Berezko

Infotaula personatgeBerezko
Tipusessència Modifica el valor a Wikidata
Altres
Part demitologia basca Modifica el valor a Wikidata

En la mitologia basca, Berezko ('natural, innat, genuí'[1] en basc) és quelcom inevitable, entenent com a tal qualsevol cosa o fenomen que existeix per la seva pròpia virtut, per la seva pròpia facultat, de forma espontània i independentment de qualsevol principi extern. Tanmateix, malgrat ser inevitable, tot allò que és berezko pot ser dominat per les pregàries, pel biaix de la religió o la màgia.

Etimologia

Berezko es compon de bere, adjectiu possessiu que vol dir 'seu'[2] i -ko, sufix que tant indica origen com el futur dels verbs o adverbis, de manera que bere(z)ko vindria a dir 'de si mateix' o bé 'allò que serà evident per si mateix'.

Descripció

La cultura popular basca distingeix entre aspectes naturals (Berezko) i sobrenaturals (Aideko o Aidetikako[1] 'de l'aire, sobrenatural, místic'). Així, hi ha malalties que s'han de tractar amb remeis naturals i d'altres que només es poden guarir amb màgia o mitjançant encanteris i pregàries.[3]

Berezko, en essència, sembla transcendir totes les divisions de sexe i gènere, i, en un sentit ampli, es podria interpretar com a un destí que afecta la vida, però que, malgrat que és possible de rebel·lar-s'hi, no admet la dominació. És una força que afecta els homes i les dones de la mateixa manera i l'experiència de la qual pot ser inexplicable. Seria allò que s'experimenta com a existent però que no es pot anihilar perquè és energia en si mateix. Per exemple, l'energia del cicle de la natura és constant en si mateixa. Les seves variacions són inherents a la seva pròpia energia i el seu control escapa als factors humans. Així, el fred inexorable és una condició de l'hivern: «negu gabeko negurik ez da» ('no hi ha condicions hivernals sense hivern').[4]

Referències

  1. 1 2 «berezko» (en basc). Orotariko Euskal Hiztegia. Euskaltzaindia. [Consulta: 22 octubre 2025].
  2. ↑ «bere» (en basc). Orotariko Euskal Hiztegia. Euskaltzaindia. [Consulta: 22 octubre 2025].
  3. ↑ Barandiarán, José Miguel de. Mythologie basque [Mitología vasca] (en francès). Traducció: Olivier de Marliave. Pròleg: Jean Haritschelhar. Fotografies: Claude Labat. Tolosa de Llenguadoc: E.S.P.E.R., 1989 (Annales Pyrénéennes). ISBN 2907211056. OCLC 489680103.
  4. ↑ del Valle, Teresa; Apalategi, Joxemartin. Mujer vasca, imagen y realidad (en castellà). Anthropos, 1985. ISBN 9788485887590.

Bibliografia

  • Arana, Anuntxi. De la mythologie basque : gentils et chrétiens [Euskal mitologiaz : jentilak eta kristauak] (en francès). Traducció: Edurne Alegria. Donostia: Elkar, 2010. ISBN 9788497838214. OCLC 698439519. 
  • Labat, Claude. Libre parcours dans la mythologie basque : avant qu'elle ne soit enfermée dans un parc d'attractions (en francès). Baiona; Donostia: Lauburu; Elkar, 2012. ISBN 9788415337485. OCLC 795445010.