U-202

Infotaula de vaixellU-202
DrassanaFriedrich Krupp Germaniawerft Modifica el valor a Wikidata
Número assignat per la drassana631 Modifica el valor a Wikidata
Lloc de produccióKiel Modifica el valor a Wikidata
País de registre
   Tercer Reich Modifica el valor a Wikidata
Historial
Autoritzat
23 setembre 1939
Col·locació de quilla
18 març 1940
Avarament
10 febrer 1941
Assignació
22 març 1941 Modifica el valor a Wikidata
Operador/s
   Kriegsmarine(1941–1943) Modifica el valor a Wikidata
DestíEnfonsat el 2 de juny de 1943[1][2]
Característiques tècniques
TipusU-Boot Modifica el valor a Wikidata
ClasseSubmarí alemany de tipus VIIC Modifica el valor a Wikidata
Desplaçament769 tones
Desplaçament en immersió871 tones
Eslora67,10m (o/a)
50,5m (buc de pressió)
Mànega6,20m (o/a)
4,7m (casc de pressió)
Calat4,74m
Propulsió
2 hèlixs
2 motors dièsel
2 motors elèctrics
Potència2,800–3,200 PS (2,100–2,400 kW; 2,800–3,200 bhp) (dièsels)
750 PS (550 kW; 740 shp) (elèctric)
Velocitat17,7 nusos (32.8 km/h)
Velocitat en immersió7,6 nusos (14.1 km/h)
Profunditat230m
Es calculava que el màxim que podria submergir-se era a 250-295m)
Autonomia8.500 nmi (15.700 km) a 10 nusos en superfície
80 nmi (150 km) submergit a 4 nusos
Tripulació4 oficials i entre 40 i 56 sots-oficials i mariners
Característiques militars
Armament
* 5 tubs de torpedes de 53,3 cm (21 polzades) (quatre a proa i 1 a popa)
Més informació
Conflictesbatalla de l'Atlàntic Modifica el valor a Wikidata

El submarí alemany U-202 va ser un submarí tipus VIIC construït per la Kriegsmarine de l'Alemanya nazi per al servei durant la Segona Guerra Mundial. El submarí va ser abocat el 18 de març de 1940 per la drassana Friedrich Krupp Germaniawerft de Kiel amb el número de drassana 631, botat el 10 de febrer de 1941 i comissionat el 22 de març sota el comandament del Kapitänleutnant Hans-Heinz Linder.

Va enfonsar nou vaixells amb un total de 34.615 tones de registre brut (TRB) i en va danyar quatre més amb un total de 35.427 TRB.

Va ser enfonsat el 2 de juny de 1943 a l'Atlàntic Nord per càrregues de profunditat i trets de vaixells de guerra britànics després d'una llarga sèrie d'atacs amb càrregues de profunditat. Van morir 18 homes i hi va haver 30 supervivents.[1][3]

Disseny

Els submarins alemanys de tipus VIIC van ser precedits pels submarins de tipus VIIB més curts. L'U-202 tenia un desplaçament de 769 tones (757 tones llargues) quan estava a la superfície i de 871 tones (857 tones llargues) mentre estava submergit.[4] Tenia una longitud total de 67,10 m (220 peus 2 polzades), una longitud del buc de pressió de 50,50 m (165 peus 8 polzades), una mànega de 6,20 m (20 peus 4 polzades), una alçada de 9,60 m (31 peus 6 polzades) i un calat de 4,74 m (15 peus 7 polzades). El submarí estava propulsat per dos motors dièsel sobrealimentats de sis cilindres i quatre temps Germaniawerft F46, produint un total de 2.800 a 3.200 cavalls de potència (2.060 a 2.350 kW; 2.760 a 3.160 shp) per al seu ús a la superfície, dos motors elèctrics de doble efecte AEG GU 460/8–27 que produïen un total de 750 cavalls de potència (75500 kW); shp) per utilitzar-lo submergit. Tenia dos eixos i dues hèlixs d'1,23 m (4 peus). El vaixell era capaç d'operar a profunditats de fins a 230 metres (750 peus).[4]

El submarí tenia una velocitat màxima en superfície de 17,7 nusos (32,8 km/h; 20,4 mph) i una velocitat màxima submergida de 7,6 nusos (14,1 km/h; 8,7 mph).[4] Quan estava submergit, el vaixell podia operar durant 80 milles nàutiques (150 km; 92 milles) a 4 nusos (7,4 km/h; 4,6 mph); mentre que a la superfície podia viatjar 8.500 milles nàutiques (15.700 km; 9.800 milles) a 10 nusos (19 km/h; 12 mph).

L'U-202 estava equipat amb cinc tubs de torpedes de 53,3 cm (21 polzades) (quatre muntats a la proa i un a la popa), catorze torpedes, un canó naval SK C/35 de 8,8cm (3,46 polzades), 220 projectils i un canó antiaeri C/30 de 2 cm (0,79 polzades). El vaixell tenia una tripulació de d'entre 44 i 60 oficials i mariners.[4]

Historial de servei

Part de la 1a Flotilla de submarins, l'U-202 va dur a terme nou patrulles a l'Atlàntic Nord, les tres últimes sota el comandament del Kptlt. Günter Poser; va participar en deu llopades.

Primera, segona i tercera patrulles

La primera patrulla dl'U-202 va començar quan va sortir de Kiel el 17 de juny de 1941; va transcórrer sense incidents i va concloure amb la seva entrada a Brest, França, el 23 de juliol després de 37 dies al mar.

Va tenir més èxit en la seva segona sortida; va sortir de Brest l'11 d'agost, va atacar i enfonsar dos vaixells a l'est de Groenlàndia i al sud d'Islàndia abans de tornar a Brest el 17 de setembre de 1941.

La seva tercera patrulla, que va començar el 16 d'octubre i que també va tenir èxit, va veure la destrucció del Flynderborg i el Gretavale, amb matrícula britànica , al nord-est de Terranova. Va tornar a la seva base francesa el 13 de novembre, després d'un viatge de 29 dies.

El vaixell mercant argentí Rio Tercero, enfonsat per l'U-202

Quarta, cinquena i sisena patrulles

La quarta patrulla del submarí va ser cap a la costa marroquina. L'U-202 va sortir de Brest el 13 de desembre de 1941. Va tornar amb les mans buides el 27 de desembre.

La seva cinquena patrulla va produir millors resultats, danyant els vaixells britànics Athelviscount a uns 1.100 km a l'est i sud-est de Halifax el 22 de març de 1942 i enfonsant el Loch Don a uns 930 km al nord-nord-est de les Bermudes l'1 d' abril. Aquesta patrulla va ser de l'1 de març al 26 d'abril, un total de 57 dies.

La seva sisena patrulla, que va començar el 27 de maig, també va tenir èxit. El 12 de juny va desembarcar quatre sabotejadors a Amagansett, Nova York, a Long Island, com a part de l'Operació Pastorius. El 22 de juny va enfonsar el Rio Tercero argentí a uns 220 km de Nova York, seguit pel vaixell nord-americà City of Birmingham a uns 460 km a l'est del Cap Hatteras, Carolina del Nord, l'1 de juliol. L'U-202 va arribar a Brest el 25 de juliol, després de 60 dies.

Setena, vuitena i novena patrulles

La setena patrulla del submarí va envair la costa nord de Sud-amèrica, sortint de Brest el 6 de setembre de 1942. Avions britànics van atacar l'U-202 el 8 de setembre mentre encara era al golf de Biscaia, i de nou el 29 de setembre al sud-est de Trinidad. Tot i que va patir danys, el submarí va continuar la seva patrulla, enfonsant dos vaixells abans de tornar a la base el 25 d'octubre.

Va enfonsar un vaixell i en va danyar tres més després de començar la seva vuitena patrulla el 12 de gener de 1943. Va ser atacat al sud de les Açores el 23 de febrer. L'U-202 va tornar a Brest el 26 de març després de 74 dies de distància.

La seva novena i última patrulla va començar el 29 d'abril de 1943 i va acabar quan va ser enfonsat el 2 de juny de 1943.

Llopades

L'U-202 va participar en deu llopades, concretament:

  • Grönland (17-27 d'agost de 1941)
  • Markgraf (27 d'agost - 11 de setembre de 1941)
  • Schlagetot (20 d'octubre - 1 de novembre de 1941)
  • Raubritter (1-5 de novembre de 1941)
  • Delphin (20 de gener – 9 de febrer de 1943)
  • Rochen (9-28 de febrer de 1943)
  • Tümmler (1-19 de març de 1943)
  • Sense nom (5 – 10 de maig de 1943)
  • Lech (10 – 15 de maig de 1943)
  • Donau 2 (15 – 26 de maig de 1943)

Enfonsament

L'equip de detecció per ràdio (HF/DF) dels vaixells del Segon Grup de Suport (encapçalat pel balandre britànic HMS Starling, comandat pel F.J. Walker, RN), va detectar l'U-202 quan va transmetre un informe diari a les 9:30 del matí de l'1 de juny de 1943. En tancar la distància, el vigia del Starling va albirar el remolí d'aigua on l'U-202 acabava de fer una immersió estrepitosa després d'identificar els vaixells que s'acostaven com a vaixells de guerra. Cinc minuts més tard, el submarí va ser detectat amb ASDIC (sonar) i atacat amb càrregues de profunditat. Malgrat moltes accions evasives i l'ús d'objectius de bombolla submarins [a] per confondre el sonar britànic, el submarí no va aconseguir desfer-se dels seus perseguidors.

Els sis vaixells de guerra britànics finalment van adoptar la tàctica de mantenir el submarí en moviment, per tal d'esgotar les seves reserves de bateria. L'expectativa era que el submarí emergiria després de la foscor i intentés escapar a gran velocitat per la superfície. L'U-202 va emergir just després de la mitjanit, i els canons del grup d'escorta el van atacar immediatament. L'Starling es va acostar per estavellar–lo, però Walker va decidir en l'últim moment que el submarí ja estava derrotat. Va fer desviar l'Starling , disparant càrregues de profunditat a poca profunditat des del llançador de babord mentre passava. El submarí danyat va trigar 40 minuts a enfonsar-se.[3]

Va ser un atac de manual que va complaure prou a Walker com per indicar "empalmar el suport principal" (emissió de rum) en celebració.[5]

Comandants

  • Kptlt. Hans-Heinz Linder - 22 de març de 1941 – 1 de setembre de 1942
  • Oblt.z.S. / Kptlt. Günter Poser - 2 de setembre de 1942 – 2 de juny de 1943

Historial d'atacs

Data Vaixell Nationalitat Tonatge
(GRT)		 Destí[6]
27 d'agost de 1941 Ladylove Regne Unit 230 Enfonsat
11 de setembre de 1941 Scania Suècia Suècia 1,999 Enfonsat
3 de novembre de 1941 Flynderborg Regne Unit 2,022 Enfonsat
3 de novembre de 1941 Gretavale Regne Unit 4,586 Enfonsat
22 de març de 1942 Athelviscount Regne Unit 8,882 Danyat
1 d'abril de 1942 Loch Don Regne Unit 5,249 Enfonsat
22 de juny de 1942 SS Rio Tercero Argentina Argentina 4,864 Enfonsat
1 de juliol de 1942 City of Birmingham Estats Units Estats Units 5,861 Enfonsat
1 d'octubre de 1942 Achilles Països Baixos Països Baixos 1,815 Enfonsat
23 de febrer de 1943 British Fortitude Regne Unit 8,482 Danyat
23 de febrer de 1943 Empire Norseman Regne Unit 9,811 Danyat
23 de febrer de 1943 Esso Baton Rouge Estats Units Estats Units 7,989 Enfonsat
23 de febrer de 1943 Murena Països Baixos Països Baixos 8,252 Danyat

Representació als mitjans

S'han escrit almenys tres llibres sobre la batuda de 1942: el llibre de 1959 Eight Spies against America de John Dasch, el llibre de 1961 They Came to Kill d'Eugene Rachlis i el llibre de 2004 "Saboteurs: The Nazi Raid on America", de Michael Dobbs.[7][8][9]

Notes

  1. ↑ Les dianes de bombolles submarines (SBT) van ser desenvolupades per la Kriegsmarine el 1941. Tubs de productes químics ejectats des del submarí produïen mates de bombolles sota l'aigua. Aquestes podrien semblar un submarí per a un operador ASDIC, cosa que provocaria que un vaixell de guerra antisubmarí perdés el seu objectiu.

Referències

  1. 1 2 Helgason, Guðmundur. «The Type VIIC boat U-202». German U-boats of WWII - uboat.net. [Consulta: 19 febrer 2010].
  2. ↑ Helgason, Guðmundur. «War Patrols by German U-boat U-202». German U-boats of WWII - uboat.net. [Consulta: 19 febrer 2010].
  3. 1 2 Burn, 1993, chapter 4.
  4. 1 2 3 4 Gröner, 1991, p. 43-46.
  5. ↑ Kemp, 1999, p. 122.
  6. ↑ Helgason, Guðmundur. «Ships hit by U-202». German U-boats of WWII - uboat.net. [Consulta: 9 desembre 2014].
  7. ↑ Zeiler, Thomas. A Companion to World War II. Wiley, 29 November 2012, p. 485. ISBN 978-1118325049.
  8. ↑ «Review: They Came to Kill». Kirkus Reviews. [Consulta: 24 febrer 2013].
  9. ↑ Dobbs, Michael. Saboteurs : the Nazi raid on America. 1st Vintage Books. New York: Random House, 2005. ISBN 1400030420.

Bibliografia

  • Burn, Alan. The Fighting Captain: Frederic John Walker RN and the Battle of the Atlantic. Kindle, 2006. Barnsley: Pen and Sword, 1993. ISBN 978-1-84415-439-5. 
  • Busch, Rainer; Röll, Hans-Joachim. German U-boat commanders of World War II : a biographical dictionary. London, Annapolis, Md: Greenhill Books, Naval Institute Press, 1999. ISBN 1-55750-186-6. 
  • Busch, Rainer; Röll, Hans-Joachim. Deutsche U-Boot-Verluste von September 1939 bis Mai 1945 (en alemany). IV. Hamburg, Berlin, Bonn: Mittler, 1999 (Der U-Boot-Krieg). ISBN 3-8132-0514-2. 
  • Gröner, Erich; Jung, Dieter; Maass, Martin. U-boats and Mine Warfare Vessels. 2. London: Conway Maritime Press, 1991 (German Warships 1815–1945). ISBN 0-85177-593-4. 
  • Kemp, Paul. U-Boats Destroyed - German Submarine Losses in the World Wars. London: Arms & Armour, 1999. ISBN 1-85409-515-3. 

Enllaços externs

  • Helgason, Guðmundur. «The Type VIIC boat U-202». German U-boats of WWII - uboat.net. [Consulta: 9 desembre 2014].
  • Hofmann, Markus. «U 202» (en alemany). Deutsche U-Boote 1935-1945 - u-boot-archiv.de. [Consulta: 9 desembre 2014].


This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.