Hated in the Nation
| Sèrie | Black Mirror |
|---|---|
| Temporada | tercera temporada de Black Mirror |
| Número d'episodi | 6 |
| Anterior | Men Against Fire |
| Següent | USS Callister |
| Estrena | 21 octubre 2016 |
| Emissora original | Netflix |
| Director | James Hawes |
| Guionista | Charlie Brooker |
| Durada | 89 min |
| Idioma original | anglès |
| País | Regne Unit |
| Gènere | ciència-ficció |
| Actors | |
"Hated in the Nation" és el sisè i últim episodi de la tercera temporada de la sèrie antològica de ciència-ficció britànica Black Mirror. Escrit pel productor creador de la sèrie Charlie Brooker i dirigit per James Hawes, es va estrenar a Netflix el 21 d'octubre de 2016, juntament amb la resta de la tercera temporada. És el segon episodi més llarg de Black Mirror, amb 89 minuts.
Episodi inspirat en el noir nòrdic, "Hated in the Nation" segueix les detectius Karin Parke (Kelly Macdonald) i Blue Coulson (Faye Marsay) mentre investiguen una sèrie de morts dirigides als subjectes de l'odi a les xarxes socials, a mans d'insectes autònoms drons (ADI) que s'han desplegat per combatre la catàstrofe ambiental a mesura que les abelles s'acosten a l'extinció. Es va filmar principalment a Londres.
Basant-se en l'experiència de Brooker de rebre correus d'odi després d'escriure una columna a The Guardian el 2004 que menyspreava George W. Bush, l'episodi va ser comparat amb The X-Files i va explorar temes com la vigilància governamental i l'ecologisme. Amb crítiques majoritàriament positives, els crítics van elogiar l'actuació però van fer comentaris contradictoris sobre la història i la durada de l'episodi. Va rebre una qualificació mitjana a les entregues de Black Mirror per qualitat.
Argument
La inspectora en cap de Londres Karin Parke (Kelly Macdonald) assisteix a una investigació pública per declarar. Explica el seu paper investigant la mort de Jo Powers (Elizabeth Berrington), una periodista controvertida que, mentre rep molt odi en línia després d'escriure un article controvertit, és trobada morta a casa seva, amb la gola tallada. Parke treballa amb l'agent en pràctiques Blue Coulson (Faye Marsay) i Nick Shelton (Joe Armstrong). El marit hospitalitzat de Powers afirma que es va tallar el coll amb una ampolla de vi. Parke i Coulson parlen amb una mestra d'escola primària que va enviar a Powers un pastís amb glaça de "maleïda puta". Ella va tuitejar "#DeathTo @JoPowersWriter" creient que era un joc d'etiquetes inofensiu, però nega la intenció violenta. L'autòpsia de Jo Powers va revelar un ADI (insecte autònom dron) allotjat al centre del dolor del cervell, cosa que probablement va fer que s'automutilés per aturar el dolor.
Els insectes dron autònoms (ADI) són creats per una empresa anomenada Granular i desplegats pel govern per substituir les abelles extintes. Rasmus Sjoberg (Jonas Karlsson) de Granular identifica l'ADI com un dels seus. Coulson demana a Sjoberg que comprovi si alguna de les abelles ha caigut del sistema. Parke i Coulson suggereixen que podria haver estat piratejat amb un controlador de diagnòstic remot. Sjoberg intenta rastrejar l'origen del pirateig, sense èxit. L'endemà, el raper Tusk (Charles Babalola) és atacat a les xarxes socials després d'insultar un fan infantil a la televisió. Té una convulsió inexplicable i mor quan el seu ull aparentment explota en una màquina de ressonància magnètica. Shaun Li (Benedict Wong) comença a treballar en el cas en nom de la National Crime Agency (NCA) i diu a Parke i Coulson que el camp magnètic de la ressonància magnètica va treure una ADI del cervell de Tusk a través de la conca de l'ull.
Coulson descobreix que #DeathTo va ser iniciat per spambots que van publicar un vídeo "Joc de Conseqüències", on la persona més esmentada amb l'etiqueta cada dia serà assassinada. Actualment, a la primera hi ha Clara Meades (Holli Dempsey), que va ser fotografiada faltant al respecte a un monument de guerra. Meades és portada a una casa segura. Sjoberg vigila si hi ha hackers, però acaba perdent el control de tots els ADI. Els ADI envolten la casa segura. Parke i Coulson intenten protegir Meades, però un ADI s'infiltra a la casa a través d'un extractor i la mata. Coulson dedueix que els ADI utilitzen reconeixement facial. Sjoberg revela que una condició per al finançament governamental era permetre'ls utilitzar els ADI per a la vigilància pública massiva. Mentrestant, el públic i els mitjans de comunicació s'adonen de les conseqüències de #DeathTo. La persona més esmentada és ara el Canceller Tom Pickering (Ben Miles).
Parke entrevista empleats de Granular, inclosa l'exempleada Tess Wallander (Georgina Rich). Parke s'assabenta que va intentar suïcidar-se després de rebre crítiques d'odi per una publicació a Twitter i va ser salvada pel seu company de pis i col·lega Garrett Scholes (Duncan Pow). Scholes també és una empleada de Granular que treballava al sistema ADI. Coulson troba el manifest de Scholes en memòria de l'ADI de Jo Power. Utilitzant una imatge selfie geoetiquetada, realitzen una batuda a la ubicació de Scholes. Troben el conjunt d'eines de pirateria de Scholes en un disc dur, així que Shelton tuitea #DeathTo Garrett Scholes, en un intent de provocar una reacció. El disc dur de Scholes era un troià, que desbloquejava un fitxer amb números IMEI de tots els que van utilitzar #DeathTo. Li diu a Sjoberg que desactivi el sistema. Parke objecta, creient que això és probablement el que Scholes pretenia. Parke dedueix que els veritables objectius de Scholes no són els individus assassinats per les abelles, sinó tots els que van utilitzar el hashtag, coincidint amb el tema d'afrontar les conseqüències de les teves accions del manifest de Scholes. Li ignora Parke i desactiva el sistema per la força.
L'apagada sembla funcionar, desactivant totes les abelles, però de sobte falla. Activa els ADI per matar les 387.036 persones que van utilitzar l'etiqueta, inclosa Shelton, que anteriorment l'havia utilitzat contra Scholes en un intent de provocar una reacció. En concloure la seva prova, Parke indica que es creu que Coulson va morir per suïcidi. Tanmateix, més tard rep un missatge de text de Coulson, que ha localitzat Scholes en un país sense nom.
Producció
Tot i que les primeres i segones temporades de "Black Mirror" es van emetre a Channel 4 al Regne Unit, el setembre de 2015 Netflix va encarregar la sèrie durant dotze episodis (dividits en dues sèries de sis episodis).[1] El març de 2016, Netflix va superar Channel 4 pels drets de distribució de la tercera sèrie, amb una oferta de 40 milions de dòlars.[2] A causa del seu trasllat a Netflix, la sèrie va tenir un pressupost més gran que en sèries anteriors.[3] "Hated in the Nation" és el sisè i últim episodi de la tercera temporada;[4] els sis episodis de la sèrie es van estrenar a Netflix simultàniament el 21 d'octubre de 2016. Com que Black Mirror és una sèrie antològica, cada entrega es pot veure en qualsevol ordre.[5]
Concepció i guió

L'episodi va ser escrit pel creador de la sèrie Charlie Brooker. La idea inicial era que els personatges votessin perquè un individu fos assassinat per un robot, un concepte que també es va utilitzar per donar forma a l'episodi de la quarta temporada "Metalhead".[7] "Hated in the Nation" es va inspirar en sèries de televisió de thriller negre escandinaves com ara Forbrydelsen.[8] Brooker va trobar l'episodi difícil d'escriure; anteriorment havia escrit una sèrie de televisió de paròdia de procediment policial A Touch of Cloth però no havia escrit obres serioses del gènere. Després d'escriure la meitat del guió, l'episodi es va deixar de banda i Brooker va començar a treballar en altres tres episodis de la sèrie. Quan va tornar al guió, va decidir introduir el recurs d'enquadrament de la investigació per accelerar l'exposició. Garrett Scholes va ser escrit per ser misteriós, el seu personatge s'inspira en els terroristes Ted Kaczynski —de malnom Unabomber— i Anders Behring Breivik.[7]
El guió també es va basar en el llibre de Jon Ronson So You've Been Publicly Shamed (2015), sobre la online shaming i els seus antecedents històrics, i en correus d'odi adreçats al còmic Stewart Lee sobre Jerry Springer: The Opera.[6][9] Brooker va tenir experiència personal en una reacció pública després d'esmentar intents d'assassinat presidencial reeixits en un article satíric del 2004 The Guardian sobre els aleshores president dels Estats Units George W. Bush (va escriure: "John Wilkes Booth, Lee Harvey Oswald, John Hinckley Jr, on sou ara que us necessitem?").[6][10][11] Després que Brooker rebés molts missatges violents, aquest es va disculpar i The Guardian va eliminar l'article del seu lloc web.[12] L'experiència va influir en el diàleg de l'episodi, que compara la vergonya en línia amb el clima, en paraules de Brooker "com si hi hagués aquest [...] núvol d'ions ominós que et pengés, i com una malaltia mental". Tanmateix, l'experiència va ser anterior a la formació de Twitter; Brooker va dir que al voltant del 2013 va percebre un canvi en l'opinió pública sobre la identificació de les xarxes socials com un entorn tòxic.[9]
Rodatge i edició

James Hawes va dirigir l'episodi. Es va centrar en controlar el ritme de l'escalada a mesura que l'abast de la història canviava de local a global, i també va triar una paleta de colors limitada per adaptar-se al gènere de l'episodi. "Hated in the Nation" és una història d'un futur proper ambientada i filmada a Londres, la producció abasta 32 localitzacions i té lloc durant 23 dies. La seu de Granular es va rodar en cinc localitzacions. Faye Marsay va interpretar Blue Coulson, després d'haver fet una audició per a un paper a l'episodi de la tercera temporada "Men Against Fire". Kelly Macdonald va interpretar la inspectora en cap Karin Parke. El clímax de l'episodi té lloc a la casa segura i es va filmar durant tres dies. El final es va filmar a Gran Canària, ja que el temps de producció era massa limitat per rodar als tròpics. Originalment incloïa una imatge de Blue posant un ganivet a la bossa.[7] La banda sonora va ser acreditada a Martin Phipps, mentre que la cançó de tancament va ser composta per Alev Lenz.[13][14]
El treball en els gràfics i les interfícies de xarxes socials de l'episodi va ser extens, ja que això va ser clau en la narració. L'empresa Painting Practice va treballar en el disseny de les abelles robòtiques, que havien de ser recognoscibles com a abelles però també tenir un aspecte esgarrifós.[7] Amb 89 minuts de durada, "Hated in the Nation" és el segon episodi més llarg de Black Mirror després de "USS Callister: Into Infinity".[15] Es va considerar dividir l'episodi en dues parts, però com que el programa és una sèrie antològica i la tercera temporada seria la primera a estrenar-se a Netflix, es va mantenir com un sol episodi.[7]
Anàlisi

"Hated in the Nation" és un procediment policial i una obra de ficció detectivesca.[14][16] Zack Handlen, escrivint per a The A.V. Club, va trobar que "segueix els ritmes estàndard de les sèries policíaques pràcticament al peu de la lletra".[16] A causa de la seva durada i to, Collider Adam Chitwood va escriure que "sembla molt a una mena de llargmetratge".[15] L'episodi va ser àmpliament comparat pels crítics amb la sèrie dramàtica de ciència-ficció dels anys 90 The X-Files, que utilitzava les abelles com a tema recurrent.[17][18] Emily VanDerWerff de Vox va escriure que el tòpic de The X-Files d'un detectiu que és un "creient" i el seu col·lega un "escèptic" es va adaptar a Blue com a "expert en tecnologia" i Karin com a "luddita virtual".[18] Alex Mullane de Digital Spy en canvi va fer una comparació amb les pel·lícules Minority Report (2002) i Jo, Robot (2004), com a cadascuna presenta un detectiu que investiga un assassinat en el context d'un món de ciència-ficció.[14]
Amb The Verge Lizzie Plaugic de la sèrie identifica un tema de ciberassetjament, i explora la manca de conseqüències que pateixen els usuaris de les xarxes socials per les seves paraules, i l'efecte que aquestes paraules tenen en els altres.[14][15][19] Marian Phillips de Screen Rant va utilitzar el terme "cultura de la cancel·lació" per descriure aquesta situació.[20] Mullane va escriure que Jo Powers era una versió "no terriblement subtil" de Katie Hopkins, una controvertida comentarista britànica. Mullane va descobrir que l'episodi no mostra Powers positivament, però també critica "la manera com la gent es manifesta contra aquestes figures".[14] Plaugic va veure la mestra d'educació infantil que va enviar correus d'odi a Powers com a il·lustrativa de com les presències de les persones a les xarxes socials poden estar "completament desconnectades de les seves vides".[19] Handlen va considerar apropiat que Scholes fos un personatge "una mica insignificant", ja que l'episodi "emfatitza el poder de l'anonimat".[16] VanDerWerff va pensar que Brooker podia veure Scholes com una autoinserció, el personatge "ple d'idees extravagantment grans" i obligant els altres a "considerar el costat més fosc de la tecnologia".[18] Rob Leane va escriure a Den of Geek que els relats de So You've Been Publicly Shamed eren rellevants per a l'episodi, com ara una dona la carrera de la qual es va veure significativament afectada per una imatge viral d'ella maleint al costat d'un rètol d'un cementiri militar.[21] A Brooker li van preguntar si "vigilar Twitter" era una solució als problemes identificats per l'episodi i va respondre: "No sé la resposta!" Va dir que "la gent hauria de ser més responsable", però que era "difícil veure com es pot fer això sense que la llei s'hi impliqui".[22]
L'episodi de Black Mirror també retrata com la societat perd el sentit de la responsabilitat quan formen part d'un grup més gran, fins i tot si no són directament els que causen danys. A l'obra Collective Responsibility de Joel Feinberg,[23] argumenta que la responsabilitat moral encara es pot atribuir a un grup quan el dany prové d'accions col·lectives o del fracàs dels seus membres, fins i tot si la contribució de cap individu és completament decisiva. Dóna un exemple de testimonis que no rescaten un nedador que s'ofega; tot i que cap persona és completament responsable, cada individu encara és culpable perquè "cadascun té el deure d'intentar el rescat", i la seva inacció provoca el dany. De la mateixa manera, a "Hated in the Nation", cada persona que va publicar o utilitzar l'etiqueta #DeathTo pot haver pensat inicialment que el seu comportament era inofensiu; col·lectivament, però, tots els usuaris de l'etiqueta van permetre que es produís la violència. Com els espectadors de Feinberg en els seus escrits, aquests usuaris de les xarxes socials no són tots igualment responsables de causar la mort, però encara estan moralment implicats perquè van participar en una pràctica que sabien que podia contribuir al dany, fins i tot si van intentar defensar-se per l'ús de l'hashtag .
A partir d'això, "Hiding Behind the Screen" de Roger Scruton[24] escriu que la interacció en línia en si mateixa influeix en com les persones es relacionen amb els altres. Les relacions regulades per la pantalla mostren com la interacció digital influeix en les condicions del compromís moral. Scruton argumenta que quan la societat interactua a través d'una pantalla o de les xarxes socials, es ven el control sobre l'atenció i l'exposició, com ara trobar-se amb els altres com a imatges en lloc d'éssers plenament presents, cosa que fa que aquestes interaccions siguin molt menys serioses. Explica que en línia, "tinc el dit al botó", és a dir, una persona pot tenir menys responsabilitat per les seves accions. Això ajuda a explicar el comportament al voltant de l'etiqueta #DeathTo, on la gent s'uneix casualment a una tendència, sense considerar completament les conseqüències que hi ha darrere o qui és la persona a qui estan impactant. Com que no són cara a cara, no tenen la capacitat de veure l'impacte immediat de les seves paraules ni d'assumir la responsabilitat de la mateixa manera que ho farien a la vida real. En línia, altres són imatges o noms d'usuari, no persones reals, cosa que facilita fer el que es vulgui a Internet. D'aquesta manera, l'episodi indica que la interacció en línia en si mateixa anima la societat a desconnectar-se de les conseqüències del seu comportament o accions, cosa que permet que es produeixin comportaments nocius més fàcilment.
Altres temes inclouen la vigilància governamental i l'ecologisme.[14] David Sims de The Atlantic va considerar la vigilància governamental com "una preocupació particularment prevalent al Regne Unit". a causa del seu abast.[17] A Variety, Sonia Saraiya va vincular els temes de les xarxes socials i la vigilància governamental en què "ambdues desdibuixen la divisió entre les esferes pública i privada", i l'episodi explora si qualsevol d'elles "acaba fent-nos més connectats o més segurs".[25] Pel que fa a l'ecologisme, Mullane va veure l'escenari com un "futur proper en què les espècies desapareixen regularment a causa del canvi climàtic" i la "indiferència humana", entre elles les abelles.[14] Leane va descobrir que s'havien provat tecnologies similars per a les abelles al món real, inclòs el RoboBee, que és dissenyat per a l'agricultura o l'ajuda en cas de desastre. Greenpeace ha fet recomanacions que els governs haurien d'invertir en la prevenció de la síndrome del despoblament dels ruscos en lloc d'aquestes tecnologies.[21]
Es fan al·lusions a episodis anteriors, principalment a través de notícies i temes de tendència a les pantalles de les xarxes socials. Blue diu que va deixar la medicina forense després de veure materials confiscats a Iain Rannoch, un torturador i assassí infantil de "White Bear". Un canal de notícies que es mostra, UKN, va aparèixer en episodis anteriors. Un teletip anuncia la tecnologia MASS de "Men Against Fire".[26] Un altre informa sobre una tecnologia de "White Christmas" —galetes— que s'ha considerat que té drets humans, mentre que un teletip posterior fa referència al personatge de "Playtest" Shou Saito i al personatge de "White Bear" Victoria Skillane.[26][27] Els temes de tendència a les xarxes socials fan referència a un videojoc de "Playtest", al primer ministre de "The National Anthem" i a White Bear de l'episodi del mateix nom. L'etiqueta #DeathTo és tendència amb Skillane i un teletip diu que intenta suïcidar-se a la presó.[26] Waldo de "The Waldo Moment" es veu com un adhesiu d'ordinador portàtil.[27]
Recepció de la crítica
L'agregador de ressenyes Rotten Tomatoes, que va donar a l'episodi una puntuació mitjana del 80% basada en 20 crítiques, va resumir que "conclou la tercera temporada de Black Mirror amb una nota sòlida, transmetent eficaçment les conseqüències, de vegades fatals, de l'odi en línia a través d'una narrativa moralment complexa i cinematogràficament estimulant".[4] L'episodi va rebre una puntuació de 8,3 sobre 10 a Paste, quatre de cinc estrelles a Vulture i The Telegraph, una A− a Entertainment Weekly i una B+ a The A.V. Club.[13][16][28][29][30] Euan Ferguson de The Observer el va veure com el millor dels tres episodis de la sèrie, mentre que Handlen no el va considerar ni el millor ni el pitjor.[31][16] Chancellor Agard d' Entertainment Weekly el va loar com a "molt fort".[30] Alguns crítics van considerar l'episodi massa llarg, i Sims va dir que "fa el seu punt de vista de manera molt repetitiva", tot i que Mullane va trobar que l'episodi tenia "bon ritme" i "no s'allargava".[14][17][18][30] En canvi, Robbie Collin de The Telegraph va comentar que Hawes va utilitzar el temps d'execució "per donar a les complexitats morals del guió de Brooker el respir que es mereixen".[13] Charles Bramesco de Vulture va comentar que hi havia un "moviment àgil entre la ciència-ficció cerebral i la moralització arrelada emocionalment".[29] Handlen va veure l'episodi com a "poc desenvolupat en alguns llocs" i "sobredesenvolupat en altres".[16]
El repartiment va rebre elogis. Macdonald i Marsay van rebre una acollida positiva com a Karin i Blue, respectivament, i Agard va escriure que "van fer actuacions fantàstiques que es complementaven".[14][18][30] Bramesco va dir que Macdonald "reivindica les millors línies de l'episodi", havent demostrat molta "comèdia irònica".[29] Wong com a Li i Miles com a Pickering també van ser elogiats.[14][18] Agard va aprovar que Scholes estigués basat en "motivacions en alguna cosa personal", tot i que Plaugic va veure el seu personatge com a menys interessant que un potencial inexplorat perquè l'episodi mostrés com actuen els participants de #DeathTo un cop s'adonen dels seus efectes.[19][30] La banda sonora també va ser elogiada, amb Collin lloant la "perfecta" banda sonora de Phipps i Mullane trobant una composició de Lenz "bellament evocadora".[13][14]
La història va rebre comentaris contradictoris. VanDerWerff va trobar que el "pes total" de les accions de Scholes "no es registra tant com podria", tot i que va lloar el gir "desagradable" i el final "agradablement inconcloent".[18] Handlen va coincidir que l'episodi "minimitza les morts massives", però va discrepar en trobar que el final no dóna "una resolució suficient" a Scholes.[16] Plaugic creia que a l'episodi "mai no s'adona exactament què es critica".[19] Agard estava "genuïnament compromès amb la història",[30] mentre que Bramesco va elogiar el guió per una "sorprenent facilitat per al llenguatge estilitzat de les novel·les policíaques pulp".[29] Ferguson va trobar l'episodi "intel·ligent" i "ple de pensament".[31] Es van criticar alguns detalls menors. Mullane va trobar estrany que cap personatge intentés bloquejar la reixeta d'aire durant l'atac de l'abella, quan sembla que els personatges miren prèviament la reixeta, mentre que VanDerWerff va assenyalar que la història roman al Regne Unit tot i que el joc #DeathTo no sembla estar limitat al país.[14][18]
Classificació dels episodis de Black Mirror
"Hated in the Nation" va rebre posicions mixtes en la classificació de molts crítics de les 23 entregues de la sèrie Black Mirror, de millor a pitjor.
Els autors de IndieWire van classificar les 22 entregues de Black Mirror, excloent-hi Bandersnatch, per qualitat, donant a "Hated in the Nation" la cinquena posició.[40] Eric Anthony Glover d' Entertainment Tonight va classificar l'episodi com l'onzè millor dels 19 episodis de la primera a la quarta temporada.[41] A més, Proma Khosla de Mashable va classificar les mateixes entregues per to, concloent que "Hated in the Nation" era la tercera més desoladora.[42]
Altres crítics van classificar els 13 episodis de les tres primeres temporades de Black Mirror
- 3r – Adam David, CNN Philippines[43]
- 8è – Mat Elfring, GameSpot[44]
- 8è – Jacob Hall, /Film[45]
- 12è – Andrew Wallenstein, Variety[46]
Alguns crítics va classificar els sis episodis de la tercera temporada de "Black Mirror" per ordre de qualitat.
- 3r – Jacob Stolworthy i Christopher Hooton, The Independent[47]
- 5è – Liam Hoofe, Flickering Myth[48]
Vegeu també
- Mercat d'assassinat
- Presa (2002), un llibre de Michael Crichton amb una premissa similar
- NO.6 (2003), un anime japonès amb un concepte similar de vespes paràsites controlades pel govern
- Untraceable (2008), una pel·lícula dirigida per Gregory Hoblit on les víctimes són assassinades de manera similar basant-se en els resultats de les votacions en línia
- The Killing Vote (2023), una sèrie de televisió sud-coreana amb un concepte similar
Referències
- ↑ Birnbaum, Debra. «'Black Mirror' Lands at Netflix». Variety, 25-09-2015. Arxivat de l'original el 25 September 2015. [Consulta: 5 agost 2019].
- ↑ Plunkett, John «Netflix deals Channel 4 knockout blow over Charlie Brooker's Black Mirror». , 29-03-2016.
- ↑ «Black Mirror review – Charlie Brooker's splashy new series is still a sinister marvel». The Guardian, 16-09-2016. Arxivat de l'original el 6 June 2019. [Consulta: 19 setembre 2016].
- 1 2 «Black Mirror – Hated in the Nation». Rotten Tomatoes. Arxivat de l'original el 18 September 2020. [Consulta: 26 desembre 2020].
- ↑ Stolworthy, Jacob. «Black Mirror creator Charlie Brooker: 'I'm loath to say this is the worst year ever because the next is coming'». The Independent, 21-10-2016. Arxivat de l'original el 22 October 2016. [Consulta: 24 juliol 2019].
- 1 2 3 «Black Mirror postmortem: Showrunner talks series 3 twists». Entertainment Weekly. 21 October 2016. Arxivat de l'original el 26 October 2016.
- 1 2 3 4 5 6 Brooker, Charlie; Jones, Annabel; Arnopp, Jason. «Hated in the Nation». A: Inside Black Mirror. New York City: Crown Publishing Group, November 2018. ISBN 9781984823489.
- ↑ «Black Mirror creator breaks silence on series 3 episodes». Entertainment Weekly, 09-09-2016. Arxivat de l'original el 30 September 2016. [Consulta: 4 octubre 2016].
- 1 2 «'Black Mirror' Creator Dramatizes Our Worst Nightmares About Technology». Fresh Air. NPR, 20-10-2016.
- ↑ Jonze, Tim. «Charlie Brooker: 'Someone threatened to smuggle a rifle through customs and kill me'» (en anglès). The Guardian, 19-10-2016. [Consulta: 30 juny 2021].
- ↑ «Black Mirror: Backlash against writer inspired episode». BBC News, 21-10-2016. Arxivat de l'original el 21 October 2016. [Consulta: 21 octubre 2016].
- ↑ «Screen Burn, The Guide». The Guardian, 24-10-2004. [Consulta: 30 juny 2021].
- 1 2 3 4 Collin, Robbie «Black Mirror, season 3, Hated in the Nation, review: 'an inspired, frost-fringed police procedural'». The Telegraph, 21-10-2016.
- 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 Mullane, Alex. «Black Mirror season 3 'Hated in the Nation' review: a blockbuster with a sting in its tail». Digital Spy, 23-10-2016. Arxivat de l'original el 29 October 2020. [Consulta: 26 desembre 2020].
- 1 2 3 Chitwood, Adam. «'Black Mirror' Season 3 Review: The Future Is Slightly Sunnier on Netflix». Collider, 21-10-2016. Arxivat de l'original el 5 October 2016. [Consulta: 26 desembre 2020].
- 1 2 3 4 5 6 7 Handlen, Zack. «Black Mirror ends its season with a solid but unremarkable thriller». The A.V. Club, 26-10-2016. Arxivat de l'original el 10 December 2020. [Consulta: 26 desembre 2020].
- 1 2 3 Sims, David. «Black Mirror's 'Hated in the Nation' Considers Online Outrage». The Atlantic, 22-10-2016. Arxivat de l'original el 8 November 2020. [Consulta: 26 desembre 2020].
- 1 2 3 4 5 6 7 8 VanDerWerff, Emily. «Black Mirror season 3, episode 6: "Hated in the Nation" has one true villain — creator Charlie Brooker. (Also, bees.)». Vox, 30-10-2016. Arxivat de l'original el 8 November 2020. [Consulta: 26 desembre 2020].
- 1 2 3 4 Plaugic, Lizzie. «Black Mirror's Hated in the Nation creates a world where everyone is at fault». The Verge, 28-10-2016. Arxivat de l'original el 8 November 2020. [Consulta: 26 desembre 2020].
- ↑ Phillips, Marian. «Black Mirror: The True Story Behind "Hated In The Nation" Explained». Screen Rant, 18-11-2020. Arxivat de l'original el 18 November 2020. [Consulta: 1r gener 2020].
- 1 2 Leane, Rob. «How Black Mirror Season 3 Is Eerily Coming True». Den of Geek, 03-11-2016. Arxivat de l'original el 31 October 2020. [Consulta: 26 desembre 2020].
- ↑ Commons, Jess. «Black Mirror's Charlie Brooker: 'I Feel Sorry For Millennials. You Get A Bad Rep!'». The Debrief, 22-10-2016. Arxivat de l'original el 22 December 2017. [Consulta: 19 desembre 2017].
- ↑ Feinberg, Joel «Collective Responsibility». The Journal of Philosophy, vol. 65, 21, 1968, p. 674–688. DOI: 10.2307/2024543. ISSN: 0022-362X.
- ↑ «Hiding Behind the Screen» (en anglès americà). The New Atlantis. [Consulta: 1r maig 2026].
- ↑ Saraiya, Sonia. «TV Review: 'Black Mirror,' Series 3». Variety, 13-10-2016. Arxivat de l'original el 8 November 2020. [Consulta: 26 desembre 2020].
- 1 2 3 Hutchinson, Sean. «Every Single 'Black Mirror' Season 3 Easter Egg». Inverse, 28-10-2016. Arxivat de l'original el 8 July 2017. [Consulta: 26 desembre 2020].
- 1 2 Nguyen, Hanh. «'Black Mirror' Easter Eggs: How All the Episodes Connect in Charlie Brooker's Dark Universe». IndieWire, 01-01-2018. Arxivat de l'original el 27 July 2019. [Consulta: 26 desembre 2020].
- ↑ Sancto, Roxanne. «"Hated in the Nation" Is Black Mirror's Successful Stab at Sci-Fi Crime Drama». Paste, 28-10-2016. Arxivat de l'original el 28 October 2020. [Consulta: 26 desembre 2020].
- 1 2 3 4 Bramesco, Charles. «Black Mirror Season Finale Recap: Not the Bees!». Vulture, 21-10-2016. Arxivat de l'original el 16 November 2020. [Consulta: 26 desembre 2020].
- 1 2 3 4 5 6 Agard, Chancellor (24 October 2016). «Black Mirror finale recap: Season 3, Episode 6, Hated in the Nation». Entertainment Weekly. Arxivat de l'original el 9 December 2020.
- 1 2 Ferguson, Euan. «The week in TV: The Young Pope; Black Mirror; The Great British Bake Off – review». The Observer, 30-10-2016. Arxivat de l'original el 9 January 2020. [Consulta: 26 desembre 2020].
- ↑ Atad, Corey. «Every Episode of Black Mirror, Ranked». Esquire, 05-06-2019. Arxivat de l'original el 15 August 2017. [Consulta: 1r gener 2020].
- ↑ Clark, Travis. «All 23 episodes of Netflix's 'Black Mirror,' ranked from worst to best». Business Insider, 10-06-2019. Arxivat de l'original el 11 September 2018. [Consulta: 1r gener 2020].
- ↑ Bramesco, Charles. «Every Black Mirror Episode, Ranked». Vulture, 05-06-2019. Arxivat de l'original el 12 March 2018. [Consulta: 1r gener 2020].
- ↑ Power, Ed «Black Mirror: every episode ranked and rated, from Striking Vipers to San Junipero». , 05-06-2019.
- ↑ Hibberd, James (5 June 2019). «Every Black Mirror Episode Ranked (including season 5)». Entertainment Weekly. Arxivat de l'original el 2 January 2021.
- ↑ Jeffery, Morgan; Fletcher, Rosie. «Ranking all 23 episodes of Charlie Brooker's chilling Black Mirror». Digital Spy, 13-06-2019. Arxivat de l'original el 4 December 2018. [Consulta: 1r gener 2020].
- ↑ Page, Aubrey. «Every 'Black Mirror' Episode Ranked From Worst to Best». Collider, 14-06-2019. Arxivat de l'original el 2 February 2018. [Consulta: 1r gener 2020].
- ↑ Donnelly, Matt. «'Striking Vipers' to 'National Anthem': Every 'Black Mirror' Ranked, From Good to Mind-Blowing (Photos)». TheWrap, 08-06-2019. Arxivat de l'original el 17 February 2018. [Consulta: 1r gener 2020].
- ↑ Greene, Steve; Nguyen, Hanh; Miller, Liz Shannon. «Every 'Black Mirror' Episode Ranked, From Worst to Best». IndieWire, 24-11-2017. Arxivat de l'original el 28 December 2017. [Consulta: 1r gener 2020].
- ↑ Glover, Eric Anthony. «Every 'Black Mirror' Episode Ranked, From Worst to Best». Entertainment Tonight, 22-12-2017. Arxivat de l'original el 1 August 2018. [Consulta: 1r gener 2020].
- ↑ Khosla, Proma. «Every 'Black Mirror' episode ever, ranked by overall dread». Mashable, 05-01-2018. Arxivat de l'original el 8 March 2018. [Consulta: 1r gener 2020].
- ↑ David, Adam. «How to watch all 'Black Mirror' episodes, from worst to best». CNN Philippines, 24-10-2016. Arxivat de l'original el 28 September 2017. [Consulta: 1r gener 2020].
- ↑ Elfring, Mat. «Black Mirror: Every Episode Ranked From Good to Best». GameSpot, 28-10-2016. Arxivat de l'original el 16 November 2016. [Consulta: 1r gener 2020].
- ↑ Hall, Jacob. «Through a Touchscreen Darkly: Every 'Black Mirror' Episode Ranked». /Film, 28-10-2016. Arxivat de l'original el 30 April 2020. [Consulta: 1r gener 2020].
- ↑ Wallenstein, Andrew. «'Black Mirror' Episodes Ranked: Spoiler-Free Guide to Seasons 1–3». Variety, 21-10-2016. Arxivat de l'original el 23 September 2017. [Consulta: 1r gener 2020].
- ↑ Stolworthy, Jacob; Hooton, Christopher. «Black Mirror review: The season 3 episodes, ranked». The Independent, 21-10-2016. Arxivat de l'original el 3 September 2017. [Consulta: 1r gener 2020].
- ↑ Hoofe, Liam. «Ranking Black Mirror Season 3 Episodes from Worst to Best». Flickering Myth, 29-10-2016. [Consulta: 1r gener 2020].