Ageio
 Altar votiu dedicat al déu Ageio trobat a Asca  | |
| Tipus | deïtat |
|---|---|
| Origen | Baronies Gascones |
| Dades | |
| Pseudònim | Ageion, Egeion |
| Gènere | masculí |
| Altres | |
| Part de | panteó pirinenc |
Ageio o Ageion,[1][2] escrit també Egeion,[n 1] és un déu de l'antic panteó pirinenc d'Aquitània. Se n'han trobat diverses inscripcions a les Baronies Gascones (a Bigorra, terra dels antics bigerrions), on sembla que era considerat el déu del pagus (per tant, dels camperols o vilatans) i dels ferrers.[3] La connexió amb els ferrers és una de les úniques informacions que s'han conservat d'aquest déu, per més que José Miguel de Barandiarán intentés de relacionar-lo, tot i que amb reserves, amb les fonts i aigües termals.[4]
Alguns experts opinen que Ageion, Egeion i Abelion són variacions del mateix nom, mentre que d'altres en diferencien el tercer.
Inscripcions
Entre les diverses inscripcions trobades, n'hi ha una a Asca que relaciona clarament Ageio amb els ferrers:[5]
| « |
AGEIO DEO |
» |
| — CIL XIII, 384 (1, p. 519, 4, p. 4) = CAG-65, p. 86 = AE 2001, +01373 = Gallia-2000-37 = ILA-Turba, 104 | ||
Traducció: «Ageio, déu del pagus. Exvot dels ferrers»
A Beudian se n'hi va trobar una altra que el relaciona amb les muntanyes:
| « |
MONTI- |
» |
| — CIL XIII, 383 = CAG-65, p. 116 = ILA-Landes, 114 | ||
Restitució: Montibus Ageioni / Metellinia Qui[nti] f(ilia) / ex vo/[to] v(otum) / s(olvit) l(ibens) m(erito)
Traducció: «A les muntanyes, a Ageio (déu). La filla de Meteli(?) ha complert el seu vot de bon grat, com ha de ser»[6]
Lectures errònies
Alguns autors van fer lectures errònies d'alguna d'aquestes inscripcions, com ara Alphonse Castaing, que va interpretar Aceio,[7] i Arnaut Oihenart, que va llegir Agho en un altar a Ageio trobat a Asca.[8]
Etimologia
El mot Ageio podria estar relacionat amb el basc actual Ageri, que té, entre altres, els significats de 'descobert, notable, destacat, visible de lluny estant' però també '[terreny] clar, ras'.[9] Aquesta darrera accepció lligaria amb els topònims Àger, Agirre, Agerre i similars i amb la relació esmentada dels altars d'Ageio amb els cims de les muntanyes.[10]
Abreviatures
Notes
Referències
- ↑ Ministère de la Culture. «Autel votif dédié au dieu Ageio(n) par Antonius Vindemialis» (en francès). pop.culture.gouv.fr. POP (Plateforme ouverte du patrimoine). [Consulta: 22 maig 2026].
- ↑ «Les petits Dieux. Ageion, Ageius» (en francès). worldanvil.com. [Consulta: 18 maig 2026].
- ↑ Rodriguez, Laëtitia; Sablayrolles, Robert. Les autels votifs du musée Saint-Raymond, musée des Antiques de Toulouse: catalogue raisonné (en francès). Tolosa: Musée Saint-Raymond, musée des Antiques de Toulouse, 2008. ISBN 978-2-909454-26-9.
- ↑ Barandiarán, José Miguel de. Diccionario ilustrado de mitología vasca (en castellà). Bilbao: La Gran Enciclopedia Vasca, p. 17.
- ↑ «Epigraphik-Datenbank Clauss - Slaby» (en alemany). manfredclauss.de.
- ↑ Larrañaga Elorza, Koldo. Euskal Herria Antzinatean. Materiale eta Agiriak (en basc). UNED-Bergara, 1988.
- ↑ Castaing, Alphonse. Les Origines des Aquitains (en francès). París: Maisonneuve Frères & Charles Leclerc, 1885, p. 234.
- ↑ «XIII, 385». A: CIL. reportat per Bladé, Jean-François. Épigraphie antique de la Gascogne, n°152 (en francès). Bordeus: P. Chollet, 1885, p. 133.
- ↑ «ageri» (en basc). Orotariko Euskal Hiztegia. Euskaltzaindia. [Consulta: 22 octubre 2025].
- ↑ Castaign, Alphonse. Les Origines des Aquitains : ethnogénie de l'Aquitaine primitive (PDF) (en francès). París: Maisonneuve Frères & Charles Leclerc, 1885, p. 234.
- ↑ Michel Provost (dir.). Carte archéologique de la Gaule (en francès). París: Académie des Inscriptions et Belles-Lettres, 1988-2024 (Éditions de la Maison des sciences de l'homme).
- ↑ (en francès) Gallia: Archéologie de la France antique. CNRS. ISSN: 0016-4119.
- ↑ Bost, Jean-Pierre; Fabre, Georges. Inscriptions latines d'Aquitaine (ILA) (en francès). Ausonius Éditions, 2001. ISBN 2910023087.
Part de {{Mitologies europees}} | ||
| Déus |
|  |