Zezengorri
 Toros de raça Betizu a Longida  | |
| Tipus | entitat mitològica geni bou |
|---|---|
| Dades | |
| Gènere | masculí |
| Família | |
| Fills | Aatxe |
| Altres | |
| Domini | cova |
| Equivalent | Behigorri i Ihizi |
En la mitologia basca, Zezengorri ('toro vermell', del basc zezen 'toro' i gorri 'vermell') és un geni que viu en coves o altres cavitats subterrànies i que, en sortir-ne, adopta la forma de toro vermell.[1][2] Segons la zona o la llegenda, en comptes d'un toro és una vaca vermella i aleshores se l'anomena Behigorri (behi és 'vaca' en basc). A banda, el seu fill, Aatxe ('vedell'), també es coneix amb els noms de Behigorri, Aatxegorri, Txaalgorri i altres de semblants.[3]
Estudis recents han demostrat que tant Zezengorri, Behigorri i Aatxe com altres entitats mitològiques (Ihizi, els laminak), s'associen amb llocs on aquests mateixos animals van ser representats pels homes del Paleolític.[4][5]
Creences
Es creu que certes coves, però també avencs, estan habitades o custodiades per un geni amb aspecte de toro. Segons les versions, aquests genis subterranis sortien de nit a la superfície de la terra.
Un toro de foc (o d'or, segons les variants) habita la cova d'Austokieta, a la muntanya d'Oxabi (Lizartza) i és el guardià de les coves de Mari. Es diu que té l'ordre de castigar amb les seves banyes de foc els humans que es portin malament i amenaçar els habitants que s'aixequin contra la natura; sovint corre d'un lloc a l'altre, embolicat amb una peça de foc. En una ocasió, es va escapar de la cova i va aterrir els humans del voltant sense el permís de Mari, així que la deessa li va imposar una veu que només ella podia sentir.
Si hom llença una pedra a una cova del llogarret d'Iturrioz, prop d'Ataun, apareix un toro a l'entrada. Un altre toro vermell apareix a les coves d'Ostibarra (a Gamere, Zuberoa) i s'abraona damunt de qualsevol que intenti entrar-hi. Un toro vermell que treu foc per la boca i el musell guarda un tresor a la cova d'Atxulaur (prop d'Orozko ).[4] També hi ha un toro de foc a la cova d'Ubedi (Ataun)[6] i toros vermells a les coves d'Usategi i Askaata (totes dues també a Ataun)[4] i en una de propera a Txintxillo, prop d'Azkoitia.
Llegendes
El toro de la cova de Lezia, a Sara (Lapurdi), espantava amb la seva monstruositat els que hi volien entrar i els feia fugir. De vegades se sentia el so del seu esquellot des de la profunditat de les galeries de la cova.
A Gatika (Biscaia), un d'aquests toros va perseguir algú del poble que tornava de nit de Mungia. A Pipaon (Lagran, Àlaba), se'ls aparegué de nit un toro misteriós a un grup de joves, a qui causà una por terrible. Els joves atribuïren el fet a un insult fet a un vell del poble.
Antigues deïtats protobasques
Als territoris d'antiga cultura basca s'hi han trobat diverses inscripcions i restes arqueològiques que semblen certificar que els antics bascos veneraven el toro o la vaca. Prop de Durango es va trobar l'ídol de Mikeldi, una escultura de gres amb forma d'animal que se suposa de la segona edat del ferro, entre el segle iv aC i el segle segle i aC. Es tracta d'un animal gros, sense cap, i té un disc entre les potes que reflecteix el sol per un costat i la lluna per l'altre.[7] Tot i que no és clar si representa un toro o un senglar, presenta certes similituds amb les escultures de toros dels vetons, com ara els Toros de Guisando de la província d'Àvila.[8]
A Cièrp e Gaud, a Comenge (als Pirineus de Gascunya, antic territori dels aquitans), s'hi va trobar una làpida sepulcral d'època romana amb una inscripció i un relleu a la part inferior que representa el cap d'un toro o vaca. La troballa es conserva al museu de Banhèras de Luishon i la inscripció, amb prou feines llegible, diu:
| « | BORSEI ? F(ilia) H(ic) S(ita) E(st) Traducció: Gela, filla de Bors (o Borse), jeu aquí |
» |
El mot aquità Bors s'ha associat amb el nombre bortz, bost, 'cinc' en el basc actual.
Referències
- ↑ «Zezengorri» (en basc). aunamendi.eusko-ikaskuntza.eus. Auñamendi Eusko Entziklopedia. [Consulta: 22 octubre 2025].
- ↑ Alijostes Bordagarai, Koldo. «Glosario de Mitología Vasca - Zezengorri» (en basc). amaroa.com. Mitología de Vasconia. [Consulta: 22 octubre 2025].
- ↑ «Aatxe» (en basc). aunamendi.eusko-ikaskuntza.eus. Auñamendi Eusko Entziklopedia. [Consulta: 22 octubre 2025].
- 1 2 3 d'Huy, Julien; Le Quellec, Jean-Loïc «Les Ihizi: et si un mythe basque remontait à la Préhistoire?» (PDF) (en francès). Mythologie française, núm. 246, 2012, p. 64-67.
- ↑ Labat, Claude. Libre parcours dans la mythologie basque : avant qu'elle ne soit enfermée dans un parc d'attractions (en francès). Baiona; Donostia: Lauburu; Elkar, 2012, p. 48-50. ISBN 9788415337485. OCLC 795445010.
- ↑ «Ihizi» (en basc). aunamendi.eusko-ikaskuntza.eus. Auñamendi Eusko Entziklopedia. [Consulta: 22 octubre 2025].
- ↑ Ortíz-Osés, Andrés. Los mitos vascos: aproximación hermenéutica (en castellà). Bilbao: Publicaciones de la Universidad de Deusto, 2007 (Serie Euskal Herria, v. 26). ISBN 978-84-9830-683-5.
- ↑ Fernández Palacios, Fernando; Unzueta Portilla, Mikel «El misterio de Mikeldi» (PDF) (en castellà). Astola. Ikerteta eta historia. Durangaldeko Urtekaria [Durango], 7, 02-03-2022, p. 132-143.
Bibliografia
- Barandiarán, José Miguel de. Mythologie basque [Mitología vasca] (en francès). Traducció: Olivier de Marliave. Pròleg: Jean Haritschelhar. Fotografies: Claude Labat. Tolosa de Llenguadoc: E.S.P.E.R., 1989 (Annales Pyrénéennes). ISBN 2907211056. OCLC 489680103.
- Dueso, José. La primitiva religión de los vascos (en castellà). Orain, 1996. ISBN 84-89077-56-8.
- Garmendia Larrañaga, Juan. Euskal Pentsamendu Magikoa (en basc). Liburu I. Baroja, 1990. ISBN 8486435951.
- Garmendia Larrañaga, Juan. Euskal Pentsamendu Magikoa (en basc). Liburu II. Sant Sebastià: Elkar, 1994. ISBN 978-84-8419-087-5.
- Marliave, Olivier de. Pequeño Diccionario de mitología vasca y pirenaica (en castellà). Palma: José J. de Olañeta, Editor, 1995 (Alejandría). ISBN 978-84-7651-232-6.
Vegeu també
Enllaços externs
- Zezengorri a Euskal Mitologia (basc)
- Zezengorri a Leyendas de Vasconia (castellà)
