Demon 79

Infotaula episodi de televisióDemon 79
SèrieBlack Mirror Modifica el valor a Wikidata
Temporadasisena temporada de Black Mirror Modifica el valor a Wikidata
Número d'episodi5 Modifica el valor a Wikidata
AnteriorMazey Day Modifica el valor a Wikidata
SegüentCommon People Modifica el valor a Wikidata
Estrena15 juny 2023 Modifica el valor a Wikidata
Emissora originalNetflix Modifica el valor a Wikidata
DirectorToby Haynes Modifica el valor a Wikidata
GuionistaCharlie Brooker i Bisha K. Ali Modifica el valor a Wikidata
Durada74 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalanglès Modifica el valor a Wikidata
PaísRegne Unit Modifica el valor a Wikidata
Gènerefantastique Modifica el valor a Wikidata
Actors
Anjana Vasan
Paapa Essiedu
Katherine Rose Morley
David Shields
Nicholas Burns
Shaun Dooley
Emily Fairn Modifica el valor a Wikidata
IMDB: tt27731671 Rottentomatoes: tv/black_mirror/s06/e05 Modifica el valor a Wikidata

"Demon 79" és el cinquè i últim episodi de la sisena temporada de la sèrie antològica de ciència-ficció britànica Black Mirror. Va ser escrit pel creador de la sèrie Charlie Brooker i Bisha K. Ali, i dirigit per Toby Haynes. Juntament amb la resta de la sisena temporada, es va estrenar a Netflix el 15 de juny de 2023. És protagonitzada per Nida (Anjana Vasan), una dependenta afable que allibera accidentalment el dimoni Gaap (Paapa Essiedu), a qui només ella pot veure. Gaap li diu que ha de cometre tres assassinats per evitar la fi del món.

L'episodi es va estrenar sota el segell Red Mirror, resultat de l'experimentació de Brooker amb terror sobrenatural i escenaris passats. Va ser el primer episodi escrit a la sisena temporada, amb el qual Brooker pretenia repensar l'abast del programa. Ambientada el 1979, mostra les polítiques antiimmigració del Partit Conservador i el Front Nacional Britànic. Es va filmar el juny de 2022 a Harrow (Londres) a The Landmark.

El dimoni Gaap, escrit inicialment com una punk, té un aspecte influenciat per Bobby Farrell de Boney M., la música del qual s'utilitza a la banda sonora. L'episodi s'inspira en la ficció de terror, la moda i els escenaris dels anys 70. Al llarg de l'episodi no és clar si Nida s'està imaginant les seves interaccions amb Gaap. Les crítiques van ser positives, amb l'actuació d'Essiedu i Vasan àmpliament elogiada, juntament amb la comèdia de l'episodi. Tanmateix, va ser classificat relativament baix a les llistes de la crítica de les entregues de "Black Mirror" per qualitat.

L'episodi va rebre set nominacions als Premis BAFTA de Televisió de 2024, guanyant el de Millor guió: drama per a Booker i Ali, i el de Millor fotografia i disseny d'il·luminació: ficció per a Stephan Pehrsson.[1]

Argument

El 1979, Nida Huq (Anjana Vasan) treballa als grans magatzems Possetts a la ciutat anglesa de Tipley. Mentre ven sabates, fantasieja amb fer mal a la seva companya de feina xenòfoba, Vicky (Katherine Rose Morley), i a un client inquietant, Keith Holligan (Nicholas Burns), que va matar la seva dona.

Nida se sent alienada pel polític Conservador i anti-immigració Michael Smart, i pels vàndals que pinten el símbol del feixista Front Nacional a la seva porta. Obligada a menjar el seu biryani al soterrani després que la Vicky es queixi, la Nida es punxa el dit amb el mànec d'un calaix i sagna per un talismà d'os.

Al seu pis, el talismà parla amb la Nida, i ella allibera el dimoni Gaap (Paapa Essiedu), en la seva primera missió. Gaap pren la forma de Bobby Farrell de Boney M. Nida té tres dies per fer tres sacrificis humans; el fracàs conduirà a la destrucció del món el Primer de Maig. Nida es nega a participar, fins i tot quan Gaap mostra el seu apartament en flames, i fuig a un canal. Gaap li explica a Nida que un transeünt, Tim Simons (Joe Evans), abusa sexualment de la seva filla de vuit anys. Nida mata Tim amb un maó.

Nida vomita de culpa, però, l'endemà, Gaap finalment aconsegueix convèncer-la d'anar a treballar, on assenyala repetidament possibles objectius per al proper sacrifici. Aquella nit, beu whisky escocès al pub local i hi veu Keith. El segueix quan marxa, però, abans que pugui atacar-lo, ell la veu i la convida a casa seva per tenir relacions sexuals. Nida colpeja Keith amb un martell i també mata el seu germà Chris, que arriba a casa i la sorprèn. Gaap truca a una línia de suport tècnic demoníaca i li diuen que la mort de Keith no compta, ja que era un assassí, així que queda un sacrifici.

Smart, a qui el cap de Nida dóna suport, visita Possetts i guanya el vot de Vicky. A instàncies de Nida, Gaap li mostra el futur de Smart: un dia, es convertirà en Primer Ministre del Regne Unit en una victòria sorpresa com a líder del Partit Britannia ultranacionalista. Tot i que els dimonis són fans de Smart, i Gaap l'insta a triar algú altre, Nida insisteix a ser el blanc del sacrifici final.

L'agent de policia Len Fisher (Shaun Dooley) comença a investigar l'assassinat de Tim i després el dels germans Holligan. Entrevista a Nida després que el taberner i la cambrera esmentin el seu estrany comportament, i ella diu que, tot i que no sol beure, menteix dient que el dia anterior era l'aniversari de la seva mare difunta. Fisher sospita quan ella diu que no coneix Keith, ja que va trobar papers amb la seva signatura de la visita de Keith a Possetts, així que segueix el cotxe de Nida quan ella surt per seguir Smart després d'un discurs. Ella xoca contra el cotxe de Smart, fent que s'estavelli, i l'ataca amb un martell, però Len s'acosta i la convenç de deixar anar l'arma.

A la comissaria, Nida explica als agents incrèduls sobre Gaap i el talismà. La mitjanit passa sense incidents, però, minuts després, sonen les sirenes i esclata la guerra nuclear. A mesura que s'acosta l'ona de xoc atòmica, Nida accepta unir-se a Gaap, que és marginat després de fallar la seva iniciació, en un buit etern.

Repartiment

  • Anjana Vasan com a Nida Huq
  • Paapa Essiedu com a Gaap
  • Katherine Rose Morley com a Vicky
  • David Shields com a Michael Smart
  • Nicholas Burns com a Keith Holligan
  • Shaun Dooley com a Len Fisher
  • Emily Fairn com a Suzie
  • Nick Holder com a Mr Duncan
  • Joe Evans com a Tim Simons
  • Hayley Considine com a Jean Simons
  • Joshua James com a Chris Holligan
  • Steve Garti com a Landlord
  • Vicky Binns com a Julie la cambrera
  • Jonny Cordingley com a Rod
  • Joe Hughes com a marit
  • Bethan Nash com a esposa
  • Janie Booth com a Sweet Grand
  • Joseph Aumeer com a Demon Gaap
  • Lillie Mae Law com a Laura Simons

Producció

Black Mirror va entrar en pausa després de l'estrena de la seva cinquena temporada el 2019. Els seus productors executius, Charlie Brooker i Annabel Jones, van deixar la productora House of Tomorrow i es van unir a Broke and Bones, cosa que va conduir a negociacions pels drets de producció.[2][3][4] Durant aquest temps, Brooker va fer una pausa de "Black Mirror" i va treballar en projectes més còmics.[5] El maig de 2022, Netflix va anunciar que una sisena temporada de "Black Mirror" estava en desenvolupament. Broke and Bones va produir la sèrie, mentre que la companyia matriu de House of Tomorrow, Banijay, en va mantenir la propietat.[6]

"Demon 79" és l'últim dels cinc episodis de la sisena temporada, tot i que va ser el primer a ser escrit. La sèrie es va estrenar el 15 de juny de 2023.[7][8] Com que Black Mirror és una antologia, cada entrega es pot veure en qualsevol ordre.[9] L'episodi va ser escrit per Brooker i Bisha K. Ali.[10][11][12] L'Ali és l'única coguionista de la sisena temporada; va crear la sèrie Ms. Marvel (2022).[13][14] Ali també va rebre un crèdit com a productor executiu de l'episodi de la sisena temporada "Joan Is Awful".[15]

Brooker va assenyalar que, des del debut de Black Mirror el 2011, la ciència-ficció distòpica amb temes tecnològics havia passat de ser rara a comuna, per la qual cosa el seu objectiu era escriure ficció de terror i drames d'època.[11] Va concebre "Demon 79" com el primer episodi d'una sèrie antològica de terror retro anomenada Red Mirror.[12] Els elements sobrenaturals de l'episodi estan dissenyats per evocar les pel·lícules de terror dels anys 70.[11] Segons Brooker, es podrien fer més episodis sota l'etiqueta Red Mirror depèn de l'èxit de 'Demon 79'.[11]

L'episodi es va incloure a la sisena temporada de Black Mirror, que Brooker va descriure com una "decisió conscient de capgirar lleugerament el que és la sèrie".[8] La seva seqüència de títols diu: Black Mirror Presents: A Red Mirror Film.[16] ixò va permetre a Brooker trobar una perspectiva diferent per a la sèrie i dissipar la idea que la sèrie diu que "la tecnologia és dolenta" en lloc de "la gent està fotuda".[8] Inspirat per "Demon 79", altres episodis de la sèrie estan ambientats en el passat: "Beyond the Sea" va passar d'una història del futur proper a una el 1969 i "Mazey Day" està ambientat a mitjans dels anys 2000.[11][17]

Càsting i rodatge

Anjana Vasan protagonitza l'episodi com a Nida.

Els primers informes revelaren al juliol de 2022 el càsting de Paapa Essiedu i Anjana Vasan,[18] i els membres addicionals del repartiment Katherine Rose Morley i David Shields es revelaren el maig de 2023.[10] Nicholas Burns, que interpreta Keith Holligan, va protagonitzar Nathan Barley (2005), que va ser cocreada per Charlie Brooker.[19][20] Vasan és una dels poques actrius que ha aparegut en diversos episodis de "Black Mirror"; Va tenir un petit paper a "Nosedive", amb pintura platejada i acreditada com a "Space Cop"[13][21] i va fer un cameo com a jugador a l'episodi de la temporada 7 "USS Callister: Into Infinity".[22] Els seus altres papers inclouen Amina a We Are Lady Parts (2021–) i Stella a A Streetcar Named Desire, personatges que estan subestimats, com Nida.[23]

"Demon 79" va ser el segon episodi dirigit per Toby Haynes, després de "USS Callister".[24] Brooker va dir que es va fer com "un racó perdut de finals dels 70 que està travessat per una mena de sensibilitat moderna".[25] El diari local Harrow Online va informar que es va filmar a Harrow (Londres), el juny de 2022, amb el nom en clau "Project Red Book". Es van veure preses exteriors de Possetts a Greenhill (Harrow).[26][27] Udo Kramer va dissenyar els decorats per a tots els sis episodis de la sèrie. Kramer va dir que es va fer molta recerca sobre els grans magatzems dels anys setanta; els mobles i els accessoris es van fer específicament per a l'episodi i la paleta de colors es va triar per coincidir amb l'època.[28] NVIZ Studio va treballar en les notícies que mostren l'ascens de Smart a líder feixista, amb iteracions del missatge del Britannia Party durant tres dècades.[29] David Hurn va fer fotografies addicionals en blanc i negre.[30] La banda sonora va ser composta per Christopher Willis i publicada el 21 de juliol de 2023.[31]

Ali i Vasan, tots dos immigrants, van parlar sobre els temes racials de l'episodi durant el procés de producció.[32] Vasan es podria identificar amb Nida com una dona nascuda a l'Índia que es va traslladar a Singapur durant la seva infància i a Gran Bretanya durant l'edat adulta.[21][23] Les fantasies de violència de Nida, segons Vasan, poden ser "tan vívides" perquè Nida ha de reprimir les seves emocions malgrat les constants microagressions contra ella.[33] La primera pregunta de Vasan als guionistes va ser sobre el comentari de Nida "la gent deia que la meva mare estava boja". Això no s'ha explicat, per la qual cosa Vasan va especular que la mare de Nida podria haver estat "sorollosa i excèntrica" i, a diferència de Nida, no va intentar assimilar-se a Anglaterra. Això contrasta amb la interpretació que la mare de Nida tenia problemes de salut mental i Nida es va imaginar Gaap.[34] Vasan pensava que la mateixa Nida es preguntava si "s'estava tornant boja".[33]

L'aparició de Gaap va ser inspirada per Bobby Farrell de Boney M.

Gaap va ser escrit inicialment com una figura de punk, similar als skinhead que es veuen fora de la porta de Nida, per encarnar les pors de Nida. Les proves de vestuari es van fer amb Essiedu com a punk.[17][35] A mesura que Nida i Gaap van desenvolupar una relació propera, l'aspecte de Gaap va canviar per atraure a Nida.[35] Essiedu va dir que l'episodi es podria veure com una història d'amor entre els dos.[17] Vasan va dir que tenien una química natural a causa d'una formació compartida en el teatre.[32]

Brooker va dir que mentre escoltava una llista de reproducció que havia fet amb música de finals dels anys 70 va recordar el "fort aspecte visual" de Boney M. i va basar l'aparició de Gaap en Farrell. Nida està "intrigada", "emocionada" o "excitada" per Gaap, segons Essiedu. Va dir que Farrell va ser un dels múltiples "homes hiperfemenins" que van entrar a la cultura popular en aquesta època. Essiedu va descriure el paper de Farrell a la banda com "la seva fisicitat, el seu ball, les seves vibracions", i va intentar capturar aquest "espectacle".[35] El conjunt d'Essiedu incloïa ungles negres, espatlles i sabates de plataforma de sis polzades.[13][35]

Essiedu va veure els temes polítics de "Demon 79" com a rellevància contemporània, ja que l'episodi presenta un partit polític actiu i "el mateix tipus d'eslògans de campanya" que els polítics moderns.[13] Vasan va establir paral·lelismes amb els polítics moderns que utilitzen l'eslògan antiimmigració "stop the boats".[21] Essiedu va veure el final com a "bastant esperançador", i va triar mostrar Nida i Gaap marxant de la Terra en lloc de la realitat de passar una eternitat junts.[35]

Segons la producció, la decisió de teletransportar Gaap allà on miri Nida quan intenta fugir es va prendre el dia del rodatge, amb Essiedu ajupit i corrent per minimitzar els "enganys de la càmera". Haynes va parlar amb Vasan sobre com se sentiria Nida quan Gaap mostrés una visió horrible —com un atac de pànic o la incapacitat de respirar— i Vasan va experimentar amb les seves reaccions al plató.[33]

Anàlisi

L'episodi és una història de terror sobrenatural i fantasia, que no té els elements de ciència-ficció d'altres episodis de "Black Mirror".[15][36] Tonalment, evoca pel·lícules de terror dels anys 70, com ara Hammer Horror o video nasty, pel·lícules violentes de baix pressupost.[37] A més, incorpora elements de comèdia. A The Independent, Nick Hilton el va classificar com l'episodi més còmic de la sisena temporada per la "col·laboració incompatible" de Nida i Gaap, amb una combinació similar de comèdia, violència i apocalipsi a The Cabin in the Woods (2011).[38] Ed Power, escrivint a The Daily Telegraph, va dir que era "dibuix" però mantenia temes seriosos.[37] Jack King de GQ va suggerir que era una pel·lícula de col·legues a causa de la improbable col·laboració entre Nida i Gaap.[39]

Els crítics van comentar que l'episodi encaixaria en sèries antològiques clàssiques o contemporànies com ara Tales from the Darkside (1983–1988) o Guillermo del Toro's Cabinet of Curiosities (2022).[40][41] Tanmateix, Judy Berman de Time va escriure que comparteix "un canvi en la realitat" que conté comentaris socials i "acaba en un gir monstruós" amb altres episodis de Black Mirror.[40] Jen Chaney de Vulture va comentar que el "terror futurista" era una guerra nuclear o la por dels personatges racistes de Tipley a la inferioritat numèrica dels blancs.[42] Amb un repartiment britànic, humor negre i "estètica econòmica", King ho va veure com un "retorn a les arrels" per al programa.[39] El final de l'episodi es pot interpretar com a feliç, cosa que contrasta amb la majoria de les entregues de Black Mirror.[19][37]

"Demon 79" està ambientada durant les eleccions al Parlament del Regne Unit de 1979 que van portar la conservadora Margaret Thatcher a convertir-se en primera ministra. Brooker va dir que les eleccions van veure un canvi en la política britànica, amb un "tsunami populista" que va portar el món a tornar-se "més bel·licista". Smart s'assembla al polític Enoch Powell.[43] Utilitza frases indirectes com ara "el crim és en augment" i "el barri està canviant" per al·ludir a idees racistes.[36] Els temes polítics ja han aparegut a la sèrie abans, a"The National Anthem" i "The Waldo Moment".[44] Com a "The National Anthem", un personatge és extorsionat perquè cometi actes immorals per un bé comú.[16]

Un glif de "White Bear" coincideix amb el símbol del talismà que troba Nida.

Com a presagi, Nida descobreix antics titulars de diaris que descriuen una sèrie d'assassinats i una celebració del Primer de Maig; això implica que Possett, el fundador dels grans magatzems, havia utilitzat anteriorment el talismà.[15][45] "Demon 79" està connectat a altres episodis de Black Mirror amb referències a ou de pasqua: el talismà està gravat amb un símbol vist per primera vegada a "White Bear" que acompanya el poder maliciós, i el mateix símbol apareix com a emblema del Partit Britannia ultranacionalista de Smart.[45] La visió de Nida de Smart inclou un gos robot que és del món de "Metalhead". Els altres sis episodis de la temporada fan breus referències a Smart i a una xarxa sexual infantil a Tipley.[46]

La banda sonora inclou dues cançons de Boney M.: "Rasputin" (1978) i "Ma Baker" (1977). Aquesta última significa que Nida "ha abandonat la seva actitud dòcil i està a punt per matar", segons Brynna Arens de Den of Geek, ja que la lletra informa a l'oient que "Ma Baker és la dona més buscada per l'FBI".[47] A la mateixa escena, Nida roba una jaqueta de cuir vermella: Vasan va dir que el seu "toc explosiu de color" contrasta amb els molts tons de marró del departament de sabates.[13] Mostra un canvi respecte a la seva decisió inicial de vestir-se completament de marró i "barrejar-se amb el fons".[23]El seu atac posterior a Smart és més agressiu i menys vacil·lant que els seus assassinats anteriors, tot i que no està disposada a fer mal a Len i no aconsegueix matar Smart.[36] Len encaixa amb els tòpics dels anys 70, com a agent de policia amb bigoti que deixa cendra de cigarreta sobre un cadàver.[19]

Els espectadors es pregunten si Gaap és real o si Nida s'està imaginant els esdeveniments. Tant la Nida com la Vicky esmenten els somnis, igual que la cançó "Bright Eyes" (1979) d'Art Garfunkel. La Nida llegeix Creative Visualisation: Use the Power of Your Imagination To Create What You Want in Life (1978) de Shakti Gawain.[19] Durant el seu interrogatori policial, es mostra que el talismà és un dòmino, cosa que suggereix que el relat dels fets de la Nida pot ser poc fiable; i un agent de policia, que ha escoltat tot el relat, conclou que "la seva ment ha desaparegut". Tanmateix, el final apocalíptic pot reivindicar Nida.[15][48]

Els crítics van comparar la premissa amb Knock at the Cabin (2023), una pel·lícula de M. Night Shyamalan.[42][49] Sam Haysom de Mashable va veure semblança amb la novel·la de ciència-ficció de Stephen King The Dead Zone (1979). En ambdues obres, el personatge principal descobreix que un polític de dretes està destinat a convertir-se en el líder del seu país i cometre actes terribles. El personatge principal es proposa evitar-ho.[50] L'objectiu de Nida —matar tres persones per salvar-ne moltes— va ser vist com un exemple de l'experiment mental del dilema de la vagoneta per Greg MacArthur de Screen Rant.[45]

Recepció

L'episodi va obtenir una acollida crítica positiva: a l'agregador de ressenyes Rotten Tomatoes, té una qualificació d'aprovació del 100% basada en 13 crítiques.[51] The Independent i Vulture li van donar quatre estrelles sobre cinc;[38][36] Den of Geek li va donar 4,5 estrelles;[19] The Daily Telegraph li va donar cinc estrelles.[37] Als crítics els va agradar l'actuació d'Essiedu i Vasan: Alan Sepinwall, a Rolling Stone, els va descriure com a "molt divertits" i "molt bons", respectivament.[52] Ben Rosenstock de Vulture va pensar que tenien "una gran química" i Laura Babiak de The New York Observer els va qualificar com la "parella més digna de veure" de la sèrie.[36][53] Leila Jordan, de Paste, va elogiar els seus canvis "completament entretinguts" entre la comèdia i el terror.[54]

Molts crítics van elogiar l'actuació de Paapa Essiedu com a Gaap.

La caracterització de Gaap va ser especialment destacada per a elogis, i Stuart Heritage de The Guardian va atribuir l'èxit de l'episodi a Essiedu.[55] Louisa Mellor de Den of Geek va comparar Gaap amb l'àngel Clarence Odbody a la pel·lícula Que bonic que és viure (1946).[19] Amy West, ressenyant per GamesRadar+, va dir que el "deliciós toc camp" de Gaap es veia reforçat per "un dels vestuaris més fabulosament extravagants" del programa.[56] Emily Baker d' i va fer una crítica positiva del "lliurament hilarant i la pallissa ostentosa" d'Essiedu,[44] mentre que Daniel D'Addario de Variety va comentar que Gaap és carismàtic.[49] King va descriure Gaap com un exemple del rang interpretatiu d'Essiedu, a través d'expressions d'exasperació i perplexitat.[39] Andrew Webster de The Verge va resumir que el "raig de positivitat" de Gaap proporciona una lleugeresa oportuna.[41]

Vasan com a Nida també va ser lloat. Rosenstock va trobar que Nida era "fàcilment la protagonista més convincent" de la sisena temporada.[36] D'Addario va elogiar la seva "coratge" i la capacitat de Vasan per "pensar a través, a la pantalla", els dilemes ètics i els límits del que Nida és capaç de fer.[49] West va trobar que Vasan equilibrava la comèdia amb el patos.[56] Webster va escriure que Nida es desenvolupa naturalment com a personatge al llarg de la història.[41]

El to de l'episodi va ser rebut positivament. Heritage va escriure que va ser un "experiment reeixit" per a Black Mirror i King el va veure com el millor episodi en molts anys.[39][55] Tot i dir que la premissa no era original, Webster creia que "Demon 79" va trobar una "veu única".[41] Rosenstock va trobar que l'episodi va aconseguir el "perfecte equilibri tonal" entre divertit i dramàtic.[36] Babiak va aprovar el "toc de gènere", com ara els títols inicials, la càmera granulosa i la sang.[53] Segons James Hibbs de Radio Times, l'episodi "entrellaça brillantment comentaris socials".[57] Nogensmenys, Jordan va escriure que l'homenatge de terror dels anys 70 i la crítica política no són consistents al llarg de l'episodi ni es combinen bé.[54] Els crítics d' Entertainment Weekly van dir que l'episodi patia d'una manca de "tensió en el misteri central".[58] Rosenstock va elogiar l'escena de la mort de Keith com a "fascinant", perquè està "acceptant que està a punt de morir com a càstig".[36]

Alguns crítics van destacar que l'episodi és més llarg del que és habitual per al programa. Babiak creia que "s'enfonsa" per la seva durada.[53] En canvi, Sepinwall va dir que la "lleugeresa de l'episodi perdona part del farciment".[52] Rosenstock va aprovar la conclusió de l'episodi, que reivindica Nida i permet un final feliç malgrat l'apocalipsi nuclear.[36] Babiak va trobar "refrescant" que l'episodi proporcioni una "sensació retorçada de catarsi" més que una moral.[53] D'altra banda, Brady Langmann d' Esquire va criticar el final com a "desconcertant" i Charles Bramesco de Vulture el va descriure com un "ploriqueig d'escapatòria" que "soscava l'escala moral que el precedeix".[59][60]

Classificació dels episodis

"Demon 79" es va classificar per sota de la mitjana a les llistes de la crítica de les 28 entregues de Black Mirror, de millor a pitjor:

GamesRadar+ i IndieWire van llistar els 27 episodis, excloent Bandersnatch, on "Demon 79" va quedar en els llocs 20è i 22è respectivament.[56][64] The New York Observer el va qualificar com el tercer millor dels cinc episodis de la sisena temporada.[53]

Premis i nominacions

Any Organització Categoria Nominat(s) Resultat Ref.
2024 Premis BAFTA de Televisió Millor Drama Limitat "Demon 79" Nominat [65]
Millor actriu Anjana Vasan Nominat
British Academy Television Craft Awards de 2024 Millor Disseny de Vestuari Matthew Price Nominat
Millor Fotografia i Il·luminació: Ficció Stephan Pehrsson Guanyador
Millor Disseny de Producció Udo Kramer Nominat
Millor Càsting amb Guió Jina Jay Nominat
Millor Guionista: Drama Charlie Brooker, Bisha K. Ali Guanyador
Premis de la British Society of Cinematographers Operadors de Drames de TV Edward Clark Nominat [66]

Referències

  1. ↑ Yossman, K. J. «‘Black Mirror,’ ‘Silo’ and ‘The Last of Us’ Among Winners at BAFTA TV Craft Awards». Variety, 20-03-2024. [Consulta: 29 abril 2024].
  2. ↑ Ravindran, Manori. «'Black Mirror' Creators Quit Endemol Shine-Owned Label While Navigating IP Headaches With Netflix». Variety, 24-01-2020. Arxivat de l'original el 24 January 2020. [Consulta: 25 gener 2020].
  3. ↑ Kanter, Jake. «'Black Mirror' Creators Charlie Brooker & Annabel Jones Waste Little Time In Launching New Production Outfit». Deadline Hollywood, 10-02-2020. Arxivat de l'original el 10 February 2020. [Consulta: 10 febrer 2020].
  4. ↑ Ramachandran, Naman. «Netflix Makes Long-Term Investment in 'Black Mirror' Creators' New Production Company». Variety, 30-07-2020. Arxivat de l'original el 30 July 2020. [Consulta: 30 juliol 2020].
  5. ↑ Morris, Lauren. «Charlie Brooker gives Black Mirror season 6 update: "I don't know what stomach there would be for stories about societies falling apart"». Radio Times, 04-05-2020. Arxivat de l'original el 10 May 2020. [Consulta: 10 maig 2020].
  6. ↑ Ravindran, Manori (16 May 2022). «Black Mirror Returns: New Series in the Works at Netflix (Exclusive)». Variety. Arxivat de l'original el 15 June 2023.
  7. ↑ Strause, Jackie. «'Black Mirror' Season 6 Reveals Release Date, Episode Descriptions». The Hollywood Reporter, 31-05-2023. Arxivat de l'original el 22 June 2023. [Consulta: 31 maig 2023].
  8. 1 2 3 West, Amy. «Charlie Brooker doesn't want Black Mirror to be known as the 'tech is bad' show anymore». GamesRadar+, 15-06-2023. Arxivat de l'original el 21 July 2023. [Consulta: 21 juliol 2023].
  9. ↑ Dwilson, Stephanie Dube. «Do You Have to Watch 'Black Mirror' Episodes In Order?». Heavy, 04-06-2019. Arxivat de l'original el 25 February 2021. [Consulta: 5 juny 2021].
  10. 1 2 Holub, Christian (11 May 2023). «Black Mirror season 6 reveals episode details, new photos». Entertainment Weekly. Consulta: 24 July 2023.
  11. 1 2 3 4 5 Griffin, Louise; Cormack, Morgan. «Black Mirror creator Charlie Brooker explains 'Red Mirror' label». Radio Times, 15-06-2023. Arxivat de l'original el 16 June 2023. [Consulta: 17 juny 2023].
  12. 1 2 Stefansky, Emma. «Black Mirror Season 6: Charlie Brooker Breaks Down Every Episode». Esquire, 15-06-2023. Arxivat de l'original el 16 June 2023. [Consulta: 17 juny 2023].
  13. 1 2 3 4 5 West, Amy. «Black Mirror's Demon 79 stars talk period setting, outlandish costumes, and returning to the show after 7 years». GamesRadar+, 20-06-2023. Arxivat de l'original el 21 July 2023. [Consulta: 21 juliol 2023].
  14. ↑ Patches, Matt. «The Ms. Marvel trailer bursts with romance, big dreams, and superheroics». Polygon, 15-03-2022. [Consulta: 13 febrer 2024].
  15. 1 2 3 4 Hibbs, James. «Black Mirror: Demon 79 ending explained – what happened to Nida?». Radio Times, 20-06-2023. Arxivat de l'original el 5 July 2023. [Consulta: 24 juliol 2023].
  16. 1 2 Dodes, Rachel. «Black Mirror Season 6: Every Episode, Reviewed». Esquire, 16-06-2023. Arxivat de l'original el 14 July 2023. [Consulta: 24 juliol 2023].
  17. 1 2 3 Flood, Alex. «'Black Mirror' season six post-watch guide: trivia, set secrets and more». NME, 16-06-2023. Arxivat de l'original el 16 June 2023. [Consulta: 16 juny 2023].
  18. ↑ Ravindran, Manori (13 July 2022). «Black Mirror Cast Revealed: Aaron Paul, Josh Hartnett, Paapa Essiedu, Kate Mara and Zazie Beetz Join New Season (Exclusive)». Variety. Arxivat de l'original el 15 June 2023.
  19. 1 2 3 4 5 6 Mellor, Louisa. «Black Mirror Season 6 Episode 5 Review: Demon 79». Den of Geek, 15-06-2023. Arxivat de l'original el 21 July 2023. [Consulta: 21 juliol 2023].
  20. ↑ Harrison, Andrew. «Totally Mexico! How the Nathan Barley nightmare came true». The Guardian, 10-02-2015. [Consulta: 13 febrer 2024].
  21. 1 2 3 Saville, Alice. «Anjana Vasan on Black Mirror, Paul Mescal and bad reviews». i, 14-06-2023. Arxivat de l'original el 17 June 2023. [Consulta: 17 juny 2023].
  22. ↑ Tallerico, Brian. «Every Black Mirror Easter Egg in Season 7». Vulture, 11-04-2025. Arxivat de l'original el 11 April 2025.
  23. 1 2 3 Harrison, Ellie. «Black Mirror's Anjana Vasan: 'I've been underestimated because I'm small, brown and foreign'». The Independent, 18-06-2023. Arxivat de l'original el 21 July 2023. [Consulta: 21 juliol 2023].
  24. ↑ Sherlock, Ben. «Demon 79 Cast Guide: Every Actor In The Black Mirror Episode». Screen Rant, 12-06-2023. Arxivat de l'original el 24 July 2023. [Consulta: 25 juliol 2023].
  25. ↑ Press, Joy. «Black Mirror's Charlie Brooker Keeps Finding New Ways to Freak Us Out». Vanity Fair, 16-06-2023. [Consulta: 2 agost 2023].
  26. ↑ Mitchell, Chris. «Film crew spotted in Harrow Town Centre for rumoured Netflix project». Harrow Online, 15-06-2022. Arxivat de l'original el 11 June 2023. [Consulta: 24 juliol 2023].
  27. ↑ Mitchell, Chris. «Revealed: New Black Mirror episode was filmed in Harrow». Harrow Online, 20-06-2023. Arxivat de l'original el 30 June 2023. [Consulta: 24 juliol 2023].
  28. ↑ Carlson, Cajsa. «Black Mirror's latest season a 'mini film festival' says production designer Udo Kramer». Dezeen, 15-06-2023. Arxivat de l'original el 21 July 2023. [Consulta: 21 juliol 2023].
  29. ↑ «Black Mirror Season 6». NVIZ Studio. Arxivat de l'original el 23 July 2023. [Consulta: 2 agost 2023].
  30. ↑ Williams, Megan. «David Hurn captures Black Mirror stars in 70s get-ups». Creative Review, 19-06-2023. Arxivat de l'original el 18 July 2023. [Consulta: 21 juliol 2023].
  31. ↑ Willis, Christopher. «Demon79 (Soundtrack from the Netflix Series 'Black Mirror')». Apple Music, 21-07-2023. [Consulta: 13 febrer 2024].
  32. 1 2 Ramachandran, Naman. «'Black Mirror' Star Anjana Vasan Talks 'Demon 79,' Working With Charlie Brooker and Color Blind Casting». Variety, 16-06-2023. Arxivat de l'original el 24 July 2023. [Consulta: 24 juliol 2023].
  33. 1 2 3 McGlynn, Anthony. «Black Mirror stars reveal how improv shaped season 6's best episode». The Digital Fix, 23-06-2023. Arxivat de l'original el 21 July 2023. [Consulta: 21 juliol 2023].
  34. ↑ Bojalad, Alec. «Black Mirror: Demon 79 Has a Hidden Backstory That Explains the Ending». Den of Geek, 19-06-2023. Arxivat de l'original el 25 July 2023. [Consulta: 21 juliol 2023].
  35. 1 2 3 4 5 King, Jack. «Black Mirror's Paapa Essiedu wasn't always supposed to be a disco demon». GQ, 16-06-2023. Arxivat de l'original el 28 June 2023. [Consulta: 21 juliol 2023].
  36. 1 2 3 4 5 6 7 8 9 Rosenstock, Ben. «Black Mirror Series-Finale Recap: Red Mirror». Vulture, 16-06-2023. Arxivat de l'original el 12 July 2023. [Consulta: 24 juliol 2023].
  37. 1 2 3 4 Power, Ed. «Black Mirror's Demon 79 takes on the National Front and Enoch Powell – and it's brilliant». The Daily Telegraph, 15-06-2023. Arxivat de l'original el 16 June 2023. [Consulta: 17 juny 2023].
  38. 1 2 Hilton, Nick. «Black Mirror season six review: Charlie Brooker's sci-fi mishmash needs to stop messing with a winning formula». The Independent, 15-06-2023. Arxivat de l'original el 16 June 2023. [Consulta: 16 juny 2023].
  39. 1 2 3 4 King, Jack. «'Demon 79' is the best Black Mirror episode in years». GQ, 15-06-2023. Arxivat de l'original el 28 June 2023. [Consulta: 24 juliol 2023].
  40. 1 2 Berman, Judy (16 June 2023). «What Even Is Black Mirror Anymore?». Time. Arxivat de l'original el 15 July 2023. Consulta: 21 July 2023.
  41. 1 2 3 4 Webster, Andrew. «Black Mirror's 'Demon 79' is a stressful slice of supernatural horror». The Verge, 15-06-2023. Arxivat de l'original el 24 July 2023. [Consulta: 24 juliol 2023].
  42. 1 2 Chaney, Jen. «Black Mirror Looks Back». Vulture, 16-06-2023. Arxivat de l'original el 21 July 2023. [Consulta: 21 juliol 2023].
  43. ↑ Bennett, Harrison. «Charlie Brooker on commandeering Black Mirror, his TV inspiration and why series six won't involve NFTs». Royal Television Society, 09-06-2023. Arxivat de l'original el 1 July 2023. [Consulta: 21 juliol 2023].
  44. 1 2 Baker, Emily. «Black Mirror: Demon 79, Netflix, review: Only Charlie Brooker would pit a devil against a racist politician». i, 16-06-2023. Arxivat de l'original el 18 June 2023. [Consulta: 24 juliol 2023].
  45. 1 2 3 MacArthur, Greg. «Black Mirror's Demon 79 Recap: 6 Shocking Twists Explained». Screen Rant, 04-07-2023. Arxivat de l'original el 24 July 2023. [Consulta: 24 juliol 2023].
  46. ↑ Bojalad, Alec; Mellor, Louisa. «Black Mirror Season 6 Easter Eggs Upend the Show's Shared Universe». Den of Geek, 16-06-2023. Arxivat de l'original el 20 July 2023. [Consulta: 24 juliol 2023].
  47. ↑ Brynna, Arens. «Black Mirror Season 6 Soundtrack: Songs Call Back to the Series' Past». Den of Geek, 16-06-2023. Arxivat de l'original el 28 June 2023. [Consulta: 21 juliol 2023].
  48. ↑ Puchko, Kristy. «'Demon 79' explained: How Season 6's final episode fits into 'Black Mirror'». Mashable, 15-06-2023. [Consulta: 10 maig 2024].
  49. 1 2 3 D'Addario, Daniel. «'Black Mirror' Season 6 Is a Refreshingly Uncynical Return to Form: TV Review». Variety, 15-06-2023. Arxivat de l'original el 25 June 2023. [Consulta: 24 juliol 2023].
  50. ↑ Haysom, Sam. «'Black Mirror's 'Demon 79' pays homage to early Stephen King book». Mashable, 27-06-2023. Arxivat de l'original el 23 July 2023. [Consulta: 24 juliol 2023].
  51. ↑ «Demon 79». Rotten Tomatoes. Fandango Media. [Consulta: 16 juny 2023].
  52. 1 2 Sepinwall, Alan (15 June 2023). «'Black Mirror' Season Six Takes Aim at Netflix But Feels Stuck in the Past». Rolling Stone. Consulta: 24 July 2023.
  53. 1 2 3 4 5 Babiak, Laura. «'Black Mirror' Season 6 Review: Ranking the New Episodes from Best to Worst». The New York Observer, 15-06-2023. Arxivat de l'original el 20 June 2023. [Consulta: 24 juliol 2023].
  54. 1 2 Jordan, Leila. «Black Mirror Struggles to Imagine the Future in an Uneven Season 6». Paste, 16-06-2023. Arxivat de l'original el 24 July 2023. [Consulta: 24 juliol 2023].
  55. 1 2 Heritage, Stuart. «Bite the hand that streams! Charlie Brooker is trolling Netflix – and it's breathtaking». The Guardian, 19-06-2023. Arxivat de l'original el 15 July 2023. [Consulta: 24 juliol 2023].
  56. 1 2 3 West, Amy. «All Black Mirror episodes ranked, from Be Right Back to Beyond the Sea». GamesRadar+, 23-06-2023. Arxivat de l'original el 30 June 2023. [Consulta: 25 juliol 2023].
  57. 1 2 Hibbs, James. «Black Mirror: All 28 episodes ranked from worst to best». Radio Times, 23-06-2023. Arxivat de l'original el 29 June 2023. [Consulta: 25 juliol 2023].
  58. 1 2 Hibberd, James; Holub, Christian (16 June 2023). «Every Black Mirror episode ranked». Entertainment Weekly. Arxivat de l'original el 25 July 2023. Consulta: 25 July 2023.
  59. 1 2 Atad, Corey; Miller, Matt; Langmann, Brady. «All 28 Episodes of Black Mirror, Ranked». Esquire, 07-07-2023. Arxivat de l'original el 26 October 2016. [Consulta: 25 juliol 2023].
  60. 1 2 Bramesco, Charles. «Every Black Mirror Episode, Ranked». Vulture, 17-06-2023. Arxivat de l'original el 22 February 2021. [Consulta: 25 juliol 2023].
  61. ↑ Ford, Lucy; King, Jack; Dawson, Brit. «All 28 Black Mirror episodes (including season 6), ranked». GQ, 16-06-2023. Arxivat de l'original el 24 July 2023. [Consulta: 25 juliol 2023].
  62. ↑ Power, Ed. «Black Mirror: every episode, ranked from best to worst». The Daily Telegraph, 16-06-2023. Arxivat de l'original el 15 January 2021. [Consulta: 25 juliol 2023].
  63. ↑ Katwala, Amit; Reynolds, Matt; Temperton, James (21 June 2023). «Every Black Mirror Episode, From Worst to Best». Wired. Arxivat de l'original el 24 July 2023. Consulta: 25 July 2023.
  64. ↑ Greene, Steve; Khosla, Proma. «Every 'Black Mirror' Episode, Ranked». IndieWire, 20-06-2023. Arxivat de l'original el 2 July 2023. [Consulta: 25 juliol 2023].
  65. ↑ «BAFTA Television 2024: The Winners and Nominations». British Academy of Film and Television Arts. [Consulta: 19 maig 2024].
  66. ↑ «The Operators Award – Television Drama». British Society of Cinematographers. [Consulta: 11 febrer 2024].
This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.