Ujanko
| Tipus | criatura mitològica ciclop  |
|---|---|
| Origen | Jaitz |
| Context | |
| Mitologia | mitologia basca |
| Dades | |
| Gènere | masculí |
Ujanko és un personatge de la mitologia basca que apareix la nit de cap d'any i té tants ulls i pupil·les com dies hi ha a l'any.[1][2] Tant a la mitologia catalana com a l'aragonesa hi ha un personatge equiparable, l'home dels nassos (home dos 365 nasos en aragonès), que també apareix la nit de cap d'any i té tants nassos com dies li resten a l'any.[3][4]
Creences
El gran nombre d'ulls que té l'Ujanko li atorga un paper d'espia per a la dama del sol, Eguzki amandre i la capacitat de vetllar pels nens, tal com fan l'Olentzero, el Pare Noel o Déu. Amb tants ulls, Ujanko pot saber si els nens han estat bons o entremaliats, perquè ho veu tot, i els recompensarà o castigarà en funció del seu comportament.[3]
José Miguel de Barandiarán esmenta aquest personatge en les seves obres. Se'l relaciona d'alguna manera amb els jentilak, tot i que sembla que només se n'ha sentit a parlar pels voltants del poble de Jaitz, a la comarca d'Estella Oriental, si més no amb aquest nom i característiques.[5][3] Tanmateix, l'Olentzero té característiques semblants en alguns indrets: a Larraun l'anomenen «l'home dels 365 ulls i orelles»[6] i a Betelu es deia antigament que l'Olentzero tenia 365 ulls.[7]
D'altra banda, cal dir que dins la mitologia de Cantàbria hi ha un personatge de nom similar, l'Ojáncanu, que comparteix algunes característiques amb l'Ujanko: es tracta d'un ciclop gegantí i té també diversos òrgans en nombre superior al normal, en aquest cas, deu dits a mans i peus i dues fileres de dents.[8][9] Fora d'això, però, no sembla haver-hi més relació.
Etimologia
Pel que fa a l'origen del nom, tot i que a simple vista pugui semblar relacionat amb amb 'ull' en castellà («ojo»), en opinió de l'erudit Olivier de Marliave això és casual, ja que aquest personatge seria «una divinitat antiquíssima» comparable a algunes de les més velles divinitats orientals, com ara Bes i Indra (que es descriuen amb el cos ple d'ulls). A més, el fet que hagi estat documentat en terres bascòfones pressuposaria un mot preromà, el qual De Marliave identifica amb el mateix nom de Déu en basc: Jainko, Jeinko, Jinko, Jenko o Janko.[10][11]
Referències
- ↑ Manciet, Bernat. Le golfe de Gascogne (en francès). Arthaud, 1987. ISBN 9782700306446.
- ↑ «Cuestación Tradicional» (en castellà). aunamendi.eusko-ikaskuntza.eus. Auñamendi Eusko Entziklopedia. [Consulta: 22 octubre 2025].
- 1 2 3 Ortiz de Zárate, Carlos «Nochevieja: La llegada del hombre de infinitos ojos» (PDF) (en castellà i basc). Urtume [Zuia], núm. 2, 2008, p. 27-35. ISSN: 1888-3869.
- ↑ Moya, Bienve. Calendes, impressions sobre mites, festes i celebracions catalanes. Edicions El Mèdol, 1996 (Col·lecció l'Agulla; 18). ISBN 8488882459.
- ↑ Barandiarán, José Miguel de. Mitologia Vasca (en castellà). Txertoa, 1985. ISBN 84-7099-085-3.
- ↑ «El Olentzero: el espíritu de la Navidad» (en castellà). sanssedonosti.com, 02-12-2020. [Consulta: 2 gener 2026].
- ↑ Masanés, Cristina «Qui va ser Santa Claus?». Sàpiens [Barcelona], núm. 87, 1-2010, p. 56-61. ISSN: 1695-2014.
- ↑ García-Lomas, Adriano. Mitologia y supersticiones de Cantabria (en castellà). Santander: Caja Cantabria, 1993. ISBN 9788460616078.
- ↑ Llano Merino, Manuel. Mitos y leyendas de Cantabria (en castellà). Santander: Ed. Lázaro Sáinz, 1982. ISBN 84-300-6497-4.
- ↑ Marliave, Olivier de. Pequeño Diccionario de mitología vasca y pirenaica (en castellà). Palma: José J. de Olañeta, Editor, 1995 (Alejandría). ISBN 978-84-7651-232-6.
- ↑ «jainko» (en basc). Orotariko Euskal Hiztegia. Euskaltzaindia. [Consulta: 22 octubre 2025].
