Iscit

Infotaula personatgeIscit
Iscittus Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Tipusdeïtat
arbre Modifica el valor a Wikidata
OrigenGarin Modifica el valor a Wikidata
Dades
PseudònimIscitto Modifica el valor a Wikidata
Gèneremasculí Modifica el valor a Wikidata
Altres
Part depanteó pirinenc Modifica el valor a Wikidata

Iscit[n 1] (llatí: Iscittus[n 2]) és una deïtat de l'antic panteó pirinenc d'Aquitània. Se n'han trobat dues inscripcions a Garin (Comenge).[1][2]

Etimologia

Segons Joaquín Gorrochategui i Luis Michelena, el teònim Iscitto presenta un final indeclinable en -o més que no pas un cas datiu llatí. La comparació proposada amb el basc ezki 'til·ler, àlber, pollancre',[3] basada únicament en l'homonímia, topa amb una dificultat fonètica, la de la vocal inicial 'I' en comptes d''E'.[4]

Inscripcions

Ambdues inscripcions es van trobar en dos altars votius descoberts a la capella en ruïnes de Notre-Dame, a Garin, vora el 1822.[4][5]

«

ISCITTO DEO
SABINVS
MANDATI [lib(ertus)]
V(otum) S(olvit) [L(ibens) M(erito)]

 »
— CIL XIII, 1916 núm. 335[6]

Traducció: «Al déu Iscittus, Sabinus, llibert de Mandatus, ha complert el seu vot de bon grat, com ha de ser»

«

ISCITTO DEO
HVNNV
VLOHOXIS
FIL(ius)
V(otum) S(olvit) L(ibens) M(erito)

 »
— CIL XIII, 1916 núm. 334[4]

Traducció: «Al déu Iscittus, Hunnu, fill d'Ulohox, ha complert el seu vot de bon grat, com ha de ser»

Notes

  1. ↑ Segons les Regles generals d'adaptació de noms propis al català.
  2. ↑ Forma restituïda a partir del datiu trobat: Iscitto; llegiu: isquito.

Referències

  1. ↑ Rodriguez, Laëtitia; Sablayrolles, Robert. Les autels votifs du musée Saint-Raymond, musée des Antiques de Toulouse: catalogue raisonné (en francès). Tolosa: Musée Saint-Raymond, musée des Antiques de Toulouse, 2008. ISBN 978-2-909454-26-9.
  2. ↑ «Les petits Dieux. Iscitt Iscittus» (en francès). worldanvil.com. [Consulta: 18 maig 2026].
  3. ↑ «ezki» (en basc). Orotariko Euskal Hiztegia. Euskaltzaindia. [Consulta: 22 octubre 2025].
  4. 1 2 3 Ministère de la Culture. «Partie supérieure d'un autel votif dédié au dieu Iscittus par Hunnus» (en francès). pop.culture.gouv.fr. POP (Plateforme ouverte du patrimoine). [Consulta: 22 maig 2026].
  5. ↑ Sacaze, Julien. Inscriptions antiques des Pyrénées. Avant-propos par M. Albert Lebègue (PDF) (en francès). Tolosa: Édouard Privat, 1892, p. 446-448 (Bibliothèque méridionale. 2e série, tome II).
  6. ↑ Ministère de la Culture. «Partie supérieure d'un autel votif dédié au dieu Iscittus par Sabinus» (en francès). pop.culture.gouv.fr. POP (Plateforme ouverte du patrimoine). [Consulta: 22 maig 2026].
This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.