Baigorix

Infotaula personatgeBaigorix

La inscripció trobada a Belestar Modifica el valor a Wikidata
Tipusdeïtat Modifica el valor a Wikidata
OrigenComenge i Auloron e Senta Maria Modifica el valor a Wikidata
Dades
PseudònimBaigoris, Baicorrix, Buaicorix Modifica el valor a Wikidata
Gèneremasculí Modifica el valor a Wikidata
Altres
Part depanteó pirinenc Modifica el valor a Wikidata

Baigorix, escrit també Baigoris, Baicorrix i Buaicorix, és un déu de l'antic panteó pirinenc d'Aquitània. Se n'han trobat diverses inscripcions al llarg del Comenge i una altra al Bearn que en testimonien una certa preponderància entremig de la llarga llista de deïtats venerades a la zona.[1]

Variants

Les diverses inscripcions trobades recullen el teònim en les formes següents:

Com que la lletra 'o' al final del teònim és el cas datiu llatí ('a qui/per a qui'), s'ha entès que en el cas absolutiu d'aquests noms devia ser, probablement, Baigoris/Baicorris, considerant que els parlars bascos alternen sovint l'oclusiva velar sonora [g] i la sorda [k] (representada per la 'c' en llatí). Pel que fa a les formes amb 'x', hom pensa que aquesta lletra s'emprava probablement per a representar un antic fonema bascoaquità inexistent en llatí.

Etimologia

En general, els estudiosos accepten la relació del teònim amb el topònim basc Baigorri, que proporcionaria una etimologia ibai gorri ('riu vermell'),[1][2] així com amb el de Bigorra. També s'ha proposat una relació amb Behigorri, la 'vaca vermella' de la mitologia basca. En aquest sentit, Bernardo Estornés ha adduït que les imatges de toros o vaques vermelles són habituals en làpides d'època romana al País Basc (a Uxue, Aibar, Narbaxa, Artaxoa, Eslaba, Okariz, Gastiain, etc.). Alguns investigadors hi veuen un antic culte als toros o vaques, el qual, d'altra banda, estaria relacionat amb el culte a Cíbele. Tanmateix, la proposta d'Estornés té un problema: el teònim apareix amb el qualificatiu Deo 'déu', per la qual cosa, en ser masculí, es fa difícil l'associació amb la vaca.

Inscripcions

Tot seguit es reprodueixen algunes de les diverses inscripcions que s'han trobat dedicades a aquest déu:

«

DEO BUAI
CORIX
E ANDOSSU
S PIANDOS
SONNI FIL(ius)
V(otum) S(olvit) L(ibens) M(erito)

 »
— CIL XIII, 00124 (4, p. 2) = CAG-31-02, p. 176[3][i 1]
  • Trobada a Uòs, a la zona de Lugdunum Convenarum:
«

BAIGORI
XO DEO
VERANUS
SERANI
V(otum) S(olvit) L(ibens) M(erito)

 »
— CIL XIII, 00092 (4, p. 2) = D 04520 = CAG-31-02, p. 172[5][i 2]
  • Trobada a Belestar, a la zona de Lugdunum Convenarum (la primera línia ha tingut altres lectures: Baigorisco i Baicorisco):
«

BAIGORISO
DEO
GEMINUS E
DUNNIS F(ilius)
V(otum) S(olvit) L(ibens) M(erito)

 »
— CIL XIII, 00162 = D 04520a = CAG-31-02, p. 124[i 3]
  • Trobada al mur de l'església del llogaret de Montmajou, a Cièr de Luishon:
«

BAICOR[R]IXO DEO
HANNAXUS
AXIONNIS FIL(ius)
V(otum) S(olvit) L(ibens) M(erito)

 »
— CIL XIII, 00323 = CAG-31-02, p. 147[8][i 4]
«

BAICORIXO
DEO
C SEV
EX VOTO

»
— CIL XIII, 00037 = CAG-64, p. 152[10]

Abreviatures

  • CAG: Carte archéologique de la Gaule[11]

Notes

  1. ↑ Inscripció 167 al catàleg de Julien Sacaze.[4] També s'ha llegit Buaigorixe.
  2. ↑ Inscripció 210 al catàleg de Julien Sacaze.[6]
  3. ↑ Inscripció 214 al catàleg de Julien Sacaze.[7]
  4. ↑ Inscripció 344 al catàleg de Julien Sacaze.[9] Sacaze va llegir Baicorrixo Deo.

Referències

  1. 1 2 Rodriguez, Laëtitia; Sablayrolles, Robert. Les autels votifs du musée Saint-Raymond, musée des Antiques de Toulouse: catalogue raisonné (en francès). Tolosa: Musée Saint-Raymond, musée des Antiques de Toulouse, 2008, p. 95. ISBN 978-2-909454-26-9.
  2. ↑ «Les petits Dieux. Baicorix Baicorrix Baigorix Baigoris Buaicorix Buaicorrix» (en francès). worldanvil.com. [Consulta: 18 maig 2026].
  3. ↑ Ministère de la Culture. «Autel votif dédié au dieu Buaicorixe par Andossus» (en francès). pop.culture.gouv.fr. POP (Plateforme ouverte du patrimoine). [Consulta: 22 maig 2026].
  4. ↑ Sacaze 1892, p. 234-234
  5. ↑ Ministère de la Culture. «Autel votif dédié au dieu Baigorixus par Veranus» (en francès). pop.culture.gouv.fr. POP (Plateforme ouverte du patrimoine). [Consulta: 22 maig 2026].
  6. ↑ Sacaze 1892, p. 263
  7. ↑ Sacaze 1892, p. 267
  8. ↑ Ministère de la Culture. «Partie supérieure d'un autel votif dédié au dieu Baicorrixus par Hannaxus» (en francès). pop.culture.gouv.fr. POP (Plateforme ouverte du patrimoine). [Consulta: 22 maig 2026].
  9. ↑ Sacaze 1892, p. 424-425
  10. ↑ Larrañaga Arregi, Mikel «Lo pagano y lo cristiano en Iruña-Veleia: una perspectiva contextual» (PDF) (en castellà). Euskeraren jatorria, 14-06-2016, p. 22.
  11. ↑ Michel Provost (dir.). Carte archéologique de la Gaule (en francès). París: Académie des Inscriptions et Belles-Lettres, 1988-2024 (Éditions de la Maison des sciences de l'homme).

Bibliografia

This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.