San Junipero

Infotaula episodi de televisióSan Junipero
SèrieBlack Mirror Modifica el valor a Wikidata
Temporadatercera temporada de Black Mirror Modifica el valor a Wikidata
Número d'episodi4 Modifica el valor a Wikidata
AnteriorShut Up and Dance Modifica el valor a Wikidata
SegüentMen Against Fire Modifica el valor a Wikidata
Estrena21 octubre 2016 Modifica el valor a Wikidata
Emissora originalNetflix Modifica el valor a Wikidata
DirectorOwen Harris Modifica el valor a Wikidata
GuionistaCharlie Brooker Modifica el valor a Wikidata
MúsicaClint Mansell Modifica el valor a Wikidata
FotografiaGustav Danielsson Modifica el valor a Wikidata
Durada61 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalanglès Modifica el valor a Wikidata
PaísRegne Unit Modifica el valor a Wikidata
Gènereciència-ficció i sèrie de televisió de temàtica LGBTI+ Modifica el valor a Wikidata
Actors
Gugu Mbatha-Raw
Mackenzie Davis
Denise Burse
Gavin Stenhouse Modifica el valor a Wikidata
IMDB: tt4538072 FilmAffinity: 428557 Rottentomatoes: tv/black_mirror/s03/e04 Allmovie: v679909 Modifica el valor a Wikidata

"San Junipero" és el quart episodi de la tercera temporada de la sèrie de televisió britànica antològica de ciència-ficció Black Mirror. Escrit pel productor creador de la sèrie Charlie Brooker i dirigit per Owen Harris, es va estrenar a Netflix el 21 d'octubre de 2016, juntament amb la resta de la tercera temporada.

L'episodi està ambientat en una ciutat turística costanera anomenada San Junipero, on l'introvertida Yorkie (Mackenzie Davis) coneix la més extrovertida Kelly (Gugu Mbatha-Raw). La ciutat forma part d'una realitat simulada que la gent gran pot habitar, fins i tot després de la mort. "San Junipero" va ser el primer episodi escrit per a la tercera temporada. Els esborranys inicials es basaven en la teràpia de nostàlgia i es van dissenyar com una peça d'època dels anys vuitanta. El primer guió tractava sobre una parella heterosexual i va tenir un final infeliç, mentre que la versió final se centra en una parella de lesbianes i té un final optimista, atípic de "Black Mirror". El rodatge va tenir lloc a Londres i Ciutat del Cap durant diverses setmanes. La banda sonora entrellaça cançons dels anys vuitanta amb una banda sonora original de Clint Mansell.

L'episodi va rebre elogis de la crítica, amb elogis particulars per les actuacions de Mbatha-Raw i Davis, el seu gir argumental, l'estil visual i el seu to inusualment optimista. Va rebre qualificacions de crítica més altes que els altres episodis de la sèrie, mentre que alguns crítics el van considerar un dels millors episodis de televisió del 2016. A més de diversos altres reconeixements, "San Junipero" va guanyar dos Premis Primetime Emmy al millor telefilm i al millor guió per a una sèrie limitada, pel·lícula o especial dramàtic.

Argument

El 1987, una jove tímida anomenada Yorkie (Mackenzie Davis) visita la discoteca Tucker's a San Junipero. Kelly (Gugu Mbatha-Raw), una festejadora vivaç, rebutja els avenços de Wes (Gavin Stenhouse) per parlar amb Yorkie. Kelly i Yorkie ballen, però Yorkie se sent incòmoda i marxa de la discoteca. Kelly la segueix i li fa propostes sexuals, que nega, dient que està promesa. La setmana següent, Yorkie torna al bar i observa Kelly flirtejant amb un home. Yorkie i Kelly es retroben al bany, s'hi besen i més tard tenen relacions sexuals a la casa de la platja de Kelly. Yorkie confessa que era la seva primera vegada que tenia relacions sexuals, i Kelly revela que va estar casada.

La setmana següent, Yorkie visita una altra discoteca, Quagmire, de temàtica BDSM, buscant Kelly. Wes li aconsella que "provi un moment diferent". Yorkie visita Tucker's en unes quantes dècades diferents fins que troba la Kelly el 2002, però Kelly la rebutja. Després que Yorkie marxi, Kelly la segueix i confessa que s'està morint; Kelly havia evitat Yorkie perquè tenia por de desenvolupar sentiments per ella. Les dues tornen a tenir relacions sexuals, i Yorkie li diu a contracor que viu a Santa Rosa (Califòrnia), perquè puguin trobar-se.

Es revela que San Junipero és una realitat simulada on els difunts poden viure i els ancians poden visitar, tots habitant els seus cossos més joves en un moment que triïn. Al món físic, l'anciana Kelly (Denise Burse) visita Yorkie (Annabel Davis). S'assabenta per l'infermer de la Yorkie, Greg (Raymond McAnally), que la Yorkie va quedar paralitzada als 21 anys després d'estavellar el seu cotxe quan els seus pares van reaccionar negativament a la seva sortida de l'armari, i que ha estat en coma durant 40 anys. Yorkie desitja ser eutanasiada per viure a San Junipero permanentment, però la seva família s'hi oposa; ella té la intenció de casar-se amb Greg perquè ell pugui consentir per ella. Kelly s'ofereix a casar-se amb la Yorkie, i després que ella accepti amb entusiasme, Kelly autoritza l'eutanàsia de la Yorkie.

Durant la següent visita de Kelly a San Junipero, la Yorkie li demana que es quedi a temps complet. Kelly diu que té previst morir sense ser pujada a la simulació; el seu marit va triar el mateix destí perquè la seva filla va morir abans que San Junipero existís. Yorkie i Kelly discuteixen, i Kelly marxa amb el seu cotxe, que ella estavella intencionadament. Yorkie l'atrapa just quan la Kelly desapareix, amb el seu temps de visita acabat per a la setmana.

El temps passa i la Kelly decideix que està preparada per entrar a San Junipero permanentment. És sacrificada i enterrada al costat de la seva família, i es retroba feliçment amb Yorkie a San Junipero.

Repartiment

  • Gugu Mbatha-Raw com a Kelly
  • Mackenzie Davis com a Yorkie
  • Denise Burse com a Kelly gran
  • Raymond McAnally com a Greg
  • Gavin Stenhouse com a Wes
  • Annabel Davis com a Yorkie anciana

Producció

"San Junipero" és el quart episodi de la tercera temporada de Black Mirror; els sis episodis d'aquesta sèrie es van estrenar simultàniament a Netflix el 21 d'octubre de 2016. Mentre que les primeres i segones temporades de "Black Mirror" es van emetre a Channel 4 al Regne Unit, Netflix va encarregar la sèrie durant 12 episodis (dividits en dues sèries de sis episodis) el setembre de 2015 amb una oferta de 40 milions de dòlars,[1][2] i el març de 2016, Netflix va superar la licitació de Channel 4 pels drets de distribució de la tercera temporada al Regne Unit.[2] A causa del seu trasllat a Netflix, la sèrie va tenir un pressupost més gran que en temporades anteriors,[3] i un ordre d'episodis més gran que va permetre que la sèrie variés el seu gènere i to més que les sèries anteriors.[4] Juntament amb l'episodi de la tercera temporada "Nosedive", "San Junipero" es va estrenar el 2016 abans del seu llançament a Netflix al Festival Internacional de Cinema de Toronto.[5]

Concepció i guió

Llegia gent que deia: 'Oh, no! Tot es tornarà americà!' així que vaig dir, a la merda, ho ambientaré a Califòrnia, "que et fotin", escolliré protagonistes que no em vinguin al cap necessàriament i exploraré un ús esperançador de la tecnologia per fer callar la gent que pensa que està escrita per Unabomber.

—Charlie Brooker entrevistat a The Daily Beast.[6]

"San Junipero" va ser el primer guió produït per a la tercera temporada,[7] escrit per Charlie Brooker com una "decisió conscient de canviar la sèrie".[8] Anteriorment, el programa se centrava en els efectes negatius de la tecnologia;[9] aquest episodi va servir com a prova que els episodis edificants de "Black Mirror" són possibles.[8]

Brooker inicialment va preveure un episodi en què s'utilitzés la tecnologia per investigar si existeix una vida després de la mort,[6] pensant en els gèneres de terror i ficció sobrenatural.[10] Més tard es va inspirar en la teràpia de nostàlgia, en què la gent gran s'immergeix en la música i la moda des de llur joventut.[11][12] Brooker i la productora executiva Annabel Jones van sentir que el seu concepte de consciència virtual, establert a l'episodi "White Christmas", tenia més potencial.[10] Un dels conceptes originals de Brooker es basava en l'episodi "Be Right Back", en què les personalitats de persones mortes es carreguen en entitats artificials en un parc temàtic que els familiars poden visitar. Aquesta idea es va descartar amb l'emissió del 2016 de Westworld, en què els humans visiten un parc temàtic habitat per androides.[10] Després va recordar la sèrie de la BBC del 2010 The Young Ones, en què famosos grans viuen en una casa decorada a la moda dels anys 70 i es troben rejovenits per l'entorn.[10][13] Després d'haver pensat repetidament a escriure un episodi ambientat en el passat,[7] Brooker va escriure "San Junipero" com a episodi de període.[11]

Imatge de Charlie Brooker.
El creador de la sèrie, Charlie Brooker, va escriure el guió de "San Junipero".

Brooker ha dit que va escriure el guió de l'episodi en quatre dies.[8] En l'esborrany inicial, la història d'amor tractava sobre una parella heterosexual, però Brooker la va canviar per donar-li a l'episodi una ressonància addicional, ja que el matrimoni homosexual no era legal el 1987.[11] Ha dit que tenir un gir inesperat facilita el procés d'escriptura, ja que "quan saps que el 85 per cent del que està passant no pots revelar-ho fins més tard, en realitat redueix les teves opcions d'una manera útil".[14] Un esborrany de l'episodi contenia una escena on Kelly visita una llar d'infants a San Junipero, plena de nens que havien mort, però es va eliminar perquè "era una nota massa trista i massa commovedora per incloure-la en aquella història".[15] Brooker va triar l'escenari de Califòrnia, una ubicació als Estats Units en lloc de Gran Bretanya, com una manera de "capgirar" les idees preconcebudes de la gent sobre Black Mirror.[6] Un crític va assenyalar que tots els personatges de "San Junipero" són estatunidencs.[5]

L'episodi havia de tenir originalment un final infeliç.[11] Brooker va dir a The Daily Beast que, tot i el tractament cinematogràfic, l'episodi acabava amb l'escena en què Kelly i Yorkie es coneixen a l'hospital, però "quan em vaig asseure a escriure'l, m'ho estava passant tan bé que vaig pensar: 'No, continuaré'!"[6] Va concebre l'eutanàsia de Yorkie i va ampliar la història de Kelly, escrivint el seu emotiu discurs a Yorkie en una sola tirada.[10] El final va arribar quan Brooker va sentir "Heaven is a Place on Earth" d'una llista de reproducció en streaming mentre escrivia el guió, i va voler obtenir la llicència de la cançó per a l'episodi. Després d'escoltar la cançó i la lletra diverses vegades, va arribar a la imatge final, que mostra un banc de servidors informàtics amb llums intermitents, donant pes literal al títol de la cançó.[10] Una idea no utilitzada per al final feia que el públic veiés Kelly i Yorkie en moltes èpoques diferents, com ara la dècada de 1920.[16]

Després de l'estrena de l'episodi, es va preguntar a Brooker sobre una publicació de Reddit que especulava que Kelly se simulava per al benefici de Yorkie, en lloc de ser-hi realment; va respondre "I ara! Estan juntes",[17] i va comentar que "[t]enen el final més feliç imaginable. [...] no és un gran sandvitx arc de Sant Martí, però el que sembla que hi està passant, hi està passant."[16]

Ambientació i música

L'ambientació de la discoteca incloïa jocs d'arcade, que Brooker va tenir interès a triar ja que era adolescent durant la dècada de 1980 i havia treballat com a periodista de videojocs.[12] El director Owen Harris va descriure la dècada del 1980 com un "període de la vida que va ser realment optimista".[18] Va triar l'any 1987 "de manera força arbitrària" i va esmentar "pòsters de pel·lícules molt específics" al guió. Brooker va crear una llista de reproducció de música del 1987 a Spotify.[19] Algunes cançons, com ara "Heaven Is a Place on Earth" de Belinda Carlisle i "Girlfriend in a Coma" de the Smiths, insinuen el gir argumental de l'episodi,[20] igual que els jocs d'arcade Time Crisis i The House of the Dead.[10] Cada cançó havia de ser autoritzada durant aproximadament 15 anys per a Netflix. Totes les cançons van ser autoritzades amb èxit excepte una de Prince.[19]

"Heaven Is a Place on Earth" sona al principi de l'episodi i sobre els crèdits finals. Brooker creia que seria perfecte per a l'escena final, i va admetre en una entrevista que hauria quedat "absolutament angoixat" si no l'haguessin pogut fer servir.[11] "Girlfriend in a Coma" apareix a l'episodi "durant uns cinc segons", però va costar "una quantitat exorbitant de diners", va dir Brooker. Jones va dir que la inclusió de la cançó "va ser indulgent però alhora, va ser tan important que vam establir aquella època perquè semblés diferent".[19] La cançó de Robbie Nevil "C'est La Vie" va ser escollida per Harris, ja que va ser un dels primers senzills que va comprar.[18]

L'episodi també va incloure una banda sonora original de Clint Mansell. Harris es va posar en contacte amb Mansell i va basar la banda sonora en les cançons escollides prèviament, inclosa "Heaven Is a Place on Earth". Ha dit que la banda sonora "electrònica tranquil·la" va ser influenciada per les pel·lícules de John Hughes i la mort de la seva xicota un any abans.[21] El desembre de 2016, Lakeshore Records va publicar la partitura per descarregar i reproduir en streaming.[22]

Repartiment i rodatge

Gugu Mbatha-Raw, que interpreta Kelly, havia sentit a parlar de la sèrie però no l'havia vist quan va rebre el guió, tot i que sí que va veure l'episodi de la segona temporada "Be Right Back" abans del rodatge. Mbatha-Raw va llegir el guió sencer tan bon punt el va rebre, en un viatge en autobús des d'Oxford Circus fins a Brixton.[23] Mackenzie Davis, que interpreta Yorkie, va veure la sèrie per primera vegada amb un amic que l'havia piratejat; van veure "The National Anthem".[24] Denise Burse interpreta la Kelly gran al món real, ja que l'ús de pròtesis a Mbatha-Raw es va descartar ràpidament. Annabel Davis va ser escollida com a Yorkie anciana.[10]

El director de l'episodi va ser Owen Harris, que anteriorment havia dirigit "Be Right Back"[5] – un episodi que va descriure com a "estranyament similar" a aquest, ja que tots dos estan "orientats a la relació".[18] Joel Collins va ser el dissenyador de producció. Les pel·lícules per a adolescents de 1986 Pretty in Pink i Ferris Bueller's Day Off es van considerar una inspiració per ancorar el públic en "un lloc que coneixen".[10] L'episodi es va filmar en 15 dies en un període de tres setmanes,[10][23] amb el rodatge dividit a parts iguals entre Londres per a la majoria dels plans interiors i Ciutat del Cap, Sud-àfrica, per a la majoria d'escenes exteriors. No van filmar als Estats Units com a mesura de reducció de costos.[6][10] Mbatha-Raw va dir que hi havia poc temps per assajar,[23] i que va tenir poques oportunitats de conèixer Davis abans del rodatge. El vestit de Kelly estava inspirat en celebritats dels anys vuitanta com Janet Jackson i Whitney Houston, mentre que el vestit de Yorkie "sembla que la seva mare l'hagués deixat al llit", segons Davis. La seva roba és constant al llarg de tot l'episodi per subvertir un tòpic de "friqui transformador" en la ficció, permetent també que el seu canvi sigui intern en lloc d'extern.[10]

El primer dia de rodatge va ser a Londres per a la discoteca Quagmire, rodada a la sala de discoteques Electrowerkz a Islington.[25][26] Per al club Tucker's, es va fer un model 3D, que Brooker i Harris van visualitzar amb unes cases de realitat virtual. Mbatha-Raw i Davis van treballar amb un coreògraf de dansa i van ballar "What Have You Done for Me Lately" de Janet Jackson, tot i que en l'edició final es va utilitzar "Fake" d'Alexander O'Neal. L'escena del carreró presenta pluja, que Harris va insistir a incloure malgrat les protestes de Brooker que el món simulat no tindria pluja.[10] Harris va dir que Ciutat del Cap "té aquests escenaris realment rics i bells" que li van permetre crear una versió "lleugerament realçada" de Califòrnia. Va assenyalar que mentre filmava la discussió de Kelly i Yorkie a la platja, una "boira increïble va arribar des de l'oceà", cosa que va causar dificultats però va donar lloc a "una textura realment encantadora".[18] Mbatha-Raw va dir que gairebé totes les escenes es van rodar de nit o al capvespre, especialment les escenes exteriors.[24]

Muntatge

L'episodi conté pistes que condueixen a la revelació del gir. Per exemple, l'elecció de la cançó "Girlfriend in a Coma" i l'ús dels jocs arcade Time Crisis i The House of the Dead al·ludeixen a la veritable realitat de l'episodi.[10] De manera més oberta, Yorkie reacciona visceralment en veure un accident de cotxe en un joc arcade, un element que Brooker es va sorprendre que no hagués estat detectat pels espectadors abans.[10] Un factor que es va tenir en compte durant el procés d'edició va ser com de clares haurien de ser les pistes. Annabel Jones va dir que «pot haver-hi significants visuals que penses que funcionarien i després no ho van fer, per la qual cosa necessites més exposició a l'edició». També es van fer ajustaments utilitzant tècniques de disseny de so com ara efectes de so.[14]

Màrqueting

Vídeos externs
"Black Mirror – Temporada 3"
Tràiler de la tercera temporada de Black Mirror.
"Orange is the New Black Mirror"
Un clip crossover clip estrenat per Netflix.

Els títols dels sis episodis que formen la temporada 3 es van anunciar el juliol de 2016, juntament amb la data d'estrena.[27] Netflix va llançar un tràiler de la tercera temporada, amb una combinació de clips i fragments de so dels sis episodis, el 7 d'octubre de 2016.[28] Un clip curt "Orange Is the New Black Mirror", publicat per Netflix el 2017, és un crossover entre aquest episodi i Orange is the New Black, amb els personatges Poussey i Taystee d'aquesta última reunits a San Junipero.[12]

Anàlisi

Els crítics han descrit "San Junipero" com una pel·lícula molt optimista,[29] arrelada emocionalment,[30] història d'amor i una obra de ciència-ficció.[31] Presenta la primera parella del mateix sexe a Black Mirror.[31] Rebecca Nicholson de The Guardian va escriure que "et deixa creient en el poder de l'amor per combatre el dolor i la solitud".[29] Alguns crítics van assenyalar que la història d'amor "transcendeix la consciència".[32][33] L'episodi també té elements desagradables[31][34] i ha estat anomenat "agredolç".[35] Evoca la nostàlgia pels anys vuitanta amb la seva banda sonora i el seu estil,[36] i es pot considerar una peça d'època.[11][37] També planteja preguntes sobre la mort i l'altra vida.[38] La ressenyadora d' Esquire Emma Dibdin el va qualificar de "conte de fades modern".[39]

En el moment del seu llançament, es deia que "San Junipero" era el més diferent d'altres episodis de Black Mirror a causa del seu to més esperançador.[4] Mat Elfring de GameSpot el va descriure com l'únic episodi amb "calidesa",[40] i la crítica de Digital Spy Morgan Jeffery la va qualificar de "més optimista i positiva".[36] Zack Handlen de The A.V. Club creia que el to trist dels episodis anteriors augmenta l'efectivitat de "San Junipero",[41] i Jacob Stolworthy de The Independent va pensar que, en conseqüència, era l'episodi més ambiciós de la sèrie.[42] La crítica de Variety, Sonia Saraiya, va assenyalar que la tecnologia es presenta com a bona a "San Junipero", una raresa a la sèrie.[43]El ressenyador de The Atlantic David Sims va assenyalar que l'episodi segueix a l'episodi més fosc de la temporada, "Shut Up and Dance".[44]

L'episodi subverteix un tòpic comú a la televisió de matar personatges lesbianes: tot i que Kelly i Yorkie moren, tenen un final feliç.[45] Alguns van considerar que els seus Premis Emmy van marcar un canvi cultural en relació amb la representació del lesbianisme,[46] o una prova de concepte que funciona mostrant personatges LGBT sense ser tràgica.[47] "San Junipero" també s'ha citat com a exemple d'il·luminació bisexual, en què el rosa neó i el blau intens –els colors de la bandera de l'orgull bisexual– representen personatges bisexuals.[48] Amelia Perrin de Cosmopolitan va criticar que això i l'ambientació de discoteca de l'episodi reforcen un estereotip de bisexualitat com "una 'fase' o quelcom experimental".[49]

La trama de l'episodi planteja moltes preguntes filosòfiques, com ara la naturalesa de la consciència i l'experiència i les conseqüències de l'existència simulada digitalment,[37][45][50] tot i que aquests temes no són el tema central de l'episodi.[45] Els crítics han qüestionat què significaria San Junipero per als creients en una vida després de la mort,[45] i què passaria amb els seus habitants en cas d'avaria tècnica.[50]

Recepció

En el moment del seu llançament, "San Junipero" era molt popular entre fans,[a] que s'ha atribuït a la seva presentació emotiva d'una història d'amor amb final feliç.[51][54] Ha estat rebuda favorablement per la crítica, obtenint una aprovació del 93% de 27 crítics a Rotten Tomatoes, i una puntuació mitjana de 8/10. El consens dels crítics al lloc web diu: "Black Mirror ofereix un final inusualment edificant i agradable a "San Junipero", un episodi especialment brillant i dolçament sorprenent que es beneficia enormement de les seves vibrants actuacions principals."[55] L'episodi va rebre una qualificació de cinc estrelles sobre cinc a lIrish Independent[32] i una A a The A.V. Club.[41] Juntament amb "Nosedive", Benjamin Lee de The Guardian va donar a l'episodi quatre estrelles,[3] mentre que The Telegraph va donar a "San Junipero" tres estrelles.[56] Ha estat descrit pels crítics com una de les "millors hores"[41] i un dels "episodis més bells i cinematogràfics" de la televisió del 2016.[57]

Les actuacions de Mbatha-Raw i Davis van ser universalment elogiades.[b] Sims va lloar la química de la parella i va dir que comunicaven de manera concisa "tota una vida d'angoixa i desitjos".[44] Mullane va comentar que la forta actuació manté el públic interessat abans del gir argumental.[59] Caitlin Welsh de Junkee va elogiar les actuacions "subtils i perfectes" per fer que la relació dels personatges semblés genuïna.[60] Mbatha-Raw i Davis van ser elogiades pel seu abast emocional,[3] per oferir "actuacions ferotges i vulnerables",[61] i per ancorar l'episodi.[62][63]

Mbatha-Raw i Davis també van rebre elogis en crítiques negatives. Robbie Collin de The Daily Telegraph va criticar els diàlegs dels personatges però va elogiar que el final sigui emotiu a causa de la "vivacitat i convicció" de Mbatha-Raw.[56] Aubrey Page de Collider va comentar que l'episodi no és original, però que això es compensa amb el repartiment perfecte i l'emoció de l'actuació.[64] Tanmateix, Andrew Wallenstein de Variety va criticar Mbatha-Raw i Davis per la seva incapacitat de "donar la força emocional" necessària perquè l'episodi destaqués.[63]

El gir argumental de l'episodi, que revela que San Junipero és una realitat simulada, va ser elogiat pels crítics. Pat Stacey de Irish Independent va qualificar el gir com a "enginyós"[32] mentre que Louisa Mellor de Den of Geek el va descriure com a "captivador".[37] Adam Chitwood de Collider va assenyalar que l'episodi és més que el seu gir i va elogiar Harris per com es desenvolupa la història.[5] De la mateixa manera, Alex Mullane de Digital Spy va dir que els desenvolupaments de la història són "refrescants", ja que no es presenten com a girs.[59] A Handlen li va agradar com l'episodi troba un equilibri entre revelar informació i fer que el públic es preocupi pels personatges.[41]

L'estil visual i la música de l'episodi, que evoquen els anys vuitanta, van ser ben rebuts. IndieWire va elogiar tant el disseny de producció com la banda sonora.[58] Mullane va qualificar la banda sonora de Mansell de "meravellosament tendra".[59] Els crítics de The Wrap van dir que l'episodi era "visualment impressionant" i que la seva nostàlgia pels anys 80 era "alegre".[65]

Molts crítics van admirar l'emoció que evoca l'episodi i com s'aventurava en un nou gènere per a la sèrie. Corey Atad, dEsquire, i Tim Goodman, de The Hollywood Reporter, van opinar que la història deixaria els espectadors plorant,[62][66] i Adam David de CNN Philippines va plorar mentre el mirava.[31] Stacey va trobar l'episodi "extremadament commovedor".[32] Scott Meslow de GQ el va qualificar d'"increïblement humà i esfereïdor".[67] Lee es va sorprendre per la intensitat de l'episodi,[3] mentre que Mellor va escriure que és "genuïnament commovedor".[37] Mullane va dir que l'episodi demostrava que la sèrie pot explicar històries sense un to fosc,[59] i Jacob Hall de /Film hi va coincidir.[68] Wallenstein va qualificar l'episodi de "satisfactòriament atrevit", tot i que el va qualificar malament en comparació amb altres episodis.[63]

L'episodi també ha rebut crítiques negatives d'una minoria de crítics. Collin va assenyalar que la concepció central de l'episodi s'ha utilitzat àmpliament dins del gènere de ciència-ficció.[56] Stolworthy va criticar el tercer acte com a "sobrecarregat" i va comentar que "San Junipero", en lloc de "Hated in the Nation", hauria d'haver durat 90 minuts.[42]

Classificació dels episodis de Black Mirror

"San Junipero" va aparèixer a la classificació de molts crítics de les 23 entregues de la sèrie Black Mirror, de la millor a la pitjor.

  • 3r – Travis Clark, Business Insider[72]
  • 4t (del Top Ten) – Gina Carbone, CinemaBlend[73]
  • 4t – Morgan Jeffery, Digital Spy[36]
  • 4t – Aubrey Page, Collider[64]
  • 6è– Charles Bramesco, Vulture[74]

Seguint les primeres cinc temporades, Brian Tallerico de Vulture va qualificar l'actuació de Mbatha-Raw com la quarta millor de Black Mirror.[75] A més, Proma Khosla de Mashable va classificar les 22 entregues de Black Mirror excloent Bandersnatch per to, concloent que "San Junipero" és el segon episodi menys pessimista de la sèrie després de "Hang the DJ".[76]

L'episodi també apareix a la classificació dels crítics dels 19 episodis de la temporada 1 a la temporada 4:

  • 2n – Eric Anthony Glover, Entertainment Tonight[77]
  • 4t – Steve Greene, Hanh Nguyen i Liz Shannon Miller, IndieWire[78]

Altres crítics van classificar els 13 episodis de les tres primeres temporades de Black Mirror

  • 1r – Jacob Hall, /Film[68]
  • 2n – Adam David, CNN Philippines[31]
  • 3r – Mat Elfring, GameSpot[40]
  • 3r (del Top Ten) – Brendan Doyle, Comingsoon.net[79]
  • 9è – Andrew Wallenstein, Variety[63]

"San Junipero" ha estat àmpliament descrit com el millor episodi de la tercera temporada de Black Mirror.[c] També ha aparegut en diverses posicions a les llistes de crítics dels episodis de la tercera temporada per qualitat.

  • 1r – Liam Hoofe, Flickering Myth[81]
  • 5è – Jacob Stolworthy i Christopher Hooton, The Independent[42]

Llistes de final d'any

"San Junipero" apareix a les llistes de múltiples crítics dels millors episodis de televisió del 2016.

Altres crítics llistats els seus episodis de televisió preferits del 2016, sense donar cap ordre. "San Junipero" apareix en aquestes llistes:

Premis

El 2017, "San Junipero" va guanyar dos Premis Primetime Emmy, així com dos Premis BAFTA Television Craft. També ha guanyat o ha estat nominat per a diversos altres premis:

Llista de premis i nominacions rebuts per "San Junipero"
Any Premi Categoria Destinataris Resultat Plantilla:Abr.
2017 Premis del Sindicat de Directors d'Art Excel·lència en el disseny de producció per a una pel·lícula de televisió o una sèrie limitada Joel Collins, James Foster i Nicholas Palmer
(també nominats per "Nosedive" i "Playtest".)		 Nominat [84]
BAFTA Television Craft Awards Millor Maquillatge i Perruqueria Tanya Lodge Guanyador [85]
Millor disseny de vestuari Susie Coulthard Guanyador
Cinema Audio Society Awards Assoliment destacat en mescla de so per a telepel·lícules i minisèries Adrian Bell, Martin Jensen, Philip Clements i Rory de Carteret Nominat [86]
Premis a la Diversitat en els Mitjans de Comunicació Moment televisiu de l'any "San Junipero" Nominat [87]
Premis GLAAD de Mitjans de Comunicació Episodi individual destacat (en una sèrie sense un personatge LGBT habitual) "San Junipero" Guanyador [88]
Premis IGN Millor episodi de televisió "San Junipero" Guanyador [89]
Premis Hugo Millor presentació dramàtica, format curt Charlie Brooker, Owen Harris Nominat [90]
Online Film and Television Association Awards Millor pel·lícula "San Junipero" Guanyador [91]
Millor Disseny de Producció en una No Sèrie "San Junipero" Nominat
Millor Disseny de Vestuari en una No Sèrie "San Junipero" Nominat
Premis Emmy Primetime Millor pel·lícula de televisió Charlie Brooker, Annabel Jones i Laurie Borg Guanyador [92]
Guió destacat per a una sèrie limitada, pel·lícula o especial dramàtic Charlie Brooker Guanyador
2018 Broadcast Awards Millor drama individual "San Junipero" Guanyador [93]

Futur

L'agost de 2017, Brooker va dir que no hi havia cap plans per a una seqüela d'"San Junipero". Va dir al Los Angeles Times que "volem mantenir-hi [Kelly i Yorkie] felices".[12] En una entrevista amb NME, Brooker va esmentar que algunes idees per a l'episodi es van eliminar posteriorment, com ara una escena amb un jardí d'infants a San Junipero que "semblava tot un món en si mateix".[15] Va plantejar la idea de fer una seqüela en "una forma completament diferent", com ara una novel·la gràfica o "una experiència".[19][94] S'ha fet al·lusió a "San Junipero" a través de ous de pasqua en episodis posteriors: per exemple, "Black Museum" mostra els vestits de Kelly i Yorkie exposats en un museu,[95] i presenta un hospital anomenat Saint Juniper's.[96] El primer episodi de la temporada 7, "Common People", presenta un hotel anomenat "Juniper" on els personatges principals passen el seu temps més preciós junts. El tercer episodi de la temporada 7, "Hotel Reverie", presenta un tema similar de realitat simulada i acaba amb el personatge principal rebent un paquet a la seva porta adreçat a Junipero Drive, 3049.

Notes

  1. ↑ "San Junipero" és descrit com l'episodi més popular de la sèrie pels crítics de Complex,[51] Entertainment Weekly,[52] Vulture[53] i The Daily Beast.[54]
  2. ↑ Mbatha-Raw i Davis han estat elogiades a Collider,[5] Irish Independent,[32] IGN,[33] Paste,[38] i IndieWire.[58]
  3. ↑ L'episodi ha estat descrit com a tal a The New York Times,[4] IGN,[33] GameSpot,[40] The Atlantic,[44] Junkee,[60] Vox[61] i Collider.[80]

Referències

  1. ↑ Birnbaum, Debra. «'Black Mirror' Lands at Netflix». Variety, 25-09-2015. Arxivat de l'original el 12 June 2018. [Consulta: 25 juliol 2018].
  2. 1 2 Plunkett, John «Netflix deals Channel 4 knockout blow over Charlie Brooker's Black Mirror». , 29-03-2016.
  3. 1 2 3 4 Lee, Benjamin. «Black Mirror review – Charlie Brooker's splashy new series is still a sinister marvel». The Guardian, 16-09-2016. Arxivat de l'original el 20 September 2016. [Consulta: 19 setembre 2016].
  4. 1 2 3 Poniewozik, James. «Review: 'Black Mirror' Finds Terror, and Soul, in the Machine». The New York Times, 20-10-2016. Arxivat de l'original el 13 August 2017. [Consulta: 12 agost 2017].
  5. 1 2 3 4 5 «'Black Mirror' Season 3 Review: "San Junipero" and "Nosedive" Are a Sunny Start». Collider, 15-09-2016. Arxivat de l'original el 18 September 2016. [Consulta: 19 setembre 2016].
  6. 1 2 3 4 5 Stern, Marlow «Inside 'San Junipero': The Magical 'Black Mirror' Episode That Will Help Take Your Mind Off Trump». , 27-11-2016.
  7. 1 2 Mellor, Louisa. «Black Mirror series 3 interview: Charlie Brooker and Annabel Jones». Den of Geek. Dennis Publishing, 19-10-2016. Arxivat de l'original el 31 August 2017. [Consulta: 31 agost 2017].
  8. 1 2 3 Watson, Alex. «'I was really worried about San Junipero' – Charlie Brooker on pushing the Black Mirror envelope». i, 25-08-2017. Arxivat de l'original el 9 February 2018. [Consulta: 9 febrer 2018].
  9. ↑ «Charlie Brooker: the dark side of our gadget addiction». [London], 01-12-2011.
  10. 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 Brooker, Charlie; Jones, Annabel; Arnopp, Jason. «San Junipero». A: Inside Black Mirror. New York City: Crown Publishing Group, November 2018. ISBN 9781984823489.
  11. 1 2 3 4 5 6 Hibberd, James (21 October 2016). «Black Mirror postmortem: Showrunner talks season 3 twists». Entertainment Weekly. Arxivat de l'original el 26 October 2016.
  12. 1 2 3 4 Press, Joy. «'Black Mirror's' rare glimpse of technology as a means to joy earns an Emmy nod». Los Angeles Times, 17-08-2017. Arxivat de l'original el 12 September 2017. [Consulta: 13 setembre 2017].
  13. ↑ Holub, Christan (20 November 2018). «Black Mirror creator reveals the secret inspirations behind 'San Junipero' and other episodes». Entertainment Weekly. Arxivat de l'original el 21 November 2018.
  14. 1 2 Miller, Liz Shannon. «'Black Mirror': How 'San Junipero,' Season 3's Sweet Love Story, Came to Be». IndieWire, 24-10-2016. Arxivat de l'original el 8 December 2017. [Consulta: 8 desembre 2017].
  15. 1 2 Moore, Sam. «Charlie Brooker talks prospect of 'San Junipero' sequel episode on 'Black Mirror'». NME, 03-09-2017. Arxivat de l'original el 26 July 2018. [Consulta: 25 juliol 2018].
  16. 1 2 Garcia, Patricia. «Black Mirror Creator Charlie Brooker on What Really Happened at the End of "San Junipero"». Vogue, 27-10-2016. Arxivat de l'original el 17 August 2017. [Consulta: 20 setembre 2017].
  17. ↑ Puchko, Kristy. «Black Mirror Creator Responds to San Junipero Fan Theory». Nerdist Industries, 04-11-2016. Arxivat de l'original el 21 September 2017. [Consulta: 20 setembre 2017].
  18. 1 2 3 4 Strause, Jackie. «'Black Mirror' Director Shares His Take on "San Junipero's" Ending and Ideas for a Spinoff». The Hollywood Reporter, 23-11-2016. Arxivat de l'original el 20 September 2017. [Consulta: 20 setembre 2017].
  19. 1 2 3 4 Strause, Jackie. «'Black Mirror' Bosses on "San Junipero" Sequel and an Unpredictable Season 4». The Hollywood Reporter, 03-09-2017. Arxivat de l'original el 13 September 2017. [Consulta: 13 setembre 2017].
  20. ↑ Butler, Bethonie «'Black Mirror' usually shows the dark side of technology. One episode shows it can give us hope». , 28-10-2016.
  21. ↑ Irwin, Veronica «Interview: Clint Mansell On His Black Mirror Score». The Quietus, 28-06-2017.
  22. ↑ Britton, Luke Morgan «Stream the soundtrack from 'Black Mirror' episode 'San Junipero'». NME, 02-12-2016.
  23. 1 2 3 Dibdin, Emma. «Black Mirror's Gugu Mbatha-Raw on the Heartbreaking and Hopeful "San Junipero"». Cosmopolitan, 28-10-2016. Arxivat de l'original el 13 September 2017. [Consulta: 13 setembre 2017].
  24. 1 2 Grobar, Matt. «'Black Mirror' stars Gugu Mbatha-Raw & Mackenzie Davis On Immersive Sci-Fi Sets And Socially Important Storytelling». Deadline Hollywood, 24-08-2017. Arxivat de l'original el 26 July 2018. [Consulta: 25 juliol 2018].
  25. ↑ Deehan, Tom. «Black Mirror doubled London for California on season three shoot». thelocationguide.com, 03-10-2016. Arxivat de l'original el 9 October 2017. [Consulta: 24 gener 2020].
  26. ↑ «London: still reflected in Charlie Brooker's Black Mirror» (en anglès britànic). FilmFixer, 03-10-2016. Arxivat de l'original el 21 October 2016. [Consulta: 24 gener 2020].
  27. ↑ Lutes, Alicia. «Black Mirror's New Episodes Will Hit US In October». Nerdist Industries, 27-07-2016. Arxivat de l'original el 13 December 2017. [Consulta: 12 desembre 2017].
  28. ↑ Kelley, Seth. «'Black Mirror' Season 3 Trailer Teases Six 'New Realities'». Variety, 07-10-2016. Arxivat de l'original el 8 December 2017. [Consulta: 8 desembre 2017].
  29. 1 2 3 Holland, Luke; Nicholson, Rebecca; Bakare, Lanre. «Battle of the Bastards to San Junipero: what was the best TV episode of 2016?». The Guardian, 21-12-2016. Arxivat de l'original el 6 December 2017. [Consulta: 5 desembre 2017].
  30. 1 2 Hurley, Laura. «The 10 Best TV Episodes Of 2016». Cinema Blend, 28-12-2016. Arxivat de l'original el 6 December 2017. [Consulta: 5 desembre 2017].
  31. 1 2 3 4 5 David, Adam. «How to watch all 'Black Mirror' episodes, from worst to best». CNN Philippines, 24-10-2016. Arxivat de l'original el 28 September 2017. [Consulta: 2 juliol 2019].
  32. 1 2 3 4 5 Stacey, Pat. «Black Mirror is back and it's as disturbing as ever... with a few minor cracks». Irish Independent, 24-10-2016. Arxivat de l'original el 2 July 2019. [Consulta: 22 setembre 2017].
  33. 1 2 3 Fowler, Matt. «Black Mirror Season 3 Review». IGN, 19-10-2016. Arxivat de l'original el 21 September 2017. [Consulta: 20 setembre 2017].
  34. 1 2 Goodman, Tim; Fienberg, Daniel. «Critics' Picks: The 15 Best TV Episodes of 2016». The Hollywood Reporter, 21-12-2016. Arxivat de l'original el 6 December 2017. [Consulta: 5 desembre 2017].
  35. 1 2 Poniewozik, James; Hale, Mike; Genzlinger, Neil; Lyons, Margaret. «The Memorable TV Episodes of 2016». The New York Times, 28-12-2016. Arxivat de l'original el 16 February 2018. [Consulta: 5 desembre 2017].
  36. 1 2 3 Jeffery, Morgan. «Ranking all 23 episodes of Charlie Brooker's chilling Black Mirror». Digital Spy, 09-04-2017. Arxivat de l'original el 6 August 2018. [Consulta: 2 juliol 2019].
  37. 1 2 3 4 5 «Den Of Geek's top 15 TV episodes of 2016». Den of Geek. Dennis Publishing, 22-12-2016. Arxivat de l'original el 6 December 2017. [Consulta: 5 desembre 2017].
  38. 1 2 3 «The 25 Best TV Episodes of 2016». Paste, 09-12-2016. Arxivat de l'original el 6 December 2017. [Consulta: 6 desembre 2017].
  39. 1 2 Dibdin, Emma. «The 20 TV Episodes From 2016 You Absolutely Cannot Miss». Esquire, 28-12-2016. Arxivat de l'original el 4 December 2017. [Consulta: 5 desembre 2017].
  40. 1 2 3 Elfring, Mat. «Black Mirror: Every Episode Ranked From Good to Best». GameSpot, 28-10-2016. Arxivat de l'original el 16 November 2016. [Consulta: 2 juliol 2019].
  41. 1 2 3 4 Handlen, Zack. «Black Mirror finds love (and a great episode) in a hopeful place». The A.V. Club, 24-10-2016. Arxivat de l'original el 23 September 2017. [Consulta: 22 setembre 2017].
  42. 1 2 3 Stolworthy, Jacob; Hooton, Christopher. «Black Mirror review: The season 3 episodes, ranked». The Independent, 21-10-2016. Arxivat de l'original el 3 September 2017. [Consulta: 2 juliol 2019].
  43. 1 2 Saraiya, Sonia. «The 20 Best TV Episodes of 2016». Variety, 07-12-2016. Arxivat de l'original el 6 December 2017. [Consulta: 5 desembre 2017].
  44. 1 2 3 Sims, David. «Black Mirror's 'San Junipero' is the Standout of the Season». The Atlantic, 21-10-2016. Arxivat de l'original el 23 September 2017. [Consulta: 22 setembre 2017].
  45. 1 2 3 4 O'Hara, Helen «The story of San Junipero: why Charlie Brooker's Emmy-winning vision of Heaven will live forever». , 18-09-2017.
  46. ↑ Amatulli, Jenna. «Black Mirror's 'San Junipero' Nominated For Two Emmys And We're Crying». HuffPost, 13-07-2017. Arxivat de l'original el 12 February 2018. [Consulta: 11 febrer 2018].
  47. ↑ Brammer, John Paul. «Opinion: 'San Junipero's' Emmy Win Says Queer People Can Live Happily Ever After». NBC News, 18-09-2017. Arxivat de l'original el 10 February 2018. [Consulta: 11 febrer 2018].
  48. ↑ «Is 'bisexual lighting' a new cinematic phenomenon?». BBC, 22-04-2018. Arxivat de l'original el 22 April 2018. [Consulta: 22 abril 2018].
  49. ↑ Perrin, Amelia. «Sure, bisexual lighting looks cool, but it can be problematic». Cosmopolitan, 20-03-2018. Arxivat de l'original el 23 April 2018. [Consulta: 23 abril 2018].
  50. 1 2 Adams, Erik. «Heaven is a place onscreen: The afterlife is TV's most inspiring setting». The A.V. Club, 01-02-2018. Arxivat de l'original el 26 July 2018. [Consulta: 25 juliol 2018].
  51. 1 2 Tharpe, Frazier. «All Your 'Black Mirror' Season 4 Questions Answered». Complex, 06-12-2017. Arxivat de l'original el 5 January 2018. [Consulta: 4 gener 2018].
  52. ↑ Li, Shirley (13 July 2017). «Black Mirror standout episode 'San Junipero' nabs two Emmy nominations». Entertainment Weekly. Arxivat de l'original el 5 January 2018.
  53. ↑ Bramesco, Charles. «Charlie Brooker Reveals the 'San Junipero' Scene That Was Too Sad To Air». Vulture, 21-05-2017. Arxivat de l'original el 5 January 2018. [Consulta: 4 gener 2018].
  54. 1 2 Madison, Ira «'Black Mirror' Season 4's Best Episode Is Shockingly Hopeful». , 29-12-2017.
  55. ↑ «Black Mirror – Season 3, Episode 4 – Rotten Tomatoes». Rotten Tomatoes. Arxivat de l'original el 8 January 2019. [Consulta: 7 agost 2022].
  56. 1 2 3 Collin, Robbie «Black Mirror, season 3, San Junipero, review: 'Charlie Brooker's dark sci-fi has never felt bigger'». , 21-10-2016.
  57. 1 2 Butler, Bethanie «The 10 best TV episodes of 2016, from 'Black Mirror' to SNL». , 21-12-2016.
  58. 1 2 3 Travers, Ben; Nguyen, Hanh; Miller, Liz Shannon. «The 25 Best TV Episodes of 2016». IndieWire, 13-12-2016. Arxivat de l'original el 11 December 2017. [Consulta: 5 desembre 2017].
  59. 1 2 3 4 Mullane, Alex. «Black Mirror season 3 'San Junipero' review: beautiful rather than biting». Digital Spy, 23-10-2016. Arxivat de l'original el 23 September 2017. [Consulta: 22 setembre 2017].
  60. 1 2 Welsh, Caitlin. «A Guide To Binging 'Black Mirror' (If That's A Thing You Really Need To Do)». Junkee, 25-10-2016. Arxivat de l'original el 23 September 2017. [Consulta: 22 setembre 2017].
  61. 1 2 3 Framke, Caroline; VanDerWerff, Emily. «The 33 best TV episodes of 2016». Vox, 22-12-2016. Arxivat de l'original el 6 December 2017. [Consulta: 5 desembre 2017].
  62. 1 2 3 Atad, Corey. «Every Episode of Black Mirror, Ranked». Esquire, 24-10-2016. Arxivat de l'original el 15 August 2017. [Consulta: 2 juliol 2019].
  63. 1 2 3 4 Wallenstein, Andrew. «'Black Mirror' Episodes Ranked: Spoiler-Free Guide to Seasons 1–3». Variety, 21-10-2016. Arxivat de l'original el 23 September 2017. [Consulta: 2 juliol 2019].
  64. 1 2 Page, Aubrey. «Every 'Black Mirror' Episode Ranked From Worst to Best». Collider, 28-10-2016. Arxivat de l'original el 2 February 2018. [Consulta: 2 juliol 2019].
  65. 1 2 Donnelly, Matt. «'Striking Vipers' to 'National Anthem': Every 'Black Mirror' Ranked, From Good to Mind-Blowing (Photos)». TheWrap. Arxivat de l'original el 17 February 2018. [Consulta: 2 juliol 2019].
  66. ↑ Goodman, Tim «Black Mirror Season 3: TV Review». The Hollywood Reporter, 15-09-2016.
  67. 1 2 Meslow, Scott. «The Best TV Episodes of 2016». GQ, 15-12-2016. Arxivat de l'original el 6 December 2017. [Consulta: 5 desembre 2017].
  68. 1 2 Hall, Jacob. «Through a Touchscreen Darkly: Every 'Black Mirror' Episode Ranked». /Film, 28-10-2016. Arxivat de l'original el 23 September 2017. [Consulta: 2 juliol 2019].
  69. ↑ Power, Ed «Black Mirror: every episode ranked and rated, from Striking Vipers to San Junipero». , 28-12-2017.
  70. ↑ Hibberd, James (23 October 2016). «Every Black Mirror Episode Ranked (including season 5)». Entertainment Weekly. Arxivat de l'original el 7 September 2019.
  71. ↑ Horner, Al. «The best Black Mirror episodes of all time». GQ, 06-06-2019. Arxivat de l'original el 2 July 2019. [Consulta: 2 juliol 2019].
  72. ↑ Clark, Travis. «All 23 episodes of Netflix's 'Black Mirror,' ranked from worst to best». Business Insider, 10-09-2018. Arxivat de l'original el 11 September 2018. [Consulta: 2 juliol 2019].
  73. ↑ Carbone, Gina. «The 10 Best Black Mirror Episodes, Including Season 5». CinemaBlend, 05-06-2019. Arxivat de l'original el 2 July 2019. [Consulta: 2 juliol 2019].
  74. ↑ Bramesco, Charles. «Every Black Mirror Episode, Ranked». Vulture, 21-10-2016. Arxivat de l'original el 12 March 2018. [Consulta: 2 juliol 2019].
  75. ↑ Tallerico, Brian. «The 12 Best Performances on Black Mirror». Vulture, 11-06-2019. Arxivat de l'original el 2 July 2019. [Consulta: 2 juliol 2019].
  76. ↑ Khosla, Proma. «Every 'Black Mirror' episode ever, ranked by overall dread». Mashable, 05-01-2018. Arxivat de l'original el 8 March 2018. [Consulta: 2 juliol 2019].
  77. ↑ Glover, Eric Anthony. «Every 'Black Mirror' Episode Ranked, From Worst to Best». Entertainment Tonight, 22-12-2017. Arxivat de l'original el 1 August 2018. [Consulta: 2 juliol 2019].
  78. ↑ Greene, Steve; Nguyen, Hanh; Miller, Liz Shannon. «Every 'Black Mirror' Episode Ranked, From Worst to Best». IndieWire, 24-11-2017. Arxivat de l'original el 28 December 2017. [Consulta: 2 juliol 2019].
  79. ↑ Doyle, Brendan. «The Top Ten Black Mirror Episodes». Comingsoon. CraveOnline, 17-12-2017. Arxivat de l'original el 28 December 2017. [Consulta: 2 juliol 2019].
  80. ↑ Chitwood, Adam. «Black Mirror Season 3 Review: The Future is Slightly Sunnier on Netflix». Collider, 04-10-2016. Arxivat de l'original el 5 October 2016. [Consulta: 2 juliol 2019].
  81. ↑ Hoofe, Liam. «Ranking Black Mirror Season 3 Episodes from Worst to Best». Flickering Myth, 29-10-2016. Arxivat de l'original el 26 July 2019. [Consulta: 2 juliol 2019].
  82. ↑ «The 10 Best TV Episodes of 2016». Entertainment Weekly. 9 December 2016. Arxivat de l'original el 6 December 2017.
  83. ↑ D'Addario, Daniel (22 November 2016). «The Top 10 TV Episodes». Time. Arxivat de l'original el 27 November 2017.
  84. ↑ Hipes, Patrick. «Art Directors Guild Awards Nominations: 'Rogue One', 'Game of Thrones' & More». Deadline Hollywood, 05-01-2017. Arxivat de l'original el 6 January 2017. [Consulta: 5 gener 2017].
  85. ↑ «Television Craft Awards Winners 2017». British Academy of Film and Television Arts (BAFTA), 26-03-2017. Arxivat de l'original el 14 July 2017. [Consulta: 12 agost 2017].
  86. ↑ Petski, Denise. «'La La Land', 'Rogue One', 'Hacksaw Ridge' Among Cinema Audio Society Nominees». Deadline Hollywood, 10-01-2017. Arxivat de l'original el 11 January 2017. [Consulta: 11 gener 2017].
  87. ↑ «Shortlisted Creative». Diversity in Media Awards. Arxivat de l'original el 9 February 2018. [Consulta: 9 febrer 2018].
  88. ↑ «GLAAD Media Awards: Winners List». The Hollywood Reporter.
  89. ↑ «Best TV Episode». IGN. Arxivat de l'original el 6 January 2017. [Consulta: 20 setembre 2017].
  90. ↑ «2017 Hugo Awards». World Science Fiction Society, 31-12-2016. Arxivat de l'original el 12 August 2017. [Consulta: 9 abril 2017].
  91. ↑ «21st Annual TV Awards (2016-17) – Online Film & Television Association». Online Film & Television Association. Arxivat de l'original el 20 June 2018. [Consulta: 8 agost 2018].
  92. ↑ «69th Emmy Award Winners». Academy of Television Arts & Sciences. Arxivat de l'original el 19 September 2017. [Consulta: 20 setembre 2017].
  93. ↑ «Best single drama: Black Mirror: San Junipero». Broadcast, 07-02-2018. Arxivat de l'original el 11 March 2018. [Consulta: 10 març 2018].
  94. ↑ Jones, Damian. «Charlie Brooker rules out direct sequel to 'San Junipero' but teases graphic novel about it instead». NME, 07-09-2017. Arxivat de l'original el 8 December 2017. [Consulta: 8 desembre 2017].
  95. ↑ Turchiano, Danielle. «'Black Mirror' Director on 'Black Museum': 'I Think There's Something Quite Spiritual About It'». Variety, 29-12-2017. Arxivat de l'original el 11 January 2018. [Consulta: 9 gener 2018].
  96. ↑ Dwilson, Stephanie Dube. «Black Museum Easter Eggs: Photos of Every Black Mirror Episode Mentioned [SPOILERS]». Heavy, 29-12-2017. Arxivat de l'original el 29 December 2017. [Consulta: 9 gener 2017].
This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.