Hang the DJ

Infotaula episodi de televisióHang the DJ
SèrieBlack Mirror Modifica el valor a Wikidata
Temporadaquarta temporada de Black Mirror Modifica el valor a Wikidata
Número d'episodi4 Modifica el valor a Wikidata
AnteriorCrocodile Modifica el valor a Wikidata
SegüentMetalhead Modifica el valor a Wikidata
Estrena29 desembre 2017 Modifica el valor a Wikidata
Emissora originalNetflix Modifica el valor a Wikidata
DirectorTimothy Van Patten Modifica el valor a Wikidata
GuionistaCharlie Brooker Modifica el valor a Wikidata
Durada51 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalanglès Modifica el valor a Wikidata
PaísRegne Unit Modifica el valor a Wikidata
Actors
Georgina Campbell
Joe Cole
George Blagden
Gwyneth Keyworth
Gina Bramhill
Jessie Cave Modifica el valor a Wikidata
IMDB: tt5710978 FilmAffinity: 137529 Rottentomatoes: tv/black_mirror/s04/e04 Allmovie: v714968 Modifica el valor a Wikidata

"Hang the DJ" és el quart episodi de la quarta temporada de la sèrie antològica de ciència-ficció britànica Black Mirror. Escrit pel productor creador de la sèrie Charlie Brooker i dirigit per Tim Van Patten, es va estrenar a Netflix el 29 de desembre de 2017, juntament amb la resta de la quarta temporada. Segueix l'Amy (Georgina Campbell) i en Frank (Joe Cole), que són emparellats en relacions durant períodes de temps fixos per un algoritme que finalment determina la seva parella per a tota la vida.

L'episodi es va inspirar en el servei de streaming Spotify, ja que Brooker va considerar un sistema que dóna a la gent "llistes de reproducció" de relacions. La visita del dissenyador de producció Joel Collins a una zona de vacances cara es va convertir en la base de l'escenari.

Els crítics van establir paral·lelismes entre l'episodi i les cites en línia a través d'aplicacions com ara Tinder, i van fer comparacions amb l'episodi de la tercera temporada "San Junipero", entre altres treballs. L'episodi va rebre una acollida positiva segons Rotten Tomatoes i va ser nominat a tres Premis BAFTA, però els crítics van escriure comentaris contradictoris sobre la història i el gir final, tot i que van ser majoritàriament favorables als personatges de Frank i Amy.

L'episodi pren el nom del cor de la cançó "Panic" dels Smiths.

Argument

Frank (Joe Cole) i Amy (Georgina Campbell) utilitzen un dispositiu circular anomenat "Coach" que els emparella amb parelles romàntiques durant períodes de temps fixos. Estan emparellats durant 12 hores. Malgrat els nervis inicials, ràpidament s'entenen i es penedeixen de no haver tingut relacions sexuals mentre se separen. Coach (veu de Gina Bramhill) els diu que el sistema supervisa cada relació per assignar-los una parella de per vida el "dia de l'emparellament", amb una taxa d'èxit del 99,8%.

La següent parella de Frank, Nicola (Gwyneth Keyworth), el menysprea immediatament, però estan emparellats durant un any. Mentrestant, l'Amy troba atractiva la seva parella de nou mesos, Lenny (George Blagden). L'Amy i en Frank es tornen a trobar en un esdeveniment on una parella parla del seu èxit d'emparellament. L'Amy comença a trobar cansats els gestos de Lenny, sobretot les seves fortes exhalacions. Després que la relació acabi, l'emparellen repetidament amb gent durant 36 hores; tenint relacions sexuals amb cada parella, comença a dissociar-se per la inutilitat de les relacions.

Després que acabi la parella de Frank, ell i l'Amy tornen a emparellar-se i acorden no comprovar la durada del temps, per evitar prejudicis. Gaudeixen tenint relacions sexuals per primera vegada i parlen de com podria funcionar el sistema. Una nit, en Frank comprova la data de caducitat. Inicialment diu cinc anys, però es recalibra, ja que la traïció d'en Frank al seu acord l'ha desestabilitzat, fins que marca 20 hores. Frank es distreu l'endemà quan l'Amy s'adona que cada còdol que salta toca l'aigua quatre vegades; ell admet el que ha passat amb una hora restant. Ella està furiosa i ell té el cor trencat.

Continuen les relacions sense èxit. La nit abans del dia d'emparellament de l'Amy, ella tria en Frank per a la seva única sessió de comiat permesa abans de saltar-se Coach a través d'una piscina. Al sopar amb Frank, el dia d'emparellament del qual també és demà, l'anima a marxar amb ella. Reconeixent que cap dels dos té records anteriors al sistema, pensa que el món és una prova i que s'han de rebel·lar. Un home amb una pistola taser s'acosta; l'Amy toca la pistola tàser i deixa de funcionar, i la gent del restaurant es queda glaçada. Frank i l'Amy corren i escalen un mur que separa el món exterior. Es revela que es troben en una de les 1.000 realitats simulades: en 998 d'aquests mons, Frank i l'Amy simulats es van rebel·lar per estar junts. Al món real, una aplicació de cites assigna Frank a l'Amy com a coincidència del 99,8%. Es miren als ulls per primera vegada a través d'una barra mentre sona "Panic" dels the Smiths.[a]

Producció

Tot i que les temporades u i dos de Black Mirror es van emetre a Channel 4 al Regne Unit, el setembre de 2015 Netflix va encarregar la sèrie per a 12 episodis,[2] i el març de 2016 va superar Channel 4 pels drets de distribució de la sèrie al Regne Unit, amb una oferta de 40 milions de dòlars.[3] L'ordre de dotze episodis es va dividir en dues temporades de sis episodis cadascuna, amb "Hang the DJ" al final del grup. Els sis episodis de la quarta temporada es van estrenar a Netflix simultàniament el 29 de desembre de 2017.[4] "Hang the DJ" apareix com el quart episodi, però com que Black Mirror és una sèrie antològica, cada entrega es pot veure en qualsevol ordre.[5]

Concepció i escriptura

Segons la productora executiva Annabel Jones, "Hang the DJ" reflexiona sobre l'estat de les cites en l'actualitat i una "sensació general de solitud".[6] L'episodi va sorgir del creador de la sèrie i guionista d'episodis Charlie Brooker, que va concebre l'aplicació de cites Coach per analogia amb la plataforma de transmissió d'àudio Spotify: determina una "llista de reproducció" de les relacions que s'haurien de tenir abans d'establir-se amb una parella.[7][8] No era obvi quina història es podia desenvolupar quan l'experiència dels usuaris de l'aplicació de cites estava predeterminada. Es van considerar variacions i una idea que es va plantejar va ser que l'aplicació podia aprendre de cada relació. Que l'Amy i el Frank es separessin abans de retrobar-se era un arc narratiu desitjat, i es va fer possible quan es va introduir el gir. El guió es va precipitar a causa de la data límit en un punt concorregut del cicle de producció.[7]

L'episodi és similar a l'episodi de la tercera temporada "San Junipero" en la seva positivitat, a diferència d'altres entregues. Brooker estava preocupat perquè als fans no els agradava el "to còmic lleuger i divertit" de "Hang the DJ" i inicialment es va mostrar reticent a escriure un final feliç. Tanmateix, esperava que la gent gaudís de la relació d'Amy i Frank, havent vist una reacció positiva del públic a Kelly i Yorkie a "San Junipero". Ambdós episodis revelen, en un gir, que l'escenari és una realitat simulada.[7] Un repte amb "Hang the DJ" era mantenir això poc clar fins al final, tot i que l'espectador encara era conscient que l'escenari és inusual.[6] En una escena, Frank i Amy suggereixen que el món és simulat, com una "doble jugada" de Brooker.[7]

Els guionistes van discutir quant de temps hauria de veure Frank inicialment com la seva segona relació amb Amy. Brooker va dir que llur decisió final de cinc anys és "un període de temps raonable per a una relació seriosa", però Frank es decep en descobrir-ho, ja que significa que la relació acabarà.[9] L'observació del temps de la relació per part de Frank va causar un problema estructural al guió, però l'escena es va considerar important i, per tant, el guió es va reelaborar al voltant d'aquesta idea.[7]

Brooker va imaginar que la simulació s'executaria mitjançant informàtica al núvol.[9] La idea que executés 1.000 còpies del món simultàniament es va considerar per primera vegada per a l'episodi anterior "White Christmas". A l'episodi, una còpia simulada d'una persona confessa un delicte. Algú va preguntar a Brooker si això seria una prova admissible i ell va respondre que la simulació es podria repetir, amb una configuració lleugerament diferent cada vegada, per augmentar la fiabilitat.[7] Per a les parelles simulades que no es van rebel·lar, Brooker va dir que "el sistema ha complert el seu propòsit i la vostra realitat s'acaba".[9]

Càsting i filmació

El director estatunidenc Tim Van Patten va dirigir l'episodi. Georgina Campbell va ser escollida com a Amy i Joe Cole com a Frank. La parella va fer una prova de química abans del rodatge per comprovar que podien establir una bona relació. Campbell va trobar que Amy estava "plena d'esperança", amb una "excitació nerviosa" per les cites.[7]

L'escenari es basava en Soho Farmhouse a Oxfordshire, una zona de vacances cara on el dissenyador de producció Joel Collins havia assistit a una festa d'aniversari. Va descriure com un "repartidor de llet elèctric" transporta la gent per les seves cabanes i els diversos clubs i bars. L'escenari es va reescriure al voltant d'això —havent estat prèviament esbossat com a blocs de torres— per semblar-se a Soho Farmhouse, o un poble de vacances propietat de Center Parcs. El disseny geomètric del món va ser idea de Collins, destinat a semblar-se a l'interior d'un telèfon mòbil, on diverses línies de coure i llautó estan disposades en una placa verda. A l'escenari s'utilitzen patrons hexagonals i motius de disseny repetits, ja que l'escenari és un món simulat algorítmic. La interfície de l'aplicació Coach va ser dissenyada inicialment per Erica McEwan, del departament de gràfics de la producció. El desenvolupament i l'animació posteriors van ser duts a terme per Painting Practice.[7] Collins va dir que el disseny rodó de Coach es va fer per distingir l'escenari del món real. La seva interfície era deliberadament minimalista, amb pocs botons; Collins la va anomenar "només un disc circular, gairebé com un disc, amb una pantalla de vidre".[10]

Painshill Abbey
Painshill es va utilitzar com a lloc de rodatge.

Alguns rodatges exteriors van tenir lloc a Painshill, un parc paisatgístic del segle XVIII a Surrey. En una escena, l'Amy dóna una puntada de peu a Frank en broma. Tanmateix, les puntades de peu falses de Campbell semblaven poc realistes. Van Patten va dir a Campbell que donés una puntada de peu a Cole de veritat i ella accidentalment li va donar una puntada de peu prou forta com per fer-lo sagnar; aquesta va ser la presa que es va utilitzar a l'episodi.[7] Les escenes del bosc es van filmar a Bourne Wood, Surrey.[11]

El gir argumental es revela en una escena on el món simulat es desmunta píxel a píxel per ser reemplaçat per 1.000 còpies de Frank i Amy en un buit negre. Això només es va descriure vagament al guió, per la qual cosa la producció es va inspirar en la pel·lícula de ciència-ficció del 2013 Under the Skin, segons el productor Nick Pitt. El repartiment estava confós sobre la intenció durant el rodatge d'aquest final, en particular les imatges fetes contra pantalles verdes de personatges mirant "significativament a la distància mitjana". Jones i Brooker van trobar que la parella no va entendre els talls inicials del final. Per establir que l'ambientació de l'episodi havia estat una simulació, una veu i un text incorporis revelen que l'Amy i el Frank s'havien "rebel·lat" 998 de 1.000 vegades, cosa que va portar a una coincidència del 99,8% per a la parella, i el diàleg de l'escena anterior del restaurant es va simplificar. A més, els desenvolupaments dels efectes visuals van portar a que els personatges es "desmaterialitzessin" mitjançant una "abandonament elegant del seu cos" en lloc de "ser trencats, aixafats o incinerats", segons Pitt.[7]

Música

Sigur Rós
Sigur Rós va treballar en dues pistes per a l'episodi, "End" i "Match", amb el compositor Alex Somers.

L'episodi pren el nom d'una lletra de la cançó dels Smiths "Panic", que sona a l'escena final.[1] La banda sonora instrumental de "Hang the DJ" va ser creada per Alex Somers, amb dues peces aportades per la banda islandesa Sigur Rós, "End" i "Match". Les dues cançons són música ambiental: "End" és una peça estructurada de cinc minuts amb la veu de Jónsi, que Ryan Reed de Rolling Stone va descriure com a post-rock; "Match" és una transició de 90 segons amb un to fosc i l'ús de bordons. Somers havia produït música amb la banda anteriorment, inclòs al seu àlbum més recent Kveikur (2013).[12][13] El 2018, la banda sonora va ser publicada en vinil per Invada Records.[14][15][16]

Màrqueting

Vídeos externs
Black Mirror – Hang the DJ
Tràiler de "Hang the DJ"
Black Mirror – Featurette: Hang the DJ
Comentari de Charlie Brooker

El maig de 2017, una publicació de Reddit va anunciar extraoficialment els noms i directors dels sis episodis de la quarta temporada de Black Mirror.[17] Netflix va publicar el primer tràiler de la sèrie el 25 d'agost de 2017 i contenia els títols dels sis episodis.[18][19] A partir del 24 de novembre de 2017, Netflix va publicar una sèrie de pòsters i tràilers diaris de la quarta temporada, anomenada els "13 dies de Black Mirror".[20] El pòster de "Hang the DJ" es va publicar el 30 de novembre i el tràiler es va estrenar l'endemà.[21] El 6 de desembre, Netflix va publicar un tràiler amb una barreja d'escenes de la quarta temporada, que anunciava que la sèrie s'estrenaria el 29 de desembre.[22]

Anàlisi

L'episodi és una comèdia romàntica; el seu tema de trobar una persona, la seva parella ideal, va generar comparacions amb altres obres.[23][24] Jacob Oller de Paste i Louisa Mellor de Den of Geek la van comparar amb Llagosta (2015), una pel·lícula en què es coacciona persones solteres a trobar relacions.[24][25] Mellor i Jen Chaney de Vulture van fer comparacions amb The Good Place (2016–2020), un programa de televisió que comença amb personatges del més enllà que es combinen amb les seves ànimes bessones.[23][24] Altress van fer altres comparacions amb mitjans de comunicació que giren al voltant d'una persona que és constantment monitoritzada, com ara la pel·lícula de 1998 The Truman Show i la novel·la de 1949 1984.[23][26][27] Mellor també va veure el final com el de la pel·lícula Quan en Harry va trobar la Sally (1989), ja que "la parella que es va conèixer just al principi acaba junta, i són una parella gairebé perfecta".[24]

També es van fer comparacions amb altres episodis de Black Mirror, en particular amb "San Junipero" de la tercera temporada. Kathryn VanArendonk de "Vulture" va trobar que ambdós episodis estaven pensats com a esperançadors i mostraven "l'amor afavorit pels avenços tecnològics i dues persones que es trien l'una a l'altra per sobre del món que coneixen".[28] Shirley Li d' Entertainment Weekly va veure similituds com "la parella desafortunada" i "els paràmetres impossibles establerts al seu voltant", però també va trobar que "Hang the DJ" era "més absurda, més sinistra i menys optimista i càlida en la seva conclusió".[29] Sophie Gilbert de The Atlantic va veure el gir també relacionat amb altres episodis amb persones simulades, com ara "USS Callister" i "White Christmas".[30] A més, Hannah Giorgis de The Atlantic la va comparar més tard amb la sèrie antològica de televisió Soulmates (2020), que també és protagonitzada per Campbell i va ser cocreada pel guionista de Black Mirror William Bridges. Segueix un futur proper en què hi ha una base científica per determinar la pròpia "ànima bessona" amb total precisió. Giorgis va escriure que en ambdues obres, "la tensió romàntica és només un indicador de preguntes més àmplies sobre seguretat i pertinença".[31]

Durant "Hang the DJ", Frank suggereix a l'Amy que es troben en una simulació, cosa que resulta ser correcta.[32] L'escenari presentat inicialment al públic planteja moltes preguntes: Oller va dir que hi ha "tantes pistes estranyes i aparentment contradictòries sobre com funciona el món".[25] Les preguntes inicials rellevants, segons Gilbert, són: per què els personatges semblen "viure dins d'una mena de cúpula segellada"; què passa si opten per sortir del sistema; i "Per què, atès que en Frank i l'Amy tenen tanta química òbvia, el sistema no els està emparellant durant més temps?" Va descriure la ubicació com una "brillantor de món artificial" similar a la que es veu a "Nosedive" de la tercera temporada.[30] La crítica de The Verge, Lizzie Plaugic, va veure l'escenari com a "pla i neutral" i va suggerir que la seva presentació de personatges que "generalment no tenen res a fer més que matar el temps" era com la d'"una novel·la romàntica victoriana".[33] Mellor veia aquesta "simplicitat" i "buit elegant" com a lògics per a un "món virtual".[24]

Tinder
Tinder és un exemple d'aplicació de cites en comparació amb el sistema de cites de "Hang the DJ".

L'episodi està relacionat amb les cites en línia. Un estudi del Pew Research Center al voltant de l'època de l'episodi va trobar que aproximadament una quarta part dels estatunidencs d'entre 18 i 24 anys utilitzaven aplicacions de cites.[33] Abad-Santos de Vox va llistar Bumble, Grindr, Hinge, Scruff i Tinder com a aplicacions de cites populars.[34] Plaugic veia Coach com "semblança" al món de les aplicacions de cites, que "recopilen prou dades per impulsar productes als usuaris de manera efectiva o predir el comportament humà", incloses les aplicacions "que recopilen dades sobre les teves cites per determinar si realment t'agraden".[33] Christopher Hooton, escrivint a The Independent, va veure un paral·lelisme entre les cites de Frank i Amy i "les persones que es posen en una cinta transportadora de cites de Tinder, tot i que encara no han superat realment les seves ex".[35] Gilbert va trobar que el "muntatge accelerat d'Amy de diferents relacions i trobades sexuals com si fossin fora del seu propi cos, deslligat i deshumanitzat" era una possible "crítica a Tinder".[30]

Els crítics van oferir diversos suggeriments sobre el significat de l'episodi. Abad-Santos va veure l'episodi com la personificació que "els humans faran qualsevol cosa per la promesa de ser estimats per sempre".[34] Plaugic va escriure que les seves "ansietats estan relacionades amb l'acceptació social, la soledat i la incògnita en blanc del futur".[33] Tot i que Hooton va veure el sistema com a positiu, dient que l'episodi tracta "sobre com d'absolutament enginyosos podrien ser en el futur sense que nosaltres ni tan sols sapiguem exactament com arriben a les seves conclusions, és a dir, els algoritmes de cites", Devon Maloney de Wired va dir que el sistema és "intencionadament depriment per a nosaltres com a públic", però es comercialitza als personatges "com una solució als problemes que afectaven les persones solteres d'antany".[35][36] Li va opinar que l'episodi mostra les sol·licituds de cites tant positivament com negativament, ja que el romanç de Frank i Amy "ja ha començat artificialment".[29] Zach Handlen de The A.V. Club pensava que el públic sent una "tensió entre la fantasia d'un món on algú altre pren les decisions complicades per tu, i la preocupació reflexiva que això ha de ser una trampa".[27] Escrivint a Den of Geek, Alec Bojalad va trobar que l'Amy i el Frank eren "perfectes l'un per l'altre", ja que comparteixen sentit de l'humor i "una connexió física clara".[37] Catherine Gee de The Telegraph els va veure com a "dolços" i "ximples" igualment, amb una afició pels "acudits dolents".[38] Abad-Santos va interpretar la seva reacció mútua al món real com "una picada d'ullet i un somriure, i la guspira del veritable amor".[34] VanArendonk va analitzar la lletra de "Hang the DJ" com "una celebració de lluitar contra el poder i fer-ho per un mateix".[28]

Recepció

Tot i que va tenir una alta qualificació segons algunes mètriques, l'episodi va rebre una recepció mixta per la seva història i el gir final, juntament amb elogis per l'actuació i la caracterització de Frank i Amy. A l'agregador de ressenyes Rotten Tomatoes, l'episodi té una puntuació del 92% basada en 24 ressenyes, cosa que reflecteix un reconeixement universal. El resum del lloc web el descriu com a "sorprenentment dolç i satisfactòriament lleuger" i amb "una benvinguda dosi d'optimisme".[39] Va rebre una qualificació de cinc estrelles a Den of Geek, una qualificació de quatre estrelles de The Telegraph i qualificacions de A− a Entertainment Weekly i The A.V. Club, però una qualificació més ambivalent de 6,2 sobre 10 a Paste.[25][27][29][37][38] Maloney va elogiar que "captura perfectament la desesperació moderna de confiar en els algoritmes per trobar-nos l'amor" i la va trobar prou commovedora com per plorar al final.[36] Handlen i Sean Fitz-Gerald de Thrillist van experimentar el final de manera més positiva, qualificant-lo de "final feliç que encara aconsegueix ser lleugerament inesperat" i una "dosi refrescant d'optimisme ... que demostra que aquesta antologia encara està en el seu millor moment quan s'atreveix a assumir riscos", respectivament.[27][32]

La història va rebre una acollida ambivalent. Abad-Santos va trobar que era "un testimoni de la narrativa de l'episodi" que l'espectador estigui "en sintonia" amb "els ritmes i l'estructura de l'aplicació de cites" quan Frank i Amy decideixen no veure la seva data de caducitat.[34] Gee va dir que "sense ser moralista", la història "és més del que sembla a primera vista".[38] Escrivint a The Guardian, Bakare va elogiar les escenes de sexe com "fàcilment la cosa més divertida" de la quarta temporada.[26] Mentre que Gilbert va pensar que "es va enfonsar una mica al mig", Mellor va trobar que "es desenvolupa en una història forta" durant la seva durada i Gee va pensar que era massa curta, amb 51 minuts de durada.[24][30][38] Plaugic la va criticar com a "intrigant, divertida i dolça" però "no tan perspicaç" com l'episodi anterior "Be Right Back".[33] Hooton va dir que "el món de l'aplicació no sembla gaire ric i completament realitzat".[35]

El gir va rebre una acollida mixta. Crítics com Bakare el van elogiar.[26] Gilbert va dir que feia l'episodi "més intrigant" i va elogiar un conjunt de pistes "magistralment estructurades" "a una conspiració més gran" al llarg de l'episodi.[30] Mellor va coincidir que estava "intel·ligentment sembrat", com ara el comentari d'Amy sobre les pedres que salten quatre vegades, i va gaudir dels "moments visuals impressionants i poètics" amb l'escala infinita i les 1.000 còpies de Frank i Amy.[24] Tanmateix, VanArendonk va veure una contradicció entre la història i el missatge de rebel·lió: "Els personatges que realment prenen una decisió ... són destruïts" i "a la vida real, Amy i Frank van mirar els seus telèfons i van confiar en un algoritme ... Hem d'animar-los a fer cegament el que els seus telèfons els diuen que facin".[28] Bojalad va veure que això no era negatiu, i va escriure que "la millor part" de l'episodi "és com les experiències tonals i temàtiques romanen". el mateix abans i després del seu gir", perquè "en ambdues realitats ... enamorar-se és el mateix. És l'experiència de la rebel·lió".[37] Tanmateix, la recepció més negativa al gir va venir d'Oller, que va dir que "soscava la seva pròpia revelació amb la seva pròpia naturalesa".[25] Handlen el va trobar "una mica massa ordenat" i "tancat" per no qüestionar els sentiments o els drets de les persones simulades.[27] Maloney va dir que era "certament intel·ligent" però "no pot enterrar la desesperació" de l'obra.[36]

L'actuació de Campbell i Cole va rebre elogis. Fitz-Gerald va qualificar la seva actuació d'"estel·lar".[32] Gilbert els va elogiar per una "compatibilitat genuïna" i Bojalad per la seva "excel·lent química a la pantalla"; Mellor va escriure que la "química entre dos protagonistes molt agradables i carismàtics" és "el que realment ven aquest episodi".[24][30][37] Abad-Santos va comentar que "ancoren la història" i mostren una vulnerabilitat a cada personatge.[34] Handlen va veure l'escriptura, la interpretació i la direcció com una combinació per "establir immediatament, però no amb força, que aquests dos fan una bona combinació".[27] Tanmateix, Hooton va veure que alguns dels diàlegs "accentuen massa la incomoditat" de manera que els personatges "semblen més paròdies de millennials que reals".[35] A més, la banda sonora va ser elogiada: Hooton la va lloar com a "increïble", mentre que Maloney va escriure que es va utilitzar per millorar "la tendresa" entre Frank i Amy en la seva segona relació.[35][36]

Classificació dels episodis

"Hang the DJ" es va classificar de la següent manera a les llistes de la crítica de les 23 entregues de Black Mirror per qualitat, de millor a pitjor:

  • 4t – Corey Atad, Esquire[40]
  • 6è – James Hibberd, Entertainment Weekly[41]
  • 6è – Morgan Jeffery, Digital Spy[42]
  • 8è – Ed Power, The Telegraph[43]
  • 9è – Matt Donnelly i Tim Molloy, TheWrap[44]
  • 10è – Aubrey Page, Collider[45]
  • 12è – Travis Clark, Business Insider[46]
  • 14è – Charles Bramesco, Vulture[47]

Els autors d' IndieWire van classificar les 22 entregues de Black Mirror, excloent-hi Bandersnatch per qualitat, donant a "Hang the DJ" la 7a posició.[48] Eric Anthony Glover d' Entertainment Tonight va classificar l'episodi com el 14è millor dels 19 episodis de la primera a la quarta temporada.[49] En lloc de per qualitat, Proma Khosla de Mashable va classificar els episodis per to, concloent que "Hang the DJ" és l'episodi menys pessimista de la sèrie.[50]

Altres crítics van classificar "Hang the DJ" en comparació amb altres quatre episodis de la sèrie:

  • 1r – Christopher Hooton, Jacob Stolworthy, The Independent[51]

Reconeixements

"Hang the DJ" va ser nominada a quatre premis: tres Premis BAFTA i un Premi Black Reel.[53][54]

Premis i nominacions rebuts per "Hang the DJ"
Any Premi Categoria Destinataris Resultat Ref.
2018 Premis BAFTA Millor Drama Senzill "Hang the DJ" Nominat [53]
Millor actor Joe Cole Nominat
BAFTA Craft Awards Guionista: Drama Charlie Brooker Nominat [55]
Premis Black Reel Millor actriu, pel·lícula de televisió o sèrie limitada Georgina Campbell Nominat [54]

Vegeu també

  • Love Alarm – una sèrie de televisió en streaming sud-coreana amb una trama similar.

Notes

  1. ↑ El títol de l'episodi s'extreu de la lletra de "Panic" "Hang the DJ".[1]

Referències

  1. 1 2 Britt, Ryan. «Why 'Black Mirror' Standout "Hang the DJ" is Worthy Of that Smiths Reference». Inverse, 29-12-2017. [Consulta: 22 juny 2023].
  2. ↑ Birnbaum, Debra. «'Black Mirror' Lands at Netflix». Variety, 25-09-2015. Arxivat de l'original el 12 June 2018. [Consulta: 12 gener 2021].
  3. ↑ Plunkett, John. «Netflix deals Channel 4 knockout blow over Charlie Brooker's Black Mirror». The Guardian, 29-03-2016. Arxivat de l'original el 30 December 2017. [Consulta: 12 gener 2021].
  4. ↑ Ling, Thomas. «Black Mirror season 4 episode guide: Charlie Brooker reveals new plot and episode details». Radio Times, 07-12-2017. Arxivat de l'original el 10 December 2017. [Consulta: 2 setembre 2018].
  5. ↑ Thomas, Leah. «Watch The 'Black Mirror' Season 4 Episodes In This Order For The Best Viewing Experience». Bustle, 29-12-2017. Arxivat de l'original el 2 September 2018. [Consulta: 2 setembre 2018].
  6. 1 2 Turchiano, Danielle. «'Black Mirror' Co-Creator Breaks Down Season 4: 'We Want to Be Surprising and Unpredictable'». Variety, 29-12-2017. Arxivat de l'original el 31 December 2017. [Consulta: 1r gener 2018].
  7. 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Brooker, Charlie; Jones, Annabel; Arnopp, Jason. «Hang the DJ». A: Inside Black Mirror. New York City: Crown Publishing Group, November 2018. ISBN 9781984823489.
  8. ↑ Strause, Jackie. «'Black Mirror': Charlie Brooker Reveals Inspiration for "Hang the DJ"». The Hollywood Reporter, 15-01-2018. Arxivat de l'original el 15 January 2018. [Consulta: 16 gener 2018].
  9. 1 2 3 Hibbard, James (2 January 2018). «Black Mirror season 4, your burning questions answered». Entertainment Weekly. Arxivat de l'original el 2 January 2018.
  10. ↑ Greene, Steve. «'Black Mirror': The Stories Behind Every Season 4 Episode's Most Memorable Pieces of Tech». IndieWire, 31-12-2017. Arxivat de l'original el 18 August 2018. [Consulta: 20 febrer 2021].
  11. ↑ «What's the latest filming taking place at Bourne Wood?». SurreyLive, 22-03-2016.
  12. ↑ Reed, Ryan (10 January 2018). «Hear Sigur Ros' Two New Ambient Songs From 'Black Mirror'». Rolling Stone. Arxivat de l'original el 10 January 2018.
  13. ↑ «Sigur Rós share new tracks 'Match' and 'End'». DIY, 11-01-2018. Arxivat de l'original el 13 September 2020. [Consulta: 20 febrer 2021].
  14. ↑ Yoo, Noah. «Sigur Rós and Alex Somers' "Black Mirror" Songs Coming to Vinyl». Pitchfork, 12-02-2018. Arxivat de l'original el 29 September 2020. [Consulta: 20 febrer 2021].
  15. ↑ Trendell, Andrew. «Sigur Ros' songs for 'Black Mirror' soundtrack to be released on vinyl». NME, 12-02-2018. Arxivat de l'original el 21 June 2018. [Consulta: 20 febrer 2021].
  16. ↑ «Alex Somers & Sigur Rós – Black Mirror: Hang the DJ [LP]». Invada Records. Arxivat de l'original el 30 October 2020. [Consulta: 20 febrer 2021].
  17. ↑ Stolworthy, Jacob. «Black Mirror season 4 episode titles and directors revealed». The Independent, 27-05-2017. Arxivat de l'original el 7 December 2017. [Consulta: 10 desembre 2017].
  18. ↑ Donnelly, Matt. «'Black Mirror' Season 4: Teaser Trailer, Episode Titles, Directors and Stars Revealed (Video)». TheWrap, 25-08-2017. Arxivat de l'original el 10 December 2017. [Consulta: 10 desembre 2017].
  19. ↑ Hooton, Christopher. «Black Mirror season 4 Netflix trailer teases all six episodes and their titles». The Independent, 25-08-2017. Arxivat de l'original el 10 December 2017. [Consulta: 10 desembre 2017].
  20. ↑ Strause, Jackie. «'Black Mirror': All the Season 4 Details». The Hollywood Reporter, 27-11-2017. Arxivat de l'original el 10 December 2017. [Consulta: 10 desembre 2017].
  21. ↑ Miller, Liz Shannon. «'Black Mirror: Hang the DJ' Trailer Introduces A Very Special Kind of Dating App — Watch». IndieWire, 01-12-2017. Arxivat de l'original el 23 January 2021. [Consulta: 17 febrer 2021].
  22. ↑ White, Peter. «Netflix Reveals 'Black Mirror' Season 4 Release Date in New Trailer». Decider, 06-12-2017. Arxivat de l'original el 10 December 2017. [Consulta: 10 desembre 2017].
  23. 1 2 3 Chaney, Jen. «Black Mirror's New Season Is a Little Light, Until It Gets Darker Than Ever». Vulture, 21-12-2017. Arxivat de l'original el 9 November 2020. [Consulta: 19 febrer 2021].
  24. 1 2 3 4 5 6 7 8 Mellor, Louisa. «Black Mirror season 4: Hang The DJ review». Den of Geek, 29-12-2017. Arxivat de l'original el 21 February 2021. [Consulta: 19 febrer 2021].
  25. 1 2 3 4 Oller, Jacob. «Black Mirror Tackles Digital Dating in the Amusing, Frustrating "Hang the DJ"». Paste, 01-01-2018. Arxivat de l'original el 21 February 2021. [Consulta: 19 febrer 2021].
  26. 1 2 3 Bakare, Lanre. «Black Mirror, season four: step away from your smartphone! Discuss with spoilers». The Guardian, 03-01-2018. Arxivat de l'original el 12 January 2021. [Consulta: 19 febrer 2021].
  27. 1 2 3 4 5 6 Handlen, Zack. «Big Brother is love on a satisfying Black Mirror». The A.V. Club, 29-12-2017. Arxivat de l'original el 10 December 2020. [Consulta: 19 febrer 2021].
  28. 1 2 3 VanArendonk, Kathryn. «Let's Talk About the Ending of Black Mirror's 'Hang the DJ'». Vulture, 10-01-2018. Arxivat de l'original el 16 January 2021. [Consulta: 19 febrer 2021].
  29. 1 2 3 Li, Shirley (29 December 2017). «Black Mirror recap: 'Hang the DJ'». Entertainment Weekly. Arxivat de l'original el 9 February 2021.
  30. 1 2 3 4 5 6 Gilbert, Sophie. «Black Mirror: 'Hang the DJ' Explores Dystopian Dating». The Atlantic, 30-12-2017. Arxivat de l'original el 15 December 2020. [Consulta: 19 febrer 2021].
  31. ↑ Giorgis, Hannah. «Would a Soul Mate Fix Your Anxiety Right Now?». The Atlantic, 15-10-2020. Arxivat de l'original el 7 November 2020. [Consulta: 19 febrer 2021].
  32. 1 2 3 Fitz-Gerald, Sean. «The Wild Ending of 'Black Mirror' Season 4's 'Hang the DJ,' Explained». Thrillist, 04-01-2018. Arxivat de l'original el 31 October 2020. [Consulta: 19 febrer 2021].
  33. 1 2 3 4 5 Plaugic, Lizzie. «The dating-app future of Black Mirror's Hang The DJ doesn't seem that implausible». The Verge, 04-01-2018. Arxivat de l'original el 4 December 2020. [Consulta: 19 febrer 2021].
  34. 1 2 3 4 5 Abad-Santos, Alex. «In Black Mirror's bittersweet "Hang the DJ," it's technology versus loneliness». Vox, 29-12-2017. Arxivat de l'original el 2 September 2018. [Consulta: 19 febrer 2021].
  35. 1 2 3 4 5 Hooton, Christopher. «Black Mirror season 4 episode 4 'Hang the DJ' spoiler review: Takes Tinder to the extreme in unexpected ways». The Independent, 28-12-2017. Arxivat de l'original el 21 February 2021. [Consulta: 19 febrer 2021].
  36. 1 2 3 4 Maloney, Devon (29 December 2017). «Black Mirror's Dating-App Episode is a Perfectly Heartbreaking Portrayal of Modern Romance». Wired. Arxivat de l'original el 11 November 2020.
  37. 1 2 3 4 Bojalad, Alec. «Black Mirror Season 4 Episode 4 Review: Hang the DJ». Den of Geek, 29-12-2017. Arxivat de l'original el 7 June 2020. [Consulta: 19 febrer 2021].
  38. 1 2 3 4 Gee, Catherine «Black Mirror, season 4, Hang the DJ, review: is this the new San Junipero?». The Telegraph, 29-12-2017.
  39. ↑ «Black Mirror – Season 4, Episode 4 – Rotten Tomatoes». Rotten Tomatoes. Arxivat de l'original el 23 April 2019. [Consulta: 19 febrer 2021].
  40. ↑ Atad, Corey. «Every Episode of Black Mirror, Ranked». Esquire, 24-10-2016. Arxivat de l'original el 15 August 2017. [Consulta: 17 febrer 2021].
  41. ↑ Hibberd, James (23 October 2016). «Every Black Mirror Episode Ranked (including season 5)». Entertainment Weekly. Arxivat de l'original el 21 February 2021.
  42. ↑ Jeffery, Morgan. «Ranking all 23 episodes of Charlie Brooker's chilling Black Mirror». Digital Spy, 09-04-2017. Arxivat de l'original el 6 August 2018. [Consulta: 17 febrer 2021].
  43. ↑ Power, Ed «Black Mirror: every episode ranked and rated, from Striking Vipers to San Junipero». , 28-12-2017.
  44. ↑ Donnelly, Matt. «'Striking Vipers' to 'National Anthem': Every 'Black Mirror' Ranked, From Good to Mind-Blowing (Photos)». TheWrap. Arxivat de l'original el 17 February 2018. [Consulta: 17 febrer 2021].
  45. ↑ Page, Aubrey. «Every 'Black Mirror' Episode Ranked From Worst to Best». Collider, 28-10-2016. Arxivat de l'original el 2 February 2018. [Consulta: 17 febrer 2021].
  46. ↑ Clark, Travis. «All 23 episodes of Netflix's 'Black Mirror,' ranked from worst to best». Business Insider, 10-09-2018. Arxivat de l'original el 11 September 2018. [Consulta: 17 febrer 2021].
  47. ↑ Bramesco, Charles. «Every Black Mirror Episode, Ranked». Vulture, 21-10-2016. Arxivat de l'original el 12 March 2018. [Consulta: 17 febrer 2021].
  48. ↑ Greene, Steve; Nguyen, Hanh; Miller, Liz Shannon. «Every 'Black Mirror' Episode Ranked, From Worst to Best». IndieWire, 24-11-2017. Arxivat de l'original el 28 December 2017. [Consulta: 17 febrer 2020].
  49. ↑ Glover, Eric Anthony. «Every 'Black Mirror' Episode Ranked, From Worst to Best». Entertainment Tonight, 22-12-2017. Arxivat de l'original el 1 August 2018. [Consulta: 17 febrer 2020].
  50. ↑ Khosla, Proma. «Every 'Black Mirror' episode ever, ranked by overall dread». Mashable, 05-01-2018. Arxivat de l'original el 8 March 2018. [Consulta: 17 febrer 2021].
  51. ↑ Hooton, Christopher; Stolworthy, Jacob. «Netflix's Black Mirror season four: Every episode ranked». The Independent, 29-12-2017. Arxivat de l'original el 20 January 2018. [Consulta: 17 febrer 2021].
  52. ↑ «'Black Mirror' Season 4 Episodes, Ranked». TVLine, 29-12-2017. Arxivat de l'original el 12 January 2021. [Consulta: 17 febrer 2021].
  53. 1 2 «Bafta TV Awards 2018». British Academy of Film and Television Arts. Arxivat de l'original el 15 May 2018. [Consulta: 15 maig 2018].
  54. 1 2 For the award nominations, see «Voters Are "Sweet" On Queen Sugar». Foundation for the Augmentation of African-Americans in Film, 15-06-2018. Arxivat de l'original el 3 July 2018. [Consulta: 8 agost 2018].
    For the award winners, see «Black Reel Awards | Past Winners». Foundation for the Augmentation of African-Americans in Film, 21-02-2016. Arxivat de l'original el 26 February 2016. [Consulta: 8 agost 2018].
  55. ↑ Allen, Ben. «Three Girls and Game of Thrones lead Bafta TV Craft Awards 2018». Radio Times, 23-04-2018. Arxivat de l'original el 29 April 2018. [Consulta: 29 abril 2018].
This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.