Martin Txiki
| Tipus | personatge mitològic trickster  |
|---|---|
| Context | |
| Mitologia | mitologia basca i mitologia aragonesa |
| Dades | |
| Pseudònim | San Martin Txiki, Martintxo i San Martiniko |
| Gènere | masculí |
Martin Txiki ('Petit Martí' en basc[1]), també conegut com a Martintxo, San Martin Txiki o San Martiniko, és un personatge de la mitologia basca, considerat l'heroi "civilitzador" dels bascos.[2] Apareix també en la mitologia aragonesa, on és anomenat San Martinico.[3] El nom és una transformació del de Sant Martí de Tours, un sant molt popular durant l'edat mitjana.
Martin Txiki és un engalipador (allò que hom coneix com a trickster[4] en el camp de l'estudi de la mitologia) que, amb la seva astúcia, va aconseguir robar els secrets de l'arquitectura, la música, l'agricultura, la ferreria i l'estil de vida sedentari dels basajaunak (els quals representen, a les llegendes sobre el personatge, els jentilak,[5][6] els antics bascos pagans anteriors a la implantació del cristianisme a la zona) i els hi va ensenyar a la resta d'humans. És considerat el primer home a conrear el blat i altres vegetals i a conèixer el secret de la fabricació de l'eix de la roda de molí, la serra i el soldador amb fundent.
Faules
El conreu del blat
A Ataun es diu que Martin Txiki va anar al mont Muski (a mig camí entre Ataun i Altsasu) per a visitar els basajaunak, uns éssers sobrenaturals que collien grans quantitats de blat en aquelles altures, mentre que els cristians de la vall encara no sabien com fer-ho.[7] Quan va veure totes aquelles piles de blat, va fer una aposta amb un basajaun sobre qui podia saltar-hi per sobre sense tocar-ne ni un sol gra. El basajaun va saltar fàcilment, però Martín Txiki va caure deliberadament just al mig d'una pila, omplint-se les avarques de blat. Així, quan va tornar al poble, va portar amb ell la preciosa llavor. Però el basajaun es va adonar de l'estratagema de Martin Txiki i li va llançar una destral, tot i que va fallar i l'arma va quedar clavada al tronc d'un castanyer en un lloc anomenat Mekolalde, a San Gregorio d'Ataun, a més d'un quilòmetre de la cova de Muski.
Els cristians, però, tot i disposar de les llavors no coneixien l'època de la sembra. Un dia, Martin Txiki va sentir un basajaun dient entre rialles:
| « |
Ja jaaaai! Balekite, hartuko lukete: |
» |
Martín Txiki va sembrar doncs els grans de blat a la tardor i així va collir per primera vegada aquest cereal, el cultiu del qual es va escampar després per tot el món.[10]
La fabricació de la serra
Segons una altra llegenda, el basajaun feia serres al seu taller. Martín Txiki no en podia fer, a manca d'un model. Volent-ne descobrir el secret, va enviar el seu servent a cal basajaun a anunciar que Martín Txiki havia fet la serra. En sentir això, el basajaun va dir al missatger:
| « | – Ha vist el teu amo la fulla de castanyer? – No, no l'ha vista, però la veurà!, va respondre el noi. |
» |
En comentar-li el servent la conversa a Martin Txiki, aquest va examinar la fulla del castanyer i en va veure les osques. Així va fer la seva primera serra. De nit, el basajaun va entrar a la farga de Martín Txiki per assegurar-se que realment havia aconseguit fer una serra. En veure-la, en va doblegar les dents alternativament, esperant que fos inutilitzable. Però, de fet, la va millorar, ja que, havent-li donat un camí, la fulla podia moure's fàcilment per la ranura. A partir d'aquell moment, la tècnica de fabricació de serres es va escampar per tot el món.[10]
La tècnica de la soldadura
En la mateixa línia, una altra llegenda explica que Martín Txiki volia saber com soldava el basajaun dues peces de ferro. Amb aquesta finalitat, va enviar el seu servent a difondre per tota la regió de Kortezubi que el seu amo havia descobert com soldar el ferro. El basajaun va preguntar llavors al pregoner:
| « | – En Martín Txiki, ruixa les peces de ferro amb aigua argilosa? – No, no ho ha fet, però ara ho farà!, va respondre el noi. |
» |
I així, fent servir argila suspesa en aigua com a fundent, Martín Txiki va aconseguir soldar ferro. Aquesta tècnica es va estendre després a tots els pobles.[10]
La construcció del molí d'aigua
Martin Txiki es coneix com a Martiniko a Lapurdi. Una llegenda de Sara narra com el petit Martin va aconseguir el secret de la fabricació de la roda de molí del mateix deabru. S'explica que Martiniko n'havia fet una amb un eix de roure que es va cremar en fer-lo servir. En canvi, l'eix del molí del diable durava molt més. Martin Txiki va fer esbombar per la zona que el seu molí ara funcionava perfectament, sense cap problema.
| « | – Això vol dir que hi ha posat un eix de vern?, va dir el diable, comentant la notícia amb el pregoner. – Ho farà!, va respondre l'encarregat de difondre el rumor. |
» |
I així va ser com, gràcies a l'astúcia de Martin Txiki, la gent va poder beneficiar-se dels molins per tot el món.[10]
L'església d'Amasa
També s'atribueixen altres fets a Martin Txiki. A Amasa, els habitants es van comprometre a construir una església al lloc que ara ocupa el centre de la ciutat de Villabona. Però, de nit, Martin Txiki va transportar tots els materials que els vilatans havien aplegat durant el dia fins al turó on ara hi ha l'església parroquial d'Amasa. Això va passar una o dues vegades, fins que, finalment, els d'Amasa van cedir i van construir la seva església on Martiniko volia que es fes, i l'hi van dedicar.
L'església de San Martí de Tours (San Martin Tourskoaren eliza) s'alça al turó d'Amasa i va ser, fins a començaments del segle xx, la principal de Villabona. L'actual edifici data dels segles xvi–xviii, tot i que la primera menció de l'església que hi havia hagut abans al mateix lloc data del 1350.
Referències
- ↑ «txiki» (en basc). Orotariko Euskal Hiztegia. Euskaltzaindia. [Consulta: 22 octubre 2025].
- ↑ «San Martin Txiki» (en basc). aunamendi.eusko-ikaskuntza.eus. Auñamendi Eusko Entziklopedia. [Consulta: 22 octubre 2025].
- ↑ «Bosnerau» (en castellà). peliagudo.com. [Consulta: 25 novembre 2025].
- ↑ «Basque Fact of the Week: San Martin Txiki, the Basque Trickster» (en anglès). buber.net, 17-01-2021. [Consulta: 25 novembre 2025].
- ↑ «Mitologia Ataunen» (en basc). ataunturismoa.eus. [Consulta: 25 novembre 2025].
- ↑ «San Martin Txiki, mitología vasca» (en castellà). golocalsansebastian.com, 6 març 2020. [Consulta: 25 novembre 2025].
- ↑ «San Martin Txiki eta Basajaunak» (en basc). Aldatz Gora Mendizale Taldea, 02-09-2009. [Consulta: 25 novembre 2025].
- ↑ Caro Baroja, Julio. «La religiosidad». A: Los vascos (en castellà). Madrid: Ediciones Istmo, 1971, p. 279 (Fundamentos, 9). ISBN 84-7090-010-2.
- ↑ «Muskiko basajauna eta Sanmartintxik» (en basc). euskalmitologia.com, 2020. [Consulta: 25 novembre 2025].
- 1 2 3 4 5 Barandiarán, José Miguel de. Dictionnaire illustré de mythologie basque [Diccionario Ilustrado de Mitología Vasca y algunas de sus fuentes] (en francès). Traducció: Michel Duvert. Donostia, Baiona: Elkar, 1993. ISBN 2903421358. OCLC 416178549.
Bibliografia
- Arana, Anuntxi. De la mythologie basque : gentils et chrétiens [Euskal mitologiaz : jentilak eta kristauak] (en francès). Traducció: Edurne Alegria. Donostia: Elkar, 2010. ISBN 9788497838214. OCLC 698439519.
- Barandiarán, José Miguel de. Mythologie basque [Mitología vasca] (en francès). Traducció: Olivier de Marliave. Pròleg: Jean Haritschelhar. Fotografies: Claude Labat. Tolosa de Llenguadoc: E.S.P.E.R., 1989 (Annales Pyrénéennes). ISBN 2907211056. OCLC 489680103.
- Cerquand, Jean-François. Légendes et récits populaires du Pays Basque : Recueillis dans les provinces de Soule et de Basse-Navarre (en francès). 1a ed. 1876. Burdeus: Aubéron, 2006. ISBN 2844980937. OCLC 68706678.
- Panneel, Henry. Contes et légendes du Pays Basque (en francès). Éditions Princi Negue. ISBN 2-84618-165-9.
- Webster, Wentworth. Légendes basques : recueillies principalement dans la province du Labourd [Basque legends] (en francès). Traducció: Nicolas Burguete. 1a ed. 1879. Anglet: Aubéron, 2005. ISBN 2844980805. OCLC 469481008.
- Contes populaires et légendes du Pays Basque (en francès). Presses de la Renaissance, 1978. ISBN 2-85616-117-0.
- Mitos vascos y mitos sobre los vascos (en castellà). Txertoa, 1985. ISBN 84-7148-175-8.
