U-748

U-748 (U 748)

Drassana	Schichau-Werke
Número assignat per la drassana	1558
Lloc de producció	Gdańsk
País de registre    Regne d'Itàlia    Tercer Reich (1943–1945)
Historial
Autoritzat	25 agost 1941
Col·locació de quilla	20 agost 1942
Avarament	13 maig 1943
Assignació	31 juliol 1943
Operador/s    Regia Marina (–1943)    Kriegsmarine (1943, 1943–1945)
Destí	barrinat el 5 de maig de 1945
Característiques tècniques
Tipus	U-Boot
Classe	Submarí alemany de tipus VIIC
Desplaçament	769 tones
Desplaçament en immersió	871 tones
Eslora	67,10m (o/a) 50,5m (buc de pressió)
Mànega	6,20m (o/a) 4,7m (casc de pressió)
Calat	4,74m
Propulsió	2 hèlixs 2 motors dièsel 2 motors elèctrics
Potència	2,800–3,200 PS (2,100–2,400 kW; 2,800–3,200 bhp) (dièsels) 750 PS (550 kW; 740 shp) (elèctric)
Velocitat	17,7 nusos (32.8 km/h)
Velocitat en immersió	7,6 nusos (14.1 km/h)
Profunditat	230m Es calculava que el màxim que podria submergir-se era a 250-295m)
Autonomia	8.500 nmi (15.700 km) a 10 nusos en superfície 80 nmi (150 km) submergit a 4 nusos
Tripulació	4 oficials i entre 40 i 56 sots-oficials i mariners
Característiques militars
Armament	* 5 tubs de torpedes de 53,3 cm (21 polzades) (quatre a proa i 1 a popa) 14 torpedes o 26 mines TMA 1 canó naval SK C/35 de 8,8cm (3,46 polzades) (220 projectils) 1 canó antiaeri C/30 de 2 cm (0,79 polzades)
Més informació
Conflictes	Segona Guerra Mundial

El U-748 va ser un submarí tipus VIIC de la Kriegsmarine de l'Alemanya nazi, construït originalment per a la Regia Marina italiana durant la Segona Guerra Mundial.

Els submarins alemanys de tipus VIIC van ser precedits pels submarins de tipus VIIB més curts. L'U-748 tenia un desplaçament de 769 tones (757 tones llargues) quan estava a la superfície i de 871 tones (857 tones llargues) mentre estava submergit.^[1] Tenia una longitud total de 67,10 m (220 peus 2 polzades), una longitud del buc de pressió de 50,50 m (165 peus 8 polzades), una mànega de 6,20 m (20 peus 4 polzades), una alçada de 9,60 m (31 peus 6 polzades) i un calat de 4,74 m (15 peus 7 polzades). El submarí estava propulsat per dos motors dièsel sobrealimentats de sis cilindres i quatre temps Germaniawerft F46, produint un total de 2.800 a 3.200 cavalls de potència (2.060 a 2.350 kW; 2.760 a 3.160 shp) per al seu ús a la superfície, dos motors elèctrics de doble efecte AEG GU 460/8–27 que produïen un total de 750 cavalls de potència (75500 kW); shp) per utilitzar-lo submergit. Tenia dos eixos i dues hèlixs d'1,23 m (4 peus). El vaixell era capaç d'operar a profunditats de fins a 230 metres (750 peus).^[1]

El submarí tenia una velocitat màxima en superfície de 17,7 nusos (32,8 km/h; 20,4 mph) i una velocitat màxima submergida de 7,6 nusos (14,1 km/h; 8,7 mph).^[1] Quan estava submergit, el vaixell podia operar durant 80 milles nàutiques (150 km; 92 milles) a 4 nusos (7,4 km/h; 4,6 mph); mentre que a la superfície podia viatjar 8.500 milles nàutiques (15.700 km; 9.800 milles) a 10 nusos (19 km/h; 12 mph).

L'U-748 estava equipat amb cinc tubs de torpedes de 53,3 cm (21 polzades) (quatre muntats a la proa i un a la popa), catorze torpedes, un canó naval SK C/35 de 8,8cm (3,46 polzades), 220 projectils i un canó antiaeri C/30 de 2 cm (0,79 polzades). El vaixell tenia una tripulació de d'entre 44 i 60 oficials i mariners.^[1]

Va rebre la seva formació bàsica dins de la 8a Flotilla d'U-Boot fins el 8 de setembre de 1943. Des del 6 d'octubre va operar a la 24a Flotilla i després a la 31a com a formació d'entrenament.

L'U-748 estava destinat a ser cedit en préstec a la Regia Marina a canvi de submarins italians amb base a Bordeus; i el31 de juliol de 1943 se li va assignar el número de matrícula S-5.^[2]

El 10 de setembre de 1943, després de l'armistici d'Itàlia amb els Aliats, la Kriegsmarine el va recuperar a Gotenhafen,^[2] utilitzant-lo per a l'entrenament de tripulacions fins al 1945. Tanmateix, del 5 al 7 de juliol de 1944 va operar breument al mar Bàltic i el 12 de juliol va tornar a la 24a Flotilla.^[2] L'U-748 no va fer malbé ni enfonsar cap vaixell durant la seva única patrulla (5 dies al mar).

El 5 de maig de 1945, va ser enfonsat a la posició 54° 21′ N, 09° 46′ E / 54.350°N,9.767°E / 54.350; 9.767, seguint les ordres de l'almirall Karl Dönitz (Operació Regenbogen), per evitar la seva captura per part de les forces aliades.

Va ser reflotat el juny de 1945, sent després desballestat.

• 8a Flotilla d'U-Boot – del 31 de juliol de 1943 al 8 de setembre de 1943 (període de formació).
• 24a Flotilla d'U-Boot – del 6 d'octubre de 1943 a l'1 d' abril de 1945 (període de formació).
• 31a Flotilla d'U-Boot - de l'1 d' abril de 1945 al 5 de maig de 1945 (període de formació).^[3]

• Teniente di Vascello Mario Arillo - 31 de juliol de 1943 a 9 de setembre de 1943
• Oberleutnant zur See Götz Roth - 6 d'octubre de 1943 a 17 de setembre de 1944.
• Oberleutnant zur See Joachim Knecht - 18 de setembre de 1944 a 29 de novembre de 1944.
• Oberleutnant zur See Hans-Friedrich Puschmann - 30 de novembre de 1944 a 20 d'abril de 1945.
• Oberleutnant zur See Gottfried Dingler - 21 d'abril de 1945 a 5 de maig de 1945.

• Helgason, Guðmundur. «The Type VIIC boat U-748». German U-boats of WWII - uboat.net. [Consulta: 25 febrer 2016].