Estoloc
| Stolocus | |
|---|---|
| Tipus | deïtat |
| Origen | Asca |
| Dades | |
| Pseudònim | Stoiocus (?) |
| Gènere | masculí |
| Altres | |
| Part de | panteó pirinenc |
Estoloc o Estoioc[n 1] (en llatí: Stolocus o Stoiocus[n 2]) és una deïtat de l'antic panteó pirinenc d'Aquitània. Se n'ha trobat una sola inscripció a Asca, a les Baronies Gascones (Bigorra).[1][2]
Història
Al segle xvii, Arnaut Oihenart va reportar una dedicatòria a aquest déu que es va trobar en un altar votiu de marbre a Asca entre 1638 i 1656,[3] la qual va llegir com a Stoioco Deo.[4] L'altar va desaparèixer posteriorment i, arribats al segle xix, Julien Sacaze va rebutjar la inscripció com a falsa, a manca de proves, en considerar-la sospitosa.[5] Tanmateix, la inscripció es va retrobar finalment a la sagristia de l'església d'Asca al 1970 i es va poder comprovar que el teònim era, com deia Oihenart, Stoiocus o, més probablement, Stolocus.[3][6]
Tot i ser l'única prova d'aquesta deïtat, el fet d'haver-se trobat a prop d'una altra inscripció dedicada al déu Ageio, àmpliament documentat, fa que sigui prou fiable.[7]
Inscripció
La inscripció d'Asca diu així:[8][5][3]
Traducció: «Al deu Stolocus (o Stoiocus), Decimus Cilius Iustinus ha complert el seu vot de bon grat, com ha de ser»
Notes
Referències
- ↑ Rodriguez, Laëtitia; Sablayrolles, Robert. Les autels votifs du musée Saint-Raymond, musée des Antiques de Toulouse: catalogue raisonné (en francès). Tolosa: Musée Saint-Raymond, musée des Antiques de Toulouse, 2008. ISBN 978-2-909454-26-9.
- ↑ «Les petits Dieux. Vax Stolocus Stoiocus» (en francès). worldanvil.com. [Consulta: 18 maig 2026].
- 1 2 3 «Stolocus / Stoiocus» (en francès). arbre-celtique.com. L'arbre Celtique. [Consulta: 18 maig 2026].
- ↑ Bladé, Jean-François. Épigraphie antique de la Gascogne (en francès). Bordeus: P. Chollet, 1885, p. 134.
- 1 2 Sacaze, Julien. Inscriptions antiques des Pyrénées. Avant-propos par M. Albert Lebègue (PDF) (en francès). Tolosa: Édouard Privat, 1892, p. 527 (Bibliothèque méridionale. 2e série, tome II).
- ↑ Lussault, Agnès. «Asque». A: Carte archéologique de la Gaule 65 (en francès). Académie des Inscriptions et Belles-Lettres, 1997.
- ↑ Fabre, Georges «À l'ombre d'Ag(h)eio : quelques réflexions à propos d'une divinité secondaire des Pyrénées Centrales» (en francès). Pallas, 50, 1999, p. 153-160.
- ↑ Orduña Aznar, Eduardo. «Base de Datos de inscripciones aquitanas» (en castellà). eorduna.awardspace.info. [Consulta: 21 juny 2026].