Baigorix
![]() La inscripció trobada a Belestar | |
| Tipus | deïtat |
|---|---|
| Origen | Comenge i Auloron e Senta Maria |
| Dades | |
| Pseudònim | Baigoris, Baicorrix, Buaicorix |
| Gènere | masculí |
| Altres | |
| Part de | panteó pirinenc |
Baigorix, escrit també Baigoris, Baicorrix i Buaicorix, és un déu de l'antic panteó pirinenc d'Aquitània. Se n'han trobat diverses inscripcions al llarg del Comenge i una altra al Bearn que en testimonien una certa preponderància entremig de la llarga llista de deïtats venerades a la zona.[1]
Variants
Les diverses inscripcions trobades recullen el teònim en les formes següents:
- deo Buaicorixe: a Era Barta d'Arribèra
- Baigorixo deo: a Uòs
- Baigoriso deo: a Belestar
- Baicorrixo/Baicorixo deo: al llogaret de Montmajou (Cièr de Luishon)
Com que la lletra 'o' al final del teònim és el cas datiu llatí ('a qui/per a qui'), s'ha entès que en el cas absolutiu d'aquests noms devia ser, probablement, Baigoris/Baicorris, considerant que els parlars bascos alternen sovint l'oclusiva velar sonora [g] i la sorda [k] (representada per la 'c' en llatí). Pel que fa a les formes amb 'x', hom pensa que aquesta lletra s'emprava probablement per a representar un antic fonema bascoaquità inexistent en llatí.
Etimologia
En general, els estudiosos accepten la relació del teònim amb el topònim basc Baigorri, que proporcionaria una etimologia ibai gorri ('riu vermell'),[1][2] així com amb el de Bigorra. També s'ha proposat una relació amb Behigorri, la 'vaca vermella' de la mitologia basca. En aquest sentit, Bernardo Estornés ha adduït que les imatges de toros o vaques vermelles són habituals en làpides d'època romana al País Basc (a Uxue, Aibar, Narbaxa, Artaxoa, Eslaba, Okariz, Gastiain, etc.). Alguns investigadors hi veuen un antic culte als toros o vaques, el qual, d'altra banda, estaria relacionat amb el culte a Cíbele. Tanmateix, la proposta d'Estornés té un problema: el teònim apareix amb el qualificatiu Deo 'déu', per la qual cosa, en ser masculí, es fa difícil l'associació amb la vaca.
Inscripcions
Tot seguit es reprodueixen algunes de les diverses inscripcions que s'han trobat dedicades a aquest déu:
- Trobada a Era Barta d'Arribèra, a la zona de l'antiga ciutat romana de Lugdunum Convenarum:
| « |
DEO BUAI |
» |
| — CIL XIII, 00124 (4, p. 2) = CAG-31-02, p. 176[3][i 1] | ||
- Trobada a Uòs, a la zona de Lugdunum Convenarum:
| « |
BAIGORI |
» |
| — CIL XIII, 00092 (4, p. 2) = D 04520 = CAG-31-02, p. 172[5][i 2] | ||
- Trobada a Belestar, a la zona de Lugdunum Convenarum (la primera línia ha tingut altres lectures: Baigorisco i Baicorisco):
| « |
BAIGORISO |
» |
| — CIL XIII, 00162 = D 04520a = CAG-31-02, p. 124[i 3] | ||
- Trobada al mur de l'església del llogaret de Montmajou, a Cièr de Luishon:
| « |
BAICOR[R]IXO DEO |
» |
| — CIL XIII, 00323 = CAG-31-02, p. 147[8][i 4] | ||
- Trobada a Auloron e Senta Maria (l'antiga ciutat romana d'Iluro):
| « |
BAICORIXO |
» |
| — CIL XIII, 00037 = CAG-64, p. 152[10] | ||
Abreviatures
- CAG: Carte archéologique de la Gaule[11]
Notes
Referències
- 1 2 Rodriguez, Laëtitia; Sablayrolles, Robert. Les autels votifs du musée Saint-Raymond, musée des Antiques de Toulouse: catalogue raisonné (en francès). Tolosa: Musée Saint-Raymond, musée des Antiques de Toulouse, 2008, p. 95. ISBN 978-2-909454-26-9.
- ↑ «Les petits Dieux. Baicorix Baicorrix Baigorix Baigoris Buaicorix Buaicorrix» (en francès). worldanvil.com. [Consulta: 18 maig 2026].
- ↑ Ministère de la Culture. «Autel votif dédié au dieu Buaicorixe par Andossus» (en francès). pop.culture.gouv.fr. POP (Plateforme ouverte du patrimoine). [Consulta: 22 maig 2026].
- ↑ Sacaze 1892, p. 234-234
- ↑ Ministère de la Culture. «Autel votif dédié au dieu Baigorixus par Veranus» (en francès). pop.culture.gouv.fr. POP (Plateforme ouverte du patrimoine). [Consulta: 22 maig 2026].
- ↑ Sacaze 1892, p. 263
- ↑ Sacaze 1892, p. 267
- ↑ Ministère de la Culture. «Partie supérieure d'un autel votif dédié au dieu Baicorrixus par Hannaxus» (en francès). pop.culture.gouv.fr. POP (Plateforme ouverte du patrimoine). [Consulta: 22 maig 2026].
- ↑ Sacaze 1892, p. 424-425
- ↑ Larrañaga Arregi, Mikel «Lo pagano y lo cristiano en Iruña-Veleia: una perspectiva contextual» (PDF) (en castellà). Euskeraren jatorria, 14-06-2016, p. 22.
- ↑ Michel Provost (dir.). Carte archéologique de la Gaule (en francès). París: Académie des Inscriptions et Belles-Lettres, 1988-2024 (Éditions de la Maison des sciences de l'homme).
Bibliografia
- Sacaze, Julien. Inscriptions antiques des Pyrénées. Avant-propos par M. Albert Lebègue (PDF) (en francès). Tolosa: Édouard Privat, 1892 (Bibliothèque méridionale. 2e série, tome II).
