Otsoko

Infotaula personatgeOtsoko
Tipusentitat mitològica
llop Modifica el valor a Wikidata
Context
Mitologiamitologia basca Modifica el valor a Wikidata

Otsoko ('petit llop, llobató' en basc[1]) és un personatge o criatura de la mitologia basca que representa la personificació del llop.[2]

El llop en la cultura basca

Hi ha una dita basca que fa «Otsoa non aipa, han gerta» 'Esmenta el llop i el llop apareixerà'.[3] Com molts pobles de l'antiguitat (sense anar més lluny, el llop era l'animal totèmic per excel·lència dels ibers[4]), els antics bascos veneraven el llop. Aymeric Picaud, pelegrí francès que va travessar el País Basc al segle xii, va deixar escrit:[5]

« Quan el navarrès entra i surt de casa, xiula com un milà, així com altres vegades, i en llocs solitaris, imita el cant del mussol o l'udol del llop. »

No hi ha unanimitat entre els bascòlegs sobre l'origen del nom basc del mes de febrer, otsaila. N'hi ha que el fan derivar d'otso 'llop', mentre que d'altres s'inclinen per otza 'fred'.[3] Per a Julio Caro Baroja, ambdues etimologies semblen plausibles i potser són complementàries.[6]

El llop com a dimoni (n'hi ha dos a la banda esquerra) en un capitell del Palau dels Reis de Navarra d'Estella

Al llop se li suposaven qualitats benèfiques: en un document del 1723, el Sant Ofici condemna l'ús de la gola d'un llop mort per a guarir el bestiar malalt;[7] els excrements de llop es feien servir per a immobilitzar fractures, embolicant-hi el membre danyat, ja que la gran proporció de calci i restes d'ossos que contenien donaven una gran solidesa al conglomerat.[8] També, però, podia ser mortal, i no només per un atac directe: un testimoni recollit prop d'Elizondo deia que, cap al 1880, es considerava que una simple escopinada d'un llop podia causar la mort.[9]

A partir de l'edat mitjana, amb la consolidació de la cristianització entre els bascos, el llop es va començar a associar amb el deabru (el diable).[10][3] L'inquisidor Pierre de Lancre, responsable de la gran caça de bruixes de Lapurdi de 1609, va deixar escrit al seu Tractat de Bruixeria que el llop era una de les formes que prenien els qui estaven posseïts pel mal. De Lancre va documentar també un cas de licantropia que afectava un jove de la zona de Bordeus, el qual, en opinió seva, no tenia relació amb el dimoni, sinó que era un problema mèdic.[11] Aquest cas remet a una figura molt popular també entre els bascos, la de l'home llop o Gizotso.[3]

Context actual

Actualment no hi ha constància de poblacions importants de llops al País Basc, tot i que n'hi ha que fan servir les muntanyes basques com a territori de caça, sense residir-hi. Se n'han vist a la serra d'Aralar, i d'altres van matar fins a cent animals el 2020 al massís de Gibillo, prop de Kuartango.[3]

Placa del carrer Roso de Tudela

Es diu que avui dia no hi ha llops des del túnel de San Adrián (al Parc Natural d'Aizkorri-Araz, al límit de Guipúscoa amb Àlaba) fins a les torberes de Zuberoa, però probablement n'hi va haver, ja que, antigament, els habitants d'Arana, a Àlaba, oferien misses a l'ermita d'Elizmendi just quan començava la temporada de caça d'aquest animal per a protegir de mossegades els caçadors.

Llegendes

Segons la creença popular, quan les bruixes (sorginak) van a una font sagrada la nit de Sant Joan, es transformen en llop i l'aigua de la font es converteix en vi.[12]

S'explica que el Basajaun protegeix els ramats del llop. Quan aquest ésser dels boscos és a prop d'un ramat, les ovelles se n'adonen i el saluden fent sonar totes alhora les seves esquelles. Aquest senyal indica als pastors que poden dormir tranquils, sabent que aquella nit, el llop no apareixerà.[13]

Faula

La faula popular basca Axarko, otsoko ta beleko ('La guineu, el llop i el corb') narra el següent succeït:[14]

En una branca d'un arbre hi havia Beleko (el corb) amb els seus pollets. Van aparèixer Axarko (la guineu) i Otsoko.

En veure Beleko a l'arbre, Axarko se li va acostar:

- Hola, Beleko! Tira'm un dels teus fills.

Però el corb no va fer caure cap dels seus fills.

- Tira-me'n un o, sacsejant l'arbre, els faré caure tots.

Per evitar que Axarko els fes caure tots, Beleko va llançar a terra un dels seus fills. Però Axarko, un cop se'l va haver menjat, en volia un altre. Beleko no li va fer cas, però finalment, tement que sacsegés l'arbre, els hi va llançar l'un darrere l'altre.

Quan Axarko se'ls va haver menjat tots, se'n va anar amb Otsoko; pel camí van trobar un home parlant amb un altre, i aquell home portava un cistell amb tot de formatges. Axarko, veient-los, s'hi acostà sigil·losament i els hi va robar. Llavors li va dir a Otsoko:

- T'agrada, el formatge?
- Sí, Axarko, m'agrada molt.
- Llavors, acosta't a aquest home i agafa'n del cistell.

Otsoko va anar a robar els formatges, però quan s'hi acostava, l'home el va veure i, adonant-se que no hi havia formatges al cistell, li va clavar una estomacada.

Referències

  1. ↑ «otsoko» (en basc). Orotariko Euskal Hiztegia. Euskaltzaindia. [Consulta: 22 octubre 2025].
  2. ↑ Cerquand, Jean-François. Légendes et récits populaires du Pays Basque : Recueillis dans les provinces de Soule et de Basse-Navarre (en francès). 1a ed. 1876. Burdeus: Aubéron, 2006. ISBN 2844980937. OCLC 68706678.
  3. 1 2 3 4 5 del Teso, Begoña «Gizotso en el cementerio de castaños» (en castellà). El Diario Vasco, 30 octubre 2021.
  4. ↑ «Descoberta per l’Urgell I La Noguera». cartulari.com. [Consulta: 10 setembre 2025].
  5. ↑ Record, Michel. Le guide du pèlerin à Saint-Jacques (en francès). Burdeus: Éditions Sud-Ouest, 2004. ISBN 9782879016597.
  6. ↑ Caro Baroja, Julio. Estudios vascos (en castellà). Txertoa, 1971. ISBN 978-8471480095.
  7. ↑ Caro Baroja, Julio. Algunos mitos españoles (en castellà). Ediciones del Centro, 1974. ISBN 978-8472270077.
  8. ↑ Álvarez Caperochipi, Javier. Curanderismo y medicina popular en el entorno de Navarra (en castellà). Pamplona: Editorial Evidencia Médica, 2012. ISBN 978-8493978112.
  9. ↑ Domínguez Boza, Moisés. El trampeo y demás artes de caza tradicionales en la península ibérica (en castellà). Molins de Rei: Editorial Hispano Europea, 2012. ISBN 978-8425514463.
  10. ↑ Pérez López, David. Os Foxos do Lobo, a caza do lobo na cultura popular (en irlandès). Betanzos: Editorial Canela, 2010. ISBN 978-8461412051.
  11. ↑ De Lancre, Pierre. Tratado de brujería vasca: Descripción de la inconstancia de los malos Ángeles o Demonios (en castellà). Editorial Txalaparta, 2004. ISBN 978-8481363791.
  12. ↑ Labat, Claude. Libre parcours dans la mythologie basque : avant qu'elle ne soit enfermée dans un parc d'attractions (en francès). Baiona; Donostia: Lauburu; Elkar, 2012, p. 103. ISBN 9788415337485. OCLC 795445010.
  13. ↑ Enrique Ayerbe (Ed.). Diccionario euskaldunak de etnografía vasca : cultura tradicional (en castellà). Lasarte-Orio: Ostoa, 1999. ISBN 8488960247.
  14. ↑ «El cuento en Euskal Herria. 1970-2000 (1977 version) - Literatura Oral II» (en basc). aunamendi.eusko-ikaskuntza.eus. Auñamendi Eusko Entziklopedia. [Consulta: 22 octubre 2025].

Bibliografia

  • Barandiarán, José Miguel de. Dictionnaire illustré de mythologie basque [Diccionario Ilustrado de Mitología Vasca y algunas de sus fuentes] (en francès). Traducció: Michel Duvert. Donostia, Baiona: Elkar, 1993. ISBN 2903421358. OCLC 416178549. 
  • Etxeberria Marturet, Ignacio. Otsoa Nafarroan. El lobo en Navarra (en castellà). Lamiñarra, 2023. ISBN 978-8409448661. 
  • Webster, Wentworth. Légendes basques : recueillies principalement dans la province du Labourd [Basque legends] (en francès). Traducció: Nicolas Burguete. 1a ed. 1879. Anglet: Aubéron, 2005. ISBN 2844980805. OCLC 469481008. 

Vegeu també

Enllaços externs

  • Lloc web sobre l'obra Otsoa Nafarroan. El lobo en Navarra d'Ignacio Etxeberria (castellà)
This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.