Alardos
  | |
| Tipus | deïtat |
|---|---|
| Origen | Comenge i Gers |
| Dades | |
| Pseudònim | Alardost, Alardosto, Alardostus, Alar |
| Gènere | masculí |
| Altres | |
| Part de | panteó pirinenc |
Alardos, Alardost o Alar és un déu de l'antic panteó pirinenc d'Aquitània.[1] Se n'han trobat diverses inscripcions al Comenge, però també al Gers, cosa que sembla indicar-ne un culte força estès al llarg de la regió aquitana.[2]
Etimologia
Bernardo Estornés associa el déu Alar amb el pasturatge a partir de l'actual mot basc ala 'pastura'.[3][4] Al mateix temps, el personatge de la mitologia basca Alarabi (una versió del Tartalo pròpia de la regió de Markina), també estretament vinculat al pasturatge, pot estar relacionat amb l'antic déu aquità o ser-ne una variant.
Inscripcions
Alar
Com passa sovint amb els déus aquitans, el teònim adopta formes diverses, probables derivats o declinacions; apareix amb el nom d'Alar, per exemple, en una inscripció trobada en un altar votiu a la vall de Lairiça:[5]
| « | ALAR A(ulus) FVRIVS FESTVS V(otum) S(olvit) L(ibens) M(erito) |
» |
| — CIL XIII, 47 | ||
Alardost, Alardossi
S'han trobat també inscripcions dedicades a Alardost i Alardossi a Cièrp e Gaud[6] i Auch, i a Alardostus a Banhèras de Luishon, Montauban de Luishon i Vathcrabèra. Una de les que es van trobar a Gaud diu el següent:[7]
Traducció: «Al déu Alardost, Taurus, fill de Sosson, ha complert el seu vot de bon grat, com ha de ser»
I l'altra:[7]
Traducció: «A Alardoss, Lucius Julius Eunus ha complert el seu vot de bon grat, com ha de ser»
Referències
- ↑ Rodriguez, Laëtitia; Sablayrolles, Robert. Les autels votifs du musée Saint-Raymond, musée des Antiques de Toulouse: catalogue raisonné (en francès). Tolosa: Musée Saint-Raymond, musée des Antiques de Toulouse, 2008. ISBN 978-2-909454-26-9.
- ↑ Barandiarán, José Miguel de. Obras completas (en castellà). Bilbao: La Gran Enciclopedia Vasca, 1976.
- ↑ «ala» (en basc). Orotariko Euskal Hiztegia. Euskaltzaindia. [Consulta: 22 octubre 2025].
- ↑ Enciclopedia General Ilustrada del Pais Vasco (en castellà). Zarautz: Auñamendi, 1978 (Historia General de Euskal Herria).
- ↑ Gorrochategui, Joaquín. Onomástica indígena de Aquitania (en castellà). Euskal Herriko Unibertsitatea, 1984, p. 303. ISBN 84-7585-013-8.
- ↑ Ministère de la Culture. «Autel votif dédié au dieu Alardostus par Taurus» (en francès). pop.culture.gouv.fr. POP (Plateforme ouverte du patrimoine). [Consulta: 22 maig 2026].
- 1 2 Sacaze, Julien. Inscriptions antiques des Pyrénées. Avant-propos par M. Albert Lebègue (PDF) (en francès). Tolosa: Édouard Privat, 1892, p. 354-355 (Bibliothèque méridionale. 2e série, tome II).
Part de {{Mitologies europees}} | ||
| Déus |
|  |