Eguzki-lore
Card cardener  | |
|---|---|
 | |
| Tipus | Carlina |
| Dades | |
| Pseudònim | Eguzkilore i Illargibelar |
| Altres | |
| Part de | mitologia basca |
| Equivalent | Carlina acaulis |
Eguzki-lore[1] ('flor sol, flor del sol[2] o flor solar',[3] del basc eguzki 'sol' i lore 'flor'), escrit també eguzkilore, és el nom basc de la flor del card cardener (Carlina acaulis), una espècie de card de la família de les asteràcies molt abundant al País Basc.[4] En l'imaginari popular basc, se la considera un símbol solar que protegeix la casa de les tempestes i els mals esperits nocturns. Es penja a la llinda de la porta principal o a l'entrada de la casa per a evitar que la toqui un llamp.[5]
Dins la mitologia basca, es diu que Gaueko (l'esperit de la nit) i altres éssers malignes han de comptar totes les llavors del cor d'aquesta flor abans de travessar el llindar de la porta.[6] En algunes zones del País Basc, l'eguzki-lore es coneix com a illargibelar ('herba lunar', del basc illargi 'lluna' i belar 'herba').[3]
La llegenda
Hi ha diverses versions llegendàries de l'origen protector d'aquest flor. En general, s'explica que Gaueko, l'esperit malèfic de les tenebres, es menjava pastors i ovelles, i tothom que sortís de casa de nit, i per això se'l temia;[6] a causa de la por que inspirava als homes, aquests van demanar a Amalur (desdoblament de Mari, la principal deessa basca), que els ajudés.[2] Ella els va beneir amb la llum de la seva primera filla, Ilargi ('lluna'), però la seva llum era insuficient i els homes van demanar de nou ajuda a Amalur; aquesta vegada, la deessa els va beneir amb la seva segona filla, Eguzki ('sol').
Però la nit va seguir sent perillosa, de manera que Amalur va beneir amb la seva protecció qualsevol llar que tingués una eguzki-lore a l'entrada; si cap esperit maligne intentava entrar a la casa i en trobava una, havia d'aturar-se per a comptar els nombrosíssims pèls o bràctees de la inflorescència, de manera que mai no podia acabar aquesta tasca abans que es fes de dia.[7]
Bibliografia
- Arana, Anuntxi. De la mythologie basque : gentils et chrétiens [Euskal mitologiaz : jentilak eta kristauak] (en francès). Traducció: Edurne Alegria. Donostia: Elkar, 2010. ISBN 9788497838214. OCLC 698439519.
- Cerquand, Jean-François. Légendes et récits populaires du Pays Basque : Recueillis dans les provinces de Soule et de Basse-Navarre (en francès). 1a ed. 1876. Burdeus: Aubéron, 2006. ISBN 2844980937. OCLC 68706678.
- Webster, Wentworth. Légendes basques : recueillies principalement dans la province du Labourd [Basque legends] (en francès). Traducció: Nicolas Burguete. 1a ed. 1879. Anglet: Aubéron, 2005. ISBN 2844980805. OCLC 469481008.
Referències
- ↑ «EGUZKI-LORE» (en basc). Orotariko Euskal Hiztegia. Euskaltzaindia. [Consulta: 22 octubre 2025].
- 1 2 «Eguzkilore» (en castellà). tripnavarra.com. [Consulta: 29 gener 2026].
- 1 2 Barandiarán, José Miguel de «Sorguin, Belaguile, Brujas» (PDF) (en castellà). EUSKO - FOLKLORE. Laboratorio de Etnología de la Sociedad de Ciencias Naturales ARANZADI [Sant Sebastià], Any XXV, núm. 1, 3a Sèrie, núm. 23, 1973, p. 29-32.
- ↑ Barandiarán, José Miguel de. Dictionnaire illustré de mythologie basque [Diccionario Ilustrado de Mitología Vasca y algunas de sus fuentes] (en francès). Traducció: Michel Duvert. Donostia, Baiona: Elkar, 1993. ISBN 2903421358. OCLC 416178549.
- ↑ Barandiarán, José Miguel de. Brujería y brujas en los relatos populares vascos (en castellà). Txertoa, 1984. ISBN 8471481294.
- 1 2 Labat, Claude. Libre parcours dans la mythologie basque : avant qu'elle ne soit enfermée dans un parc d'attractions (en francès). Baiona; Donostia: Lauburu; Elkar, 2012, p. 21. ISBN 9788415337485. OCLC 795445010.
- ↑ Mujika, Jon. «Eguzkilore inaugura una nueva boutique en el planta baja de El Corte Inglés» (en castellà). deia.eus. Deia, 27-11-2013. [Consulta: 29 gener 2026].
Vegeu també
- L'Eguzkilore al Web zaineguzkilore.com (castellà)
