El foc de Pompeia
| (en) The Fires of Pompeii | |
|---|---|
| Sèrie | Doctor Who i Doctor Who (2005) (en) |
| Temporada | Doctor Who (sèrie 4) |
| Número d'episodi | 2 |
| Anterior | Còmplices |
| Següent | El planeta dels Oods |
| Estrena | 12 abril 2008 |
| Director | Colin Teague |
| Guionista | James Moran |
| Codi de producció | 4.3 |
| Durada | 50 min |
| Idioma original | anglès |
| País | Regne Unit |
| Actors | |
"El foc de Pompeia" (títol original en anglès "The Fires of Pompeii")[1] és el segon episodi de la quarta temporada del programa de televisió britànic de ciència-ficció Doctor Who. Fou emès per primer cop a BBC One el 12 d'abril de 2008. Ambientat poc abans i durant l'erupció del Vesuvi del 79, aquest episodi representa el viatger del temps alienígena, el Doctor (David Tennant) i la seva nova companya Donna Noble (Catherine Tate) en un viatge a Pompeia, on descobreixen una invasió alienígena. Les seves visions del món contradictòries presenten un dilema ètic per al Doctor.
L'episodi es va filmar als estudis Cinecittà de Roma, i va ser la primera vegada que l'equip de producció de Doctor Who va portar el seu repartiment a l'estranger per rodar-lo des del seu renaixement.[2] La producció de l'episodi es va veure obstaculitzada per un incendi prop dels sets diverses setmanes abans del rodatge i per problemes per a l'equip de producció que creuava cap a Europa.
La recepció de la crítica de l'episodi va ser generalment mixta. La premissa —el dilema moral al qual s'enfronta el Doctor i la insistència de Donna perquè salvi una família de Pompeia— va ser àmpliament elogiada, mentre que el guió, en particular dels personatges secundaris, va ser criticat.
"El foc de Pompeia" marca la primera aparició a Doctor Who tant de Karen Gillan com de Peter Capaldi. Totes dues assumirien papers protagonistes més tard a la sèrie: Gillan va ser escollida com la nova companya del Doctor, Amy Pond, a partir de la següent temporada, i Capaldi va aparèixer com el Dotzè Doctor a partir del 2013.
Argument
Sinopsi
El Desè Doctor i la Donna arriben a Pompeia el dia abans de l'erupció del Vesuvi del 79. Més tard descobreixen que un comerciant local ha venut la TARDIS a l'escultor Lobus Caecilius. El Doctor i la Donna van a casa de Caecilius per recuperar-la. Sense que ho sàpiguen, els ha seguit un endeví que informa a la Germandat Sibil·lina que l'home profetitzat de la caixa blava ha arribat, i les Germanes temen la predicció que la seva arribada porti foc i mort. Tanmateix, la Suma Sacerdotessa els assegura que Pompeia aviat entrarà en una nova edat d'or.

A la casa, el Doctor i la Donna coneixen l'àugur local, Lucius Petrus Dextrus, que ha arribat per recollir una escultura que ha encarregat. El Doctor està intrigat per l'escultura, que s'assembla a un segment d'una placa de circuit de grans dimensions. El Doctor vol saber-ne més sobre les escultures i demana a Quintus, el fill de Caecilius, que l'ajudi a entrar a casa de Lucius Petrus. A dins, el Doctor dedueix que els circuits faran un convertidor d'energia, però és atrapat per Lucius Petrus, que fa senyals a una gran criatura de pedra perquè els ataqui i els mati. La criatura de pedra apareix a casa de Caecilius i els ataca, però Quintus mulla la criatura amb aigua i la mata. En la confusió, la Germandat segresta Donna, i el Doctor surt a rescatar-la. El Doctor descobreix que la Germandat està controlada pels Pirovils, unes criatures pedregoses el planeta natal de les quals, Pirovilia, es va perdre. El Doctor escapa amb Donna a un túnel que condueix al cor del Vesuvi.
El Doctor descobreix que els Pirovils estan utilitzant el volcà per convertir la raça humana i conquerir la Terra. El Doctor s'adona que el volcà no entrarà en erupció si el convertidor d'energia està en funcionament i li diu a la Donna que l'erupció volcànica és un punt fix en el temps i que sempre ha de passar. El Doctor i Donna pugen a una càpsula d'escapament i junts premen una palanca que sobrecarrega el convertidor i desencadena l'erupció, matant els Pirovils i llançant la càpsula lluny de l'explosió. El Doctor i la Donna corren cap a la TARDIS, deixant Caecilius i la seva família a casa seva. Tanmateix, Donna suplica entre llàgrimes al Doctor que torni i almenys salvi una persona del volcà. El Doctor cedeix i torna a buscar Caecilius i la seva família, deixant-los en un turó per veure la destrucció. Li comenta a Donna que tenia raó: necessita algú que l'aturi.
Continuïtat
El Doctor també utilitza la frase "Dia del Volcà", que ell i el capità Jack Harkness van utilitzar a l'episodi del Novè Doctor "El Doctor balla" (2005). El Doctor afirma que "aquell foc" no tenia res a veure amb ell, referint-se al serial del Primer Doctor "The Romans" (1965), en què el Doctor incendia accidentalment un mapa, cosa que provoca el gran incendi de Roma.[3] James Moran "ho volia incloure específicament, només per una divertida qüestió de continuïtat" i "perquè [la referència] funciona com una broma fins i tot si no saps a què es refereix el Doctor".[3]
Referències externes
El Doctor s'identifica com a "Espàrtac", al que Donna respon "Jo també". Això és una referència a una escena de la pel·lícula Espàrtac, on tots els esclaus protegeixen Espàrtac cridant cadascun "Sóc Espàrtac!"[4]
Els personatges de Cecili, la seva dona Metella i el seu fill Quintus es refereixen a una família que apareix als llibres de text del Curs de Llatí de Cambridge, que al seu torn es basaven en un ciutadà real de Pompeia i la seva família.[5]
En un moment donat, Donna diu "De cap manera!", al que el Doctor respon: "Sí, camí! Via Àpia!", referint-se a la Via Àpia, una via romana antiga i estratègicament important, que connectava Roma amb Bríndisi.[6]
Mentre li diu al Doctor que havia venut la TARDIS, un venedor de parades (interpretat amb accent cockney) comenta que "va rebre quinze sestercis per ella. Un encant preciós", fent referència al terme de comerciant del mercat de Londres popularitzat com a frase feta per Del Boy a la comèdia de situació Only Fools and Horses.[7][8]
La frase del Doctor, "Has de disculpar la meva amiga, és de Barcelona", fa referència a la frase apologètica freqüent de Basil Fawlty de la comèdia de situació Hotel Fawlty.[9]
Doblatge al català
L'episodi va ser doblat al català.[10]
| Personatge | Actor/actriu | Veu en català |
|---|---|---|
| Desè Doctor | David Tennant | Carles di Blasi |
| Donna Noble | Catherine Tate | Alícia Laorden |
| Caecilius | Peter Capaldi | Pere Molina |
| Mira | Karen Gillan | Cristal Barreyro |
| Metella | Tradey Childs | Azucena Díaz |
| Lucius Petrus Dextrus | Phil Davis | Arseni Corsellas |
| Spurrina | Sasha Behar | Eva Pont |
| Evelina | Francesca Fowlder | Elisa Beuter |
| Thalina | Lorraine Burroughs | Rosa Guillén |
| Gran Sacerdotessa | Victorina Wicks | Esperança Domènech |
Producció
Guió
Com decideix [el Doctor] qui viu, qui mor, quan intervenir i quan no? Si els salves, on t'atures? Refeu l'univers segons el que creieu que és correcte i incorrecte?
El productor executiu Russell T Davies originalment tenia previst incloure una sèrie ambientada a Pompeia a la primera nova temporada de Doctor Who, després de veure el documental Pompeii: The Last Day. La posició d'aquell episodi va ser donada a "L'explosió final"[12] i la idea va ser arxivada durant tres anys.
L'episodi va ser escrit per James Moran, que anteriorment havia escrit la pel·lícula Severance i l'episodi de Torchwood "La cèl·lula dorment"; es va demanar a Moran que escrivís l'episodi com a conseqüència d'això últim.[13] Moran va tenir dificultats per escriure l'episodi i va haver de reescriure la primera línia del Doctor més de vint vegades.[2] Els Piròvil·les també van ser editats durant l'escriptura: anteriorment s'anomenaven Pirovil·laxians i Pirovellians.[14]
Moran va treballar estretament amb Davies a causa de les restriccions imposades pel rodatge.[11] Davies va animar Moran a inserir acudits lingüístics similars als de la sèrie de còmics Asterix, com ara Lucius Petrus Dextrus ("Lucius Stone Right Arm"), TK Maxximus i Spartacus; l'ús de la frase "Sóc Espàrtac!" es refereix a la pel·lícula de 1960.[14][15] Moran va treure el nom Cecilius del del personatge principal del Llibre I del Curs de Llatí de Cambridge, que al seu torn està basat en el banquer Lucius Caecilius Iucundus, i va basar els personatges secundaris de Metella (Tracey Childs) i Quintus en la família de Cecilius en el mateix curs; El personatge d'Evelina va ser l'únic membre de la família creat per Moran.[14][15] Al final del llibre I del Curs de Llatí de Cambridge, Cecilius i Metella moren a Pompeia el dia de l'erupció, però Quintus sobreviu. Aquest episodi crea un final alternatiu a la seva història, on tots són rescatats pel Doctor i es traslladen a Roma. L'episodi es basava en gran mesura en una pregunta moral que Donna li va plantejar al Doctor: si havia d'avisar la població de Pompeia o si s'havien de retirar de la situació.[11][15] Moran també va haver de lidiar amb la intensitat i la sensibilitat necessàries a l'hora d'escriure sobre l'erupció.[15] Davies i Moran van apreciar l'actuació de Catherine Tate i van citar la capacitat de Donna per humanitzar el Doctor i ajudar-lo a afrontar "situacions on perds" com la raó per la qual el Doctor viatja amb companys.[11]
L'arc argumental de la sèrie va ser insinuat per la invocació del Doctor de la Proclamació de l'Ombra, un codi intergalàctic invocat anteriorment a "Rose", "La invasió de Nadal", "Temeu-la" i "Còmplices",[16][17][18][19][20] i fent referència a la "Cascada Medusa", que el productor executiu Russell T Davies va declarar a Doctor Who Magazine que "tornaria a perseguir-nos" més endavant a la sèrie.[21] Moran també va afegir enllaços de continuïtat independents de l'arc argumental: com a "cosa divertida de continuïtat", el guió inclou una escena en què el Doctor admet una responsabilitat parcial pel gran incendi de Roma, tal com es mostra al final del serial de 1965 The Romans;[14][22] la venda de la TARDIS com a art modern fa referència a la sèrie de 1979 City of Death, que inclou una escena en què la TARDIS s'avalua de manera similar.[14] A més, Lucius Petrus, mentre està sota influència profètica, informa a Donna que "hi ha alguna cosa a l'esquena", un presagi del desenvolupament de la història a l'episodi posterior de la temporada "Giri a l'esquerra".
Rodatge
L'episodi es va rodar als estudis Cinecittà de Roma el setembre de 2007.[23] El rodatge va reutilitzar alguns dels decorats de la sèrie Roma. Altres ubicacions suggerides van ser a Malta i Gal·les, però la mida del projecte, el més gran des del renaixement de la sèrie, va fer que la producció tingués lloc a Itàlia.[23] Aquesta va ser la primera vegada que la major part d'un episodi es va filmar a l'estranger i la primera vegada que el repartiment va filmar a l'estranger des del 1996;[23] el telefilm es va filmar a Vancouver i prèviament s'havien fet plans previs a la ciutat de Nova York per a "Dàleks a Manhattan".[23] Cinecittà havia acceptat la sol·licitud de la BBC per tal de promocionar els estudis, tot i el petit pressupost de la sèrie.[11]
El 2004 s'havia suggerit rodar un episodi a l'estranger,[11] però l'episodi va ser la primera ocasió d'aquest tipus.[23] La planificació va començar l'abril de 2007, abans que Moran hagués escrit el guió, i va continuar fins que l'equip de producció va viatjar a Itàlia.[23] Diverses setmanes abans que comencés el rodatge, un incendi va interrompre la producció.[24][25] Traslladar-se a Roma va causar problemes a l'equip de producció: el camió de l'equipament es va endarrerir diverses hores a la frontera suïssa; l'equip d'efectes especials es va endarrerir vint-i-quatre hores a la Duana de Calais.[15] L'equip de producció només tenia 48 hores per filmar in situ. Les conseqüències de l'erupció es van filmar la mateixa nit que els rodatges in situ. Per crear la cendra que queia, l'equip d'efectes especials va utilitzar una gran massa de suro, amb un "subministrament constant de runes que plovien".[2] Les escenes ambientades al Temple de la Sibil·la es van filmar al Temple de la Pau de Cardiff els dies 18 i 19 de setembre de 2007.[26]
Notes del repartiment
Dos dels membres del repartiment de "El foc de Pompeia" van ser posteriorment escollits per a papers protagonistes a Doctor Who. Karen Gillan va tornar en la cinquena temporada per interpretar Amy Pond, companya a temps complet de l'Onzè Doctor de Matt Smith. El director de càsting Andy Pryor la va suggerir al nou productor executiu Steven Moffat basant-se en la seva actuació en aquest episodi com una de les endevines.[27]
Peter Capaldi va ser escollit com el Dotzè Doctor el 2013, i va fer la seva primera aparició a l'especial de Nadal del 2013 "El temps del Doctor" (amb un cameo no acreditat a l'especial d'aniversari "El dia del Doctor").[28] El Doctor de Capaldi aborda això a l'episodi "La noia que va morir", quan finalment recorda que comparteix cara amb un home que va ser persuadit de salvar a Pompeia, malgrat la seva reticència inicial a alterar aquesta línia de temps. Suposa que inconscientment va triar aquesta cara per a la seva regeneració actual com a recordatori que la seva feina és salvar vides. Capaldi també va interpretar John Frobisher a Els nens de la terra, la tercera temporada de la sèrie derivada de Doctor Who Torchwood, tot i que no s'ha fet cap connexió similar a la pantalla amb aquest personatge.
Tracey Childs i Phil Davis també han actuat en produccions d'àudio de Doctor Who per a Big Finish.
Emissió
Tate va retratar perfectament l'angoixa de Donna mentre demanava desconsoladament a la gent que no corregués a les platges i a la mort segura. Per a mi, aquella escena curta va ser el punt àlgid emocional d'una sèrie d'escenes esgarrifoses, cadascuna amb Donna al centre.
Les xifres de la nit van estimar que l'episodi va ser vist per 8,1 milions d'espectadors, amb un pic de 8,5 milions d'espectadors. La xifra consolidada va ser de 9,04 milions. L'episodi va ser el segon programa més vist el 12 d'abril; Britain's Got Talent va ser vist per 9,44 milions de persones. L'episodi va ser el desè programa més vist de la setmana i va rebre una puntuació de 87 en l'Appreciation Index (considerat Excel·lent).[30][31][32]
Recepció crítica

L'episodi va rebre crítiques generalment diverses. Ian Hyland, escrivint per a News of the World, va dir que Tate "va ser gairebé suportable aquesta setmana". També va elogiar l’acudit "TK Maximus"[33] Va ser ambivalent amb la reacció de Donna al fet que el Doctor deixés morir la família de Caecilius: va criticar la seva actuació, comparant-la amb el personatge de The Catherine Tate Show Joanie "Nan" Taylor, però va dir "torna a amunt si va ser intencionat". Va concloure dient que "aquesta setmana ha estat cent vegades millor que aquell episodi inicial fluix. Extraterrestres més espantosos, estrelles convidades més fortes i una història adequada per a adults amb germandats i endevines".[34]
Scott Matthewman de The Stage va dir que la insistència de Donna per canviar el passat "va formar l'eix vertebrador emocional d'aquest episodi, produint algunes actuacions realment esfereïdores". Li va agradar la broma sobre la TARDIS traduint les frases llatines del Doctor i Donna al cèltic, dient que va ser "interpretada subtilment durant tot l'episodi [...] d'una manera que construeix la broma sense trepitjar-la". La seva part preferida van ser els intents de Donna de desviar la població de Pompeia de la platja; l'escena va ser "el punt àlgid emocional d'una sèrie d'escenes esfereïdores". Tanmateix, va criticar l'escriptura de Moran, concretament els diàlegs de Quintus i Metella, dient que el primer "va romandre pràcticament unidimensional al llarg de tot el procés".[29] Alan Stanley Blair de SyFy Portal també va fer una crítica positiva. Va mostrar un gran agraïment per Tate, dient que "[ella] es va allunyar encara més del seu personatge de "Runaway" que inicialment es va unir a la sèrie". La frase "TK Maxximus"[33] i l'ús d'una pistola d'aigua per part del Doctor per sotmetre el Pirovil van ser elogiats, així com els efectes especials utilitzats per animar el Pirovil. Tanmateix, va desaprovar l'ús de col·loquialismes cockney a l'episodi, sobretot el venedor (Phil Cornwell) dient "lovely jubbly".[35]
Ben Rawson-Jones de Digital Spy va donar a l'episodi tres estrelles de cinc. La seva obertura deia: "Uns efectes fantàstics i un dilema moral ben desenvolupat reforcen 'El foc de Pompeia', tot i que l'episodi no aconsegueix esclatar". Rawson-Jones va considerar que el guió de Moran va trigar "massa a involucrar activament l'espectador i a aprofitar la premissa convincent dels viatgers del temps que arriben a la ciutat condemnada poc abans del 'dia del volcà'". i que "les subtrames són insatisfactòriament confuses durant la major part de la narrativa". També es va queixar de la caracterització del repartiment secundari, dient que "Peter Capaldi i Phil Davis [es mereixien] alguna cosa millor". Nogensmenys, va dir que el dilema moral al qual es va enfrontar el Doctor va ser "convincent" i que l'ús de la pistola d'aigua per part del Doctor "afegeix una agradable sensació de diversió per contrarestar la pudor imminent de la mort i recorda molt bé l'era de Tom Baker de la sèrie". En general, va apreciar la premissa de l'episodi, però va pensar que l'episodi "es mereixia un millor guió".[36]
En format imprès
Una |novel·lització d'aquesta història escrita per James Moran es va publicar en rústica el 14 de juliol de 2022 com a part de la Target Collection.[37]
Referències
- ↑ El foc de Pompeia a Doctor Who Català
- 1 2 3 «Doctor Who Watch». Radio Times (12–18 April 2008) (BBC). April 2008: 10–15.
- 1 2 «'Doctor Who': 10 Things You May Not Know About 'The Fires of Pompeii' | Anglophenia | BBC America» (en anglès). www.bbcamerica.com, 10-11-2016. [Consulta: 16 novembre 2023].
- ↑ «BBC One - Doctor Who, Series 4 - the Fourth Dimension». Arxivat de l'original el 2 January 2021. [Consulta: 25 desembre 2019].
- ↑ «BBC - Doctor Who - News - Rome Sweet Rome», 11-10-2007. Arxivat de l'original el 11 October 2007.
- ↑ «'Doctor Who': 10 Things You May Not Know About 'The Fires of Pompeii' | Anglophenia | BBC America» (en anglès). www.bbcamerica.com, 10-11-2016. [Consulta: 16 novembre 2023]. «"No way!" is met with his "Yes way. Appian Way!" which is a reference to one of Rome's first and most important roads. The Appian Way connected Rome to Brindisi, in southeast Italy. It was described at by Statius as "the queen of the long roads."»
- ↑ Hobden, Fiona «History Meets Fiction in 'Doctor Who', the Fires of Pompeii': A BBC Reception of Ancient Rome on Screen and Online». Greece & Rome, vol. 56, 2, 2009, p. 147–163. DOI: 10.1017/S0017383509990015. ISSN: 0017-3835. JSTOR: 40389193.
- ↑ «'Doctor Who': 10 Things You May Not Know About 'The Fires of Pompeii' | Anglophenia | BBC America» (en anglès). www.bbcamerica.com, 10-11-2016. [Consulta: 16 novembre 2023]. «To British viewers it is most closely associated with the British TV comedy Only Fools and Horses, in which a charming market stall owner called Del Trotter tries to buy and sell his way to the top.»
- ↑ «'Doctor Who': 10 Things You May Not Know About 'The Fires of Pompeii' | Anglophenia | BBC America» (en anglès). www.bbcamerica.com, 10-11-2016. [Consulta: 16 novembre 2023].
- ↑ El foc de Pompeia a eldoblatge.com
- 1 2 3 4 5 6 Spilsbury, Tom (April 2008). «The Gallifrey Guardian: Series Four Episode 2: The Fires of Pompeii: Volcano Day!». Doctor Who Magazine (394) (Tunbridge Wells, Kent: Panini Publishing Ltd): 8–9.
- ↑ Sullivan, Shannon Patrick. «The Lost Stories (M-Q)». St. John's: ShannonSullivan.com, 2006. Arxivat de l'original el 6 July 2010. [Consulta: 27 febrer 2007].
- ↑ Hugo, Simon; Moran, James (March 2008). «Slash Fiction». Torchwood Magazine (2) (London: Titan Magazines): 49–51.
- 1 2 3 4 5 «The Fires of Pompeii - Fact File». BBC, 12-04-2008. Arxivat de l'original el 2 January 2021. [Consulta: 12 abril 2008].
- 1 2 3 4 5 «The Italian Job». BBC Three. Doctor Who Confidential (BBC), Temporada:4 , episodi:2, 12-04-2008. « »
- ↑ Pixley, Andrew (14 August 2008). «The Fires of Pompeii». Doctor Who Magazine. The Doctor Who Companion: Series Four (Special Edition 20) (Royal Tunbridge Wells, Kent: Panini Comics): 38–47.
- ↑ ; Russell T Davies (writer), James Hawes (director), Phil Collinson (producer) «The Christmas Invasion». BBC One. Doctor Who (BBC), episodi:- 2005 Christmas Special, 25-12-2005. « »
- ↑ ; Matthew Graham (writer), Euros Lyn (director), Phil Collinson (producer) «Fear Her». BBC One. Doctor Who (BBC), episodi:11, 24-06-2006. « »
- ↑ ; Russell T Davies (writer), James Strong (director), Phil Collinson (producer) «Partners in Crime». BBC One. Doctor Who (BBC), episodi:1, 05-04-2008. « »
- ↑ ; Russell T Davies (writer), Keith Boak (director), Phil Collinson (producer) «Rose». BBC One. Doctor Who (BBC), episodi:1, 26-03-2005. « »
- ↑ Spilsbury, Tom (April 2008). «The Gallifrey Guardian: Series Four Episode 1: Partners in Crime: Back in Business!». Doctor Who Magazine (394) (Tunbridge Wells, Kent: Panini Publishing Ltd): 6–7.
- ↑ The Romans, "Inferno". Dennis Spooner (writer), Christopher Barry (director), Verity Lambert, Mervyn Pinfield (producers). Doctor Who. BBC. BBC1. 6 febrer 1965.
- 1 2 3 4 5 6 «A New York Story». BBC Three. Doctor Who Confidential (BBC), Temporada:3 , episodi:4, 21-04-2008. « »
- ↑ «'Doctor Who' Rome set hit by fire». Digital Spy, 11-08-2007.
- ↑ Cook, Benjamin «International Playboy». , 14-11-2007, p. 54.
- ↑ «Walesarts, Temple of Peace, Cathays Park, Cardiff». BBC. [Consulta: 30 maig 2010].
- ↑ Wilkes, Neil. «Steven Moffat talks 'Doctor Who' future». Digital Spy, 01-11-2009. Arxivat de l'original el 3 December 2013. [Consulta: 19 desembre 2022].
- ↑ «Doctor Who: Peter Capaldi revealed as 12th Doctor». BBC, 04-08-2013. Arxivat de l'original el 27 April 2014. [Consulta: 4 agost 2013].
- 1 2 Matthewman, Scott. «Doctor Who 4.2: The Fires of Pompeii». The Stage, 13-04-2008. Arxivat de l'original el 15 April 2008. [Consulta: 14 abril 2008].
- ↑ Hilton, Matt. «Fires of Pompeii - AI and Digital ratings». The Doctor Who News Page, 13-04-2008. [Consulta: 9 juliol 2011].
- ↑ Hilton, Matt. «Fires of Pompeii - Overnight Ratings». The Doctor Who News Page, 13-04-2008. [Consulta: 9 juliol 2011].
- ↑ Hilton, Matt. «Fires of Pompeii - Final Ratings». The Doctor Who News Page, 23-04-2008. Arxivat de l'original el 1 April 2012. [Consulta: 9 juliol 2011].
- 1 2 Charlie Jane Anders. «Forbidden Images of Star Trek's Shuttlecraft». io9.com, 27-03-2008. Arxivat de l'original el 2 January 2021. [Consulta: 28 març 2014]. «At one point, Donna asks what people in Pompeii do for fun, "hang out at TK Maximus?" (Which may be a reference to the British version of discount clothing chain TJ Maxx.) (Note: the chain is called 'T.J. Maxx' in the United States, but 'T.K. Maxx' in the United Kingdom)»
- ↑ Hyland, Ian. «Britain's Grot Talent». News of the World, 13-04-2008. Arxivat de l'original el 16 April 2008. [Consulta: 14 abril 2008].
- ↑ Blair, Alan Stanley. «Review: 'Doctor Who' - Fires of Pompeii». SyFy Portal, 14-04-2008. Arxivat de l'original el 14 April 2008. [Consulta: 14 abril 2008].
- ↑ Rawson-Jones, Ben. «S04E02: 'The Fires of Pompeii'». Digital Spy, 12-04-2008. [Consulta: 19 desembre 2022].
- ↑ Moran, James. Doctor Who: The Fires of Pompeii (Target Collection). National Geographic Books, 14 July 2022. ISBN 9781785947797.