U-73 (1940)

Infotaula de vaixellU-73 (U 73) Modifica el valor a Wikidata
DrassanaBremer Vulkan Modifica el valor a Wikidata
Número assignat per la drassana1 Modifica el valor a Wikidata
Lloc de produccióVegesack Modifica el valor a Wikidata
Cost4,760,000 Reichsmark[1]
País de registre
Historial
Autoritzat
2 juny 1938
Col·locació de quilla
5 novembre 1939
Avarament
27 juliol 1940
Assignació
30 setembre 1940
Naufragi
16 desembre 1943

mar Mediterrània
36° 04′ N, 0° 30′ O / 36.07°N,0.5°O / 36.07; -0.5 Modifica el valor a Wikidata
Operador/s
   Kriegsmarine(1940–1943) Modifica el valor a Wikidata

DestíEnfonsat per càrregues de profunditat per vaixells de la US Navy. 16 morts
Característiques tècniques
TipusU-Boot Modifica el valor a Wikidata
ClasseSubmarí alemany de tipus VIIB Modifica el valor a Wikidata
Desplaçament769 tones
Desplaçament en immersió871 tones
Eslora66,50m (o/a)
48,8m (casc de pressió)
Mànega6,20m (o/a)
4,7m (casc de pressió)
Calat4,74m
Propulsió
2 hèlixs
2 motors dièsel
2 motors elèctrics
Potència2,800–3,200 PS (2,100–2,400 kW; 2,800–3,200 bhp) (dièsels)
750 PS (550 kW; 740 shp) (elèctric)
Velocitat17,9 nusos
Velocitat en immersió8 nusos
Profunditat230m
Es calculava que el màxim que podria submergir-se era a 250-295m)
Autonomia8.700 nmi (15.700 km) a 10 nusos en superfície
90 nmi (150 km) submergit a 4 nusos
Tripulació4 oficials i 40–56 sots-oficials i mariners
Característiques militars
Armament
* 5 tubs de torpedes de 53,3 cm (21 polzades) (4 a proa i 1 a popa)
Sensors
  • FuMO 61 Hohentwiel U
  • Gruppenhorchgerät
Més informació
Conflictesbatalla de l'Atlàntic Modifica el valor a Wikidata

El submarí alemany U-73 va ser un submarí tipus VIIB de la Kriegsmarine de l'Alemanya nazi durant la Segona Guerra Mundial. Vegesacker Werft li col·locar la quilla com a número de drassana 1[1] el 5 de novembre de 1939, avarat el 27 de juliol de 1940[1] i posat en servei el 30 de setembre del mateix any[1] sota Kapitänleutnant (Kptlt.) Helmut Rosenbaum.[2]

L'U-73 va realitzar 15 patrulles entre principis de 1941 i finals de 1943, enfonsant vuit mercants i quatre vaixells de guerra. També va danyar tres vaixells mercants més. Va formar part de cinc llopades. Va ser enfonsada per dos vaixells de guerra nord-americans, USS Woolsey i Trippe, davant de la costa nord-africana el 16 de desembre de 1943 a 36° 4′ N, 0° 50′ O / 36.067°N,0.833°O / 36.067; -0.833.

Disseny

Els submarins alemanys tipus VIIB van ser precedits pels submarins tipus VIIA més curts. L'U-73 va tenir un desplaçament de 753 tones (741 tones llargues) quan estava a la superfície i de 857 tones (843 tones llargues) mentre estava submergit.[1] Tenia una longitud total de 66,50 m (218 peus 2 polzades), una longitud del buc de pressió de 48,80 m (160 peus 1 polzada), una mànega de 6,20 m (20 peus 4 polzades), una alçada de 9,50 m (31 peus 2 polzades) i un calat de 4,74 m (15 peus 7 polzades). El submarí estava propulsat per dos motors dièsel sobrealimentats MAN M 6 V 40/46 de quatre temps i sis cilindres produint un total de 2.800 a 3.200 cavalls de potència (2.060 a 2.350 kW; 2.760 a 3.160 shp) per al seu ús a la superfície, dos motors elèctrics de doble efecte BBC GG UB 720/8 que produeixen un total de 750 cavalls de potència mètrics (750 kWhp;) per utilitzar-lo submergit. Tenia dos eixos i dues hèlixs d'1,23 m (4 peus). El vaixell era capaç d'operar a profunditats de fins a 230 metres (750 peus).[1]

El submarí tenia una velocitat màxima en superfície de 17,9 nusos (33,2 km/h; 20,6 mph) i una velocitat màxima submergida de 8 nusos (15 km/h; 9,2 mph).[1] Quan està submergit, el vaixell podia operar durant 90 milles nàutiques (170 km; 100 milles) a 4 nusos (7,4 km/h; 4,6 mph); quan va sortir a la superfície, podia viatjar 8.700 milles nàutiques (16.100 km; 10.000 milles) a 10 nusos (19 km/h; 12 mph). L'U-73 estava equipat amb cinc tubs de torpedes de 53,3 cm (21 polzades) (quatre muntats a la proa i un a la popa), catorze torpedes, un canó naval SK C/35 de 8,8cm (3,46 polzades), 220 projectils i un canó antiaeri de 2 cm (0,79 polzades). El vaixell tenia un rol d'entre quaranta-quatre i seixanta homes.[1]

Historial de serveis

Primera patrulla

L'U-73 va sortir de l'Helgoland (també coneguda com a Helgoland) per a la seva primera patrulla el 8 de febrer de 1941. La seva ruta la va portar al llarg del mar del Nord, a través del "bucle" que separa les illes Fèroe i Shetland, al nord-oest cap a Islàndia, després al sud i a l'oest.

Va enfonsar el Waynegate el 24 de febrer de 1941 al sud d'Islàndia.

El vaixell va arribar a Lorient, a la costa atlàntica francesa, el 2 de març.

Segona patrulla

L'U-73 va enfonsar tres vaixells el mateix dia, 3 d'abril de 1941. Eren: l'Alderpool, el Westpool i el British Viscount, tots als voltants d'Islàndia.

La seva següent víctima va ser el SS Empire Endurance el 20 d'abril, al sud-oest de Rockall; també es van perdre perdut quan va enfonsar-se aquest vaixell dos llanxes que es transportaven com a càrrega de coberta: ML-1003 i M-1037.

Tercera, quarta i cinquena patrulles

Aquestes sortides es van dur a terme a l'Atlàntic mitjà, però van ser sense incidents. El 26 de maig de 1941, l'U-73 va rebre l'ordre d'ajudar el cuirassat alemany ferit Bismarck que estava sota l'atac dels destructors britànics. La nit del 26 de maig, l'U-73 va veure obusos lumínics que il·luminaven Bismarck i també va veure el Bismarck disparant les seves armes. Però l'U-73 no va poder atacar els destructors a causa dels vents de força 7 a 9. L'U-73 va informar de la posició del Bismarck al Grup Oest, però les posicions van resultar inexactes. L'U-73 va tornar després al port de França.

Sisena patrulla

L'U-73 va entrar al mar Mediterrani per l'estret de Gibraltar, fortament defensat, el 14 de gener de 1942 durant la seva sisena patrulla.[3] Rosenbaum va afirmar haver enfonsat un destructor al febrer, però els registres de la postguerra no ofereixen cap confirmació.[4] Va atracar a La Spezia a Itàlia el 12 de febrer.

Setena patrulla

El submarí va ser atacat per un Bristol Blenheim del 203r Esquadró de la RAF a unes 50 milles nàutiques (93 km; 58 milles) al nord-oest de Derna a Líbia el 22 de març de 1942. El dany va ser tal que el vaixell no va poder bussejar i va haver de tornar a La Spezia el 26 de març de 1942. El submarí va estar en reparació a La Spezia durant quatre mesos.

Vuitena patrulla

L'11 d'agost de 1942 va enfonsar el portaavions HMS Eagle durant l'operació Pedestal (subministrament de Malta).[5] Rosenbaum va rebre la Creu de Cavaller i va ser enviat a comandar la flotilla de submarins del mar Negre.[5]

Novena patrulla

El primer oficial de guàrdia Horst Deckert va ser ascendit al comandament de l'U-73.[6] Era fill de pares germanoamericans que vivien a Chicago[6] i s'havia unit a la tripulació de l'U-73 com a guardiamarina el 1940.[7] L'U-73 va ser carregat de profunditat durant un atac sense èxit a l'Operació Torxa (la invasió del nord d'Àfrica francès) contra vaixells de tropes el 7 de novembre.[8] El 10 de novembre, l'U-73 va perdre el cuirassat HMS Rodney amb quatre torpedes llançats a una distància de cinc quilòmetres.[9]

També va danyar el Lalande davant d'Oran el 14 de novembre de 1942. Aquest vaixell va estar en reparació fins al juny de 1943.

Desena i onzena patrulles

L'U-73 va ser danyat en un atac aeri el 5 de desembre de 1942 i obligat a tornar a la base.

El vaixell també va ser atacat per un Lockheed Hudson britànic del 500è Esquadró el 27 de desembre de 1942; el dany va ser lleuger: l'Hudson va ser abatut. Va enfonsar el vaixell Liberty estatunidenc SS Arthur Middleton de 7.200 tones del comboi UGS 3 l'1 de gener de 1943[10] a 3 milles nàutiques (5,6 km; 3,5 milles) d'Oran.

12a patrulla

Mentre les forces aliades es preparaven per a l'operació Husky (la invasió de Sicília), l'U-73 va enfonsar el vaixell de càrrega britànic de 1.600 tones Brinkburn davant d'Oran el 21 de juny de 1943 i va danyar el petrolier Abbeydale de 8.300 tones de la Royal Navy el 28 de juny de 1943.[11] El Brinkburn va explotar amb tanta força que es van trobar llaunes de menjar danyades i dos obusos de 75 mm, encara a les seves caixes de trànsit, al pont de l'U-boat.

El vaixell va amarrar a Toló a França l'1 de juliol de 1943.

13a patrulla

La patrulla número tretze va portar l'U-73 a Sicília; va arribar a l'estret de Messina (entre l'illa i el continent italià),[12] el 19 d'agost de 1943.

14a patrulla

L'U-73 va ser atacat pel submarí britànic HMS Ultimatum al sud-est de Toulon el 30 d'octubre de 1943 (just abans del final de la seva patrulla). El torpede va fallar.

15a patrulla i pèrdua

L'U-73 va trobar el comboi GUS-24 davant d'Orà el 16 de desembre de 1943 i va torpedinar el vaixell Liberty americà de 7.200 tones SS John S. Copley.[13] Quan el vaixell danyat va tornar al port, els destructors USS Woolsey, USS Trippe i USS Edison van sortir de Mers-el-Kebir per trobar l'U-boat.[13] Va ser localitzat per sonar a les 18:15.[14] La turbulència del casc va fer que els hidròfons de l'U-boot fossin ineficaços a la velocitat que l'U-73 abandonava la zona, per la qual cosa no va ser conscient dels destructors fins que les càrregues de profunditat del Woolsey van explotar sota el submarí a les 18:39.[15] L'aigua de mar s'abocava entre els tubs del torpede de proa i des d'una vàlvula d'entrada d'aigua salada per al sistema de refrigeració del motor dièsel.[15] Tots els tancs de llast van ser volats per portar l'U-73 a la superfície, ja que l'aigua que entrava superava la capacitat de bombeig.[15] L'U-73 va sortir a la foscor a les 19:27 i els homes van tripular les metralladores pesades.[15] Els destructors el van detectar ràpidament al radar i van il·luminar el submarí amb reflectors.[16] Es va enfonsar per la popa després d'un breu intercanvi de trets, 34 membres de la tripulació van ser rescatats a les 22:10.[15] Tres membres del Woolsey van resultar ferits per foc de metralladora[17] i setze membres de la tripulació dels submarins van morir.[13]

Llopades

L'U-73 va participar en vuit llopades, a saber:

  • West (31 de maig – 16 de juny de 1941)
  • Kurfürst (16 – 20 de juny de 1941)
  • Grönland (12 – 27 d'agost de 1941)
  • Reissewolf (21 – 31 d'octubre de 1941)
  • Wal (10 – 15 de novembre de 1942)

Resum de l'historial d'atacs

DataVaixellNationalitatTonatge[Note 1][18]ComboiDestí
24 de març de 1941 Waynegate  Regne Unit 4,260 OB 288 Enfonsat
3 d'abril de 1941 Alderpool  Regne Unit 4,313 SC 26 Enfonsat
3 d'abril de 1941 British Viscount  Regne Unit 6,895 SC 26 Enfonsat
3 d'abril de 1941 Indier Bèlgica Bèlgica 5,409 SC 26 Enfonsat
3 d'abril de 1941 Westpool  Regne Unit 5,724 SC 26 Enfonsat
20 d'abril de 1941 SS Empire Endurance  Regne Unit 8,570 Enfonsat
20 d'abril de 1941 HMS ML 1003 *  Royal Navy 46 Enfonsat
20 d'abril de 1941 HMS ML 1037*  Royal Navy 46 Enfonsat
11 d'agost de 1942 HMS Eagle  Royal Navy 22,600 WS 21S Enfonsat
14 de novembre de 1942 Lalande  Regne Unit 7,453 Operació Torxa Danyat
1 de gener de 1943 Arthur Middleton  Estats Units 7,176 UGS 3 Enfonsat
1 de gener de 1943 USS LCT-21**  Marina dels Estats Units d'Amèrica 255 UGS 3 Enfonsat
21 de juny de 1943 Brinkburn  Regne Unit 1,598 TE 22 Enfonsat
27 de juny de 1943 Abbeydale  Regne Unit 8,299 XTG 2 Danyat
16 de desembre de 1943 John S. Copley  Estats Units 7,176 GUS 24 Danyat

Sensors

Radar

L'U-73 va ser un dels pocs submarins equipats amb un sistema de radar U FuMO 61 Hohentwiel. Es va instal·lar al costat d'estribord de la torre de guaita.

Comandants

  • Kptlt. Helmut Rosenbaum - 30 de setembre de 1940 - 10 de setembre de 1942
  • Oblt. Horst Deckert - 1 d'octubre de 1942 - 16 de desembre de 1943

Vegeu també

  • Comboi SC 26

Notes

  1. ↑ Els tonatges dels vaixells mercants estan en tones de registre bruts. Els vaixells militars estan llistats per tones de desplaçament .

Referències

  1. 1 2 3 4 5 6 7 8 Gröner, 1991, p. 43–44.
  2. ↑ Lenton 1976 p. 151
  3. ↑ Helgason, Guðmundur. «War Patrols by German U-boat U-73».
  4. ↑ Blair 1996 p. 554
  5. 1 2 Blair 1996 p. 650
  6. 1 2 Blair 1996 p. 651
  7. ↑ Sanders, January 1969, p. 58
  8. ↑ Blair 1998 p. 96
  9. ↑ Blair 1998 p. 98
  10. ↑ Blair 1998 p. 209
  11. ↑ Blair 1998 p. 377-378
  12. ↑ The Times Atlas of the World - Third edition, revised 1995, ISBN 0 7230 0809 4, p. 16
  13. 1 2 3 Blair 1998 p. 457
  14. ↑ Sanders, January 1969, p. 59
  15. 1 2 3 4 5 Sanders, January 1969, p. 62
  16. ↑ Sanders, January 1969, p. 61
  17. ↑ Sanders, January 1969 p. 60
  18. ↑ Helgason, Guðmundur. «Ships hit by U-73».

Bibliografia

  • Blair, Clay. Hitler's U-Boat War – The Hunters 1939–1942. Random House, 1996. ISBN 0-394-58839-8. 
  • Blair, Clay. Hitler's U-Boat War The Hunted 1942–1945. Random House, 1998. ISBN 0-679-45742-9. 
  • Busch, Rainer; Röll, Hans-Joachim. German U-boat commanders of World War II : a biographical dictionary. London, Annapolis, Md: Greenhill Books, Naval Institute Press, 1999. ISBN 1-55750-186-6. 
  • Busch, Rainer; Röll, Hans-Joachim. Deutsche U-Boot-Verluste von September 1939 bis Mai 1945 (en alemany). IV. Hamburg, Berlin, Bonn: Mittler, 1999. ISBN 3-8132-0514-2. 
  • Gröner, Erich; Jung, Dieter; Maass, Martin. U-boats and Mine Warfare Vessels. 2. Londres: Conway Maritime Press, 1991. ISBN 0-85177-593-4. 
  • Lenton, H.T.. German Warships of the Second World War. Arco Publishing Company, 1976. ISBN 0-668-04037-8. 
  • Sanders, Harry «Night Fight Off Oran». Proceedings. United States Naval Institute, de gener 1969.

Enllaços externs

  • Helgason, Guðmundur. «The Type VIIB boat U-73». [Consulta: 8 desembre 2014].
  • Hofmann, Markus. «U 73» (en alemany). [Consulta: 8 desembre 2014].