Aherbelste

Infotaula personatgeAherbelste

Altar votiu dedicat al déu Aherbelste, trobat a Era Andòrta Modifica el valor a Wikidata
Tipusdeïtat
cabra Modifica el valor a Wikidata
OrigenComenge Modifica el valor a Wikidata
Dades
Gèneremasculí Modifica el valor a Wikidata
Altres
Part depanteó pirinenc Modifica el valor a Wikidata

Aherbelste és un déu de l'antic panteó pirinenc d'Aquitània. Se n'han trobat inscripcions a la zona de Banhèras de Luishon, així com a la propera vall de Larbost, al Comenge.

Inscripcions

Al Musèu de Sant Ramon de Tolosa de Llenguadoc s'hi conserva la següent inscripció dedicada al déu Aherbelste, trobada a Era Andòrta, prop de Sent Gaudenç:[1]

«

AHERBEL-
STE DEO
SENIUS E(t)
HANNA
PROCUL(i Filia)

 »

«Al déu Aherbelste, Senius i Hanna, filles de Pròcul».

Etimologia

L'etimologia d'aquest mot és, com la de la major part dels déus aquitans, basca. A parer d'Achille Luchaire, Aherbelste vol dir arbeltz 'pissarra' (cf. el basc actual arbel[2]); Bernardo Estornés, però, pensa que es tracta d'akerbeltz 'boc negre', un personatge de la mitologia basca: Aher ('boc') + belst+e ('negre').[3] Koldo Mitxelena i Joaquín Gorrochategui han expressat dubtes sobre aquesta segona etimologia, tot i que sense rebutjar-la completament.[4]

S'ha suggerit que Aherbelste és l'origen del nom de la vall de Larbost.[5] Altres estudiosos, com ara Fidel Fita, pensen que el nom femení basc Aebelteso, que es troba a la zona d'Oiartzun, pot derivar del d'Aherbelste.[6]

La e final apareix en altres inscripcions aquitanes i tant podria indicar el cas datiu ('A/Per a') com ser una forma indeclinable de la llengua aquitana.[7]

Catalogació

Aherbelste està inclòs amb els codis següents als principals catàlegs epigràfics:

  • CIL XIII, 00174 = CAG-31-02, p. 113 = CAG-31-02, p. 178 = CAG-31-02, p. 235 = EDCS-ID: EDCS-10400328

Abreviatures

  • CAG: Carte archéologique de la Gaule[8]
  • EDCS: Epigraphik-Datenbank Clauss - Slaby[9]

Referències

  1. ↑ Ministère de la Culture. «Partie supérieure d'un autel votif dédié au dieu Aherbelste par Senius et Hanna» (en francès). pop.culture.gouv.fr. POP (Plateforme ouverte du patrimoine). [Consulta: 22 maig 2026].
  2. ↑ «arbel» (en basc). Orotariko Euskal Hiztegia. Euskaltzaindia. [Consulta: 22 octubre 2025].
  3. ↑ «Aquitano» (en castellà). aunamendi.eusko-ikaskuntza.eus. Auñamendi Eusko Entziklopedia. [Consulta: 22 maig 2026].
  4. ↑ Gorrochategui, Joaquín. Onomástica indígena de Aquitania (en castellà). Servicio Editorial Universidad del País Vasco i la col·laboració de la Universitat de Salamanca, Secretariado de Publicaciones e Intercambio Científico, 1984, p. 302. ISBN 84-7585-013-8. OCLC 14272684.
  5. ↑ Sacaze, Julien. Revue de Comminges (Pyrénées Centrales). Bulletin de la Société des études du Comminges à Saint-Gaudens et de l'Académie Julien-Sacaze à Bagnères-de-Luchon (en francès). 1, 1885. «M. Luchaire pense que le mot Aherbelste s'est conservé probablement dans le nom de la vallée de Larboust («El Sr. Luchaire pensa que el mot Aherbelste probablement s'ha conservat en el nom de la vall de Larbost»)»
  6. ↑ Fita, Fidel «Inscripciones romanas inéditas de Añavieja y Oyarzun» (en castellà). Boletín de la Real Academia de la Historia, tom 23, 1893, p. 484-491.
  7. ↑ Rodriguez, Laëtitia; Sablayrolles, Robert. Les autels votifs du musée Saint-Raymond, musée des Antiques de Toulouse: catalogue raisonné (en francès). Tolosa: Musée Saint-Raymond, musée des Antiques de Toulouse, 2008, p. 44. ISBN 978-2-909454-26-9.
  8. ↑ Michel Provost (dir.). Carte archéologique de la Gaule (en francès). París: Académie des Inscriptions et Belles-Lettres, 1988-2024 (Éditions de la Maison des sciences de l'homme).
  9. ↑ «Epigraphik-Datenbank Clauss - Slaby» (en alemany). manfredclauss.de.

Bibliografia

  • de Barandiarán, José Miguel. José Miguel de Barandiarán, obras completas (en castellà). Bilbo: La Gran Enciclopedia Vasca, 1976. 
  • Enciclopedia General Ilustrada del País Vasco. Historia General de Euskal Herria (en castellà). Zarautz: Auñamendi, 1978. 
  • de Marliave, Olivier. Pequeño diccionario de mitología vasca y pirenaica (en castellà). Barcelona: Alejandria, 1995. ISBN 978-84-85888-71-1. 
  • Larrañaga Elorza, Koldo. Euskal Herria Antzinatean. Materiale eta Agiriak (en basc). UNED-Bergara, 1988. 
  • Sacaze, Julien «Les Anciens dieux des Pyrénées, nomenclature et distribution géographique» (en francès). Revue de Comminges [Sent Gaudenç], 1885, p. 28.
  • Sacaze, Julien. Inscriptions antiques des Pyrénées (en francès). Reimpressió facsímil (ESPER, 1990). Tolosa: Édouard Privat, 1892, p. XII-576 (Bibliothèque méridionale). 
  • Sacaze, Julien. Inscriptions antiques du Couserans (en francès). Reimpressió facsímil (Nimes, C. Lacour, 2001), 1892, p. 28. 
This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.