Alarabi
 |
No s'ha de confondre amb Al-Arabi. |
  | |
| Tipus | criatura mitològica ciclop |
|---|---|
| Origen | Markina-Xemein |
| Context | |
| Mitologia | mitologia basca |
| Dades | |
| Gènere | masculí |
| Altres | |
| Equivalent | Tartalo |
Alarabi és un ciclop caníbal de la mitologia basca que viu a la zona de Markina (Biscaia). D'aspecte humà, gegantí, només té un ull al mig del front i una cama, el peu de la qual deixa una empremta circular.[1] És probable que sigui una simple variant local de Tartalo, tot i que té alguns trets distintius.
Creences
Es diu que Alarabi viu a les cavernes de roca nua que hi ha a les muntanyes de la zona. Quan plou, aixeca el seu únic peu rodó enlaire per a fer-lo servir de paraigua.[2] S'alimenta d'animals salvatges, però també d'humans, especialment nens. Tal com passa amb Tartalo, se'l considera el primer pastor llegendari, del qual els homes van aprendre l'ofici.
Etimologia
Alguns estudiosos associen la paraula Alarabi amb els àrabs ('àrab' és arabiar en basc[3]). Se sap que els bascos, com els pobles dels voltants, van combatre els sarraïns durant el segle viii, cosa que faria plausible que un nom associat a creences antigues es confongués amb el dels àrabs. A més, es dona el cas que els "moros" són tinguts per éssers mitològics tot al llarg dels Pirineus (cf. mairuak).
Tanmateix, a causa de la connexió esmentada amb els pastors, el morfema ala té probablement un significat relacionat amb el pasturatge, tant si és per les pastures mateixes (ala[4]) com pel fet de fer pasturar (alatu[5]) el bestiar. Molts mots amb aquesta arrel tenen alguna cosa a veure amb el pasturatge: alagura, alako, alarako, alapide, altxubide, etc.[4]
Alarabi ha estat relacionat amb Alar (o Alardos), un déu de l'antic panteó pirinenc d'Aquitània l'etimologia del qual s'explica igualment pel mot ala.
Festes
Durant les festes de Lea-Artibai, l'arribada d'Alarabi marca l'obertura d'una nova edició de les celebracions de la Mare de Déu del Carme.[6] Alarabi és la figura central de les festes, i hi apareix al vespre procedent de Xemein, acompanyat de gegants i capgrossos.[7]
Cada any, els assistents a la festa porten una imatge d'Alarabi per a cremar-la l'últim dia de les festes. En altres casos, algú disfressat interpreta el paper del ciclop.
Referències
- ↑ Webster, Wentworth. Légendes basques : recueillies principalement dans la province du Labourd [Basque legends] (en francès). Traducció: Nicolas Burguete. 1a ed. 1879. Anglet: Aubéron, 2005. ISBN 2844980805. OCLC 469481008.
- ↑ Barandiarán, José Miguel de. Ikuska: Artículos y conferencias (en castellà). La Gran Enciclopedia Vasca, 1973.
- ↑ «arabiar» (en basc). Orotariko Euskal Hiztegia. Euskaltzaindia. [Consulta: 22 octubre 2025].
- 1 2 «ala» (en basc). Orotariko Euskal Hiztegia. Euskaltzaindia. [Consulta: 22 octubre 2025].
- ↑ «alatu» (en basc). Orotariko Euskal Hiztegia. Euskaltzaindia. [Consulta: 22 octubre 2025].
- ↑ «Markina-Xemein, Kultura bizia» (en basc). Lea-Artibai, Mutriku eta Busturialdeko HITZAren Turismo gida. HITZA, 23-04-2012, p. VI-VII.
- ↑ Erdaide, Aritz. «Alarabi inicia hoy cuatro días de fiesta en Markina» (en castellà). deia.eus. Deia, 14-07-2017.
Bibliografia
- Barandiarán, José Miguel de. Mythologie basque [Mitología vasca] (en francès). Traducció: Olivier de Marliave. Pròleg: Jean Haritschelhar. Fotografies: Claude Labat. Tolosa de Llenguadoc: E.S.P.E.R., 1989 (Annales Pyrénéennes). ISBN 2907211056. OCLC 489680103.
- Cerquand, Jean-François. Légendes et récits populaires du Pays Basque : Recueillis dans les provinces de Soule et de Basse-Navarre (en francès). 1a ed. 1876. Burdeus: Aubéron, 2006. ISBN 2844980937. OCLC 68706678.
- Labat, Claude. Libre parcours dans la mythologie basque : avant qu'elle ne soit enfermée dans un parc d'attractions (en francès). Baiona; Donostia: Lauburu; Elkar, 2012. ISBN 9788415337485. OCLC 795445010.
