El bosc dels morts

Infotaula episodi de televisióEl bosc dels morts
(en) Forest of the Dead Modifica el valor a Wikidata
SèrieDoctor Who i Doctor Who (2005) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
TemporadaDoctor Who (sèrie 4) Modifica el valor a Wikidata
Número d'episodi9 Modifica el valor a Wikidata
AnteriorSilenci a la biblioteca Modifica el valor a Wikidata
SegüentMitjanit Modifica el valor a Wikidata
Estrena7 juny 2008 Modifica el valor a Wikidata
DirectorEuros Lyn Modifica el valor a Wikidata
GuionistaSteven Moffat Modifica el valor a Wikidata
Codi de producció4.10 Modifica el valor a Wikidata
Durada45 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalanglès Modifica el valor a Wikidata
PaísRegne Unit Modifica el valor a Wikidata
Actors
IMDB: tt1205440 Modifica el valor a Wikidata

"El bosc dels morts" (títol original en anglès "Forest of the Dead")[1] és el novè episodi de la quarta temporada del programa de televisió britànic de ciència-ficció Doctor Who. Va ser escrit pel productor creador Steven Moffat i dirigit per Euros Lyn. Fou emès per primer cop a BBC One el 7 de juny de 2008 i és la segona d'una història en dues parts; la primera part, "Silenci a la biblioteca", es va emetre el 31 de maig. És la darrera història que Moffat va escriure fins que va substituir Russell T Davies com a guionista principal i productor creador a partir de la cinquena temporada el 2010.

A l'episodi, la companya viatgera en el temps Donna Noble està atrapada dins d'una realitat virtual al disc dur d'una biblioteca de la mida d'un planeta al segle 51, i té implantats records falsos d'una vida de casada. Al mateix temps, el Desè Doctor, que viatja amb Donna, intenta rescatar-la a ella i a milers d'altres humans guardats dins del disc dur de la biblioteca, mentre és perseguit per un eixam microscòpic conegut com a Vashta Nerada. L'episodi també presenta la mort de River Song, que es converteix en un personatge recurrent en el futur lineal del Doctor. És una arqueòloga que té una relació estreta amb el Doctor, però a causa de la no linealitat de les seves vides, el Doctor de l'episodi tot just ha conegut River.

El bosc dels morts va ser vist per 7,84 milions d'espectadors. Això va tenir una quota de públic del 40%, la més alta de la quarta temporada. Va rebre crítiques molt positives, que van elogiar l'actuació de Tate i el personatge de River Song. Aquest episodi, juntament amb "Silenci a la biblioteca", va ser nominat al Premi Hugo a la millor presentació dramàtica, format curt.

Argument

El vestit habitat de Vashta Nerada tal com es mostra a la Doctor Who Experience.

El Desè Doctor, River, Strackman Lux i la resta del seu equip fugen de les microscòpiques Vashta Nerada a la Biblioteca de la mida d'un planeta. Altres membres de l'equip són consumits per la Vashta Nerada, amb els seus vestits espacials animats pels eixams. Durant un descans, Lux explica que la Biblioteca, i un ordinador gegant construït al seu centre, va ser construït pel seu avi per a la tieta de Lux, Charlotte, a qui li van diagnosticar una malaltia terminal a una edat primerenca, per permetre que la seva ment visqués entre les obres completes de la humanitat. El Doctor s'adona que la ment de Charlotte està lluitant per afrontar-ho després de "salvar" els milers d'usuaris transferint les seves formes físiques al nucli de l'ordinador fa 100 anys quan els Vashta Nerada van atacar.

Dins de la simulació d'una aldea terrestre contemporània, Donna Noble és atesa pel Dr. Moon (un avatar del programa antivirus) i presentada a Lee, amb qui es casa. Conscient que el temps sembla córrer, Donna és alertada per la senyoreta Evangelista, una dels membres de l'equip de River assassinada pels Vashta Nerada, que està en una simulació.

Al nucli, el Doctor s'assabenta pels Vashta Nerada que els seus boscos es van utilitzar per crear els llibres de la Biblioteca, i per tant reclamen la Biblioteca com a seva. Els Vashta Nerada permeten al Doctor un dia alliberar les persones atrapades al nucli de l'ordinador, inclosa la Donna, després de la qual cosa la Biblioteca els pertanyerà. El Doctor es prepara per connectar-se al terminal de l'ordinador per proporcionar la memòria addicional necessària per descarregar tothom, conscient que això probablement el matarà. River el deixa inconscient i ocupa el seu lloc, insistint que la mort del Doctor ara li impediria trobar-lo en el seu propi passat (a causa de les seves línies temporals no coincidents).

Els usuaris emmagatzemats dins de l'ordinador es rematerialitzen a la superfície de la Biblioteca, on es teletransporten a un lloc segur. Lee no pot cridar a Donna quan marxa. Mentre el Doctor i la Donna deixen enrere el diari i el tornavís sònic de River, el Doctor es pregunta per què el seu jo futur li donaria a River el seu tornavís. Troba una gravadora de dades dins del mecanisme que ha preservat el patró de pensament de River. El Doctor guarda el seu patró al nucli. River es desperta a la simulació de la Terra i és rebuda per Charlotte i els membres de l'equip de River que havien estat víctimes de la Vashta Nerada. Charlotte li assegura que la simulació ara és un "bon lloc" on River estarà fora de perill.

Doblatge al català

L'episodi va ser doblat al català.[2]

PersonatgeActor/actriuVeu en català
Desè Doctor David Tennant Carles di Blasi
Donna Noble Catherine Tate Alícia Laorden
River Song Alex Kingston Neus Sendra
Dr. Moon Colin Salmon Oriol Rafel
Strackman Lux Steve Pemberton Pep Ribas
Miss Evangelista Talulah Riley Berta Cortés
Altre Dave O-T Fagbenle David Jenner
Lee McAvoy Jason Pitt Jordi Salas
Primer Dave Harry Peacock Ivan Cánovas
Pare Mark Dexter Pep Papell

Producció

Escriptura

Aquest va ser el segon episodi en dues parts escrit per Steven Moffat per a la sèrie, i el sisè episodi escrit per ell en total, després de "El nen buit"/"El Doctor balla", "La noia de la llar de foc", "Parpelleig", i "Silenci a la biblioteca".[3] "El bosc dels morts" va rebre inicialment el títol de "River's Run";[4] tanmateix, el seu nom es va canviar relativament tard en la producció (Radio Times, un entrevistador important del programa i l'episodi, va haver d'utilitzar el títol anterior a la seva columna a causa del canvi tan tardà); al final, el títol es va triar fusionant dos altres títols suggerits: "Forest of the Night" i "Return of the Dead".[5][6] osh i Ella, els dos fills de Donna al món generat per ordinador, van rebre el nom del fill de Steven Moffat i amic del seu fill, ja que l'amic era un gran fan de Doctor Who.[7][8]

La major part del repartiment es va compartir entre els dos episodis de la sèrie en dues parts, excepte Lee, el marit de Donna al ciberespai. En els primers esborranys, se suposava que Lee era una dona amb sobrepès, la versió masculina era com s'imaginava al ciberespai, amb el seu tartamudeig que revelava la seva identitat al públic; Davies va dir que la idea es va abandonar posteriorment, ja que era "un concepte massa gran" durant un breu moment.[8]

Moffat va aconseguir que tots els personatges sobrevisquessin d'alguna manera, en línia amb els seus episodis anteriors, dient que els personatges "en certa manera moren", però acaben "tenint una bona història"; va dir que sentia que el futur Doctor hauria pensat en alguna cosa que resoldria la situació, i que si algú, com ell mateix, no creu que les ànimes existeixen, "els personatges són completament ells mateixos, sense res enrere", ja que els seus records s'han copiat completament a la simulació.[8]

Càsting

El paper de River Song, a qui Davies va descriure com "una mena d'esposa del Doctor", va ser per a Alex Kingston.[9] A Kingston no se li va dir que el seu paper havia de ser recurrent, i més tard va descobrir que Moffat sempre havia tingut la intenció que Song tornés per a aparicions recurrents.[10] Kingston va dir que li va agradar poder interpretar un paper femení inusual d'heroïna d'acció.[11]Va dir que sentia un "vincle càlid" amb Tennant i Tate,[12] un sentiment que Tennant i Tate compartien."[13]

El paper de Strackman Lux va ser per a Steve Pemberton, que va aparèixer a Blackpool amb David Tennant. Els papers dels altres membres de l'equip es van donar a nouvinguts.[14]

Rodatge i efectes

L'antiga Biblioteca Central de Swansea a la dreta de la imatge

El rodatge dels dos episodis va tenir lloc a finals de gener i principis de febrer de 2008, i els rodatges van tenir lloc a mitjans de març.[15] Hi havia tres ubicacions clau: Upper Boat Studios per als passadissos, les passarel·les i les sales de prestatgeries de la Biblioteca, Brangwyn Hall per a les entrades i sota la biblioteca i l'antiga Biblioteca Central de Swansea com a plató principal de la biblioteca.[15]

També es van utilitzar diverses ubicacions noves per a aquest episodi; Les escenes culminants de l'episodi, al nucli informàtic de la biblioteca, es van filmar en una subestació elèctrica d'una fàbrica Alcoa en desús a Waunarlwydd, Swansea,[16] les escenes ambientades als bancs de dades de CAL es van filmar a Dyffryn Gardens, St Nicholas;[17] i es van rodar preses exteriors a Gal·les en llocs com Palace Road, Victoria Park i el castell de Hensol.[15]

La presència de la Vashta Nerada es va crear amb la il·luminació gestionada pel director de fotografia Rory Taylor. Per atraure l'atenció cap a les ombres, l'empresa d'efectes visuals The Mill les va aprofundir en la postproducció.[18]

El vestit de núvia que porta Catherine Tate en aquest episodi és el mateix vestit que portava a "La núvia fugitiva".[16]

Emissió i recepció

Llançament

El 6 de juny, "Silenci a la biblioteca" es va reemetre a BBC3, i "El bosc dels morts" es va emetre en el seu horari habitual a BBC1 el dissabte 7 de juny, contra la cobertura del Gran Premi del Canadà i l'Eurocopa 2008 a ITV1; l'episodi va sortir guanyador, aconseguint més audiència que el futbol. Com els episodis anteriors de la sèrie, l'episodi va ser seguit per un episodi de Doctor Who Confidential.[19]

Valoracions

El bosc dels morts va ser vist per 7,84 milions d'espectadors,[20] donant-li una quota d'audiència del 40%; la més alta de la quarta temporada i la més alta de la seva franja horària.[19] L'episodi va rebre una puntuació Appreciation Index de 89 (considerada "Excel·lent"), una de les xifres més altes que la nova sèrie havia rebut fins ara, juntament amb "El comiat", "La fi del món" i l'episodi precedent "Silenci a la biblioteca".[19]

Després de l'episodi en dues parts, Davies va elogiar Moffat, que el succeïa com a productor creador a partir de la següent temporada. Va dir que Moffat va aportar "els millors atributs" a Doctor Who, com ara "intel·ligència, enginy, pors, emocions i dinamisme".[19]

Recepció i elogis de la crítica

L'episodi va rebre crítiques positives. L'actuació de Tate va ser molt elogiada, juntament amb la de Kingston i Tennant, i els ritmes emocionals entre els dos últims.[21][22][23] La Vashta Nerada,[23][24] i el final "emotiu" també van ser elogiats.[23][25] Alguns crítics van qualificar l'episodi en dues parts com un dels punts culminants i el millor de la temporada.[22][23]

Keith Phipps de The A.V. Club, donant a l'episodi una 'A-', va declarar que l'episodi centrava "el nucli emocional del Doctor", especialment les seves escenes amb River Song. Tot i que no va trobar l'episodi tan satisfactori com la primera part, encara pensava que era un episodi "fantàstic" aïlladament.[21] SFX va trobar que “El bosc dels morts” era una "bella contradicció" amb "Silenci a la biblioteca". Va elogiar el moment d'autosacrifici de River com una escena "bella i tràgica"..[26] De la mateixa manera, Patrick Mulkern de Radio Times va trobar que River Song era un personatge interessant i li van agradar els "munts d'idees brillants" de l'episodi.[27]

Simon Brew de Den of Geek va elogiar molt l'episodi per la seva utilització "completa" dels personatges i el seu guió "magistral".[23] Ben Rawson-Jones from Digital Spy de Digital Spy va trobar que l'episodi utilitzava pors psicològiques per "construir brillantment" l'inici; i va elogiar el "gir impressionant" del concepte del món paral·lel.[25] Travis Fickett d' IGN va trobar que el moment del Doctor estirat en tristesa després del sacrifici de River Song va ser un dels moments més emotius de la sèrie.[22]

IGN va anomenar la història en dues parts la quarta millor història de la carrera de Tennant, qualificant-la d'"una història laberíntica i de trama densa". Van trobar que era una història creativa i "commovedora".[28] Radio Times va nomenar la història en dues parts de Moffat la novena millor història, lloant el repartiment "espectacular" i qualificant el guió de "deliciosament esgarrifós" que ho uneix tot.[24] Aquest episodi, juntament amb "Silenci a la biblioteca", va ser nominat a un Premi Hugo en la categoria Millor presentació dramàtica, format curt, però va perdre contra Dr. Horrible's Sing-Along Blog.[29] L'episodi va guanyar el Premi Constellation del 2009 al millor guió de cinema o televisió.[30]

Vegeu també

  • Realitat simulada

Referències

  1. ↑ El bosc dels morts a Doctor Who Català
  2. ↑ El bosc dels morts a eldoblatge.com
  3. ↑ Dowell, Ben «Profile: Steven Moffat». The Guardian, 20-05-2008.
  4. ↑ «The Stars are Coming Out». Radio Times (5–11 April 2008) (BBC). April 2008: 14–24.
  5. ↑ «Dr Who takes on Forest of the Dead». CBBC Newsround, 04-04-2008. Arxivat de l'original el 8 April 2008. [Consulta: 4 abril 2008].
  6. ↑ Pixley, 2008, p. 106.
  7. ↑ «River Runs Deep». BBC Three. Doctor Who Confidential (BBC), episodi:9, 07-06-2008. « »
  8. 1 2 3 Pixley, 2008, p. 97.
  9. ↑ Davies, Russell T. Doctor Who: The Writer's Tale – The Final Chapter. London: BBC Books, 2010, p. 263. ISBN 978-1-84607-861-3.
  10. ↑ Collis, Clark (21 April 2011). «'Doctor Who': Alex Kingston talks playing the mysterious River Song». Entertainment Weekly (Time, Inc). Arxivat de l'original el 27 April 2011.
  11. ↑ Zaino, Nick. «Alex Kingston on River Song, Being the Doctor's Equal, and Steven Moffat's Plans». TVSquad. Weblogs, Inc., 23-04-2011. Arxivat de l'original el 25 April 2011. [Consulta: 1r maig 2011].
  12. ↑ «Alex Kingston on Doctor Who». Radio Times, 31-05-2008. Arxivat de l'original el 24 March 2010. [Consulta: 7 desembre 2009].
  13. ↑ «Alex Kingston Guest-Stars». Radio Times, 31-05-2008. Arxivat de l'original el 9 August 2011. [Consulta: 7 desembre 2009].
  14. ↑ Pixley, 2008, p. 98.
  15. 1 2 3 Pixley, 2008, p. 95.
  16. 1 2 «Podcast commentary for Forest of the Dead». BBC. Arxivat de l'original el 1 March 2009. [Consulta: 7 juny 2008].
  17. ↑ «Walesarts, Dyffryn Gardens, St Nicholas». BBC. Arxivat de l'original el 14 April 2019. [Consulta: 30 maig 2010].
  18. ↑ «Creating the Vashta Nerada». Radio Times, 01-06-2008. Arxivat de l'original el 9 January 2010. [Consulta: 25 març 2012].
  19. 1 2 3 4 Pixley, 2008, p. 107.
  20. ↑ «Weekly Top 30 Programmes». Barb Audiences. [Consulta: 19 agost 2024]. (No permanent link available. Search for relevant dates.)
  21. 1 2 Phipps, Keith. «Doctor Who: "Forest of the Dead"». A.V. Club, 27-06-2024. [Consulta: 13 novembre 2024].
  22. 1 2 3 Fickett, Travis. «Doctor Who: "Forest of the Dead" Review». IGN, 01-07-2008. [Consulta: 27 setembre 2024].
  23. 1 2 3 4 5 «Doctor Who series 4 episode 9 review: Forest of the Dead». Den of Geek, 08-06-2008. [Consulta: 13 novembre 2024].
  24. 1 2 Griffin, Louise. «Every Steven Moffat Doctor Who episode ranked from worst to best». Radio Times, 17-05-2024. [Consulta: 13 novembre 2024].
  25. 1 2 Rawson-Jones, Ben. «S04E09: 'Forest Of The Dead'». Digital Spy, 08-06-2008. [Consulta: 27 setembre 2024].
  26. ↑ «TV REVIEW: Doctor Who 4.9 "Forest of the Dead"». GamesRadar+, 08-06-2024. [Consulta: 27 setembre 2024].
  27. ↑ Mulkern, Patrick. «Silence in the Library/Forest of the Dead ★★★★★». Radio Times, 15-10-2013. [Consulta: 27 setembre 2024].
  28. ↑ Wales, Matt. «Top 10 Tennant Doctor Who stories». IGN, 05-01-2010. Arxivat de l'original el 17 December 2011. [Consulta: 25 març 2012].
  29. ↑ Kelly, Mark. «2009 Hugo Award for Best Dramatic Presentation, Short Form». The Locus Index to Science Fiction Awards. Locus. Arxivat de l'original el 26 March 2009. [Consulta: 20 març 2009].
  30. ↑ «The Constellation Awards – A Canadian Award for Excellence in Film & Television Science Fiction». constellations.tcon.ca. Arxivat de l'original el 1 June 2015. [Consulta: 25 abril 2018].

Enllaços externs