Xaindia
 La imatge de Xaindia que hi havia a prop de la capella de San Salbatore  | |
| Tipus | personatge llegendari |
|---|---|
| Origen | Baixa Navarra |
| Context | |
| Mitologia | mitologia basca |
| Dades | |
| Pseudònim | Chaindia, Saindia, Saindua |
| Gènere | femení |
Xaindia, també escrit Chaindia, Saindia o Saindua ('la santa' en basc[1]), és l'heroïna d'una llegenda tradicional basca ambientada a Bithiriña i la selva d'Irati de la qual hi ha diverses versions per tot el País Basc. Es tracta d'una història sobre la victòria de la fe cristiana sobre els poders malignes encarnats en Gaueko, la personificació de la nit en la mitologia basca. La llegenda vol exemplificar que la religió cristiana o els seus símbols són capaços d'aturar forces paganes o demoníaques.[2]
La nit i Gaueko
Una dita popular basca diu: «Gaua gauekoentzat, eguna egunekoentzat» 'La nit per al(s) de la nit, el dia per al(s) del dia'. El domini de Gaueko va des de la mitjanit fins a l'alba i durant aquest temps ningú ha d'abandonar la protecció ancestral de la llar, i molt menys per a competir, presumir o robar.[3][4] Moltes llegendes narren el segrest d'una dona madura o una noia jove que ha sortit imprudentment de casa per esperits, dimonis, el Basajaun o el mateix Gaueko en una de les seves diverses formes (una vaca, un lleó, un gos, etc.).
La llegenda
Malgrat la por atàvica a Gaueko, una jove minyona d'una granja accepta sortir a les fosques, de nit, a cercar una eina (segons la versió, una aixada o un rasclet). A més, ho fa per diners, una circumstància agreujant per a Gaueko. Quan surt de la granja i arriba la mitjanit, uns esperits invisibles se l'enduen pels aires. Quan volen sobre la granja deixa caure l'aixada, la qual cau per la xemeneia. Després, mentre sobrevolen el santuari de San Salbatore, a Irati, la noia resa una pregària i aleshores els esperits l'alliberen i la deixen a terra. Segons la versió de la llegenda, la noia sobreviu o no.[5][6]
En la cultura popular
Julien Vinson en va recollir una versió pels volts de 1880 que titulà Le Râteau ('el rasclet'), en què esmenta entre parèntesis: «història real». El narrador especifica: «li van fer una casa de vidre i li van posar el rasclet a la mà» («on lui a fait une habitation en verre, et on lui a mis le râteau à la main»). Fins i tot afegeix que «la seva mare va veure la casa i el cos de la noia a San Salbatore d'Irati» («sa mère a vu la maison et le corps de la jeune fille à Saint-Sauveur»).
Tal com recull Vinson, a prop de la capella de San Salbatore es va construir una mena de nínxol, que potser tenia una fornícula de vidre a la paret, on hi havia una estatueta de fusta policromada molt antiga que representava una noia jove que sostenia una aixada de dues puntes. Actualment, la fornícula i l'estatueta ja no hi són. De fet, la capella és un lloc particularment ric en tradicions mitològiques basques: diverses històries de Basajaun hi són ambientades.[7]
Gairebé totes les versions modernes de la llegenda en situen l'acció durant una nit en què es pelava blat de moro, però és evident que la història és molt més antiga que la introducció d'aquesta planta des d'Amèrica a l'edat moderna. Pel context i la moral que se n'extreu, és més probable que s'originés durant la cristianització de les terres basques, un procés que devia culminar cap a finals del segle x.[8][9]
Referències
- ↑ «santu» (en basc). Orotariko Euskal Hiztegia. Euskaltzaindia. [Consulta: 22 octubre 2025].
- ↑ «The legend of Xaindia» (en anglès). en-pays-basque.fr. [Consulta: 23 desembre 2025].
- ↑ «La mitología vasca en Ataun: Gaueko» (en castellà). ataunturismoa.net.
- ↑ Aguirre, Mercedes; Esteban, Alicia. Cuentos de la mitología vasca (en castellà). Madrid: Ediciones de la Torre, 2006. ISBN 978-84-7960-417-2.
- ↑ Barandiarán, José Miguel de. Dictionnaire illustré de mythologie basque [Diccionario Ilustrado de Mitología Vasca y algunas de sus fuentes] (en francès). Traducció: Michel Duvert. Donostia, Baiona: Elkar, 1993. ISBN 2903421358. OCLC 416178549.
- ↑ «Xaindia, Saindia, Saindua» (en castellà). abarka.free.fr. [Consulta: 23 desembre 2025].
- ↑ «Salbatore Kapera» (en castellà). aizkardi.com. [Consulta: 23 desembre 2025].
- ↑ Placer Ugarte, Félix. «Los orígenes de la cristianización en el contexto cultural de Vasconia» (PDF) (en castellà). biltzarre.eus p. 1-15, 24-04-2021.
- ↑ Plazaola, Juan. «La cristianización del pueblo vasco». A: Historia del arte vasco I - De la Prehistoria al Románico (PDF) (en castellà). Etor-Ostoa, 2002, p. 103-109. ISBN 978-8488960764.
Bibliografia
- Barbier, Jean. Légendes basques (en francès). 1a ed. 1931; Delagrave. Sant Sebastià; Baiona: Elkar, 1991. ISBN 8475299598. OCLC 25047824.
- Cerquand, Jean-François. Légendes et récits populaires du Pays Basque : Recueillis dans les provinces de Soule et de Basse-Navarre (en francès). 1a ed. 1876. Burdeus: Aubéron, 2006. ISBN 2844980937. OCLC 68706678.
- Duhourcau, Bernard. Guide des Pyrénées mystérieuses (en francès). París: Éditions Sand, 1996 (Les Guides noirs). ISBN 978-2710703952.
- Vinson, Julien. Folk-lore du Pays Basque (en francès). París: Maisonneuve et Larose, 1967 [1a. ed. 1883] (Littératures populaires de toutes les nations, núm. 15). ISBN 9781289447281. OCLC 1060385.
