Astoilunnus

Infotaula personatgeAstoilunnus

Modifica el valor a Wikidata
Tipusdeïtat
ase Modifica el valor a Wikidata
OrigenBurgalais Modifica el valor a Wikidata
Dades
PseudònimAstoilunno, Astoilun Modifica el valor a Wikidata
Gèneremasculí Modifica el valor a Wikidata
Altres
Part depanteó pirinenc Modifica el valor a Wikidata

Astoilunnus[n 1] és un déu de l'antic panteó pirinenc d'Aquitània. Se n'ha trobat una sola inscripció en un altar votiu de marbre a Burgalais, prop de Sent Biat (Comenge).[1][2]

Etimologia

El drac pirinenc, un dimoni que pot prendre forma d'ase

L'etimologia del nom és clarament basca: mentre que asto és 'ase' en el basc actual, ilun és 'fosc' (també: 'trist, ombrívol, funest, tenebrós, terrible'[3]); per tant, el teònim voldria dir 'ase fosc' o potser 'ase negre'.[4][5] En aquest sentit, cal recordar que, tot i que l'ase és un animal "bo" en la mitologia basca (principalment per influència cristiana, ja que apareix acompanyant Jesucrist en certs episodis de la Bíblia), hi ha un esperit maligne típic de la mitologia dels Pirineus anomenat Drac que pren la forma d'un ase. Aquest drac és força semblant a l'idittu o iratxo de la mitologia basca.

Pel que fa al mot asto, José Miguel de Barandiarán en va proposar una explicació alternativa: a parer seu, podria voler dir 'setmana', a partir del també basc aste; per tant, Asto Ilun seria 'Setmana Fosca'. Bernardo Estornés, en canvi, considera que asto és indubtablement 'ase'.

Hi ha altres deïtats aquitanes que han estat relacionades també amb el concepte de la foscor: Ilunnus ('Fosc'), Arsilunnus ('Ós fosc') i Ilumber/ris ('Fosc nou'?).

Inscripció

La inscripció de Burgalais diu així:[6]

«

ASTO ILUN
NO DEO
C FABIUS
LASCIVOS
VSLM

 »
— CIL XIII, 31 = D[7] 04529a = CAG-31-02, p. 246 = Sacaze 308 = Gorrotxategi 1984: 462[8]

Restitució:[9] Astoilun- / no deo / C(aius) Fabius / Lascivos / v(otum) s(olvit) libens m(erito)

Traducció: «Al déu Astoilun, Caius Fabius Lascivos ha complert el seu vot de bon grat, com ha de ser»[n 2]

Abreviatures

  • CAG: Carte archéologique de la Gaule[10]

Notes

  1. ↑ Forma restituïda a partir del datiu trobat: Astoilunno.
  2. ↑ Astoilunno deo s'escriu en cas datiu ('a qui/per a qui'). Aquest cas es marca amb la lletra [O], i si s'elimina una [N] afegida per a fer la conjunció, es pot deduir que el nom en forma absoluta era Astoilun.

Referències

  1. ↑ Gorrochategui, Joaquín. Onomástica indígena de Aquitania (en castellà). Euskal Herriko Unibertsitatea, 1984, p. 309. ISBN 84-7585-013-8.
  2. ↑ «Les petits Dieux. Astoilunnus Asto Illunus» (en francès). worldanvil.com. [Consulta: 18 maig 2026].
  3. ↑ «ilun» (en basc). Orotariko Euskal Hiztegia. Euskaltzaindia. [Consulta: 22 octubre 2025].
  4. ↑ Rodriguez, Laëtitia; Sablayrolles, Robert. Les autels votifs du musée Saint-Raymond, musée des Antiques de Toulouse: catalogue raisonné (en francès). Tolosa: Musée Saint-Raymond, musée des Antiques de Toulouse, 2008. ISBN 978-2-909454-26-9.
  5. ↑ «Aquitano» (en castellà). aunamendi.eusko-ikaskuntza.eus. Auñamendi Eusko Entziklopedia. [Consulta: 22 maig 2026].
  6. ↑ Sacaze, Julien. Inscriptions antiques des Pyrénées. Avant-propos par M. Albert Lebègue (PDF) (en francès). Tolosa: Édouard Privat, 1892, p. 363-364 (Bibliothèque méridionale. 2e série, tome II).
  7. ↑ Hermann Dessau. Inscriptiones Latinae Selectae (en llatí). 3 vols, 1892-1916, p. z.B., p.e., f.e.: D 00001.
  8. ↑ Orduña Aznar, Eduardo. «Base de Datos de inscripciones aquitanas» (en castellà i català). eorduna.awardspace.info. [Consulta: 15 abril 2023].
  9. ↑ Hermann Dessau. Tituli sacri et sacerdotum. Numina Aquitaniae. Inscriptiones Latinae Selectae (en llatí). vol. 2, 1902, p. 201.
  10. ↑ Michel Provost (dir.). Carte archéologique de la Gaule (en francès). París: Académie des Inscriptions et Belles-Lettres, 1988-2024 (Éditions de la Maison des sciences de l'homme).
This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.