La terra robada

Infotaula episodi de televisióLa terra robada
(en) The Stolen Earth Modifica el valor a Wikidata
SèrieDoctor Who i Doctor Who (2005) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
TemporadaDoctor Who (sèrie 4) Modifica el valor a Wikidata
Número d'episodi12 Modifica el valor a Wikidata
AnteriorGiri a l'esquerra Modifica el valor a Wikidata
SegüentEl final del viatge Modifica el valor a Wikidata
Estrena28 juny 2008 Modifica el valor a Wikidata
DirectorGraeme Harper Modifica el valor a Wikidata
GuionistaRussell T Davies Modifica el valor a Wikidata
Codi de producció4.12 Modifica el valor a Wikidata
Durada45 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalanglès Modifica el valor a Wikidata
PaísRegne Unit Modifica el valor a Wikidata
Gènereencreuament Modifica el valor a Wikidata
Actors
David Tennant
Catherine Tate
Billie Piper
Freema Agyeman
John Barrowman
Elisabeth Sladen
Penelope Wilton
Gareth David-Lloyd
Eve Myles
Tommy Knight
Bernard Cribbins
Jacqueline King
Adjoa Andoh
Julian Bleach
Michael Brandon
Lachele Carl
Richard Dawkins
Paul O'Grady
Kelly Hunter
Amy Beth Hayes
Paul Kasey
Jason Mohammad Modifica el valor a Wikidata
IMDB: tt1205437 Modifica el valor a Wikidata

"La terra robada" (títol original en anglès "The Stolen Earth")[1] és el dotzè episodi de la quarta temporada del programa de televisió britànic de ciència-ficció Doctor Who, i el 750è episodi en total.[2] Fou emès per primera vegada el 28 de juny de 2008 a BBC One.[3] L'episodi va ser escrit pel productor creador i el guionista principal Russell T Davies i és el primer d'una història de dues parts encreuament amb les sèries derivades Torchwood i The Sarah Jane Adventures; L'episodi final és "El final del viatge", el final de la quarta temporada, emès el 5 de juliol.

La narrativa del final tanca diversos arcs argumentals destacats creats durant el mandat de Davies com a productor creador. A l'episodi, la Terra contemporània i 26 planetes més són robats pels Dàlek, ajudats pel seu creador megalòman Davros i un Dalek Caan destrossat però precognitiu. Mentre el Doctor i la seva companya Donna Noble intenten trobar la Terra, els seus companys anteriors Jack Harkness, Martha Jones, Sarah Jane Smith i Rose Tyler es reuneixen per contactar-lo i muntar una defensa contra els Dàleks. En el clímax de l'episodi, el Doctor és abatut a trets per un Dàlek i comença a regenerar-se. És l'aparició de Doctor Who dels personatges de Torchwood Gwen Cooper i Ianto Jones; i els personatges de SJA Luke Smith i Mr Smith.

L'escala èpica i la trama subjacent del final en dues parts es van concebre per primera vegada a principis del 2007 com l'última història de la sèrie regular per als productors sortints Russell T Davies, Julie Gardner i Phil Collinson: el final de la quarta temporada és l'última història produïda per Collinson; i Steven Moffat i Piers Wenger van substituir Davies i Gardner com a creador i productor executiu respectivament el 2010.

"La terra robada" va rebre crítiques positives tant del públic com dels crítics. La puntuació de l'Appreciation Index va ser de 91: una xifra sense precedents per a "Doctor Who" i una de les audiències més altes mai donades a un programa de televisió. En la seva emissió original, va ser vist per 8,78 milions d'espectadors i va ser el segon programa més vist de la setmana; en el moment de l'emissió, va ser la posició més alta que "Doctor Who" havia assolit mai. La reacció de la crítica va ser aclaparadorament positiva. Nicholas Briggs i Julian Bleach van ser elogiats per la seva interpretació de Dalek Caan i Davros respectivament; i la majoria dels aspectes de l'escriptura de Davies van ser aplaudits. El més destacable és que el final amb girs de l'episodi va ser apreciat universalment. La regeneració impactant va crear un nivell d'interès públic sense precedents en el programa, que va continuar fins a la transmissió de "El final del viatge".

Argument

La Terra és teletransportada fora de la seva ubicació espacial. Per tal de trobar la Terra, el Doctor contacta amb la Proclamació de l'Ombra, una força policial universal. El Doctor i la Donna determinen que 27 planetes desapareguts, incloent-hi la Terra i altres que van saber que s'havien perdut[note 2]—es reorganitzen automàticament en un patró específic quan es col·loquen a prop l'un de l'altre. La Donna esmenta la desaparició de les abelles a la Terra contemporània; això permet al Doctor rastrejar els planetes fins a la Cascada Medusa, una esquerda interuniversal.

Una força Dàlek, liderada pel seu creador Davros i el Dalek Suprem, subjuga ràpidament la Terra. Davros, que es creia que havia mort a la Guerra del Temps, va ser salvat per Dalek Caan, que va entrar al conflicte després de realitzar un canvi temporal d'emergència.[note 3] El poder necessari per entrar a la Guerra del Temps va fer que Caan es tornés precognitiu a costa de la seva salut mental.

Els antics companys del Doctor, que ja s'han trobat amb els Daleks abans [note 4]— s'amaguen en diversos llocs de Gran Bretanya. La Martha, el Capità Jack i la Sarah Jane són contactats per l'ex Primera Ministra Harriet Jones a través d'una Xarxa Sub-Ones secreta per contactar amb els companys del Doctor en una emergència, tot i que la Harriet no aconsegueix contactar amb la Rose. Intenten contactar amb el Doctor amplificant el senyal Sub-Ones; la Sarah Jane utilitza la potència de càlcul del seu superordinador Mr Smith, i Jack i els membres del seu equip del Torchwood Gwen i Ianto manipulen la Cardiff Rift. El Doctor, i en conseqüència els Dàleks, reben la transmissió i rastregen el senyal: els Dàleks maten Harriet;[4] i el Doctor localitza la Terra en una "bossa de temps".

El Doctor viatja a l'univers de butxaca i rep imatges transmeses dels seus companys en el senyal Sub-Ona. Després que Davros segresti el senyal i es burli del Doctor sobre la seva resurrecció i victòria imminent, el Doctor trenca la comunicació i intenta reunir-se amb els seus companys. Aterra al mateix carrer on Rose el busca i corre a abraçar-la, però de sobte és disparat per un Dàlek. Jack es teletransporta al carrer i destrueix immediatament el Dàlek. Al centre de Torchwood, Gwen i Ianto intenten lluitar contra un Dàlek que els acorrala. Sarah Jane surt amb el seu cotxe per trobar el Doctor, però dos Dàleks la troben i amenacen de matar-la. Jack ajuda Rose i Donna a portar el Doctor a la TARDIS, on el Doctor comença a regenerar-se.

Doblatge al català

L'episodi va ser doblat al català.[5]

PersonatgeActor/actriuVeu en català
Desè Doctor David Tennant Carles di Blasi
Donna Noble Catherine Tate Alícia Laorden
Rose Tyler Billie Piper Eva Lluch
Martha Jones Freema Agyeman Carme Calvell
Jackie Tyler Camille Coduri Azucen Díaz
Jack Harkness John Barrowman Sergio Zamora
Sara Jane Smith Elisabeth Sladen Rosa Guinón
Harriet Jones Penelope Wilton Maria Luisa Solà
Ianto Jones Gareth David-Lloyd Claudi Domingo
Gwen Cooper Eve Myles Elisa Beuter
Wilfred Mott Bernard Cribbins Joaquim Díaz
Francine Jones Adjoa Andoh Carme Alarcón
Sylvia Noble Jacqueline King Azucena Díaz
Davros Julian Bleach Eduard Doncos
Luke Smith Tommy Knight Masumi Mutsuda
General Sanchez Michael Brandon Jordi Ribes

Producció

Desenvolupament inicial

"La terra robada" i "El final del viatge" són la culminació de les quatre temporades de Doctor Who des del seu renaixement el 2005 i la feina del productor creador Russell T Davies per reviure la sèrie. Davies va declarar que l'arc argumental de la quarta temporada comprenia "un element de cada episodi, ja sigui una persona, una frase, una pregunta, un planeta o un misteri [que] es desenvolupa fins al gran final", i el final "[havia] estat sembrat durant molt de temps, amb petites però vitals referències que es remuntaven a la primera temporada".[6] Diversos d'aquests motius temàtics s'utilitzen com a punts principals de la trama: la importància de la desaparició d'abelles, la Medusa Cascade i la Shadow Proclamation s'expliquen a l'episodi. És el primer encreuament important entre Doctor Who i les seves sèries derivades Torchwood i The Sarah Jane Adventures. Davies va comparar la concepció de l’encreuament amb la imaginació típica d'un nen d'un encreuament entre els universos Doctor Who i Star Wars:

« Quan vegeu la història, tindreu molt de sentit que tots aquests personatges hi estiguin involucrats. Simplement fa el que els nens fan en la seva imaginació: són experts en crossovers i no pensarien en res de tenir les seves joguines Dàlek lluitant contra els droides de Star Wars. Per què no fer que totes les faccions de l'univers de Doctor Who entrin a la batalla juntes? »
— Russell T Davies, Doctor Who Magazine Número 397[7]

El final de la quarta temporada es va planejar per primera vegada a principis del 2006. La seva escala èpica, incloent-hi l'amenaça de la destrucció de la realitat i el gran nombre d'estrelles convidades, era necessària per compensar la reducció del temps d'emissió de Doctor Who el 2009 i la imminent marxa dels productors Davies, Julie Gardner i Phil Collinson entre mitjans del 2008 i principis del 2010.[8][7][9] La història de l'episodi es va definir a principis del 2007, quan Davies va difondre el seu resum de la quarta temporada a l'equip de producció. En el seu informe, va descriure el final, ja titulat "La terra robada", com:

« El final de temporada. La Terra és transportada a mig camí de l'univers com a part d'una trama de Dalek. Aquests episodis presenten la Martha, el capità Jack, la Sarah Jane, l'Elton i la Rose. La Jackie i el Mickey? A més, puc tenir l'equip de "Torchwood", només per un parell de dies? A més, un complex d'estació espacial futurista on moltes races alienígenes es reuneixen per a una conferència. CGI: Bane, Krillitanes, Gelth, Isolus, tot el que tenim a l'ordinador.

Pròtesis: Judoon, Slitheen, el Graske, el Moxx de Balhoon, les germanes de l'estora individual de vímet, a més d'una nova extraterrestre, una vella i sàvia consellera, cap de la conferència espacial. Molts trets i exterminis. I l'interior de nau espacial Dàlek més gran de la història, més aviat un temple Dàlek. Crist totpoderós! Cal canviar els cels de la Terra a estranyes vistes de l'espai exterior. També, visible al cel, un enorme interior de nau Dàlek. De la mida d'un sistema solar! Probablement explotarà. Com fan ells.
I Davros.

 »
— Russell T Davies, Desglossament de la quarta temporada[10]

També estava previst que Donna fes un cameo abans que Tate acceptés repetir el paper durant tota la quarta temporada.[11] El guardiamarina Alonso Frame (Russell Tovey), que va aparèixer a "El viatge dels condemnats", va ser present com a part de la Proclamació de l'Ombra en diversos esborranys de l'episodi.[12] L'aparició de Piper gairebé va ser cancel·lada quan el rodatge estava previst originalment durant la seva lluna de mel al gener de 2008.[13] Freema Agyeman va ser contractada de manera similar per aparèixer al final quan va acceptar el paper de Martha Jones el 2006.[14]

Els conceptes principals del final ja es van desenvolupar el març de 2007. Davies va explicar la Cascada Medusa —esmentada per primera vegada en un diàleg entre l’Amo i el Doctor a "L'últim senyor del temps"— al periodista de Radio Times i Doctor Who Magazine Benjamin Cook com "només una àrea de l'espai" prop d'una esquerda interuniversal que va permetre a Rose tornar per a la quarta temporada. Va enviar un altre correu electrònic a Cook unes hores més tard que explicava el paper de Dalek Caan al final i la resurrecció de Davros de la Guerra del Temps.[15] La regeneració del Doctor es va concebre en dues parts separades a mitjans de 2007: Davies va esbossar el concepte de dos Doctors a "El final del viatge" a finals d'abril de 2007;[16] i l'ús d'una regeneració per acabar l'episodi es va concebre originalment el 12 de juliol 2007.[17]

Escriptura

Davies va començar a escriure "La terra robada" el 10 de desembre de 2007.[18] Havia passat el dia anterior escrivint l'aparició de la Martha a la ciutat de Nova York. Va considerar destruir la ciutat, però va decidir no fer-ho.[19]

Uns dies abans de començar a escriure l'episodi, va rebre una trucada de Bernard Cribbins, que li va proposar una escena en què el seu personatge, Wilfred Mott, dispararia una pilota de pintura contra l'ull d'un Dàlek. Ho va proposar com a referència a les pel·lícules de Peter Cushing Dr. Who que va protagonitzar a mitjans dels anys seixanta, i va pensar que proporcionaria un alleujament còmic entre una forta exposició.[20][21] La resposta del Dàlek —evaporar la bola de pintura i respondre "La meva visió no està afectada!"— es va afegir després que Cook recordés a Davies que era "obligatori" invertir la frase recurrent que es diu quan un Dàlek queda cec ("Visió afectada!"), i eliminar una debilitat que els Daleks havien exhibit des de la seva primera aparició al serial de 1963-1964 The Daleks.[8][22] La reacció de Wilfred a Rose després que ella fes explotar el mateix Dàlek —preguntant-li si volia intercanviar armes— també va ser afegida per Cribbins mitjançant una improvisació durant el rodatge.[8]

Els primers esborranys de Davies de la invasió dels Dàlek i la Proclamació de l'Ombra eren fonamentalment diferents dels seus homòlegs emesos en emissió. En comptes de sentir el crit repetit dels Dàleks d'"Extermineu-los", el capità Jack i la Sarah Jane van reaccionar en veure els plats Dàlek. Un plat descendiria cap a Whitehall, destruiria el Big Ben en trànsit i assassinaria la Primera Ministra, Aubrey Fairchild.[14][23] La Proclamació de l'Ombra —definida al guió com una força policial intergalàctica que ocupava una "enorme instal·lació, torres metàl·liques de ciència-ficció esteses al llarg d'una sèrie d'asteroides enllaçats, suspesos a l'espai, com una pintura de Roger Dean"[8]— originalment presentava "totes les criatures que [el revival de la sèrie] havia tingut mai"[24] i un cameo de Blon Fel-Fotch Pasameer-Day "Margaret Blaine" Slitheen (Annette Badland) com a nena petita de Jingatheen (una família de Raxicoricofallapatorians).[25] El nombre de monstres i la naturalesa burocràtica de la Proclamació enfurismarien el Doctor i farien que Alonso Frame, ara empleat com a "Soldat de l'Ombra", l'ajudés a omplir paperassa.[26] Frame seria assassinat pels Dàleks més endavant a la història.[27]

Una setmana després d'haver escrit les escenes de la Proclamació de les Ombres, Davies va decidir reescriure les escenes en gran mesura a causa de restriccions monetàries i de guió. El cameo de Tovey va ser substituït per una escena centrada en el "Cap de Policia" perquè no estava disponible per al rodatge, per a gran decepció de Davies.[27][28] La invasió dels Daleks també es va reescriure a la versió emesa després que decidís que un assassinat personal del Primer Ministre era inusualment "diplomàtic", i reciclés el nom del Primer Ministre per a "El pròxim Doctor"[14][29] També va expressar dubtes sobre la Proclamació de l'Ombra a Cook; pensava que el Cap de Policia estava "terriblement reduït", però va admetre que la Proclamació de l'Ombra era un element vital de la trama. Va decidir corregir els errors de la Cap de Policia canviant-li el nom de "Arquitecta d'Ombres" (Kelly Hunter):[30]

Davies va mantenir les escenes de la Proclamació d'Ombres ambientades abans de la introducció de l'Arquitecta d'Ombres fins a principis de febrer del 2008.[31] El guió presentat per Davies superava el pressupost previst per als efectes especials, per la qual cosa va haver de tallar l'escena, tot i que Annette Badland ja havia gravat els diàlegs per al seu cameo. L'escena reescrita —i finalment emesa— feia que la TARDIS "aterrés directament a l'oficina de l'Arquitecte de les Ombres" amb quatre guàrdies Judoon.[32]

Davies va incloure l'ex primera ministra Harriet Jones (Penelope Wilton) al guió el 22 de desembre—abans que es contactés a Wilton per repetir el paper—perquè Gardner i Collinson desitjaven que el personatge tingués una conclusió satisfactòria i redemptora;[22] al desenllaç de la seva aparició anterior a "La invasió de Nadal", el personatge es va enfrontar a una vot de censura al Parlament després que ordenés a Torchwood abatre una nau Sycorax que fugia.[33] L'arc argumental de Harriet Jones va formar així una història tripartida que consistia en una introducció, animositat cap al Doctor i redempció (encara que a costa de la seva vida).[14] Davies era conscient que Wilton era "molt difícil de contractar" i va restringir la seva aparició a un dia de rodatge en una ubicació (la casa de Harriet) per facilitar les negociacions; Si Wilton hagués declinat, Davies planejava substituir-la per Donna, Mr Copper (Clive Swift) de "El viatge dels condemnats", o Elton de "Amor i monstres".[14][22] Wilton va acceptar incondicionalment perquè "faria qualsevol cosa per... Davies" i volia actuar a l'últim bloc de rodatge de Phil Collinson com a productora; la seva primera aparició a "Àliens a Londres" es va filmar al primer bloc de producció de la primera sèrie.[34] Collinson i Davies van lamentar la mort del personatge: Collinson "[no podia] suportar la idea que estigui morta" i va argumentar que va escapar de la mort;[34] i Davies va declarar en general al número 397 de la revista Doctor Who Magazine que "quan [els personatges importants que crea un escriptor] han de morir, és un moment genuïnament emotiu".[7]

L'escriptura de guions de Davies es va veure afectada pel desenvolupament d'un refredat mental i la superació de les restriccions del guió; estava molest per haver escrit "diàlegs [que] havia estat morint-se per escriure" amb un "cor dèbil" perquè hauria de tallar-los. Com que anava endarrerit, es va veure obligat a cancel·lar els plans per assistir al casament de la Piper[35] i gairebé va cancel·lar els plans per celebrar el Cap d'Any amb el seu xicot.[36] Aquests problemes van afectar el seu primer esborrany de la conversa del Doctor amb els seus companys i la trobada amb Davros; ho va descartar com una "merda seca" que malgastaria diners dels pagadors de llicències,[36] i el va substituir per una versió diferent hores més tard.[36] La conversa mostra tots els companys del Doctor parlant simultàniament amb el Doctor; Tate, Tennant i el director Graeme Harper van prendre la decisió creativa de fer que el Doctor ignorés qualsevol menció dels Dàleks perquè pensaven que la jovialitat del Doctor a l'escena seria inapropiada.[14] Finalment va acabar el guió a la 1 de la matinada de Cap d'Any.[37] Cook va revisar les últimes pàgines del guió i va suggerir que l'episodi s'emetés sense tràiler; Davies hi va estar d'acord assenyalant que "[la BBC] mai envia discos de vista prèvia de l'últim episodi" i que qualsevol anunci de "El final del viatge" podria "només mostrar molts Dàleks i una repetició de "M'estic regenerant" [l'última línia del Doctor a l'episodi abans que comenci el procés de regeneració].[38] L'episodi es va presentar oficialment el 7 de gener de 2008: la data de preparació de "La terra robada" i "El final del viatge".[39]

Davies va discutir el clímax de l'episodi en detall a la sèrie complementària de la sèrie Doctor Who Confidential. El clímax: un raig Dàlek disparant al Doctor i les seves consegüents regeneracions—va ser escrita per Davies com un pastitx de ficció romàntica. Va comparar la reunió entre Rose i el Doctor amb "el romanç més gran que [l'espectador] ha vist mai" i va bromejar dient que pel·lícules seminals com Allò que el vent s'endugué haurien d'haver acabat amb un Dàlek disparant al protagonista masculí,[40] i va intensificar l'impacte emocional de l'escena a través dels cameos de Piper al llarg de la quarta temporada.[40] Tennant va descriure la ferida del Doctor com un "moment de gran emoció" i va lamentar que "[el Doctor] no pot tenir un moment feliç, sobretot amb una deixada en suspens que cal escriure".[40] L'episodi va acabar durant la regeneració perquè Davies volia crear la "deixada en suspens més gran i emocionant de Doctor Who", i diferenciar l'escena de les regeneracions anteriors, que sempre es completaven al final de les sèries.[40] Va considerar la seva resolució, el procés de regeneració aturat pel Doctor, qui va absorbir l'excés d'energia a la mà tallada després que les ferides es curessin, legítim perquè la mà era un recurs argumental important a clímax de "El final del viatge".[41]L'equip de producció es va adonar que la regeneració aturada i la creació d'un nou Doctor crearien un debat entre els fans sobre si s'havia esgotat una de les dotze regeneracions del Doctor. L'equip de producció inicialment es va negar a fer comentaris per evitar el debat;[41] Davies va dir més tard que creia que, com que el procés no s'havia completat, el Doctor no havia utilitzat una de les seves regeneracions.[14] Tanmateix, l'especial de Nadal del 2013 "El temps del Doctor", escrit pel successor de Davies Steven Moffat, va confirmar que aquesta regeneració sí que comptava.

Càsting

El biòleg evolutiu i humanista Richard Dawkins va acceptar un cameo perquè la seva dona d'aleshores, Lalla Ward, va interpretar la companya i Dama del Temps Romana a finals dels anys 70.

El final amplia significativament la mida habitual del repartiment principal de Doctor Who a través dels seus nombrosos personatges que tornen. Com a conseqüència de la naturalesa encreuament de l'episodi, l'episodi marca les primeres aparicions de Gareth David-Lloyd com a Ianto Jones i Tommy Knight com a Luke Smith a Doctor Who. Eve Myles, que anteriorment va interpretar Gwyneth a "Els morts sense descans",[42] fa la seva primera aparició com a protagonista femenina de Torchwood Gwen Cooper.[43] L'episodi presenta molts personatges que tornen: Billie Piper, Freema Agyeman, Adjoa Andoh, John Barrowman, Nicholas Briggs, Elisabeth Sladen i Penelope Wilton repeteixen els papers per a "La Terra robada".[7] A més de Tennant i Tate, Agyeman, Barrowman, Sladen i Piper apareixen als títols d'obertura de l'episodi, mentre que Wilton, Andoh, Myles i David-Lloyd reben crèdits com a protagonistes en l'episodi.

El biòleg evolutiu Richard Dawkins i el còmic Paul O'Grady fan aparicions cameo a la pantalla de televisió de Torchwood;[43] cameos de celebritats com Davina McCall, Derek Acorah i Ann Widdecombe havien format part de cada penúltim episodi des del renaixement de la sèrie.[8] O'Grady va rebre un cameo després que Davies sentís que era fan de la sèrie;[43] i Dawkins va ser afegit al guió per Davies quan Cook li va suggerir que interpretés el "professor ancià" en un programa de televisió d'estil Newsnight que parlava dels nous planetes al cel.[44] Dawkins va acceptar per la seva associació preexistent amb Doctor Who; la seva dona d'aleshores Lalla Ward va interpretar la segona encarnació de la Dama del Temps Romana entre 1979 i 1981.[45] Gary Milner va ser escollit com a extra "Scared Man" després d'interpretar malament la llista de crides com a "Sacred Man" i crear una representació "semblant a un sacerdot" del personatge.[46] Andrew Bullivant, que va interpretar el lleter a l'obertura en fred de l'episodi, va rebre un paper a l’episodi de The Sarah Jane Aventures The Temptation of Sarah Jane Smith com a policia per la seva actuació a "La terra robada".[14] Michael Brandon va aparèixer més tard a l'obra d'àudio Lurkers at Sunlight's Edge. Kelly Hunter va fer una nova aparició com a Arquitecte de les Ombres a l'episodi inicial de Sèrie 9, "L'aprenent de mag".[47]

Davros

Davros i Dàleks a Doctor Who Experience

"La terra robada" és la primera aparició de Davros des del serial de 1988 Remembrance of the Daleks. Davies va ajornar el retorn de Davros perquè pensava que "Davros dominaria els Dàleks... com a robots simples, en lloc dels genis intrigants que són", i va utilitzar la sèrie anterior per establir la intel·ligència individual dels Dàleks.[7] Davros es va mantenir com a pla de contingència per a diverses ocasions: el personatge hauria aparegut a "El comiat" si l'atrezzo de l’Emperador Dàlek fos massa car; i fins i tot hi havia "una possibilitat" que residís a la presó titular a "El forat de Satanàs". Davies va escriure una història d'origen per a Davros per aclarir la complicada història del personatge, que finalment es va tallar per manca de temps.[48]

Davies va contractar Julian Bleach per interpretar Davros després de les seves actuacions a l'obra guanyadora del Premi Olivier Shockheaded Peter i com a Ghostmaker a l'episodi de Torchwood "Van sorgir de la pluja".[8][7] Per mantenir en secret el retorn de Davros, el personatge va ser anomenat "L'enemic" o "Dave [Ross]" entre l'equip i es va mantenir anònim en els guions de rodatge tant com va ser possible; tanmateix, el Radio Times va qualificar el secret com "un dels pitjor guardats... de la història de la televisió".[8][49] A David Tennant li va agradar l'actitud de "megalomania hitleriana" de Davros i el sentiment nostàlgic que va crear —el primer record de Tennant de Doctor Who va ser el debut de Davros a Genesis of the Daleks— i es va descriure a si mateix com "absolutament captivat per [la] criatura extraordinària".[40][50] Per preparar-se per al seu paper, Bleach va revisar Genesis of the Daleks, una de les seves sèries preferides, per recordar la veu de Davros. Bleach va descriure la seva interpretació de Davros com la d'"[una] retorçada megalomania, [un] científic boig, [i un] geni desencaminat" alhora[51] i va descriure el personatge en conjunt com "una barreja entre Hitler i Stephen Hawking" els "desitjos nihilistes" del qual feien que el personatge fos "extraordinari".[49] Bleach més tard utilitzaria les habilitats oratòries del líder alemany i els seus "discursos dogmàtics" com a punt de referència.[51]

Davies, el dissenyador de pròtesis Neill Gorton, la dissenyadora de vestuari Louise Page i l'artista conceptual Peter McKinstry es van reunir per discutir el disseny de Davros per a l'episodi.[52] Van acordar mantenir el disseny visual de Davros fidel al que es va mostrar al seu debut Genesis of the Daleks; L'únic canvi important va ser substituir la mà destruïda a Revelation of the Daleks per una versió robòtica armada.[40] McKinstry pretenia fer Davros "més gran i més aterridor" actualitzant el disseny "fràgil" de la sèrie clàssica:

« Volíem allunyar-nos de l'aspecte lleugerament fràgil de la sèrie anterior. Així que vaig reforçar Davros, el vaig fer més robust. També crec que el Davros reinventat és inusual per al nou Doctor Who perquè és genuïnament grotesc. De vegades ens hem contingut una mica amb la lletjor dels monstres. Però Davros és un personatge d'aspecte molt desagradable, cosa que fa que el seu retorn sigui encara més poderós. »
— Peter McKinstry, "Doctor Who: Reinventing Davros"[52]

L'equip va fer dos canvis menors al disseny: van treure el micròfon de Davros i van redissenyar completament el seu casc. L'equip va considerar que el micròfon era redundant perquè Davros no "parlava en un xiuxiueig i necessitava alguna cosa que el fes més audible", i originalment tenien la intenció de deixar la veu de Bleach inalterada en la postproducció:[48] la decisió de tractar la veu no es va prendre fins a finals de maig de 2008;[14] i Gorton va pensar que el casc original "sempre semblava particularment feble" per a "un personatge tan poderós". Després que li informessin que el dissenyador de producció de "Genesis of the Daleks" volia que el casc s'assemblés a una faixa mèdica, Gorton el va redissenyar perquè semblés que estava "cargolat directament al cap [de Davros]".[48]

Page i Gorton van col·laborar simultàniament en la part superior del cos de Davros. Page va dissenyar la túnica de cuir —que Gorton va considerar "una peça de vestuari preciosa... que reflecteix el disseny clàssic"— i Gorton va dissenyar la caixa toràcica.[48] Davies va explicar l'ús de la túnica de cuir i la caixa toràcica exposada al número 401 de la revista Doctor Who Magazine:

« De debò, Davros es "pretèn" ser horrorós, i últimament hem tingut tants genis marcits en la ciència-ficció —com l'emperador Palpatine a Star Wars— que necessitava alguna cosa per fer que tothom s'adonés que aquest home és el Rei del Terror: l'original i el millor! I ha passat per tants canvis físics al llarg dels anys, que volia afegir-ne un de propi. Vaig demanar a Louise que li donés les sivelles noves de la jaqueta, perquè volia que semblés una camisa de força. Semblava que encaixava, perquè està tan boig! »
— Russell T Davies, Doctor Who Magazine número 401[48]

Dàleks

El Dàlek Suprem, exposat a la Doctor Who Experience.

"La terra robada" és la primera aparició dels Dàleks des de "L'evolució dels Dàleks" de la temporada anterior; en conseqüència, els controladors d'atrezzo van tenir dificultats per readaptar-se als seus papers.[40][46][49] La inclusió dels Dàleks com a part del’encreuament per part de Davies tenia com a objectiu crear una "atmosfera carregada" per als protagonistes: Jack va ser assassinat pels Dàleks; Rose i Martha van ser presents en dues de les seves aparents extincions; i Sarah va ser present a la seva creació.[40] L'animatrònic del mutant Dàlek va haver de ser recreat per a l'episodi, perquè l'accessori anterior que s'havia utilitzat a "Dalek" i "El comiat" va ser irreversiblement danyat per l'aigua quan es va filmar aquest últim."[40]La terra robada" presenta dues noves variants de Dàleks: el Dàlek Suprem, de color vermell com a al·lusió a la pel·lícula de Peter Cushing Dr. Who and the Daleks;[43] i el Dalek Caan parcialment destruït. Caan va ser descrit al guió de rodatge com:

« ...obert, destripat i fos, les seves línies dures ara corbes i deformades... al mig de la closca deformada i oberta hi ha un mutant Dalek, amb els tentacles movent-se. Aquesta criatura està més distorsionada que mai, la seva pell bombolleja. Un ull cec mirant cap a fora; veu antiga, cantarina, boja. »
— Russell T Davies, Guió de rodatge de "La terra robada". Transcrit per Andrew Pixley de Doctor Who Magazine.[8]

L'actor de veu Nicholas Briggs va adoptar una veu diferent per a cada model: va adoptar una veu grandiosa per al Dàlek Suprem per adaptar-se a la seva percepció del personatge com a egoista; i va adoptar una veu cantarina per a Caan per reflectir la bogeria del personatge com a resultat d'entrar a la Guerra del Temps.[40][46] Briggs va justificar la seva interpretació de Caan explicant que "[Caan] no sap quan està content o trist, la seva èmfasi és molt estranya i troba les coses divertides quan les coses no ho són", creant una personalitat d'endeví amb una ment "gairebé pura".[53] Es va publicar una teoria ampliada a l'entrevista de Briggs amb Doctor Who Magazine el juliol de 2008:

« La meva teoria sobre Caan és que ser xuclat a través de la Guerra del Temps i explotar per l'altre extrem té una mena de cablejat invers, o cablejat aleatòriament: el seu cervell, de manera que totes les seves neurones s'activen de maneres constantment canviants, aleatòries i boges. És per això que realment no sap què és divertit o seriós. Només sap la veritat, i la deixa anar d'aquesta manera estranya i críptica. Crec que està congelat en un moment d'èxtasi excrutant [sic]. Quan alguna emoció li sorgeix, el fa riure, sigui apropiada o no. »
— Nicholas Briggs, Doctor Who Magazine número 398[54]

La representació de Briggs va ser ben rebuda per l'equip de producció: a Graeme Harper "li van encantar les rialles de Caan" i va demanar "més... a cada presa";[54] i Davies va descriure Caan com "el Dalek més esgarrifós fins ara".[55] El final també va introduir canvis menors als Dàleks: el característic "èmbol" dels Dàleks va ser substituït per un mecanisme d'engranatges per a les escenes que presentaven la guàrdia de Davros: el mecanisme s'utilitza per controlar la maquinària dels Dàleks a bord del vaixell insígnia dels Dàleks Crucible de manera més eficient;[56] i l'ull del Dalek mostra una minúscula contracció a les escenes, una característica afegida per Graeme Harper per fer-los semblar cautelosos i "al límit".[46]

Rodatge

Tennant, Piper, Tate i Barrowman es troben davant d'una furgoneta que porta la marca d'una empresa fictícia de Doctor Who, que està aparcada fora d'una església. Tennant sosté una càmera de vídeo i està filmant el reportatge "David Tennant's Video Dairies" per al DVD de la sèrie i Tate sosté un paraigua obert pintat amb els colors nacionals gal·lesos.
Piper i Tennant filmant a Penarth.

"La terra robada" presenta les primeres preses en exteriors dels Dàleks des del renaixement de Doctor Who el 2005, i la major proporció de rodatge nocturn des del renaixement de la sèrie: a part de la seqüència prèvia als crèdits ambientada als Londres suburbà, totes les escenes ambientades a la Terra es van filmar de nit.[46]

El rodatge en dues parts va durar aproximadament sis setmanes el 2008; el rodatge regular va començar el 18 de febrer de 2008 i va acabar el 29 de març. La primera escena rodada per a "La terra robada" —un reportatge protagonitzat per Lachele Carl com a Trinity Wells— es va filmar el 31 de gener de 2008 en un estudi de notícies a la BBC Wales.[location 1] La primera setmana de rodatge va tenir lloc íntegrament als estudis de la sèrie a Upper Boat, Rhondda Cynon Taf;[location 2] la majoria de les escenes ambientades al Torchwood Hub i a la TARDIS, inclosa l'escena de la regeneració, es van filmar en aquest període.[8]

El calendari de rodatge de la segona i tercera setmana va alternar entre "The Stolen Earth" i "Journey's End". Es van assignar tres dies al rodatge de "The Stolen Earth": es van filmar escenes a casa de Donna el 26 de febrer a Nant Fawr Road, Cyncoed, Cardiff;[location 3]la volta del Crucible ambientada als Upper Boat Studios es va utilitzar el 3 de març;[location 2] i escenes de la Shadow Proclamation es van filmar a l'Escola d'Optometria de la Universitat de Cardiff [location 4] el 8 de març de 2008.[8]

El rodatge de les escenes a l'aire lliure de l'episodi va començar la tarda de l'11 de març. La primera escena a l'aire lliure filmada va ser la freda i oberta, a West Mound Crescent a Tonteg.[location 5] Es van filmar dues escenes a Pontypridd el 12 de març: les escenes exteriors de la casa Noble van tenir lloc a Hawthorn Road[location 6]—en lloc de la ubicació habitual a Cyncoed—abans de traslladar-se a Market Street, al centre de la ciutat[location 7] per filmar les escenes on Rose es troba amb membres del públic enmig d'un aldarull.[8] Mentrestant, Tennant i Tate van filmar el tràiler de la quarta temporada perquè no eren necessaris a la ubicació.[8][57]

La reunió del Doctor i Rose es va filmar el 13 de març al centre de la ciutat de Penarth,[location 8] davant de dues-centes persones;[46][58] en conseqüència, l'escena es va filtrar a Internet i es va publicar a l'edició de l'endemà de The Sun.[8] Graeme Harper va insistir que l'escena semblés "mística" perquè la reunió dels personatges va ser "el moment més màgic" de tot l'episodi i Ernie Vincze, el director de fotografia de la sèrie, va comparar la sensació de l'escena amb la pel·lícula de ciència-ficció dels anys vuitanta Blade Runner. El rodatge exterior de la setmana va acabar a Brook Street[location 9] i el carrer adjacent Plantagenet Street[location 10] a Riverside (Cardiff), per a les escenes on els Daleks segresten humans per experimentar i l'atac de Wilf a un Dalek respectivament.[8] Les escenes a la seu de la UNIT a Manhattan es van filmar les nits del 16 de març i 19 de març: la primera nit, que representava la invasió dels Dàleks, es va filmar en un centre de control de trànsit a la sortida 32 de l'autopista M4,[46][location 11] amb la invasió real dels Dàleks de l'edifici filmada en sis minuts a les 5:30 del matí següent;[46] i la segona nit, que representa la fugida de Martha de la UNIT, es va filmar en un magatzem a Nantgarw propietat del Museu Nacional de Gal·les.[location 12][8] A causa d'un accident de trànsit la primera nit, l'equip de producció estava preparat per ajornar el rodatge si calia.[14]

Penelope Wilton va repetir el seu paper com a Harriet Jones per filmar una escena el 18 de març, en una casa rural a Dinas Powys.[location 13] El rodatge es va aturar a causa de la dificultat per transportar els accessoris Dàlek a la casa rural: concretament, les portes del pati elevades dificultaven l'equilibri i la maniobra dels accessoris.[34] La resta de la cinquena setmana es va utilitzar per filmar escenes només de Dalek a Upper Boat Studios,[location 2] quan el set de la Volta va ser reconvertit com la plataforma de comandament del Crucible. Les escenes que mostraven la Martha i la Sarah a les seves cases es van filmar alternativament durant la sisena setmana: la primera a la ubicació anteriorment habitual de Lower Cwrt-Y-Vil Road a Penarth[location 14] i la segona principalment a Upper Boat,[location 2] i va acabar el 28 de març amb escenes de la Sarah i en Luke a les seves golfes. L'última escena exterior filmada per a l'episodi es va gravar el 25 de març a la ubicació habitual de rodatge de The Sarah Jane Adventures de Clinton Road a Penarth,[location 15] i consistia en plans exteriors de la casa de Sarah i dos Daleks s'hi acosten de camí a trobar-se amb el Doctor. El rodatge general de l'episodi —i del de dues parts— va concloure amb els cameos de Dawkins i O'Grady: Dawkins es va filmar a Upper Boat[location 2] després que el rodatge acabés al plató de les golfes; i O'Grady es va filmar el 31 de març juntament amb un episodi de The Paul O'Grady Show als The London Studios a la South Bank del riu Tàmesi.[location 16][8][note 5]

Post-producció

L'episodi es va lliurar a l'equip de postproducció The Mill després que conclogués el rodatge. El nombre d'efectes del primer esborrany era gairebé tres vegades més gran que el de l'emissió; en conseqüència, diverses escenes, sobretot totes menys una de l'atac al Valiant, es van tallar de l'episodi. The Mill va crear dos efectes notables per a "La terra robada": la invasió de la ciutat de Nova York, utilitzant fotos de reconeixement i establint plans del rodatge de "Dàleks a Manhattan" per crear un pla 2.5D de la ciutat; i el conjunt planetari de la Medusa Cascade, utilitzant un model completament tridimensional.[59]

Murray Gold va compondre simultàniament la banda sonora de l'episodi. Juntament amb les noves pistes compostes per a la quarta temporada, Gold va utilitzar alguns dels seus treballs anteriors, com ara els leitmotiv de Rose i Harriet Jones, "Song of Freedom" dels Ood de "El planeta dels Oods", i la fanfàrria d'aparició de Mr Smith, aquesta última interpretada en diegesi. Gold va parlar de les noves pistes en el llançament de la banda sonora de la quarta temporada:

  • "The Doctor's Theme Season [sic] Four" és un arranjament orquestral i coral del leitmotiv del Doctor de la primera temporada interpretat per la BBC National Orchestra and Chorus of Wales. El tema original era un solo minimalista interpretat per Melanie Pappenheim. Davies i Collinson van descriure la música com "la presidenta Flavia [de "The Five Doctors"] cantant des del Vòrtex del Temps" i estava pensada per ser utilitzada quan "les coses es posessin massa al servei del Senyor del Temps".[60] Es va utilitzar una peça instrumental del nou arranjament al final de "El bosc dels morts", quan el Doctor intenta salvar River Song (Alex Kingston) de la mort. El reordenament —i el primer ús prolífic complet de la pista des de "El comiat"— representa específicament el retorn de Rose i la naturalesa cíclica de l'arc argumental de quatre temporades.[61]
  • "The Greatest Story Never Told" és una pista que s'utilitza regularment a la segona meitat de la quarta temporada. La pista evoca les partitures d'episodis anteriors per representar l'"amor passat" del Doctor.[61]
  • "The Rueful Fate of Donna Noble" és una pista que va aparèixer per primera vegada a "Giri a l'esquerra". Representa la realització de Donna del seu gran destí i les seves morts al final de "Giri a l'esquerra" i "El final del viatge".[61]
  • "Davros" és el leitmotiv del personatge epònim. Gold va descriure Davros com a posseïdor d'un "motiu sonor que el subratllava" a més de "les ungles... la veu... [i] la cara que emergia de les ombres". Part del tema es va extreure de la partitura de "Mitjanit" per representar les profecies de Dalek Caan.[61]
  • "The Dark and Endless Dalek Night" és el leitmotiv dels Dalek per al final de la sèrie, i compta amb el Cor Nacional de la BBC de Gal·les. L'orquestrador i director d'orquestra Ben Foster va descriure la cançó com el seu "moment decisiu" de la música de tota la quarta temporada.[61]
  • "A Pressing Need to Save the World" és un rearranjament d'un tema utilitzat per primera vegada a la segona temporada de Torchwood; Gold va considerar que "era apropiat tornar-lo a portar" per al final de la sèrie.[61]
  • "Hanging on the Tablaphone" és una pista centrada en la tabla que es reprodueix sobre escenes que representaven els companys del Doctor utilitzant la xarxa de subones per arribar-hi.[61]

L'episodi va tenir una franja de cinquanta minuts assignada a BBC One i els únics talls de l'episodi van ser fragments menors de diàleg. La postsincronització del diàleg amb el públic va tenir lloc el 5 de juny i la mescla final de l'episodi va tenir lloc el 12 de juny de 2008: el mateix dia que la BBC va anunciar oficialment l'episodi.[8][24]

Emissió i recepció

Apagada parcial dels mitjans de comunicació, emissió i audiència

El títol de l'episodi va ser l'últim de la quarta temporada que es va revelar; a l'abril de 2008, quan es van revelar els altres dotze títols d'episodis, el de "La terra robada" es va retenir perquè "revelava massa";[62]el seu títol només es va revelar dues setmanes abans de l'emissió.[63]Com el final de la segona temporada que comprèn "Exèrcit de fantasmes" i "La fi del món",[64] l'escena final de "La terra robada" es va eliminar dels DVD de vista prèvia enviats als crítics i es va imposar un bloqueig mediàtic sobre qualsevol detall de la trama de "El final del viatge".[65][66]

Els índexs d'audiència nocturns van estimar que "La terra robada" va ser vist per 7,4 milions d’espectadors, aproximadament el 38,3% de l'audiència televisiva total.[67][68]La xifra final d'audiència va ser de 8,78 milions d’espectadors, la segona xifra més alta de la setmana que va començar el 23 de juny 2008; la més alta va ser la Final de l'Eurocopa 2008, vista per 8,84 milions d'espectadors. Abans de l'emissió de l'episodi, només "El viatge dels condemnats" havia tingut una posició tan alta;[69] el rècord va ser posteriorment batut per "El final del viatge" una setmana després.[68][69] En conseqüència, el canal rival ITV1 va patir la seva segona pitjor quota d'audiència mitjana de la història del canal: la mitjana diària va ser del 10,2% en comparació amb la quota mitjana del 26,9% de BBC One.[70] L'episodi va rebre una puntuació d’Appreciation Index de 91 (considerada excel·lent), la qualificació més alta mai rebuda per la sèrie i una de les qualificacions més altes mai obtingudes per un programa de televisió terrestre.[67] Incloent-hi la seva audiència a BBC iPlayer i les següents repeticions a BBC Three i BBC One, "La terra robada" va ser finalment vista per 12,86 milions d'espectadors: més de dos milions més que la mitjana de la sèrie de 10,59 milions.[71]

L'episodi mostrava 07700 900 461 com el número de telèfon del Doctor; el número està reservat per Ofcom per a finalitats dramàtiques. Després de la transmissió, aproximadament 2.500 espectadors van intentar trucar al número i van rebre un missatge de xarxa que explicava que el número no estava en servei. En conseqüència, Ofcom va publicar un comunicat dient que les trucades eren gratuïtes perquè el número no existia.[72]

Interès públic

L'emissió de l'episodi —en particular, la seva regeneració impactant— va contribuir a un augment de l'interès públic i a l'especulació sobre el substitut de Tennant: l'actor Robert Carlyle era el favorit de la casa d'apostes i els actors James McAvoy, Jason Statham, Alan Davies i James Nesbitt eren prediccions menys populars.[73][74] L'augment de l'interès públic va assolir el seu punt màxim en els dos dies anteriors a la transmissió de "El final del viatge": el dia abans de la transmissió, l'actor del Setè Doctor Sylvester McCoy, Collinson, Davies i Agyeman van aparèixer en programes de televisió diürns separats; i la cobertura del final de la sèrie va ser la notícia principal de la secció d'entreteniment de BBC News Online diverses hores abans de la transmissió.[75][76] Davies va atribuir l'interès que va generar l'episodi —que va ser més gran del que esperava— i l'èxit de la nova sèrie a les mesures preses per mantenir en secret els detalls de la trama i crear una "experiència en directe":[77]

« És emocionant... quan tens nens al pati parlant de la teva història, de qui viurà o morirà, aleshores considero que és una feina ben feta, perquè això és televisió interactiva, d'això es tracta: és debat, diversió i xerrada. És jugar a un joc amb el país i crec que això és meravellós. »
— Russell T Davies, "Struggle to keep Who secret", BBC News Online[77]

Recepció crítica

Quan era petit m'encantaven aquells equips de Marvel Comics on Spider-Man feia equip amb Capità Amèrica i els X-Men. Aquest és l'equivalent a Doctor Who i és increïblement emocionant. Alguns del públic no hauran vist mai Torchwood, alguns no hauran vist mai The Sarah Jane Adventures, però no importa. Aquesta és una celebració d'on Davies ha portat Doctor Who i del que s'ha aconseguit en quatre anys. Doctor Who és literalment una petita indústria televisiva ara, i és just i apropiat que puguem veure les sèries derivades reunides sota el sostre hospitalari de la sèrie principal.

—Mark Wright, The Stage[78]

L'episodi va ser ben rebut pels espectadors, en particular, pels fans de la sèrie. A l'enquesta d'espectadors de Doctor Who Magazine del 2008, l'episodi va guanyar els premis a "Millor història", "Millor actor convidat" per a Julian Bleach, "Millor monstre" per als Dàleks, "Millor música" i "Millor dolent" per a Davros; l'últim es va guanyar amb una supermajoria dels vots emesos.[79] L'episodi va ser l'episodi més ben rebut de la quarta temporada entre els membres del Doctor Who Forum, amb un índex d'aprovació del 92,4%.[80]A l'enquesta d'espectadors de Doctor Who Magazine del 2009 The Mighty 200, que va classificar totes les històries de Doctor Who transmeses en aquell moment, la història va ser qualificada com a tretzena de dos-cents, amb una taxa d'aprovació del 84,62% —una centèsima part menys que l'episodi immediatament anterior, "Giri a l’esquerra"— i qualificada com la millor història per menors de 18 anys i fans des del renaixement de la sèrie el 2005.[81]

The Guardian va publicar tres crítiques de l'episodi. Sam Wollaston va donar a l'episodi una crítica positiva; va pensar que era un "episodi meravellós" que "seria difícil de superar". Wollaston va bromejar a la seva crítica sobre el cameo de Richard Dawkins i va comparar els seus manierismes antiteològics amb els Dàleks.[82] Gareth McLean va descriure el final de l'episodi com una "deixada en suspens autèntic, impressionant i inesperat".[83] Va elogiar l'equip de producció per haver aconseguit suprimir la informació sobre la regeneració en una indústria sovint ofegada per les filtracions.[83] Stephen Brook, del blog de mitjans de comunicació de The Guardian, Organgrinder, va pensar que l'episodi era "increïblement bo" i "genuïnament aterridor i emocionant".[84] Va teoritzar sobre la regeneració qüestionable: si era genuïna i, si és així, qui interpretaria la la propera encarnació del Doctor; i quin company morirà a "El final del viatge".[84]

Thomas Sutcliffe de The Independent va donar una crítica negativa a l'episodi i va expressar que l'episodi era "un extermini sense inspiració". Abans de la transmissió de l'episodi, estava entusiasmat amb com apareixerien Dawkins i O'Grady, i es va decebre quan només van aparèixer quan Ianto estavafent zàping. Sutcliffe va expressar incredulitat davant la idea que O'Grady continués filmant el seu programa d'entrevistes, i amb una audiència d'estudi, enmig d'un desastre planetari, però tot i així va elogiar els cameos. Després dels cameos, "va començar a perdre l'interès" perquè no li agradaven els elements de continuïtat i crossover de l'episodi. Va criticar la reaparició de frases tòpiques "Però... això és impossible!", "No pot ser!" i "Extermineu!". Va concloure la seva crítica demanant als productors que "canviessin el registre".[85]

Mark Wright de The Stage va plantejar la pregunta: "Com dimonis ho valores?". Wright va qualificar l'episodi com "la peça de Doctor Who més esbojarrada, deliciosa, audaç, brillant, absurda, emocionant i terrorífica vista en els 45 anys d'història de la sèrie de televisió", i el va descriure com "Doctor Who en la seva màxima expressió, entreteniment i brillantor". A la seva crítica, Wright va explicar el seu amor per la ficció crossover i va elogiar Davies per convertir Doctor Who en una "petita indústria televisiva". Wright va elogiar la manera com l'episodi mantenia la tradició, en concret aspectes com ara: "Dàleks caminant per naus espacials mantenint converses cridaneres entre ells"; "UNIT [és] tan inútil com sempre a l'hora de repel·lir els saquejadors alienígenes", i l'aspecte visual de Davros. Va descriure la interpretació de Bleach com un "punt intermedi entre la versió original interpretada per Michael Wisher i la més exuberant interpretació de Terry Molloy". També va valorar positivament les escenes finals; Va comentar que "el més insensible devia tenir un ull ennuvolat quan Rose va trobar el seu Senyor del Temps de nou i van córrer l'un cap a l'altre a càmera lenta de caixa de caramels" i va aplaudir quan "l'esclat de romanç va arribar a la seva fi, com hauria de ser a Doctor Who, per una gran metralladora Dàlek".[78]

Ben Rawson-Jones de Digital Spy va donar a l'episodi cinc estrelles sobre cinc. A la seva crítica, afirma que "'La terra robada' fa una bona feina combinant components de la sèrie actual, antics companys i Davros". Va escriure que admira la direcció de Graeme Harper de l'escena on Sarah i Jack reben la transmissió contínua de "Extermineu!" dels Dàaleks i va afirmar que "l'obra de Harper... és digna de la gran pantalla pel que fa als seus impressionants elements visuals". Va felicitar l'elecció de Michael Brandon com a general Sánchez i va expressar l'esperança que Sánchez hagués sobreviscut a l'atac dels Dàleks perquè tenia el potencial de ser "la nova figura del Brigadier que la UNIT necessita tant desesperadament". Rawson-Jones va pensar que Briggs, com a veu dels Dàleks, va fer una "feina excel·lent amb el dialecte boig de Dalek Caan, derivat d'un moviment molt enginyós i atrevit de l'escriptor Russell T Davies per fer d'aquest Dàlek funcioni meravellosament". Va elogiar l'actuació de Bleach com a Davros, per la seva "veu controlada i sinistra" que "evoca meravellosament la mentalitat brillant però fora de pollaguera del creador dels Dàlek". En acabar, va elogiar Davies per ser "un expert en oferir finals impressionants que donen a cada temporada una sensació de cohesió i eleven les apostes a nivells gairebé insuportables", i va pensar que igualar la qualitat de l'episodi seria una "tasca difícil".[65]

El productor executiu i guionista Russell T Davies va ser àmpliament elogiat pel seu treball a l'episodi.

Alan Stanley Blair d'Airlock Alpha va ser positiu en la seva crítica. En la seva opinió, l'episodi mai va fallar i "actua com un homenatge a tot el que Russell T Davies va posar en marxa quan va ressuscitar la sèrie el 2005". Va descriure la història com a "trepidant, ple d'emoció" i va dir que contenia "tot el que esperaríeu veure d'una aventura de tots els companys i un nou imperi Dàlek" i "actua com el clímax definitiu de quatre anys de narració i us deixarà amb la pell de gallina durant els 42 minuts sencers". Blair va quedar impressionat per com Torchwood i Doctor Who es van creuar quan les seves dades demogràfiques originals dictaven que "no hauria d'haver passat mai", i va elogiar les escenes que representaven la preocupació de Gwen pel seu marit Rhys, Ianto mirant The Paul O'Grady Show, i la resposta emocional de Sarah i Jack a la transmissió Dàlek. Tot i que la seva crítica va ser positiva, va criticar dues parts de l'episodi: el concepte de "bloqueig temporal" de la Guerra del Temps va ser qüestionat perquè els Senyors del Temps van ser aniquilats en el conflicte; i es va queixar que el número de telèfon del Doctor estava fora de servei.[86]

Dan Wainwright de The Express & Star a Wolverhampton va expressar sentiments de negació en resposta al final de l'episodi. Va preguntar: "Segurament ni tan sols Russell T Davies, que sembla obsessionat amb omplir episodis amb cameos de famosos i John Barrowman, seria tan inconformista com per canviar el seu actor principal a la meitat d'un final de temporada?" A la seva ressenya, Wainwright va expressar sentiments d'amistat i odi cap a Davies pel seu paper en la reviscolament de Doctor Who, en particular no li agradava Davies per idealitzar el personatge i, per contra, admirava Davies per fer que la sèrie fos popular entre els nens.[87] Catherine Tuckewell, escrivint per a Blogcritics, va fer una crítica positiva. Va començar dient que "Russell T Davies ha tornat a ampliar els límits de la majoria exasperants suspensos." Va elogiar el repartiment per la "actuació de primer nivell" que va aportar "un nivell d'emoció completament nou a la sèrie", en concret la reacció de Jack i Sarah a la transmissió del crit de guerra dels Dàleks, que "li va fer plorar". Tuckewell va elogiar l'equip de producció per "les [preses de l'espai exterior] més boniques fora del telescopi Hubble" i la direcció que va mostrar els Dàleks "en el seu millor moment".[88]

Simon Brew, del blog de ciència-ficció Den of Geek, va comentar que "Si l'objectiu d'un final en suspens de Doctor Who realment ben fet és deixar-te cridant ["no"] a la pantalla i mirant frenèticament el calendari per al proper episodi, aleshores és just dir que Russell T Davies ha aconseguit marcar aquesta casella". La seva crítica va criticar i elogiar l'episodi: va resumir l'episodi com "ple d'una ambició sense alè que tapava les seves esquerdes ocasionals"; però va lamentar que els detalls de la trama semblessin "confusos" a causa de la quantitat de recursos argumentals comprimits a l'episodi. Brew va pensar que el conjunt de companys "separava els grans actors dels bons": va felicitar Sladen i la representació de la por de Cribbins; i va criticar UNIT, Torchwood i el Doctor per admetre la derrota de manera inusual. L'opinió de Brew sobre Davros i Caan era positiu: pensava que "Julian Bleach va clavar [Davros]" i que l'aparició de Davros era "molt reverencial" a la sèrie clàssica i que Caan "[afegia] una dinàmica interessant a la lluita contra els Dàlek". Va concloure la seva crítica expressant l'esperança que "El final del viatge" no acabés com "L'últim senyor del temps" i va dir:[89]

« Dir que La terra robada va eclipsar l'episodi equivalent de l'any passat no seria cap eufemisme, i assenyalar també que ja ha generat entusiasme i emoció per a la setmana vinent seria mostrar encara més moderació. »
— Simon Brew, Den of Geek[89]

Charlie Jane Anders del blog de ciència-ficció io9 va anomenar Davies "el Michael Bay gai" i "va desitjar per primera vegada que Davies es quedés per produir una cinquena temporada" de Doctor Who. A ella "li encantaven tots els recursos argumentals absurds i els girs argumentals esbojarrats" com ara el Projecte Indigo, la Clau d'Osterhagen, el concepte d'utilitzar "tots els telèfons d'Anglaterra" per trucar al Doctor, i el fet que Davros no pogués cultivar un exèrcit Dàlek "sense tallar-se el tors". Anders va elogiar la interpretació de Davros per part de Bleach per capturar "la barreja de curiositat, manipulació i mania del personatge millor que ningú des de [...] Michael Wisher". També va elogiar els "superheroismes" de l'episodi, com ara l'atac de Wilf a un Dàlek amb una pistola de paintball, l'escena final de Gwen i Ianto, i la "noblesa brillant" del sacrifici de Harriet Jones per ajudar el Doctor:

« Tot i que em va alegrar que no tornéssim a sentir ningú dir-li "Sé qui ets", em va alegrar que pogués convertir la seva broma habitual en un commovedor discurs de desafiament. Em va recordar una mica al Controlador de "Day of the Daleks": "Qui sap? Potser vaig ajudar a exterminar-te." »
— Charlie Jane Anders, io9[90]

En acabar la seva crítica, va expressar el seu entusiasme per "El final del viatge", dient que l'escena final la va deixar amb la "sensació que [no tenia] ni idea de com es podia resoldre, fins i tot utilitzant una lògica boja de RTD".[90]

Dave Golder, de la revista de ciència-ficció SFX, va donar a l'episodi quatre estrelles sobre cinc. Va assenyalar que després de dos guions experimentals i "atrevits", "La terra robada" va utilitzar l'estil habitual de Davies de "pirotècnia de guió que agradava al públic". Va valorar positivament els efectes especials de l'episodi, l'actuació de Bleach, el ritme de l'episodi i el final en suspens, però va criticar la Proclamació de l'Ombra per ser "una gran decepció després de tots els presagis", i alguns moments dels personatges per ser "deixats caure a l'acció com a petites 'bombes emocionals'", com ara la "resposta melodramàtica" de Jack i Sarah a la transmissió del Dàlek. Va concloure la seva crítica dient que "no es pot negar que [l'episodi és] molt divertit, com una escapada borratxa en un castell inflable amb tota la gent que has estimat mai".[91]

Travis Flickett d'IGN va donar a l'episodi un 7,6/10 ("Disfrutable"). Va començar la seva crítica parlant del concepte de "fan service":

« La idea de "fan service" sempre és una arma de doble tall. És fantàstic veure com totes les coses que et poden agradar d'una sèrie es conjuguen a la pantalla, però sovint funciona millor en teoria que a la pràctica. És com aquells encreuaments gegants que fan els còmics tot el temps, on tots els personatges genials es troben amb tots els altres. Tot i que és interessant (fins a cert punt) que comparteixin una pàgina, tothom acaba rebent poca importància. »
— Travis Flickett, IGN[92]

La seva crítica es va centrar principalment en els Dàleks. Inicialment va criticar la seva aparició per l'ús excessiu; va parlar de les seves aparicions anteriors a "Doctor Who" des del 2005: un enemic singular a "Dàlek"; un imperi Dàlek contra Rose a "El comiat"; el Culte de Skaro Dàlek contra els ciberhumans a "La fi del món"; i la seva aparició al Manhattan dels anys 30 a "Dàleks a Manhattan" i "L'evolució dels Dàleks". Va citar Davros i una pausa d'"any i mig" com la raó per la qual la seva aparició "va funcionar en certa manera"; l'aparició de Davros "va augmentar les apostes", però va criticar el personatge per "fer poc per millorar la mitologia" i Bleach per una actuació "exagerada". Flickett va criticar l'aïllament de Rose dels altres companys, però va assenyalar que podia defensar-se dels Dàleks pel seu compte. Va concloure la seva crítica positivament; va dir: "Sigui quina sigui la conclusió d'aquesta temporada, la participació de Davies en aquesta sèrie és un èxit enorme".[92]

Referències

Notes

  1. ↑ "L'unicorn i la vespa", el setè episodi de la quarta temporada, s'especifica que és el 745è episodi.
  2. ↑ Tres episodis anteriors de la sèrie també fan referència a planetes "perduts": el planeta de reproducció adiposa de "Còmplices"; Pyrovillia de "El foc de Pompeia"; i la Lluna Perduda de Poosh de "Mitjanit".
  3. ↑ Com es mostra a l'episodi del 2007 "L'evolució dels Dàleks"
  4. ↑ Els antics companys que apareixen en aquest episodi s'havien trobat amb els Daleks al serial de 1974 Death to the Daleks; el serial de 1975 Genesis of the Daleks; els episodis del 2005 "Dàlek", "El llop ferotge" i "El comiat"; els episodis del 2006 "Exèrcit de fantasmes" i "La fi del món", i els episodis del 2007 "Dàleks a Manhattan" i "L'evolució dels Dàleks".
  5. ↑ Les imatges del final editat de "El final del viatge" es van filmar juntament amb el rodatge de "El pròxim Doctor", al plató de la TARDIS als Upper Boat Studios l'1 de maig de 2008.[location 2]

Citacions

  1. ↑ La terra robada a Doctor Who Català
  2. ↑ Spilsbury, Tom (24 June 2008). «More Top Tens for Ten». Doctor Who Magazine (397) (Royal Tunbridge Wells: Panini Comics): 13.[note 1]
  3. ↑ «Doctor Who, Series 4, The Stolen Earth». BBC One Programmes. BBC, 28-06-2008. [Consulta: 22 abril 2009].
  4. ↑ ; Phillip Schofield, Ruth Langsford (presenters) «Interview with Russell T Davies». ITV1. This Morning (ITV), 04-07-2008. « Sometimes you have to kill a character, like Harriet Jones, played by Penelope Wilton, [who] dies in the last one.»
  5. ↑ La terra robada a eldoblatge.com
  6. ↑ Spilsbury, Tom (3 April 2008). «Back in Business!». Doctor Who Magazine (394) (Royal Tunbridge Wells, Kent: Panini Publishing Ltd): 6–7.
  7. 1 2 3 4 5 6 Cook, Benjamin (27 June 2008). «Endgame!». Doctor Who Magazine (397) (Royal Tunbridge Wells: Panini Comics): 8–9.
  8. 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 Pixley, Andrew (14 August 2008). «The Stolen Earth / Journey's End». Doctor Who Magazine. The Doctor Who Companion: Series 4 (Special Edition 20) (Royal Tunbridge Wells: Panini Comics): 126–145.
  9. ↑ «BBC Wales announces new Executive Producer of Doctor Who and Head of Drama». BBC press releases. BBC Press Office, 11-12-2007. [Consulta: 16 abril 2009].
  10. ↑ Davies & Cook 2008, p 20, capítol 1: "Definitely Maybe"
  11. ↑ Davies & Cook 2008, p 22, capítol 1: "Definitely Maybe"
  12. ↑ Davies & Cook 2008, p 350, capítol 12: "Holding the Line"
  13. ↑ Davies & Cook 2008, p 209, capítol 9: "Structure and Cosmetics"
  14. 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 ; Russell T Davies, Julie Gardner, David Tennant «The Stolen Earth». . Doctor Who: The Complete Fourth Series: Disc Five, episodi:12, 17-11-2008. « »
  15. ↑ Davies & Cook 2008, 49–50, capítol 2: "Catherine, Kylie, and Dennis"
  16. ↑ Davies & Cook 2008, p 73, capítol 3: "Bastards"
  17. ↑ Davies & Cook 2008, p 186, chapter 7: "Fire and Brimstone"
  18. ↑ Davies & Cook 2008, p 325, capítol 12: "Holding the Line"
  19. ↑ Davies & Cook 2008, pp 319–320, capítol 12: "Holding the Line"
  20. ↑ Davies & Cook 2008, p 320, capítol 12: "Holding the Line"
  21. ↑ Cook, Benjamin; Cribbins, Bernard (25 July 2008). «Bernard Cribbins: Stargazer: Wilfred Mott». Doctor Who Magazine (398) (Royal Tunbridge Wells: Panini Comics): 33.
  22. 1 2 3 Davies & Cook 2008, p 382, capítol 13: "The Christmas Invasion"
  23. ↑ Davies & Cook 2008, pp 341–342, chapter 12: "Holding the Line"
  24. 1 2 ; Julie Gardner, Phil Collinson «Journey's End». BBC 7. Doctor Who: The Commentaries (BBC), Temporada:1 , episodi:13, 28-06-2008. « »
  25. ↑ Davies & Cook 2008, p 345, chapter 12: "Holding the Line"
  26. ↑ Davies & Cook 2008, p 344, capítol 12: "Holding the Line"
  27. 1 2 Cook, Benjamin; Tovey, Russell (11 December 2008). «Who on Earth is... Russell Tovey». Doctor Who Magazine (403) (Royal Tunbridge Wells: Panini Comics): 66.
  28. ↑ Davies & Cook 2008, p 359, capítol 13: "The Christmas Invasion"
  29. ↑ Davies & Cook 2008, p 366, capítol 13: "The Christmas Invasion"
  30. ↑ Davies & Cook 2008, p 371, capítol 13: "The Christmas Invasion"
  31. ↑ Davies & Cook 2008, pp 359–360, capítol 13: "The Christmas Invasion"
  32. ↑ Davies & Cook 2008, p 492, chapter 15: "Time for Heroes"
  33. ↑ ; Russell T Davies (writer), James Hawes (director), Phil Collinson (producer) «The Christmas Invasion». BBC One. Doctor Who (BBC), 25-12-2005. « »
  34. 1 2 3 Cook, Benjamin; Wilton, Penelope (25 July 2008). «Penelope Wilton: Having a Blast: Harriet Jones». Doctor Who Magazine (398) (Royal Tunbridge Wells: Panini Comics): 30–31.
  35. ↑ Davies & Cook 2008, p 390, chapter 13: "The Christmas Invasion"
  36. 1 2 3 Davies & Cook 2008, p 395, capítol 13: "The Christmas Invasion"
  37. ↑ Davies & Cook 2008, p 400, capítol 13: "The Christmas Invasion"
  38. ↑ Davies & Cook 2008, p 406, capítol 13: "The Christmas Invasion"
  39. ↑ Davies & Cook 2008, p 408, capítol 14: "Day Old Blues"
  40. 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 «Friends and Foe». BBC Three. Doctor Who Confidential (BBC), episodi:12, 28-06-2008. « »
  41. 1 2 «End of an Era». BBC Three. Doctor Who Confidential (BBC), episodi:13, 05-07-2008. « »
  42. ↑ ; Mark Gatiss (writer), Euros Lyn, (director), Phil Collinson (producer) «The Unquiet Dead». BBC One. Doctor Who (BBC), 09-04-2005. « »
  43. 1 2 3 4 «The Stolen Earth: Fact File». Doctor Who microsite. BBC, 28-06-2008. Arxivat de l'original el 2 January 2009. [Consulta: 16 abril 2009].
  44. ↑ Davies & Cook 2008, p 335, capítol 12: "Holding the Line"
  45. ↑ Benjamin, Cook; Dawkins, Richard (25 July 2008). «Who on Earth is... Richard Dawkins». Doctor Who Magazine (398) (Royal Tunbridge Wells: Panini Comics): 66.
  46. 1 2 3 4 5 6 7 8 ; Nicholas Briggs, Barnaby Edwards, Nick Pegg «The Stolen Earth». BBC 7. Doctor Who: The Commentaries (BBC), Temporada:1 , episodi:12, 28-06-2008. « »
  47. ↑ «Doctor Who: The Magician's Apprentice». Radio Times. Arxivat de l'original el 6 March 2016.
  48. 1 2 3 4 5 Hancock, Scott (16 October 2008). «A New Genesis». Doctor Who Magazine (401) (Royal Tunbridge Wells: Panini Comics): 22–26.
  49. 1 2 3 Cook, Benjamin (1 July 2008). «8-page special: Never Mind the Daleks, Here's Davros!/The Man Behind the Masks.». Radio Times (5–11 July 2008) (Wood Lane, Shepherd's Bush, London: BBC): 10–17.
  50. ↑ Doctor Who: A Celebration (BBC Red Button). Wales Millennium Centre, Cardiff: BBC. 25 December 2006.
  51. 1 2 Cook, Benjamin; Bleach, Julian (24 July 2008). «Julian Bleach: 'D' is for Dangerous: Davros». Doctor Who Magazine (398) (Royal Tunbridge Wells: Panini Comics): 44–46.
  52. 1 2 Pettie, Andrew «Doctor Who: Reinventing Davros». , 03-07-2008.
  53. ↑ Wilkes, Neil. «Nicholas Briggs ('Doctor Who')». Digital Spy, 27-06-2008. [Consulta: 12 desembre 2022].
  54. 1 2 Cook, Benjamin; Briggs, Nicholas (25 July 2008). «Nicholas Briggs: The Closest Thing to Crazy: Dalek Caan». Doctor Who Magazine (398) (Royal Tunbridge Wells: Panini Comics): 43.
  55. ↑ Cook, Benjamin (24 June 2008). «Red Alert!». Radio Times (28 June–4 July 2008) (Wood Lane, Shepherd's Bush, London: BBC): 14–16.
  56. ↑ David Tennant (17 November 2008). David Tennant's Video Diary (DVD special feature). Doctor Who: The Complete Fourth Series: Disc Five. BBC Video.
  57. ↑ «Doctor Who Series 4: Campfire Trailer – BBC One». BBC YouTube Channel. YouTube, 28-03-2008. [Consulta: 17 abril 2009]. UK viewers only.
  58. ↑ Cook, Benjamin; Piper, Billie (25 July 2008). «Billie Piper: Somebody to Love: Rose Tyler». Doctor Who Magazine (398) (Royal Tunbridge Wells: Panini Comics): 24–25.
  59. ↑ Golder, Dave; Houghton, Dave (Autumn 2008). «The Special FX of Doctor Who Season 4: The Stolen Earth and Journey's End». SFX (Special Edition 35): 22–27.
  60. ↑ ; Phil Collinson, Russell T Davies, Julie Gardner «Rose». . Doctor Who: The Complete First Series: Disc One, episodi:1, 21-11-2005. « »
  61. 1 2 3 4 5 6 7 Gold, Murray. Doctor Who Original Television Soundtrack Series 4 CD booklet. Silva Screen Music, 17 November 2008.
  62. ↑ Cook, Benjamin (1 April 2008). «The Stars are Coming Out». Radio Times (5–11 April 2008) (Wood Lane, Shepherd's Bush, London: BBC): 14–24.
  63. ↑ «The Stolen Earth». Doctor Who microsite. BBC, 13-06-2008.
  64. ↑ «Fear Forecast: Army of Ghosts». Doctor Who microsite. BBC. [Consulta: 23 novembre 2008].
  65. 1 2 Rawson-Jones, Ben. «S04E12: 'The Stolen Earth'». Digital Spy, 28-06-2008. [Consulta: 12 desembre 2022].
  66. ↑ Graham, Alison. «Saturday 5 July: Today's Choices». Radio Times (5–11 July 2008) (Wood Lane, Shepherd's Bush, London: BBC): 54.
  67. 1 2 Hilton, Matt «The Stolen Earth – AI and Digital Ratings». The Doctor Who News Page. Gallifrey Base, 30-06-2008.
  68. 1 2 Hilton, Matt «Stolen Earth – Overnight Ratings». The Doctor Who News Page. Gallifrey Base, 29-06-2008.
  69. 1 2 Hilton, Matt «Journey's End – Officially Number One». The Doctor Who News Page. Gallifrey Base, 16-07-2008.
  70. ↑ Wilkes, Neil. «Black Saturday for ITV1 ratings». Television: Ratings Roundups. Digital Spy, 30-06-2008. [Consulta: 16 abril 2009].
  71. ↑ Walker 2008, p 244, Appendix B: Ratings and Rankings
  72. ↑ Simpson, Aislinn «Doctor Who phone number has fans in frenzy». , 07-07-2008.
  73. ↑ Martin, Nicole «Doctor Who: Robert Caryle tipped to replace David Tennant». Daily Telegraph, 01-07-2008.
  74. ↑ McGovern, Derek «Is there a Doctor in the house?». Daily Mirror, 05-07-2008.
  75. ↑ Walker 2008, pp 52–53, Chapter 5: The Series in Progress
  76. ↑ Hayes, Paul «Media round-up». The Doctor Who News Page. Gallifrey Base, 05-07-2008.
  77. 1 2 Davies, Russell T; Mzimba, Lizo «Struggle to keep Who secret». BBC News Online, 05-04-2009.
  78. 1 2 Wright, Mark «Doctor Who 4.12: The Stolen Earth». TV Today. The Stage, 30-06-2008.
  79. ↑ Griffiths, Peter (11 December 2008). «Doctor Who Magazine 2008 Awards». Doctor Who Magazine (403) (Royal Tunbridge Wells: Panini Comics): 34–37.
  80. ↑ Walker 2008, p 248, Appendix B: Ratings and Rankings
  81. ↑ Griffiths, Peter; Darlington, David; Arnopp, Jason (16 September 2009). «The Mighty 200!». Doctor Who Magazine (413) (Royal Tunbridge Wells: Panini Comics): 18–42.
  82. ↑ Wollaston, Sam. «The weekend's TV». The Guardian, 30-06-2008. [Consulta: 30 juny 2008].
  83. 1 2 McLean, Gareth. «A new Who? Who knew?». The Guardian, 30-06-2008. [Consulta: 30 juny 2008].
  84. 1 2 Brook, Stephen. «Are we about to get a new Doctor Who?». Organgrinder. Guardian Unlimited, 30-06-2008. [Consulta: 3 juliol 2008].
  85. ↑ Sutcliffe, Thomas «Last Night's TV: Extermination without inspiration». The Independent, 30-06-2008.
  86. ↑ Blair, Alan Stanley. «Review: 'Doctor Who' – The Stolen Earth». Airlock Alpha, 30-06-2008. [Consulta: 3 juliol 2008].
  87. ↑ Wainwright, Dan «The end of the world as I know it». [[[Wolverhampton]]], 30-06-2008.
  88. ↑ Tuckewell, Catherine. «Doctor Who – The Stolen Earth». TV review. Blogcritics, 29-07-2008. Arxivat de l'original el 5 June 2011. [Consulta: 4 juliol 2008].
  89. 1 2 Brew, Simon. «Doctor Who Series 4 Episode 12 The Stolen Earth». Den of Geek, 28-06-2008. Arxivat de l'original el 4 July 2008. [Consulta: 12 desembre 2022].
  90. 1 2 Anders, Charlie Jane. «Russell T Davies is the gay Michael Bay». Gizmodo. Gawker Media, 29-06-2008. [Consulta: 12 desembre 2022].
  91. ↑ Golder, Dave. «TV REVIEW Doctor Who 4.12 "The Stolen Earth"». SFX, 28-06-2008. [Consulta: 17 abril 2009].
  92. 1 2 Flickett, Travis. «Doctor Who: "The Stolen Earth" Review». IGN, 01-08-2008. [Consulta: 12 desembre 2022].

Bibliografia

  • Davies, Russell T; Cook, Benjamin. The Writer's Tale. 1st. BBC Books, 25 September 2008. ISBN 978-1-84607-571-1. 
  • Walker, Stephen James. Monsters Within: the Unofficial and Unauthorised Guide to Doctor Who 2008. Tolworth, Surrey, England: Telos Publishing, 17 December 2008. ISBN 978-1-84583-027-4. 

Llocs de rodatge

Tots els llocs de rodatge s'han extret de l'edició especial volum 20 de la revista Doctor Who Magazine: The Doctor Who Companion, sèrie quatre.

  1. ↑ Broadcasting House Cardiff (Trinity Wells' news report): 51° 29′ 53″ N, 3° 13′ 40″ O / 51.498023°N,3.227856°O
  2. 1 2 3 4 5 6 BBC Studios, Upper Boat (TARDIS, Torchwood Hub, Dalek Crucible, Sarah Jane Smith's attic): 51° 34′ 33″ N, 3° 18′ 00″ O / 51.575763°N,3.3°O
  3. ↑ Nant Fawr Road, Cyncoed (casa familiar Noble): 51° 31′ 16″ N, 3° 10′ 20″ O / 51.521019°N,3.17216°O
  4. ↑ Cardiff School of Optometry (The Shadow Proclamation): 51° 29′ 42″ N, 3° 11′ 20″ O / 51.494891°N,3.188953°O
  5. ↑ West Mound Crescent, Tonteg (El Doctor i la Donna surten de la TARDIS; Rose es teletransporta a la Terra poc després que es mogui): 51° 34′ 12″ N, 3° 18′ 43″ O / 51.569868°N,3.311976°O}
  6. ↑ Hawthorn Road, Pontypridd (exterior de la casa Noble): 51° 34′ 52″ N, 3° 18′ 18″ O / 51.581043°N,3.305061°O
  7. ↑ Computing Wales, Market Street, Pontypridd (botiga d'informàtica i exterior de Megabyte City): 51° 36′ 08″ N, 3° 20′ 26″ O / 51.602356°N,3.340568°O
  8. ↑ intersecció de High Street–Arcot Street–Queen's Road–Paget Road, Penarth (La reunió del Doctor i la Rose): 51° 26′ 33″ N, 3° 10′ 35″ O / 51.442409°N,3.176438°O
  9. ↑ Brook Street, Riverside, Cardiff (atac dels Dalek als suburbis): 51° 28′ 46″ N, 3° 11′ 15″ O / 51.479494°N,3.187530°O}
  10. ↑ Plantagenet Street, Riverside, Cardiff (Wilf dispara una bola de paintball a un Dalek): 51° 28′ 45″ N, 3° 11′ 11″ O / 51.479113°N,3.186494°O
  11. ↑ Centre de Gestió de Trànsit del Sud de Gal·les (UNIT HQ: Invasió dels Dàleks): 51° 31′ 33″ N, 3° 14′ 28″ O / 51.525934°N,3.2412°O
  12. ↑ National Museum Wales Collection Centre, Parc Nantgarw (UNIT HQ: Martha's escape): 51° 34′ 04″ N, 3° 16′ 40″ O / 51.567841°N,3.277788°O
  13. ↑ Lower House Barn, Dinas Powys (casa de Harriet Jones): 51° 27′ 02″ N, 3° 13′ 23″ O / 51.450694°N,3.222932°O
  14. ↑ Lower Cwrt-Y-Vil Road, Penarth (casa dels Jones): 51° 25′ 55″ N, 3° 10′ 40″ O / 51.431847°N,3.17786°O
  15. ↑ Clinton Road (Bannerman Road: plans exteriors de la casa de Sarah; i els Dàleks s'hi acosten): 51° 25′ 54″ N, 3° 10′ 44″ O / 51.431601°N,3.178804°O
  16. ↑ The London Studios, South Bank (The Paul O' Grady Show): 51° 30′ 28″ N, 0° 06′ 41″ O / 51.507808°N,0.111269°O

Enllaços externs

This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.