U-646

Infotaula de vaixellU-646
DrassanaBlohm + Voss Modifica el valor a Wikidata
Número assignat per la drassana146 Modifica el valor a Wikidata
Lloc de produccióHamburg Modifica el valor a Wikidata
País de registre
Historial
Autoritzat
20 gener 1941
Col·locació de quilla
23 desembre 1941
Avarament
3 setembre 1942
Assignació
29 octubre 1942 Modifica el valor a Wikidata
Operador/s

DestíEnfonsat el 17 de maig de 1943 per l'atac de càrregues de profunditat d'un bombarder Hudson de la RAF
Característiques tècniques
TipusU-Boot Modifica el valor a Wikidata
ClasseSubmarí alemany de tipus VIIC Modifica el valor a Wikidata
Desplaçament769 tones
Desplaçament en immersió871 tones
Eslora67,10m (o/a)
50,5m (buc de pressió)
Mànega6,20m (o/a)
4,7m (casc de pressió)
Calat4,74m
Propulsió
2 hèlixs
2 motors dièsel
2 motors elèctrics
Potència2,800–3,200 PS (2,100–2,400 kW; 2,800–3,200 bhp) (dièsels)
750 PS (550 kW; 740 shp) (elèctric)
Velocitat17,7 nusos (32.8 km/h)
Velocitat en immersió7,6 nusos (14.1 km/h)
Profunditat230m
Es calculava que el màxim que podria submergir-se era a 250-295m)
Autonomia8.500 nmi (15.700 km) a 10 nusos en superfície
80 nmi (150 km) submergit a 4 nusos
Tripulació4 oficials i 47 sots-oficials i mariners
Característiques militars
Armament
* 5 tubs de torpedes de 53,3 cm (21 polzades) (quatre a proa i 1 a popa)
Més informació
ConflictesSegona Guerra Mundial Modifica el valor a Wikidata

El submarí alemany U-646 va ser un submarí tipus VIIC construït per la Kriegsmarine de l'Alemanya nazi per al servei durant la Segona Guerra Mundial.

Disseny

Els submarins alemanys de tipus VIIC van ser precedits pels submarins de tipus VIIB més curts. L'U-646 tenia un desplaçament de 769 tones (757 tones llargues) quan estava a la superfície i de 871 tones (857 tones llargues) mentre estava submergit.[1] Tenia una longitud total de 67,10 m (220 peus 2 polzades), una longitud del buc de pressió de 50,50 m (165 peus 8 polzades), una mànega de 6,20 m (20 peus 4 polzades), una alçada de 9,60 m (31 peus 6 polzades) i un calat de 4,74 m (15 peus 7 polzades). El submarí estava propulsat per dos motors dièsel sobrealimentats de sis cilindres i quatre temps Germaniawerft F46, produint un total de 2.800 a 3.200 cavalls de potència (2.060 a 2.350 kW; 2.760 a 3.160 shp) per al seu ús a la superfície, dos motors elèctrics de doble efecte GG UB 720/8 Brown, Boveri & Cie que produïen un total de 750 cavalls de potència (75500 kW); shp) per utilitzar-lo submergit. Tenia dos eixos i dues hèlixs d'1,23 m (4 peus). El vaixell era capaç d'operar a profunditats de fins a 230 metres (750 peus).[1]

El submarí tenia una velocitat màxima en superfície de 17,7 nusos (32,8 km/h; 20,4 mph) i una velocitat màxima submergida de 7,6 nusos (14,1 km/h; 8,7 mph).[1] Quan estava submergit, el vaixell podia operar durant 80 milles nàutiques (150 km; 92 milles) a 4 nusos (7,4 km/h; 4,6 mph); mentre que a la superfície podia viatjar 8.500 milles nàutiques (15.700 km; 9.800 milles) a 10 nusos (19 km/h; 12 mph).

L'U-646 estava equipat amb cinc tubs de torpedes de 53,3 cm (21 polzades) (quatre muntats a la proa i un a la popa), catorze torpedes, un canó naval SK C/35 de 8,8cm (3,46 polzades), 220 projectils i un canó antiaeri C/30 de 2 cm (0,79 polzades). El vaixell tenia una tripulació de d'entre 44 i 60 oficials i mariners.[1]

Historial de servei

La seva quilla es va posar el 23 de desembre de 1941 a la drassana de Blohm & Voss a Hamburg, amb el número de drassana 1461, avarat el 3 de setembre de 1942 i comissionat el 29 d'octubre de 1942 sota el comandament del Leutnant zur See d.R. Heinrich Wulff.

Destinat a la 5a Flotilla d'U-boot, amb base a Kiel, l'U-646 va completar el seu període d'entrenament el 3 de març de 1943 i va ser assignat al servei eal front.

Durant la seva segona patrulla a l'Atlàntic Nord, l'U-646 va ser detectat pel Hudson J del 269è Esquadró de la RAF al sud-est d'Islàndia el 17 de maig de 1943, a la posició 62° 10′ 12″ N, 14° 30′ 0″ O / 62.17000°N,14.50000°O / 62.17000; -14.50000. Durant el subseqüent atac, el submarí va ser enfonsat i es van perdre els 46 membres de la tripulació.[2]

Referències

  1. 1 2 3 4 Gröner, 1991, p. 43-46.
  2. ↑ Busch i Röll, 1999, p. 99.

Bibliografia

Enllaços externs