Mitjanit (Doctor Who)

Infotaula episodi de televisióMitjanit
(en) Midnight Modifica el valor a Wikidata
SèrieDoctor Who i Doctor Who (2005) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
TemporadaDoctor Who (sèrie 4) Modifica el valor a Wikidata
Número d'episodi10 Modifica el valor a Wikidata
AnteriorEl bosc dels morts Modifica el valor a Wikidata
SegüentGiri a l'esquerra Modifica el valor a Wikidata
Estrena14 juny 2008 Modifica el valor a Wikidata
DirectorAlice Troughton Modifica el valor a Wikidata
GuionistaRussell T Davies Modifica el valor a Wikidata
Codi de producció4.8 Modifica el valor a Wikidata
Durada45 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalanglès Modifica el valor a Wikidata
PaísRegne Unit Modifica el valor a Wikidata
Actors
IMDB: tt1208128 Modifica el valor a Wikidata

"Mitjanit" (títol original en anglès "Midnight")[1] és el desè episodi de la quarta temporada del programa de televisió britànic de ciència-ficció Doctor Who. Va ser escrit pel productor creador Russell T Davies i dirigit per Alice Troughton. Fou emès per primer cop a BBC One el 14 de juny de 2008. L'episodi està protagonitzat per David Tennant com el Desè Doctor i presenta Catherine Tate com la seva companya Donna Noble, tot i que el personatge només apareix breument. La història se centra en el Doctor durant un viatge en llançadora turística al planeta hostil Midnight, on una entitat invisible s'infiltra al vehicle i comença a posseir un dels passatgers.

Davies va concebre "Mitjanit" com un episodi ampolla deliberadament claustrofòbic centrat en la tensió psicològica en lloc de l'espectacle visual. Escrit com a resposta a la representació més optimista de la humanitat a l'episodi anterior "El viatge dels condemnats", la història explora com la por i la paranoia poden fer que la gent corrent es giri entre si. Gran part de l'episodi consisteix en una sola escena extensa en què la sospita dels passatgers augmenta a mesura que l'entitat imita la seva parla i sembla canviar la seva possessió d'una persona a una altra. L'episodi es va filmar principalment als estudis Upper Boat de Cardiff a finals del 2007.

L'episodi va ser vist per 8,05 milions d'espectadors, cosa que representa una quota d'audiència del 38% i el converteix en el cinquè programa més vist de la setmana al Regne Unit. Va rebre un Appreciation Index de 86 . Els crítics van elogiar àmpliament l'episodi per la seva atmosfera tensa, l'ús mínim d'efectes visuals i les actuacions de Tennant i l'estrella convidada Lesley Sharp. Diversos crítics van destacar l'exploració de la paranoia grupal a l'episodi i la inusual pèrdua d'autoritat del Doctor quan s'enfronta a desconeguts espantats.

Des de llavors, "Mitjanit" ha estat considerat un dels episodis més aclamats de l'era Tennant de Doctor Who. Ha aparegut sovint a les llistes dels millors episodis de la sèrie i s'ha citat com un exemple de la capacitat del programa per produir històries "ampolla" de baix pressupost efectives impulsades pel diàleg i la interpretació. La història també s'ha adaptat per a produccions teatrals, i la seva narrativa es va revisitar en l'episodi posterior de Doctor Who "El pou", emès el 2025.

Argument

El Desè Doctor i la Donna arriben a Mitjanit, un planeta turístic la superfície del qual està banyada per radiació letal. Mentre Donna roman al balneari, el Doctor s'uneix a una excursió de llançadora per veure una cascada de safir. Quan la llançadora s'atura sobtadament, s'uneix al conductor Joe i al mecànic Claude a la cabina per investigar. Tot i que els sistemes semblen funcionar, la llançadora no es mou. Joe obre breument l'escut de radiació per mirar cap a fora, i Claude diu que veu alguna cosa movent-se a la superfície abans que Joe demani rescat.

De tornada a la cabina de passatgers, els ocupants senten cops a l'exterior de la llançadora. El so sembla moure's pel vehicle abans d'aturar-se al costat d'un passatger espantat, Sky Silvestry. La llançadora tremola violentament i la cabina s'arrenca, matant Joe i Claude. Sky comença a repetir les paraules dels altres passatgers, fent-los creure que alguna cosa de fora l'ha posseït. A mesura que la seva repetició se sincronitza perfectament amb el seu discurs, els passatgers consideren forçar-la a sortir de la llançadora. Quan el Doctor s'hi oposa, la sospita també comença a girar cap a ell. Sky comença a repetir només les paraules del Doctor.

El Doctor intenta raonar amb Sky, però de sobte es troba incapaç de moure's. Sky comença a parlar abans que el Doctor, fent veure que està repetint les seves paraules. Convençuts que l'entitat s'ha transferit a ell, els passatgers decideixen expulsar el Doctor. Sky diu que ha tornat a la normalitat i els insta a actuar abans que pugui escapar.

Mentre els passatgers arrosseguen el Doctor cap a la porta, l'amfitriona s'adona que Sky utilitza algunes de les frases distintives del Doctor i s'adona que Sky encara està posseït. Es llença a si mateixa i a Sky fora de la llançadora i a la radiació, salvant el Doctor. Aviat arriba una llançadora de rescat. Quan el Doctor pregunta el nom de l'hostessa, descobreix que cap dels passatgers el coneix. Reunit amb Donna, marxa de Mitjanitt commocionat per l'experiència.

Doblatge al català

L'episodi va ser doblat al català.[2]

PersonatgeActor/actriuVeu en català
Desè Doctor David Tennant Carles di Blasi
Donna Noble Catherine Tate Alícia Laorden
Rose Tyler Billie Piper Eva Lluch
Sky Silvestri Lesley Sharp Azucena Díaz
Professor Hobbes David Troughton Gal Soler
Hostessa Rakie Ayola Pilar Rubiella
Dee Dee Blasco Ayesha Antoine Carmen Ambrós
Val Cane Lindsey Coulson Maria Lluïsa Magaña
Biff Cane Daniel Ryan Ramon Hernàndez
Jethro Cane Colin Morgan Enric Hernández
Mecànic Claude Duane Henry Cesc Martínez

Producció

Guió

"Mitjanit" es va desenvolupar juntament amb "Giri a l'esquerra", amb cada episodi reduint el paper d'una de les dues protagonistes habituals del programa: Donna només apareix a la seqüència pre-crèdits i l'escena final de "Miitjanit", mentre que el Desè Doctor té un paper igualment limitat a "Giri a l'esquerra".[3][4][5] Stephen James Walker va descriure més tard "Mitjanit" com un episodi "company-lite".[6] Russell T Davies va dir que la història estava inspirada en part per l'episodi "Darmok" de Star Trek: La nova generació.[7]

Davies va escriure "Mitjanit" per substituir una història planificada per Tom Macrae que es va descartar perquè es considerava massa similar a un altre guió que s'havia filmat recentment.[4] Va concebre l'episodi en resposta a "El viatge dels condemnats", que creia que havia mostrat el millor de la naturalesa humana, i en canvi va optar per centrar-se en el seu costat més fosc i en la manera com la gent es gira entre si.[4] Més tard va dir que volia una sèrie d'episodis més foscos que coincidissin amb el to de "Silenci a la biblioteca" i "El bosc dels morts" de Steven Moffat, i va descriure el idea per a "Mitjanit" com una que "no desapareixeria".[8] Davies estava particularment interessat en la imitació com a font de malestar, observant que podia ser "burleta, irritant i inquietant" i que la imitació repetida "et torna boig".[4] També va concebre la situació del Doctor en dues parts: l'amenaça de possessió i la creixent paranoia dels passatgers. Com va dir Davies, "És molt estrany veure el Doctor fora de control, però no pot controlar la gent".[9]

El guió final ocupava seixanta pàgines, la major part ocupades per una sola seqüència —l'escena 9— que per si sola s'estenia a quaranta-quatre pàgines i cobria la conversa i la paranoia creixents dels passatgers a bord del transbordador.[9]

Càsting

Lesley Sharp va ser escollida com a Sky Silvestry, el paper principal de convidada de l'episodi. Anteriorment, havia treballat dues vegades amb Russell T Davies, i Davies va dir que la tenia en ment mentre escrivia el paper.[9] Sharp va dir que estava molt interessada en aparèixer a "Doctor Who", ja que admirava la direcció que havia pres la sèrie reviscuda i la considerava "meravellosament escrita i executada".[9]

David Troughton va ser un substitut tardà de Sam Kelly com a professor Hobbes després que Kelly es trenqués la cama i hagués de retirar-se de la producció.[10] Es va unir al repartiment de Cardiff amb només dos dies d'antelació.[10] Troughton ja estava associat al programa, havent aparegut anteriorment a la sèrie original ("The Enemy of the World" de 1967 (sense acreditar), "The War Games" de 1969 i "The Curse of Peladon" de 1972), i era fill de Patrick Troughton, que havia interpretat el Segon Doctor.[9][11]

Entre altres actors convidats hi havia Daniel Ryan, que anteriorment havia expressat el seu interès per aparèixer a Doctor Who,[12] i Colin Morgan, per a qui "Mitjanitt" va ser el seu segon paper de televisió. [9]

Rodatge

El rodatge va tenir lloc durant dues setmanes, del 27 de novembre a l'11 de desembre de 2007. La major part de l'episodi es va rodar a l'Studio 6 dels Upper Boat Studios, amb les escenes d'obertura i tancament filmades per separat en un balneari a Newport.[4] Com que aquestes escenes presentaven Catherine Tate, que treballava simultàniament en l'episodi de Doctor-lite "Giri a l'esquerra", es van gravar l'últim dia de rodatge.[4]

La seqüència principal de l'episodi, l'escena 9, es va estructurar com una escena llarga en temps real i es va dividir en diverses seccions més petites durant el rodatge, cadascuna de les quals representava una etapa diferent de la creixent paranoia dels passatgers.[9] A causa de la continuïtat de l'escena, era gairebé possible realitzar la seqüència en una sola presa completa.[9] Per filmar els diàlegs superposats, la directora Alice Troughton va gravar diverses preses del mateix material: una interpretada normalment, seguida d'altres en què tots els actors menys un imitaven les seves línies. Això va permetre aïllar el diàleg i combinar-lo amb més precisió a la mescla de so final.[13]

Murray Gold va completar la banda sonora a l'abril de 2008, quan també es va finalitzar el redoblatge i la resta de treballs de postproducció de l'episodi.[14]

Emissió i recepció

"Mitjanit" es va emetre per primera vegada a BBC One el 14 de juny de 2008, davant la cobertura d'ITV1 de l'Eurocopa 2008. Un episodi corresponent de Doctor Who Confidential es va emetre posteriorment a BBC Three. L'episodi també es va projectar al cinema Gloucester Guildhall com a part d'un acord de la BBC similar al utilitzat per a la sèrie anterior "Parpelleig".[8]

Indicacions

"Mitjanit" va ser vist per 8,05 milions d'espectadors, cosa que li dona una quota del 38% de l'audiència televisiva total. Va ser el cinquè programa més vist de la setmana al Regne Unit i el programa més vist del dia. L'episodi va rebre un Appreciation Index de 86, classificada com a excel·lent.[15][8]

Recepció

Els crítics van elogiar àmpliament "Mitjanit" com un episodi inusualment claustrofòbic i centrat en la psicologia, i els crítics argumenten que el seu horror deriva menys de l'espectacle que del confinament i la decisió de no mostrar la criatura directament.[16][17][18] Sam Wollaston de The Guardian la va descriure com a "drama psicològic en lloc de terror en tota regla",[16] mentre que Patrick Mulkern va escriure que "les emocions psicològiques abunden"; Mulkern també va destacar les actuacions de David Tennant i Lesley Sharp, sobretot durant les escenes de parla superposada.[17] Keith Phipps de The A.V. Club va donar a l'episodi una 'A' i el va qualificar com el millor de la sèrie.[18]

Els crítics també van vincular l'eficàcia de l'episodi a la seva estructura dramàtica i a la seva inusual representació del Doctor quan perd el control de la situació i els passatgers es tornen en contra seva. Phipps va considerar la història tràgica perquè situa el Doctor en una situació on "ho fa tot bé" però encara està aclaparat per forces fora del seu control,[18] mentre que Travis Fickett d' IGN la va veure com un canvi de ritme eficaç respecte a la història més complexa en dues parts que la va precedir.[19] No tots els crítics van ser igualment entusiastes: William Gallagher, escrivint en un bloc de Radio Times, va considerar que el final requeria més desenvolupament,[20] mentre que Andrew Billen va argumentar que l'episodi "semblava massa un exercici d'escriptura per fer realment por".[21]

Llegat

En comentaris retrospectius, "Midnight" sovint ha estat considerada com una de les històries més fortes de l'era del Desè Doctor i un dels episodis més aclamats de Russell T Davies, i els crítics destaquen especialment el seu to desolador i l'estructura d'episodis en ampolla. i intensitat psicològica. El 2010, IGN la va situar en segon lloc entre les històries de Tennant, qualificant-la de "viatge genuïnament inquietant a la condició humana" i descrivint el programa com "en el seu millor moment, el més desolador".[22] Digital Spy la va classificar en cinquè lloc a la seva llista del 2013 de les deu millors històries de Doctor Who, descrivint-la com a inusualment fosca i espantosa en comparació amb les tendències més camp i sorolloses de l'època.[23] El 2021, GamesRadar+ el va classificar com el segon millor episodi escrit per Davies, anomenant-lo "un episodi ampolla que es podria ensenyar a l'escola de cinema" i "material de la llegenda de Doctor Who".[24]

"Mitjanit" també ha estat adaptada per a l'escenari en tres ocasions: per estudiants dels cursos de BA d'arts escèniques i interpretació multimèdia de la Universitat de Salford el març de 2011, al pub teatre Lass O'Gowrie de Manchester el gener de 2012 i per Sporadic Productions com a part de l'Adelaide Fringe el 2016.[25]

Davies va revisitar la història més tard a "El pou", una seqüela emesa el 2025 i protagonitzada per Ncuti Gatwa com el Quinzè Doctor.[26]

Referències

  1. ↑ Mitjanit a Doctor Who Català
  2. ↑ Mitjanit a eldoblatge.com
  3. ↑ «Doctor Who Magazine». Doctor Who Magazine (396). 29 May 2008.
  4. 1 2 3 4 5 6 Pixley, 2008, p. 109.
  5. ↑ «The Stars are Coming Out». Radio Times (5–11 April 2008) (BBC). April 2008: 14–24.
  6. ↑ Walker, Stephen James. «Chapter 4.11 – Turn Left». A: Monsters Within: the Unofficial and Unauthorised Guide to Doctor Who 2008. Tolworth, London, England: Telos Publishing, 17 December 2008, p. 182–194. ISBN 978-1-84583-027-4.
  7. ↑ «none». SFX, 200, 10-2010, p. 140.
  8. 1 2 3 Pixley, 2008, p. 115.
  9. 1 2 3 4 5 6 7 8 Pixley, 2008, p. 110.
  10. 1 2 «David Troughton guest-stars». Radio Times, 01-06-2008. Arxivat de l'original el 26 December 2008. [Consulta: 16 juny 2008].
  11. ↑ «BBC One - Doctor Who (2005–2022), Series 4 - The Fourth Dimension». www.bbc.co.uk. [Consulta: 27 juliol 2026].
  12. ↑ Green, Kris «Daniel Ryan». , 23-10-2006.
  13. ↑ Pixley, 2008, p. 112.
  14. ↑ Pixley, 2008, p. 114.
  15. ↑ «Weekly Top 30 Programmes». Barb Audiences. [Consulta: 19 agost 2024]. (No permanent link available. Search for relevant dates.)
  16. 1 2 Wollaston, Sam. «Doctor Who was absolutely terrifying - and we didn't even get to see the monster». The Guardian, 16-06-2008. [Consulta: 16 juny 2008].
  17. 1 2 Mulkern, Patrick. «Midnight ★★★★». Radio Times, 15-10-2013. Arxivat de l'original el 14 September 2024. [Consulta: 10 novembre 2024].
  18. 1 2 3 Phipps, Keith. «Doctor Who: "Midnight"». The A.V. Club, 12-07-2018. Arxivat de l'original el 3 June 2023. [Consulta: 10 novembre 2024].
  19. ↑ Fickett, Travis. «Doctor Who: "Midnight" Review». IGN, 07-07-2008. Arxivat de l'original el 12 December 2022. [Consulta: 12 desembre 2022].
  20. ↑ Gallagher, William. «Doctor Who: Midnight». Radio Times, 14-06-2010. Arxivat de l'original el 20 November 2008. [Consulta: 13 juny 2022].
  21. ↑ Billen, Andrew. «How the West was Lost; Doctor Who». The Times, 16-06-2008. Arxivat de l'original el 16 June 2011. [Consulta: 12 desembre 2022].
  22. ↑ Wales, Matt. «Top 10 Tennant Doctor Who Stories». IGN, 05-01-2010. Arxivat de l'original el 2022-12-12. [Consulta: 12 desembre 2022].
  23. ↑ Morgan, Jeffery. «Doctor Who top 10 best stories: 5 - 'Midnight'». Digital Spy, 21-10-2013. Arxivat de l'original el 2024-09-15. [Consulta: 10 novembre 2024].
  24. ↑ Mercante, Alyssa. «The 10 best Doctor Who episodes written by Russell T. Davies». GamesRadar+, 11-10-2021. Arxivat de l'original el 2024-08-24. [Consulta: 10 novembre 2024].
  25. ↑ Purser-Hallard, Philip. The Black Archive #69: Midnight. Obverse Books, 2024, p. 115, 119, 123.
  26. ↑ Griffin, Louise. «Doctor Who confirms fan theory with sequel to iconic episode – and David Tennant cameo». Radio Times, 26-04-2025. [Consulta: 26 abril 2025].

Bibliografia

  • Pixley, Andrew (19 November 2008). «Series Four Companion». Doctor Who Magazine (20 – Special Edition). 

Enllaços externs