Larraso

Infotaula personatgeLarraso

Modifica el valor a Wikidata
Tipusdeïtat Modifica el valor a Wikidata
EpònimMos Modifica el valor a Wikidata
Dades
PseudònimLarrason Modifica el valor a Wikidata
Gèneremasculí Modifica el valor a Wikidata
Altres
Part depanteó pirinenc Modifica el valor a Wikidata

Larraso o Larrason[n 1] és un suposat déu de l'antic panteó pirinenc d'Aquitània. Se n'han trobat dues inscripcions llatines i un petit santuari a la muntanya de Laric, prop de Mos (Aude),[2][3] a més d'una altra en grec, actualment perduda, l'autenticitat de la qual va ser qüestionada des del principi.[4][5] Tot i que Mos és lluny de Gascunya –la zona on s'han trobat la majoria de teònims aquitans–, s'ha adduït que la vila es troba al peu de l'antiga Via Aquitania que unia Narbona amb Bordeus passant per Tolosa i, per tant, mantenia estretes relacions amb tot el territori aquità.[6]

Etimologia

El teònim sembla estretament relacionat amb el d'un déu vascó, Larrahe,[7] del qual se n'han trobat quatre inscripcions en sengles altars votius a Navarra: a Muruzabal Andion (Mendigorria), Iruxo (Gesalatz), Errezu (Deierri) i Larunbe (Itza).[8] Tant l'un com l'altre comparteixen la mateixa arrel basca: larra 'pastura, prat'.[9][10]

Per al cas de Larrahe, estudiosos com ara Javier Velaza i Joaquín Gorrochategui han proposat que el sufix -he podria ser una forma dativa i que, per tant, el nom de la deïtat hauria de ser, simplement, Larra. Luis Mari Zaldua, en canvi, ha suggerit que el nom d'aquest déu devia haver estat Larrani,[11] mentre que altres autors pensen que podria haver estat realment Larrahe, suposant que, tant en protobasc com en aquità, la lletra /h/ marqués una aspiració fonètica, una característica que altres llengües veïnes no tenien.[8] Hi ha altres teònims aquitans que també acaben en -he, com ara Artahe, Elhe, i Herauscorritsehe.

Pel que fa a Larraso, el sufix basc -so correspon a un diminutiu, però també és col·lectiu o abundancial, motiu pel qual és molt present en toponímia basca (Easo, Itsaso, Lizaso) i també en la ibèrica (Aeso, Iesso, Turiaso). A Esteribar hi ha un kontzeju que es diu Larrasoaña.

Inscripcions

Les dues inscripcions llatines trobades a Mos diuen així:[12]

«

P(ublius) CORNELIUS
PHILEROS
LARRASONI
V(otum) S(olvit) L(ibens) M(erito)

 »
— CIL XII, 05369

Traducció: «Publius Cornelius Phileros a Larraso(n), ha complert el seu vot de bon grat, com ha de ser»

«

T(itus) VALERIUS C(ai) F(ilius) SENECIO
P(ublius) USULENUS VEIENTONIS L(ibertus)
PHILEROS
T(itus) ALFIDIUS T(iti) L(ibertus) STABILIO
M(arcus) USULENUS M(arci) L(ibertus) CHARITO
MAGISTRI PAGI EX REDITU FANI
LARRASONI CELLAS FACIVND(um)
CURAVERUNT IDEMQUE PROBAVERUNT[13][6]

 »
— CIL XII, 05370

Traducció: «Titus Valerius Senecio, fill de Caius, Publius Usulenus Phileros, llibert de Veiento, Titus Alfidius Stabilio, llibert de Titus, Marcus Usulenus Charito, llibert de Marcus, magistri del pagus, han emprat els ingressos del temple per a construir aquestes capelles a Larraso(n); també han acceptat aquesta obra.»

Pel que fa a les Larrasoni cellas, és a dir, 'les cel·les o capelles de Larraso' que esmenta la segona inscripció, els epigrafistes pensen que a Mos hi havia un santuari dedicat al déu Larraso.[6]

Notes

  1. ↑ Formes restituïdes a partir del datiu trobat: Larrasoni.[1]

Referències

  1. ↑ «Les petits Dieux. Larraso Larrason Larrazon» (en francès). worldanvil.com. [Consulta: 18 maig 2026].
  2. ↑ Rodriguez, Laëtitia; Sablayrolles, Robert. Les autels votifs du musée Saint-Raymond, musée des Antiques de Toulouse: catalogue raisonné (en francès). Tolosa: Musée Saint-Raymond, musée des Antiques de Toulouse, 2008. ISBN 978-2-909454-26-9.
  3. ↑ Christol, Michel; Fédière, Gilbert «La présence italienne dans l'arrière-pays de Narbonne» (en francès). Dialogues d'histoire ancienne. Presses universitaires franc-comtoises, Université de Besançon, Centre de recherches d'histoire ancienne, 25/1, 1999.
  4. ↑ Christol, Michel «Le patrimoine des notables en Gaule méridionale. Apports et limites de l'épigraphie» (en francès). Histoire & Sociétés Rurales, vol. 1, 19, 2003, p. 133–150. DOI: 10.3917/hsr.019.0133. ISSN: 1254-728X.
  5. ↑ Decourt, Jean-Claude «Inscriptions grecques de la France (IGF)» (en francès). MOM Éditions, vol. 1, 38, 2004.
  6. 1 2 3 Christol, Michel «Notes d'épigraphie 13-16» (en francès). Cahiers du Centre Gustave Glotz, vol. 1, 23, 2012, p. 283–314. DOI: 10.3406/ccgg.2012.1783.
  7. ↑ Velaza, Javier «El vasco antiguo y las lenguas vecinas según la epigrafía» (en basc). Euskara eta inguruko llenguak historian zehar, 2012, p. 75–84.
  8. 1 2 Sarasola, Ainhoa «'Larrahe' baskoien dibinitateari eskainitako aldare bat aurkitu dute Larunben» (en basc). Berria, 15-06-2024 [Consulta: 16 juny 2024].
  9. ↑ «larre» (en basc). Orotariko Euskal Hiztegia. Euskaltzaindia. [Consulta: 22 octubre 2025].
  10. ↑ Gorrochategui, Joaquín; Ramírez Sádaba, José Luis «La religión de los Vascones. Una mirada comparativa. Concomitancias y diferencias con la de sus vecinos» (en castellà). Cuadernos de Arqueología, 21, 10-11-2013, p. 113–149. DOI: 10.15581/012.21.376. ISSN: 2387-1814.
  11. ↑ Zaldua Etxabe, Luis Maria. Euskal Herriko Antzinaroko jainko eta jainkosen izenak (en basc). Euskaltzaindia, 2022, p. 51-54 i 139-148. ISBN 9788412546392.
  12. ↑ Sacaze, Julien. Inscriptions antiques des Pyrénées. Avant-propos par M. Albert Lebègue (PDF) (en francès). Tolosa: Édouard Privat, 1892, p. 10-13 (Bibliothèque méridionale. 2e série, tome II).
  13. ↑ «Epigraphik Datenbank» (en alemany). db.edcs.eu [Consulta: 23 juny 2024].
This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.