U-435

Infotaula de vaixellU-435
DrassanaSchichau-Werke Modifica el valor a Wikidata
Número assignat per la drassana1477 Modifica el valor a Wikidata
Lloc de produccióGdańsk Modifica el valor a Wikidata
País de registre
Historial
Autoritzat
16 octubre 1939
Col·locació de quilla
11 abril 1940
Avarament
31 maig 1941
Assignació
30 agost 1941 Modifica el valor a Wikidata
Operador/s
   Kriegsmarine(1941, 1943–1943) Modifica el valor a Wikidata

DestíEnfonsat el 9 de juliol de 1943 a l'Atlàntic, a l'oest de Figueira, Portugal, a la posició 39° 48′ N, 14° 22′ O / 39.800°N,14.367°O / 39.800; -14.367, per les càrregues de profunditat d'un avió Wellington del 179è Esquadró que operava des de Gibraltar.[1]
Característiques tècniques
TipusU-Boot Modifica el valor a Wikidata
ClasseSubmarí alemany de tipus VIIC Modifica el valor a Wikidata
Desplaçament769 tones
Desplaçament en immersió871 tones
Eslora67,10m (o/a)
50,5m (buc de pressió)
Mànega6,20m (o/a)
4,7m (casc de pressió)
Calat4,74m
Propulsió
2 hèlixs
2 motors dièsel
2 motors elèctrics
Potència2,800–3,200 PS (2,100–2,400 kW; 2,800–3,200 bhp) (dièsels)
750 PS (550 kW; 740 shp) (elèctric)
Velocitat17,7 nusos (32.8 km/h)
Velocitat en immersió7,6 nusos (14.1 km/h)
Profunditat230m
Es calculava que el màxim que podria submergir-se era a 250-295m)
Autonomia8.500 nmi (15.700 km) a 10 nusos en superfície
80 nmi (150 km) submergit a 4 nusos
Tripulació4 oficials i entre 40 i 56 sots-oficials i mariners
Característiques militars
Armament
* 5 tubs de torpedes de 53,3 cm (21 polzades) (quatre a proa i 1 a popa)
Més informació
ConflictesNorth Atlantic weather war (en) Tradueix i batalla de l'Atlàntic Modifica el valor a Wikidata

El submarí alemany U-435 va ser un submarí tipus VIIC construït per la Kriegsmarine de l'Alemanya nazi per al servei durant la Segona Guerra Mundial.

Disseny

Els submarins alemanys de tipus VIIC van ser precedits pels submarins de tipus VIIB més curts. L'U-435 tenia un desplaçament de 769 tones (757 tones llargues) quan estava a la superfície i de 871 tones (857 tones llargues) mentre estava submergit.[2] Tenia una longitud total de 67,10 m (220 peus 2 polzades), una longitud del buc de pressió de 50,50 m (165 peus 8 polzades), una mànega de 6,20 m (20 peus 4 polzades), una alçada de 9,60 m (31 peus 6 polzades) i un calat de 4,74 m (15 peus 7 polzades). El submarí estava propulsat per dos motors dièsel sobrealimentats de sis cilindres i quatre temps Germaniawerft F46, produint un total de 2.800 a 3.200 cavalls de potència (2.060 a 2.350 kW; 2.760 a 3.160 shp) per al seu ús a la superfície, dos motors elèctrics de doble efecte AEG GU 460/8–27 que produïen un total de 750 cavalls de potència (75500 kW); shp) per utilitzar-lo submergit. Tenia dos eixos i dues hèlixs d'1,23 m (4 peus). El vaixell era capaç d'operar a profunditats de fins a 230 metres (750 peus).[2]

El submarí tenia una velocitat màxima en superfície de 17,7 nusos (32,8 km/h; 20,4 mph) i una velocitat màxima submergida de 7,6 nusos (14,1 km/h; 8,7 mph).[2] Quan estava submergit, el vaixell podia operar durant 80 milles nàutiques (150 km; 92 milles) a 4 nusos (7,4 km/h; 4,6 mph); mentre que a la superfície podia viatjar 8.500 milles nàutiques (15.700 km; 9.800 milles) a 10 nusos (19 km/h; 12 mph).

L'U-435 estava equipat amb cinc tubs de torpedes de 53,3 cm (21 polzades) (quatre muntats a la proa i un a la popa), catorze torpedes, un canó naval SK C/35 de 8,8cm (3,46 polzades), 220 projectils i un canó antiaeri C/30 de 2 cm (0,79 polzades). El vaixell tenia una tripulació de d'entre 44 i 60 oficials i mariners.[2]

Història

La seva quilla es va posar l'11 d'abril de 1940 a F Schichau GmbH, Danzig, amb número de drassana 1477, avarat el 31 de maig de 1941 i comissionat el 30 d'agost de 1941 el comandament del Korvettenkapitän Siegfried Strelow.

El servei del vaixell va començar el 30 d'agost de 1941 amb entrenament com a part de la 5a Flotilla d'U-Boot, seguit d'un servei actiu com a part de la 1a Flotilla. Va ser transferit a l'11a Flotilla l'1 de juliol de 1942 per al servei actiu a l'Atlàntic. Va tornar a la 1a Flotilla l'1 de febrer de 1943

En vuit patrulles realitzades enfonsà 9 mercants, a més de 3 vaixells de guerra i un auxiliar, amb un total de 56.168 GRT i 855 tones.

Comboi PQ 13

L'U-456 atacà i danyà el carguer estatunidenc Effingham que estava dispers dins del comboi. El U-435 va acabar amb el vaixell abandonat.

Comboi QP 10

El U-435 va tenir més èxit a l'abril enfonsant tant el carguer panameny El Occidente com el vapor britànic Harpalion . El retardat Harpalion va ser rematat després de ser abandonat, ja que havia estat greument danyat prèviament pels bombarders en picat Ju 88 de la Luftwaffe.

Comboi QP 14

El U-435 va tenir encara més èxit quan va formar part d'un atac combinat contra el Comboi Àrtic QP 14. Va enfonsar 4 vaixells, entre els quals el dragamines HMS Leda, el petrolier de la flota de la RFA Gray Ranger, el vaixell Liberty britànic Ocean Voice i el carguero americà Bellingham .

Comboi ONS 154

El U-435 va continuar els seus èxits anteriors enfonsant 3 vaixells de l'ONS 154, el vaixell CAM Empire Shackleton, el carguer Norse King i el vaixell de servei especial HMS Fidelity. També se li van atribuir dues llanxes de desembarcament transportades al Fidelity quan va ser enfonsat.

Llopades

L'U-435 va participar en 11 llopades:

  • Hecht (27 de gener de – 4 de febrer de 1942)
  • Umbau (4 – 16 de febrer de 1942)
  • Eiswolf (28 – 31 de març de 1942)
  • Robbenschlag (7 – 13 d'abril de 1942)
  • Nebelkönig (27 de juliol de – 14 d'agost de 1942)
  • Ungestüm (11 – 30 de desembre de 1942)
  • Burggraf (24 de febrer de – 5 de març de 1943)
  • Raubgraf (7 – 19 de març de 1943)
  • Trutz (1 – 16 de juny de 1943)
  • Trutz 3 (16 – 29 de juny de 1942)
  • Geier 2 (30 de juny de – 9 de juliol de 1943)

Destí

L'U-435 va ser enfonsat el on 9 de juliol de 1943 a l'Atlàntic, a l'oest de Figueira, Portugal a la posició 39° 48′ N, 14° 22′ O / 39.800°N,14.367°O / 39.800; -14.367; va ser bombardejat amb càrregues de profunditat per un Wellington del 179è Esquadró de la RAF.

No hi van haver supervivents.

Comandants

  • K.Kapt. Siegfried Strelow - 30 d'agost de 1941 – 9 de juliol de 1943

Resum de l'historial d'atacs

Data Nom Nationalitat Tonatge[Note 1] Destí[3]
30 de març de 1942 Effingham Estats Units Estats Units 6,421 Enfonsat
13 d'abril de 1942 SS El Occidente Panamà Panamà 6,008 Enfonsat
13 d'abril de 1942 Harpalion Regne Unit 5,486 Enfonsat
20 de setembre de 1942 HMS Leda  Royal Navy 835 Enfonsat
22 de setembre de 1942 Bellingham Regne Unit 5,345 Enfonsat
22 de setembre de 1942 RFA Grey Ranger Royal Fleet Auxiliary 3,313 Enfonsat
22 de setembre de 1942 Ocean Voice Regne Unit 7,174 Enfonsat
29 de desembre de 1942 Empire Shackleton Regne Unit 7,068 Enfonsat
29 de desembre de 1942 Norse King Noruega Noruega 5,701 Enfonsat
30 de desembre de 1942 HMS Fidelity  Royal Navy 2,456 Enfonsat
30 de desembre de 1942 HMS LCV-752  Royal Navy 10[Note 2] Enfonsat
30 de desembre de 1942 HMS LCV-754  Royal Navy 10[Note 2] Enfonsat
17 de març de 1943 William Eustis Estats Units Estats Units 7,196 Enfonsat

Notes

  1. ↑ Merchant ship tonnages are in gross register tons. Military vessels are listed by tons displacement.
  2. 1 2 Portat pel HMS Fidelity

Referències

  1. ↑ Helgason, Guðmundur. «The Type VIIC boat U-435». German U-boats of WWII - uboat.net. [Consulta: 18 abril 2014].
  2. 1 2 3 4 Gröner, 1991, p. 43-46.
  3. ↑ Helgason, Guðmundur. «Ships hit by U-435». German U-boats of WWII - uboat.net. [Consulta: 18 abril 2014].

Bibliografia

  • Busch, Rainer; Röll, Hans-Joachim. German U-boat commanders of World War II : a biographical dictionary. London, Annapolis, Md: Greenhill Books, Naval Institute Press, 1999. ISBN 1-55750-186-6. 
  • Busch, Rainer; Röll, Hans-Joachim. Deutsche U-Boot-Verluste von de setembre de 1939 bis Mai 1945 (en alemany). IV. Hamburg, Berlin, Bonn: Mittler, 1999 (Der U-Boot-Krieg). ISBN 3-8132-0514-2. 
  • Gröner, Erich; Jung, Dieter; Maass, Martin. U-boats and Mine Warfare Vessels. 2. London: Conway Maritime Press, 1991 (German Warships 1815–1945). ISBN 0-85177-593-4. 
  • Edwards, Bernard. Dönitz and the Wolf Packs – The U-Boats at War. London, UK: Cassell Military Classics, 1996, p. 138, 139. ISBN 0-304-35203-9. 

Enllaços externs