Leheren

Infotaula personatgeLeheren

Inscripció dedicada al déu Marti Leherenn d'Ardièja Modifica el valor a Wikidata
Tipusdeïtat
epítet
pi Modifica el valor a Wikidata
OrigenComenge Modifica el valor a Wikidata
Dades
PseudònimLeherenn, Leherennus Modifica el valor a Wikidata
Gèneremasculí Modifica el valor a Wikidata
Altres
Part depanteó pirinenc Modifica el valor a Wikidata
EquivalentMart Modifica el valor a Wikidata

Leheren, escrit també Leherenn o Leherennus,[1] és un déu de l'antic panteó pirinenc d'Aquitània.

Etimologia

L'etimologia proposada és clarament basca. En paraules de Benjamin Caule:

« (francès) 
Leherenn pourrait venir de lehen "premier'' ou de leher "détruire, écraser'' (ce qui expliquerait son association à Mars), voire de leher ''pin''. Dans ce dernier cas, Leherenn serait lié à un arbre divinisé, comme cela semble être le cas d'Arixo et d'Artahe avec le chêne. D'autres divinités, au nom latin mais non traditionnelles du panthéon romain, attestent de cette importance des arbres, comme Fagus (le hêtre) et sex arbores ''six arbres''. Dans le même cas, nous retrouvons Abellionn, parfois identifié au pommier 		(català) 
Leherenn podria venir de lehen 'primer' o de leher 'destruir, aixafar' (cosa que explicaria la seva associació amb Mart), o fins i tot de leher 'pi'. En aquest darrer cas, Leherenn estaria vinculat a un arbre divinitzat, com sembla ser el cas d'Arixo i d'Artahe amb el roure. Altres deïtats, amb noms llatins però no tradicionals del panteó romà, testimonien aquesta importància dels arbres, com ara Fagus (el faig) i sex arbores 'sis arbres'. Dins el mateix cas trobem Abellionn, de vegades identificat amb el pomer		 »
— Benjamin Caule, Nos voisins les Gaulois (2021).[2]

Les últimes hipòtesis tendeixen a afavorir un vincle amb el pi.[3] De fet, les altres deïtats aquitanes associades amb Mart no tenen cap connexió etimològica amb la guerra o la força (tret potser de Sutugio, l'etimologia del qual continua sent debatuda). Per tant, no serien aquestes característiques les que haurien induït el sincretisme de Leheren amb Mart, sinó més aviat el vinculat a la noció de "déu protector".[4]

Equivalent sincrètic

Leherennus ha estat assimilat al déu romà Mart.[2]

Inscripcions

No menys de vint altars votius dedicats a Leherennus s'han trobat a Ardièja i un altre a Francavièla (dos municipis del Comenge situats a 15 km l'un de l'altre), cosa que suggereix l'existència d'un antic santuari dedicat a aquesta divinitat a prop:[5]

  • CIL XIII, 96: Leheren(n)o / deo / Bambix Sori / f(ilius) v(otum) s(olvit) l(ibens) m(erito).[6]
  • CIL XIII, 97: Leherenno / Domesticus / Rufi f(ilius) / v(otum) s(olvit) l(ibens) m(erito).
  • CIL XIII, 98: Leherenno / deo / Mandatus / Ma(n)sueti f(ilius) / v(otum) s(olvit) l(ibens) m(erito).[7]
  • CIL XIII, 100: [M]ar[ti?] / Leherenn(o) / deo / Maximus / Mandati f(ilius) / v(otum) s(olvit) l(ibens) m(erito).
  • CIL XIII, 101: Leherenno / deo / Osson / Priami l(ibertus) / v(otum) s(olvit) l(ibens) m(erito).[8]
  • CIL XIII, 102: Leherenno / deo / Primulu[s] / [–––].[9]
  • CIL XIII, 104: Le(he)ren/no / deo / Sabin(u)s / v(otum) s(olvit) l(ibens) m(erito).
  • CIL XIII, 105: Leherenno / deo / Tertullus / v(otum) s(olvit) l(ibens) m(erito).
  • CIL XIII, 106: Leheren(n)i(!) / Uriaxe / Ilunnosi / filia.
  • CIL XIII, 107: [–––] / Leheren/ni(!) / v(otum) s(olvit) l(ibens) m(erito).
  • CIL XIII, 108: Leherenn(o) / Marti / [–––].
  • CIL XIII, 109: Leheren(no) / Marti / Bambix / Publi lib(ertus) / v(otum) s(olvit) l(ibens) m(erito).
  • CIL XIII, 110: Leher[enno] / Mart[i] / Cast[us] / Const[an]/tis fil[ius] / v(otum) s(olvit) l(ibens) m(erito).
  • CIL XIII, 111: Marti / Leherenni(!) / Ingenus / Siricconis f(ilius) / v(otum) s(olvit) l(ibens) m(erito).
  • CIL XIII, 112: Leheren/no Mar(ti) / Seranus / [Sex]tilli(?) f(ilius) / [–––].*
  • CIL XIII, 113: Leherenn(o) / Marti / Titullus A/moeni fil(ius) / v(otum) s(olvit) l(ibens) m(erito).
  • CIL XIII, 114: [Leh]erenno / [M]arti / […]rania / [I]ngenua / [v(otum)] s(olvit) l(ibens) m(erito).

Lectura errònia

El 1844, Prosper Mérimée va fer una lectura errònia de l'estela funerària del legionari romà Lepontius,[10] trobada a Estrasburg, i es va pensar que es tractava d'un altar al déu pirinenc Leherennus.[11] Edward Barry va publicar una il·lustració d'aquesta estela acompanyada de la interpretació errònia de Mérimée a la seva obra Monographie du dieu Leherenn d'Ardiège el 1859.[12]

Als ploms d'Arles

El 1845 es van trobar als Banys d'Arles (Vallespir) unes tauletes de plom amb allò que semblen ser invocacions a una mena de nimfes anomenades kantas niskas (un apel·latiu que ha estat explicat des del basc: neska és 'noia, nena'). En algunes d'aquestes tauletes s'invoca un déu que apareix escrit com a Leran i que Joan Coromines va transcriure com a Lerano, el qual s'ha suposat que podria ser Leheren. Un exemple d'aquesta invocació apareix a la coneguda com a "làmina A1":[13]

  • CIL XII, 05367a: Kantas Niskat / rogamos et de- / p(r)ecamus vos ot / sanete non Lerance (e) de- / us et Nesca Peteia [.. etc.]

Referències

  1. ↑ Barry, Edward. Monographie du dieu Leherenn d'Ardiège (en francès). París: Tolosa: C. Rollin; E. Privat, 1859.
  2. 1 2 Caule, Benjamin. Nos voisins les Gaulois (en francès). Arteaz, maig 2021, p. 40. ISBN 979-10-90257-30-6.
  3. ↑ Gorrochategui, Joaquín; (traduït al francès per Benjamin Caule) «Aquitano y Vascónico» (en castellà). Paleohispanica, núm. 20, 2020, p. 721-748.
  4. ↑ Caule, Benjamin (dir.). «Âge du Fer» (en francès). Lo Musèu de Gasconha, Observatòri de las culturas gasconas. [Consulta: 7 maig 2026].
  5. ↑ Rodriguez & Sablayrolles 2008, p. 9-11
  6. ↑ Ministère de la Culture. «Autel votif dédié au dieu Leherennus par Bambix» (en francès). pop.culture.gouv.fr. POP (Plateforme ouverte du patrimoine). [Consulta: 22 maig 2026].
  7. ↑ Ministère de la Culture. «Autel votif dédié au dieu Leherennus par Mandatus» (en francès). pop.culture.gouv.fr. POP (Plateforme ouverte du patrimoine). [Consulta: 22 maig 2026].
  8. ↑ Ministère de la Culture. «Autel votif dédié au dieu Leherennus par Osson» (en francès). pop.culture.gouv.fr. POP (Plateforme ouverte du patrimoine). [Consulta: 22 maig 2026].
  9. ↑ Ministère de la Culture. «Fragment de corps d'un autel votif dédié au dieu Leherennus par Primulus» (en francès). pop.culture.gouv.fr. POP (Plateforme ouverte du patrimoine). [Consulta: 22 maig 2026].
  10. ↑ Hatt, Jean-Jacques. Sculptures antiques régionales. Strasbourg, Musée Archéologique, Inventaire des Collections Publiques Françaises, nº 9 (en francès). París: Musées Nationaux, 1964, p. 3.
  11. ↑ Mérimée, Prosper «Note sur un bas-relief antique du musée de Strasbourg» (en francès). Revue archéologique, I, 1844, p. 250.
  12. ↑ Barry, Edward. Monographie du dieu Leherenn d'Ardiège (en francès). C. Rollin (París), E. Privat (Tolosa), 1859, p. 28-30.
  13. ↑ «Lamelles de plomb d'Amélie-Les-Bains» (en francès). arbre-celtique.com. L'arbre Celtique. [Consulta: 18 maig 2026].

Bibliografia

Vegeu també

This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.