Baeserte
 L'altar votiu trobat a Bazert  | |
| Tipus | deïtat senglar altar votiu |
|---|---|
| Data de creació | segle II |
| Origen | Gordan e Polinhan i reservats del Musèu de Sant Ramon |
| Dades | |
| Pseudònim | Baesert |
| Gènere | masculí |
| Alçada | 69,2 cm |
| Altres | |
| Part de | panteó pirinenc |
| Propietat de | Ajuntament de Tolosa de Llenguadoc |
Baeserte[1] o Baesert[2] és un déu de l'antic panteó pirinenc d'Aquitània. Se n'ha trobat una inscripció en un altar votiu al llogaret de Bazert, a Gordan e Polinhan (Comenge). La presència inusual, a les cares laterals de l'altar, de la imatge d'un senglar i el que sembla ser una àmfora de vi en comptes d'un recipient de libació ha donat lloc a interpretacions de banquets rituals de tipus celta vinculats a la caça i el vi, en comptes d'un culte votiu d'estil romà.[1] Tanmateix, la presència del senglar es podria explicar també per la mateixa etimologia del nom, ja que basurde vol dir justament 'porc senglar' en el basc actual.[3][4]
Etimologia
Diversos investigadors han esmentat la connexió de Baeserte amb el basc baso ('lloc salvatge, bosc'). D'altra banda, com s'ha dit, el mot basc per a 'porc senglar' és basurde, que es compon de baso+urde: 'porc salvatge, porc senglar'. En opinió de José Miguel de Barandiarán i de Bernardo Estornés, Baeserte seria, doncs, un déu-senglar.
Toponímia
El nom del lloc de la troballa, la Creu del Bazert (on hi havia la capella de Nôtre-Dame-du-Bazert),[3] al llogaret homònim del municipi de Gordan,[2] ha estat també relacionat amb aquest déu. A uns 3 km d'allà, a Mont-rejau, s'ha conservat també el topònim «Le Basert». Més lluny, ja al Lauraguès (a 100 km de Gordan), hi ha una parròquia al municipi de Senta Gabèla que s'anomena Saint-Exupère-du-Bazert (Sent Supèri del Bazert).
Inscripció
La inscripció de Bazert diu així:[5]
| « |
BAESERTE |
» |
| — CIL XIII, 00085 = D 04519 = CAG-31-02, p. 170 | ||
Traducció: «Al déu Baeserte, Harbelex, fill d'Harsus [o potser Hars], ha complert el seu vot de bon grat, com ha de ser».[6]
Cal destacar que a la inscripció hi apareixen igualment dos antropònims aquitans de clara etimologia basca: Hars pot ser Hartz 'ós'[7] i Harbelex recorda a Hartz beltz 'ós negre' o Har(ri) beltz 'pedra negra'[8] ('pissarra' és arbel en basc).
D'altra banda, s'han trobat dues inscripcions més al Comenge que, tot i que incompletes, podrien referir-se també a Baeserte:
- B(aeserte?) d(eo?) a Gembria (catàleg CIL XIII, 00085 = D 04519 = CAG-31-02, p. 170)
- B(aeserte?) d(eo?) a Sòst (catàleg CIL XIII, 00318b)
Abreviatures
- CAG: Carte archéologique de la Gaule[9]
Referències
- 1 2 Rodriguez, Laëtitia; Sablayrolles, Robert. Les autels votifs du musée Saint-Raymond, musée des Antiques de Toulouse: catalogue raisonné (en francès). Tolosa: Musée Saint-Raymond, musée des Antiques de Toulouse, 2008, p. 101. ISBN 978-2-909454-26-9.
- 1 2 Ministère de la Culture. «Autel votif dédié au dieu Baesert par Harbelex» (en francès). pop.culture.gouv.fr. POP (Plateforme ouverte du patrimoine). [Consulta: 22 maig 2026].
- 1 2 «Patrimoine» (en francès). gourdan-polignan.fr. [Consulta: 26 maig 2026].
- ↑ «basurde» (en basc). Orotariko Euskal Hiztegia. Euskaltzaindia. [Consulta: 22 octubre 2025].
- ↑ Sacaze, Julien. Inscriptions antiques des Pyrénées. Avant-propos par M. Albert Lebègue (PDF) (en francès). Tolosa: Édouard Privat, 1892, p. 258-259 (Bibliothèque méridionale. 2e série, tome II).
- ↑ «Harbelex» (en basc). aunamendi.eusko-ikaskuntza.eus. Auñamendi Eusko Entziklopedia. [Consulta: 21 febrer 2021].
- ↑ «Base de Datos de inscripciones aquitanas» (en castellà). eorduna.awardspace.info. [Consulta: 13 abril 2023].
- ↑ «Aquitano» (en castellà). aunamendi.eusko-ikaskuntza.eus. Auñamendi Eusko Entziklopedia. [Consulta: 22 maig 2026].
- ↑ Michel Provost (dir.). Carte archéologique de la Gaule (en francès). París: Académie des Inscriptions et Belles-Lettres, 1988-2024 (Éditions de la Maison des sciences de l'homme).
Vegeu també
Part de {{Mitologies europees}} | ||
| Déus |
|  |