Erge

Infotaula personatgeErge

Restes d'un altar votiu dedicat al deú Erge Modifica el valor a Wikidata
Tipusdeïtat Modifica el valor a Wikidata
OrigenComunautat de comunas de Nestés e Varossa Modifica el valor a Wikidata
Dades
Gèneremasculí Modifica el valor a Wikidata
Altres
Part depanteó pirinenc Modifica el valor a Wikidata

Erge (llegiu: ergue) és un déu de l'antic panteó pirinenc d'Aquitània. Se n'han trobat nombroses inscripcions a la vall de Nestés, al Comenge, on sembla que hi havia un santuari important prop de Montcirèr. En aquella zona s'hi va descobrir una màscara de bronze molt fina, juntament amb més de vint altars votius dedicats a Erge, set a Mart i un a Júpiter.[1] A diferència de Leheren, un altre déu aquità que apareix assimilat a Mart a Ardièja (també al Comenge), el nom d'Erge mai no s'associa amb cap déu romà.[2]

Inscripcions

Es coneixen més de vint inscripcions en altars votius dedicades a Erge: se n'han trobat unes dotze a Montcirèr, dues a Montagut, tres a Hauthaget i tres més a la mateixa vall de Nestés. Aquestes troballes estan actualment disperses en diversos museus i col·leccions.

Entre els oferents, apareixen molts noms aquitans, com ara per exemple en la següent dedicatòria trobada a Montcirèr:

«

ERGE DEO
ANDERE S
APALONI
F(ilia/ilius?) V(otum) S(olvit) L(ibens) M(erito)

 »
— CIL XIII, 187 = CAG-65, p. 197 = AE 2010, 929[3]

Traducció: «Al déu Erge, Andere, filla [o fill?] de Sapalo, ha complert el seu vot de bon grat, com ha de ser»

En aquest altre exemple de Montcirèr, l'oferent té un nom romà:[4][1]

«

ERGE DEO
L(ucius) IUL(ius)
NOVALIS
V(otum) S(olvit) L(ibens) M(erito)

 »
— CIL XIII, 196

Traducció: «Al déu Erge, Lucius Iulius Novalis ha complert el seu vot de bon grat, com ha de ser»

Abreviatures

  • CAG: Carte archéologique de la Gaule[5]

Referències

  1. 1 2 Sacaze, Julien. Inscriptions antiques des Pyrénées. Avant-propos par M. Albert Lebègue (PDF) (en francès). Tolosa: Édouard Privat, 1892, p. 500-517 (Bibliothèque méridionale. 2e série, tome II).
  2. ↑ Rodriguez, Laëtitia; Sablayrolles, Robert. Les autels votifs du musée Saint-Raymond, musée des Antiques de Toulouse: catalogue raisonné (en francès). Tolosa: Musée Saint-Raymond, musée des Antiques de Toulouse, 2008, p. 106-108. ISBN 978-2-909454-26-9.
  3. ↑ «Epigraphik-Datenbank Clauss - Slaby» (en alemany). manfredclauss.de.
  4. ↑ Ministère de la Culture. «Autel votif dédié au dieu Ergé par Lucius Iulius Novalis» (en francès). pop.culture.gouv.fr. POP (Plateforme ouverte du patrimoine). [Consulta: 22 maig 2026].
  5. ↑ Michel Provost (dir.). Carte archéologique de la Gaule (en francès). París: Académie des Inscriptions et Belles-Lettres, 1988-2024 (Éditions de la Maison des sciences de l'homme).

Vegeu també

This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.