U-747

U-747

Drassana	Schichau-Werke
Número assignat per la drassana	1557
Lloc de producció	Gdańsk
País de registre    Regne d'Itàlia    Tercer Reich
Historial
Autoritzat	25 agost 1941
Col·locació de quilla	19 agost 1942
Avarament	13 maig 1943
Assignació	17 juliol 1943
Operador/s    Regia Marina    Kriegsmarine (1943–1945)
Destí	Barrinat el 5 de maig de 1945
Característiques tècniques
Tipus	U-Boot
Classe	Submarí alemany de tipus VIIC
Desplaçament	769 tones
Desplaçament en immersió	871 tones
Eslora	67,10m (o/a) 50,5m (buc de pressió)
Mànega	6,20m (o/a) 4,7m (casc de pressió)
Calat	4,74m
Propulsió	2 hèlixs 2 motors dièsel 2 motors elèctrics
Potència	2,800–3,200 PS (2,100–2,400 kW; 2,800–3,200 bhp) (dièsels) 750 PS (550 kW; 740 shp) (elèctric)
Velocitat	17,7 nusos (32.8 km/h)
Velocitat en immersió	7,6 nusos (14.1 km/h)
Profunditat	230m Es calculava que el màxim que podria submergir-se era a 250-295m)
Autonomia	8.500 nmi (15.700 km) a 10 nusos en superfície 80 nmi (150 km) submergit a 4 nusos
Tripulació	4 oficials i entre 40 i 56 sots-oficials i mariners
Característiques militars
Armament	* 5 tubs de torpedes de 53,3 cm (21 polzades) (quatre a proa i 1 a popa) 14 torpedes o 26 mines TMA 1 canó naval SK C/35 de 8,8cm (3,46 polzades) (220 projectils) 1 canó antiaeri C/30 de 2 cm (0,79 polzades)
Més informació
Conflictes	batalla de l'Atlàntic

El U-747 va ser un submarí tipus VIIC de la Kriegsmarine de l'Alemanya nazi, construït originalment per a la Regia Marina italiana durant la Segona Guerra Mundial.

Els submarins alemanys de tipus VIIC van ser precedits pels submarins de tipus VIIB més curts. L'U-747 tenia un desplaçament de 769 tones (757 tones llargues) quan estava a la superfície i de 871 tones (857 tones llargues) mentre estava submergit.^[1] Tenia una longitud total de 67,10 m (220 peus 2 polzades), una longitud del buc de pressió de 50,50 m (165 peus 8 polzades), una mànega de 6,20 m (20 peus 4 polzades), una alçada de 9,60 m (31 peus 6 polzades) i un calat de 4,74 m (15 peus 7 polzades). El submarí estava propulsat per dos motors dièsel sobrealimentats de sis cilindres i quatre temps Germaniawerft F46, produint un total de 2.800 a 3.200 cavalls de potència (2.060 a 2.350 kW; 2.760 a 3.160 shp) per al seu ús a la superfície, dos motors elèctrics de doble efecte AEG GU 460/8–27 que produïen un total de 750 cavalls de potència (75500 kW); shp) per utilitzar-lo submergit. Tenia dos eixos i dues hèlixs d'1,23 m (4 peus). El vaixell era capaç d'operar a profunditats de fins a 230 metres (750 peus).^[1]

El submarí tenia una velocitat màxima en superfície de 17,7 nusos (32,8 km/h; 20,4 mph) i una velocitat màxima submergida de 7,6 nusos (14,1 km/h; 8,7 mph).^[1] Quan estava submergit, el vaixell podia operar durant 80 milles nàutiques (150 km; 92 milles) a 4 nusos (7,4 km/h; 4,6 mph); mentre que a la superfície podia viatjar 8.500 milles nàutiques (15.700 km; 9.800 milles) a 10 nusos (19 km/h; 12 mph).

L'U-747 estava equipat amb cinc tubs de torpedes de 53,3 cm (21 polzades) (quatre muntats a la proa i un a la popa), catorze torpedes, un canó naval SK C/35 de 8,8cm (3,46 polzades), 220 projectils i un canó antiaeri C/30 de 2 cm (0,79 polzades). El vaixell tenia una tripulació de d'entre 44 i 60 oficials i mariners.^[1]

La quilla de l'U-747 va ser col·locada el 19 d'agost de 1942 per Schichau-Werke de Danzig. Va ser comissionat el 17 de juliol de 1943 amb el Tenente di vascello Roberto Rigoli al comandament i amb matrícula S-3.^[2]

Va rebre la seva formació bàsica dins de la 8a Flotilla d'U-Boot fins a el 8 de setembre de 1943.

L'U-747 estava destinat a ser cedit a la Regia Marina a canvi de submarins italians amb base a Bordeus. El 10 de setembre de 1943, després de l'armistici d'Itàlia, la Kriegsmarine el va recuperar a Gotenhafen.^[2] Des del 5 d'octubre va operar a la 24a Flotilla i després a la 31a com a formació d'entrenament.

L'U-747 no va dur a terme cap patrulla, per tant no va danyar ni enfonsar cap vaixell.

L'abril de 1945, l' U-747 es troba a les drassanes de Deutsche Werke a Hamburg -Finkenwerder.^[2]
El 3 de maig de 1945, va ser enfonsat a la posició 53° 32′ 6″ N, 09° 51′ 3″ E / 53.53500°N,9.85083°E / 53.53500; 9.85083, seguint les ordres de l'almirall Karl Dönitz (Operació Regenbogen), per evitar la seva captura per part de les forces aliades.

L'emblema de l'U-747 era una fulla de roure, amb una àncora i una daga. També va compartir aquest emblema amb l'U-3, l'U-29, l'U-120, l'U-1274 i l'U-1308.^[3]

• 8a Flotilla d'U-Boot - del 17 de juliol de 1943 al 8 de setembre de 1943 (període de formació).
• 24a Flotilla d'U-Boot – del 5 d'octubre de 1943 a l'1 d' abril de 1945 (període de formació).
• 31a Flotilla d'U-Boot - de l'1 d'abril de 1945 al 9 d'abril de 1945 (període de formació).^[4]

• Teniente di Vascello Roberto Rigoli - 17 de juliol de 1943 a 9 de setembre de 1943.
• Oberleutnant zur See Erich Jewinski - 5 d'octubre de 1943 - maig de 1944
• Oberleutnant zur See Günter Zahnow - Maig de 1944 a 9 d'abril de 1945.

• Helgason, Guðmundur. «The Type VIIC boat U-747». German U-boats of WWII - uboat.net. [Consulta: 25 febrer 2016].
• Webmaster of Deutsche U-Boote 1935 - 1945. «U 747». U-Boot-Archiv Wiki.
• Nadeau, Jean-Paul. «U 747». www.u-boote.fr.