Algassis

Infotaula personatgeAlgassis

Dibuix de l'altar trobat a Galièr, obra de Julien Sacaze Modifica el valor a Wikidata
Tipusdeïtat Modifica el valor a Wikidata
OrigenGalièr Modifica el valor a Wikidata
Dades
PseudònimArgassis, Aegassis, Algass, Argass Modifica el valor a Wikidata
Altres
Part depanteó pirinenc Modifica el valor a Wikidata

Algassis o Argassis[n 1] és un déu de l'antic panteó pirinenc d'Aquitània. Se n'ha trobat una sola inscripció a Galièr, prop de Sent Gaudenç.[3] Julien Sacaze, l'autor de la troballa, diu que el nom recorda el de les famoses coves de Gargas, situades a 15 km de Galièr.

Inscripció

La inscripció de Galièr diu així:[4]

«

A(?)GASSI
GEMINUS
Q IVL BALBI
SER
VSLM

»
— CIL XIII, 72 (4, p. 2) = CAG-31-02, p. 159

Restitució:
Argassi(?) / Geminus / Q(uinti) Iul(i) Balbi / ser(vus) / v(otum) s(olvit) l(ibens) m(erito)

Traducció:
«A Argas, Geminus, l'esclau de Quintus Julius Balbo, ha complert el seu vot de bon grat, com ha de ser»

Abreviatures

  • CAG: Carte archéologique de la Gaule[5]

Notes

  1. ↑ Formes restituïdes a partir del datiu trobat: A[l?, r?]gassi. La segona lletra de la inscripció és difícil de llegir, per la qual cosa s'han suggerit altres noms com ara Argassis o Aegassis. Tanmateix, s'hauria de llegir com a Algassis.[1] En qualsevol cas, i com és habitual en textos dedicats a déus, el nom de la deïtat s'escriu en cas datiu ('per a qui') i, en llatí, el marcador d'aquest cas és -I, de manera que el teònim original hauria de ser Algass o Argass.[2]

Referències

  1. ↑ Rodriguez, Laëtitia; Sablayrolles, Robert. Les autels votifs du musée Saint-Raymond, musée des Antiques de Toulouse: catalogue raisonné (en francès). Tolosa: Musée Saint-Raymond, musée des Antiques de Toulouse, 2008, p. 163-164. ISBN 978-2-909454-26-9.
  2. ↑ (en francès) Bulletin épigraphique, vol. 5, p. 104.
  3. ↑ «Les petits Dieux. Algassis» (en francès). worldanvil.com. [Consulta: 18 maig 2026].
  4. ↑ Sacaze, Julien. Inscriptions antiques des Pyrénées. Avant-propos par M. Albert Lebègue (PDF) (en francès). Tolosa: Édouard Privat, 1892, p. 264 (Bibliothèque méridionale. 2e série, tome II). Reedició facsímil, ESPER, Tolosa, 1990 ISBN 2907211072
  5. ↑ Michel Provost (dir.). Carte archéologique de la Gaule (en francès). París: Académie des Inscriptions et Belles-Lettres, 1988-2024 (Éditions de la Maison des sciences de l'homme).