Artahe
  | |
| Tipus | deïtat óssos alzina |
|---|---|
| Origen | Comenge |
| Dades | |
| Pseudònim | Artehe |
| Gènere | masculí |
| Altres | |
| Part de | panteó pirinenc |
Artahe o Artehe[1] és un déu de l'antic panteó pirinenc d'Aquitània del qual se n'han trobat diverses inscripcions al Comenge (cinc dedicatòries a Sent Pèr d'Ardet, prop de Sent Gaudenç, i una a la població veïna de Lorda[2]), cosa que suggereix la proximitat d'un antic santuari a la zona.
Etimologia
L'etimologia d'aquest nom, tot i ser clarament basco-aquitana,[3] admet dues interpretacions. Per a alguns estudiosos, estaria relacionat amb Arte 'alzina'[4][5] i en aquest sentit s'assenyalen els nombrosos déus aquitans vinculats als arbres, com ara Arixo (roure), Leheren (pi), Fagus (faig) o Sexsarbor ('sis arbres'). Per a d'altres, però, cal vincular Artahe amb l'ós, (H)artz en basc, considerant que el culte a l'ós és molt antic als Pirineus i arreu d'Europa. La deessa celta de la caça, representada en forma d'ós, es deia Artio (d'artos, 'ós' en gal) i, de fet, el mot basc hartz sembla ser un manlleu d'alguna llengua indoeuropea, probablement cèltica.
D'altra banda, alguns estudiosos han relacionat el nom Artahe/Artehe amb el topònim Ardet,[4] on se n'han trobat la major part de les inscripcions.
Inscripcions
A Sent Pèr d'Ardet i a Lorda se n'han trobat diverses inscripcions:[2][6]
| « | LEXEIA ODANNI F(ilia) ARTEHE V(otum) S(olvit) L(ibens) M(erito) |
» |
| — Sent Pèr d'Ardet, CIL XIII, 64 | ||
| « | ARTAHE DEO RUFO IIFIS V(otum) S(olvit) L(ibens) M(erito) |
» |
| — Sent Pèr d'Ardet, ILTG 37 | ||
| « | [...] ARTAHE [...] | » |
| — Sent Pèr d'Ardet, ILTG 38 | ||
A banda, a la localitat veïna de Sent Pèr, Malvezie, se n'hi va trobar una altra que, tot i que incompleta, sembla estar relacionada també amb Artahe:
Abreviatures
- ILTG: Inscriptions latines des Trois Gaules[7]
Referències
- ↑ «Les petits Dieux. Artahe Artehe» (en francès). worldanvil.com. [Consulta: 18 maig 2026].
- 1 2 Rodriguez, Laëtitia; Sablayrolles, Robert. Les autels votifs du musée Saint-Raymond, musée des Antiques de Toulouse: catalogue raisonné (en francès). Tolosa: Musée Saint-Raymond, musée des Antiques de Toulouse, 2008, p. 9-11. ISBN 978-2-909454-26-9.
- ↑ Gorrochategui, Joaquín. «Révisions épigraphiques du corpus des dédicaces votives de la province d’Aquitania». A: Andreas Hofeneder and Patrizia de Bernardo Stempel (ed.). Théonymie celtique, cultes, interpretatio - Keltische Theonymie, Kulte, Interpretatio (en francès). Austrian Academy of Sciences Press, 2013, p. 26.
- 1 2 Whatmough, Joshua. The Dialects of Ancient Gaul (en anglès). Harvard: Harvard University Press, 1970, p. 240, 253. ISBN 978-0674202801.
- ↑ «Aquitano» (en castellà). aunamendi.eusko-ikaskuntza.eus. Auñamendi Eusko Entziklopedia. [Consulta: 22 maig 2026].
- ↑ Orduña Aznar, Eduardo. «Base de Datos de inscripciones aquitanas» (en castellà). eorduna.awardspace.info. [Consulta: 21 juny 2026].
- ↑ Wuilleumier, Pierre. Inscriptions latines des Trois Gaules (France) (en francès). XVIIe Supplement. París: CNRS Éditions, 1963 (Gallia).
Part de {{Mitologies europees}} | ||
| Déus |
|  |