de les temporades 1 a 8. Els creadors de Stargate SG-1 Brad Wright i Jonathan Glassner van establir a l'episodi pilot de 1997 de SG-1 "Fills dels déus" que la raça alienígena sense nom de la pel·lícula i els Goa'uld són els mateixos. Per tant, l'aspecte dels Goa'uld de la sèrie, inclòs l'arxivilà inicial Apofis, es basava en el Ra de la pel·lícula.[17] Els Goa'uld es presenten com la primera i més prominent raça alienígena de la Via Làctia, i també són una de les poques espècies no humanoides que apareixen a les primeres temporades de la sèrie. Són una espècie paràsita que s'assembla a les serps amb aletes, que poden enterrar-se al coll d'un humanoide i embolicar-se al voltant de la columna vertebral.[S 17]

El paràsit Goa'uld (generalment anomenat "simbiont") pren el control del cos i la ment del seu hoste, alhora que li proporciona longevitat i una salut perfecta. Els Goa'uld són titllats de malvats per fingir ser déus i obligar la gent a sotmetre's als seus pronunciaments quasi religiosos.[11] Els Goa'uld més poderosos de la galàxia es coneixen col·lectivament com els Senyors del Sistema.

La història de ficció s'estableix al llarg de la sèrie. A "Els primers" de la temporada 4, s'afirma que els Goa'uld van evolucionar al planeta P3X-888, on encara hi ha poblacions de Goa'uld primitius. Els seus amfitrions originals van ser els Unas (que significa "Primers"), una raça d'humanoides grans i primitius també nadius del planeta i que l'SG-1 havia conegut per primera vegada a "El martell de Thor" de la temporada 1. Els Goa'uld van trobar i governar la Terra durant milers d'anys, fent-se passar per déus de mitologies antigues i trasplantant humans per tota la galàxia perquè els serveixin com a esclaus i i amfitrions. Una facció de simbionts Goa'uld anomenats Tok'ra (que significa "contra Ra"), amb qui l'SG-1 es troba per primera vegada a "La Tok'ra" de la segona temporada i amb qui es converteixen en aliats propers, es va formar en oposició als Goa'uld culturalment i militarment fa mil·lennis per viure en veritable simbiosi amb els seus amfitrions, ambdós éssers compartint el cos per igual i beneficiant-se mútuament.

Els Goa'uld van modificar els humans per crear els Jaffa per servir com a soldats i com a incubadores per a les seves cries a través d'una bossa abdominal. La història dels Jaffa es narra principalment a través del personatge principal Teal'c. L'aspecte dels Jaffa a la sèrie es va copiar de l'aspecte egipci del Ra de la pel·lícula.[18] Els Jaffa depenen dels simbionts per al seu sistema immunitari o moriran d'una mort lenta i dolorosa que només es pot evitar adquirint un nou simbiòtic o mitjançant injeccions regulars de per vida d'un fàrmac de reemplaçament anomenat tretonina.[S 18] Els Jaffa ordinaris porten un tatuatge negre amb la insígnia del seu mestre Goa'uld al front, i el Jaffa de més alt rang al servei d'un Goa'uld es coneix com el Primer Primat, que té el símbol marcat amb or. L'SG-1 es troba amb tres faccions Jaffa notables: la Hak'tyl ("alliberament") totalment femenina liderada per Ishta a "Dret de naixença" de la temporada 7, la Sodan, adoradora dels Antics, a "Babylon" de la temporada 9, i la Illac Renin (que significa "Regne del Camí"), adoradora dels Ori a "Talion" de la temporada 10.

El planeta Dakara, un lloc sagrat tant per als Goa'uld com per als Jaffa, és el punt d'inflexió en la lluita de poder entre els Goa'uld i els Jaffa a "Reckoning"/"Threads" de la temporada 8: És on els Antics van aterrar per primera vegada a la Via Làctia després de fugir de la Galàxia Alterana i més tard van construir un poderós dispositiu, capaç de destruir la vida existent o crear-ne on abans no n'hi havia cap, molt abans que la galàxia fos colonitzada pels Goa'uld o els humans. Com que la temporada 8 estava destinada a ser l'última de la sèrie, els productors l'havien acabat amb la derrota dels Goa'uld i els replicadors. Tanmateix, quan el Sci Fi Channel va renovar la sèrie, els productors s'havien cansat d'escriure finals. Després d'haver tingut bones experiències amb la primera temporada de Stargate Atlantis, els productors van decidir renovar la sèrie més que simplement afegir nous personatges, nous vilans i noves missions. Així, van considerar l'inici de la temporada 9 com el pilot d'una nova sèrie i van substituir els Goa'uld pels Ori com a vilans principals.[19] Els Goa'uld encara apareixien a la sèrie, però de manera regular sota el comandament de Ba'al.

Ori

Una amenaça important al cosmos, els Ori són éssers ascendits que utilitzen el seu coneixement avançat de l'univers per obligar els éssers inferiors a adorar-los. En essència, solien ser Antics, però es van dividir en grups separats a causa de les seves diferents visions de la vida. Els Ori són religiosos mentre que els Antics prefereixen la ciència. Els Ori convencen els planetes menys desenvolupats perquè els adorin prometent l'Ascensió a través d'una religió inventada i buida anomenada "Origen". Aquesta religió afirma que van crear la humanitat i, com a tals, han de ser adorats per les seves creacions. També promet als seus seguidors que, en morir, ascendiran. Tanmateix, l'Origen va ser dissenyat per canalitzar l'energia dels adoradors humans als Ori. Com a tals, els Ori mai ajuden a ningú més a Ascendir perquè llavors haurien de compartir el poder que absorbeixen dels seus adoradors. El seu objectiu final és destruir completament els Ancians Ascendits, que coneixen com "els Altres". Tots els seus esforços, inclosa la seva tecnologia, tenen com a objectiu aconseguir adoradors.

Com a éssers Ascendits, els Ori no interfereixen directament en el pla mortal. En canvi, utilitzen humans anomenats Priors, que evolucionen artificialment perquè estiguin a un pas de l'Ascensió, donant als Priors poders divins. Com que els Ori tenen adoradors a tota la galàxia natal dels Antics i utilitzen el seu coneixement per difondre'l, són gairebé imparables. Per exemple: naus de guerra Ori, construïdes usant mitjans convencionals mentre s'opera a través de les habilitats sobrenaturals dels Priors, generalment es consideren els vaixells més poderosos de l'univers Stargate.

Els Ori podrien ser considerats com una forma d'ombra dels Goa'uld, amb la diferència significativa que els Ori prometen l'ascensió als seus seguidors però mai la proporcionen.[11]

Mitologia de Stargate Atlantis

Stargate Atlantis explora les aventures d'una expedició d'elit de la Terra, l'"Expedició Atlantis", a la Galàxia de Pegàs.[a] L'arc argumental de Stargate Atlantis comença al final de la temporada 6 de Stargate SG-1, "Cercle complet", on Daniel Jackson esmenta per primera vegada la Ciutat Perduda dels Ancians. La recerca de la Ciutat Perduda continua durant la temporada 7 de SG-1 amb l'objectiu de trobar armes poderoses, i acaba amb un antic lloc avançat trobat a l'Antàrtida al final de la temporada 7 "La ciutat perduda". A l'estrena de la temporada 8 de SG-1 "New Order", Daniel Jackson descobreix l'adreça de la porta a la llegendària ciutat Atlàntida de la mitologia grega. L'Expedició Atlantis té un lideratge civil multinacional i una facció militar predominantment dels Estats Units que proporciona seguretat. La seva intenció és establir diplomàcia amb els habitants de la galàxia i una base humana permanent a la ciutat d'Atlàntida per a la investigació i exploració científica i militar.[S 19]

Atlantis

L'episodi pilot "Rising" de Stargate Atlantis estableix gran part de la història de l'Atlàntida: la ciutat va ser construïda pels Antics fa milions d'anys, originalment com a un lloc central a l'Antàrtida prehistòrica, fins que una crisi inexplicable —que va involucrar una plaga virulenta— els va obligar a traslladar la ciutat al planeta Lantea a la Galàxia del Pegàs mitjançant motors d'hiperpropulsió intergalàctics. Els Ancians (coneguts com a "Ancestres" pels habitants de Pegàs i "Lanteans" pels Wraith) van sembrar diverses poblacions humanes a la galàxia Pegàs, però rarament es van creuar amb elles. Com s'explica a "The Defiant One" de la temporada 1, els Wraith van expulsar els Antics de les seves possessions fins que només va quedar l'Atlàntida, defensada pel seu potent escut i una xarxa de satèl·lits armats. L'Expedició Atlantis s'assabenta durant la seva arribada a l'Atlàntida a "Rising" que els Antics van submergir la ciutat a l'oceà de Lantea per evadir la detecció dels Wraith i van tornar a través d'un Stargate a la Terra, on els records dels supervivents van formar la base dels relats de l'antiga Grècia sobre la Ciutat Perduda de l'Atlàntida. Al final de la sèrie "Atlantis", "Enemy at the Gate", Atlantis torna a la Terra i aterra a l'oceà Pacífic prop de San Francisco.

Els productors pretenien que la ciutat d'Atlantis tingués la mida de Manhattan.[20]:251 Molts decorats utilitzats per a Atlantis formen part d'un gran escenari de so que es va construir per gairebé 2 milions de dòlars. Aquest escenari s'utilitza per a habitacions com la garjola, diversos balcons i altres parts interiors d'Atlantis. Es van utilitzar pantalles verdes si es requeria una vista exterior en un episodi.[21] Segons l'artista d'efectes digitals Bruce Woloshyn, el model CGI original de la sèrie de la ciutat d'Atlantis tenia més de quatre milions de polígons, la mida d'una pel·lícula. Això permet que el model de la ciutat encara es vegi bé i detallat en una vista molt propera. Com que la major part de la ciutat està modelada en lloc de texturitzada, els detalls semblen més realistes quan la càmera virtual gira al voltant del model de la ciutat.[21]

Wraith

Els Wraith són els principals antagonistes de Stargate Atlantis i l'espècie dominant de la galàxia de Pegàs. Són humanoides basats en ruscs biològicament immortals que mantenen els mons humans de la galàxia del Pegàs com a bestiar per alimentar-se de la seva "força vital". Com s'estableix a "The Gift" de la primera temporada, els Wraith van evolucionar a la galàxia del Pegàs després que una població humana sembrada pels Antics fos alimentada per un insecte anomenat irratus, que té la capacitat d'utilitzar la vida d'un humà per curar-se. Mentre s'alimentaven, els insectes incorporaven ADN humà, donant lloc als Wraith. Els Wraith han destruït qualsevol civilització amb el potencial d'amenaçar el seu domini, i poques races humanes a Pegàs superen la Terra en avenç tecnològic quan arriba l'expedició terrestre.

L'existència dels Wraith es limita a despertar-se "en massa" cada pocs segles per reposar la seva salut mitjançant segrestos d'humans a tota la galàxia anomenats "sacrificis", però l'arribada de l'Expedició Atlantis a la Galàxia Pegàs a l'episodi pilot "Rising" fa que els Wraith es despertin prematurament de la seva hibernació. Per sadollar la seva gana, els Wraith intenten arribar a la Terra, la població de la qual és molt més gran que la de tota la Galàxia Pegàs. Això només es pot aconseguir a través del Stargate o obtenint una tecnologia Hyper drive més avançada, ambdues presents a la ciutat d'Atlàntida.

Mitologia de Stargate Universe

Stargate Universe va ser concebut com "una tercera entitat completament separada" a la franquícia d'imatge real Stargate.[22]

Tot i que estava fermament arrelada a la mitologia preestablerta de Stargate, Stargate Universe va divergir en una nova direcció.[S 20] Com les dues primeres sèries de la franquícia, Stargate Universe té lloc durant el present, no en un futur llunyà.[22] A diferència de SG-1 i Atlantis, no hi apareix cap raça de vilans dominant.[S 21]

La sèrie està ambientada a la nau antiga Destiny, que s'estableix com a part d'un experiment antic per sembrar l'univers amb Stargates fa milions d'anys i investigar un descobriment innovador que van fer sobre els orígens de l'univers. La mateixa Destiny estava destinat a seguir un curs preprogramat per explorar aquestes galàxies, però es va perdre sense tripulació en el moment de l'ascensió dels Antics.[23] La sèrie comença quan un equip de soldats i científics de la Terra travessen el Stargate per trobar la Destiny i no poden tornar a la Terra.[24] La sèrie se centra principalment en les persones a bord de la nau i la seva supervivència en lloc de l'exploració planetaria,[S 22][S 23] i segons Brad Wright, també "se centraria en l'exploració i l'aventura, i, per extensió, també en la trobada ocasional amb alienígenes".[S 23] En paraules de Brad Wright, el programa havia de "amb sort, explorar allò veritablement alienígena i evitar l'anglès amb cara de goma".[S 21]

Notes

  1. ↑ Stargate Atlantis mai indica explícitament si la Galàxia de Pegàs fictícia es refereix a la galàxia nana esferoïdal del Pegàs real, a la Galàxia Irregular Nana de Pegàs real o a cap de les dues. Les imatges que es mostren durant la sèrie mostren una galàxia irregular i el diàleg indica que la Galàxia Pegàs es troba a 3 Mly de distància; per tant, es pot suposar que és la veritable Galàxia Irregular Nana del Pegàs.

Referències

Primàries

  1. 1 2 3 «[Children of the Gods (Stargate SG-1) Children of the Gods]». . Stargate SG-1. « »
  2. ↑ «[Enigma (Stargate SG-1) Enigma]». . Stargate SG-1. « »
  3. ↑ «[Rising (Stargate Atlantis) Rising]». . Stargate Atlantis. « »
  4. ↑ «[Poisoning the Well (Stargate Atlantis) Poisoning the Well]». . Stargate Atlantis. « »
  5. ↑ «[Avalon (Stargate SG-1) Avalon]». . Stargate SG-1. « »
  6. ↑ «[Thor's Hammer (Stargate SG-1) Thor's Hammer]». . Stargate SG-1. « »
  7. ↑ «[Thor's Chariot (Stargate SG-1) Thor's Chariot]». . Stargate SG-1. « »
  8. ↑ "Cel rogent" (Stargate SG-1)
  9. ↑ «[Redemption (Stargate SG-1) Redemption]». . Stargate SG-1. « »
  10. ↑ «[The Fifth Race (Stargate SG-1) The Fifth Race]». . Stargate SG-1. « »
  11. ↑ Wright, Brad and Glassner, Jonathan (2001). Stargate SG-1: Season 3 – Producing Stargate (DVD). MGM Home Entertainment.
  12. ↑ «[Fair Game (Stargate SG-1) Fair Game]». . Stargate SG-1. « »
  13. ↑ Wright, Brad; Glassner, Jonathan; Greenburg, Michael; Anderson, Richard Dean; Shanks, Michael (2001). Stargate SG-1: Season 3 – Timeline To The Future – Part 1: Legacy Of The Gate (DVD). MGM Home Entertainment.
  14. ↑ Cooper, Robert C (2002). Stargate SG-1: Season 4 – Allies & Foes (DVD). MGM Home Entertainment.
  15. ↑ «[The Nox (Stargate SG-1) The Nox]». . Stargate SG-1. « »
  16. ↑ «Stargate SG-1 Season Ten». GateWorld. [Consulta: 19 març 2006].
  17. ↑ https://www.youtube.com/watch?v=pAHgB-k-jD8 Stargate: Instructional videos by Daniel Jackson
  18. ↑ «[The Serpent's Lair (Stargate SG-1) The Serpent's Lair]». . Stargate SG-1. « »
  19. ↑ «Official Stargate Website: Series: Stargate Atlantis». Arxivat de l'original el 8 December 2012. [Consulta: 5 desembre 2012].
  20. ↑ Mallozzi, Joseph. «September 18, 2008: Saying Goodbye to SGA, Looking Forward to SGU». josephmallozzi.wordpress.com, 18-09-2008. [Consulta: 19 setembre 2008].
  21. 1 2 Mallozzi, Joseph and Wright, Brad. «January 2, 2009: Brad Wright Answers Your Questions». josephmallozzi.wordpress.com, 02-01-2009. [Consulta: 3 gener 2009].
  22. ↑ Mark Wilson “Interview: Stargate Writer-Producer Joseph Mallozzi” a About.com February 2009}}
  23. 1 2 Mallozzi, Joseph. «March 20, 2009: Promo Particulars, DeLuise Directs, and a Modest Mailbag». josephmallozzi.wordpress.com, 20-03-2009. [Consulta: 21 març 2009].

Secundàries

  1. ↑ Jay, Johnny. «Classic Sci Fi TV: Stargate SG-1 (1997)». Cancelled Sci Fi, 14-09-2019. [Consulta: 23 març 2024].
  2. 1 2 Hynes, Annabel. «Stargate: How Does The Franchise Use Ancient Mythology?». GameRant.com, 09-02-2023. [Consulta: 22 març 2024].
  3. 1 2 3 4 Krueger, Frederic «The Stargate Simulacrum: Ancient Egypt, Ancient Aliens, and Postmodern Dynamics of Occulture». Aegyptiaca. Journal of the History of Reception of Ancient Egypt, vol. 1, 2017, p. 47–74.
  4. 1 2 3 Scerri, Mariella; Zammit, David «Mythology in Science Fiction». Science Fiction Research Association Review, 316: Spring 2016, 2016, p. 15–21.
  5. 1 2 3 4 Ndalianis, Angela. «Stargate SG-1». A: David Lavery. The Essential Cult TV Reader. University Press of Kentucky, 2010, p. 237–243. ISBN 978-0-8131-2568-8. OCLC 900344483. Partial preview at Google Books.
  6. 1 2 Hipple, Dave, "Stargate SG-1: Self-possessed Science Fiction". In Beeler 2005, pages 27–28.
  7. 1 2 Beeler and Dickson 2005. "Introduction", p. 1–5.
  8. ↑ Beeler 2008, pàg. 269.
  9. 1 2 Beeler 2008, p. 273.
  10. ↑ Beeler 2008, pàg. 272-273.
  11. 1 2 3 Beeler 2008, p. 274-277.
  12. ↑ Booker 2004, p. 181–182.
  13. ↑ Covington, Richard «Tailoring Film and TV for the World». , 02-10-1997.
  14. ↑ Brennan, Steve. «'Stargate' on global trek that spans 200 episodes». The Hollywood Reporter, 27-06-2006. Arxivat de l'original el July 11, 2010. [Consulta: 21 març 2009].
  15. ↑ La pista de comentaristes de "Paradise Lost"
  16. ↑ «Inside Stargate SG-1: Questions from viewers». Sci Fi magazine, 2-2006.
  17. ↑ Eramo, Steven «Jan Newman – Born With It – Make-up». TV Zone, Special 46, 7-2002, p. 62–65.
  18. ↑ Eramo, Steven «Christopher Judge – Judge For Yourself». TV Zone, Special 58, 7-2004, p. 28–32.
  19. ↑ Eramo, Steven «Stargate SG-1 Season 9 preview - Nine Lives». , 7-2005, p. 24–30; 44–48 56–60.
  20. ↑ Beeler, Stan. Reading Stargate SG-1. I.B. Tauris, 2006. ISBN 9781845111830.
  21. 1 2 DVD-Video "Behind the Gate" of the SGA Season 1 DVDs.
  22. 1 2 Sumner, Darren. «Universe deals with ninth chevron». GateWorld, 24-03-2007. [Consulta: 3 abril 2007].
  23. ↑ Sumner, Darren. «Stargate Universe Revealed!». GateWorld, 05-04-2008. [Consulta: 5 abril 2008].
  24. ↑ Read, David. «Crossroads: An Interview With Martin Gero». GateWorld, 05-12-2008. [Consulta: 8 desembre 2008].

Bibliografia