Sutugi

Infotaula personatgeSutugi
Sutugius Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Tipusdeïtat
epítet Modifica el valor a Wikidata
OrigenSent Blancat Modifica el valor a Wikidata
Dades
PseudònimSuhugius Modifica el valor a Wikidata
Gèneremasculí Modifica el valor a Wikidata
Altres
Part depanteó pirinenc Modifica el valor a Wikidata
EquivalentMart Modifica el valor a Wikidata

Sutugi[n 1] (en llatí: Sutugius[n 2]) és una deïtat de l'antic panteó pirinenc d'Aquitània. Se n'han trobat quatre inscripcions en sengles altars votius a la capella de Sent Joan deras Vinhas de Sent Blancat (Comenge), en una de les quals se l'assimila al déu romà Mart.[1]

El 1945, l'arqueòleg Georges Fouet, durant unes prospeccions a la capella de Sent Joan deras Vinhas de Sent Blancat, va descobrir-hi nombroses pedres al terra i a les parets que daten de l'època gal·loromana. La capella s'havia construït a l'antic emplaçament d'una església paleo-cristiana, la qual, al seu torn, s'havia erigit al damunt d'un antic temple pagà. Hom creu que aquest antic lloc pagà estava dedicat a Sutugi.[2][3]

Etimologia

Els altars a la capella de Sent Joan

Joan Coromines relaciona aquest teònim amb un altre de trobat en diverses inscripcions a la península Ibèrica, Suttunius.[4] Aquest déu ha estat atestat, per exemple, a Portugal[5] i a Poza de la Sal, a la província de Burgos (on es llegeix «Suttunio deo...» en una inscripció feta per un militar romà).[6]

En proposar explicacions per a l'etimologia de Sudué, un llogaret d'Isàvena (Ribagorça), Coromines l'explica a partir del basc su 'foc' amb el sufix col·lectiu -toi (per tant: «grup de focs [o fogars]»), tot i que esmenta de passada que podria venir també del teònim Sutugius. Per a Coromines, Sutugi es podria explicar a partir del basc su-t-argi 'claror del foc', potser en relació a un déu a qui es feien sacrificis crematoris o bé un déu de la guerra, o del foc; en definitiva, un déu bel·licós,[4] cosa que ve reforçada per la seva assimilació al Mart romà. Altres estudiosos fan derivar el teònim del verb basc sutu 'encendre('s), inflamar(-se), calar(-se) foc'[7] o de l'adjectiu sutsu 'irritable, colèric, fogós'.[8]

Equivalent sincrètic

Sutugius també es fa servir com a epítet per a qualificar el déu romà de la guerra, Mart.[9]

Inscripcions

Una de les inscripcions de Sent Blancat diu així:[10][5]

«

SVTVGIO
GEREXO CALVI F(ilius)
V(otum) S(oluit) [L(ibens) M(erito)]

 »
— CIL XIII, 164

Una altra diu:[10]

«

SVTVGIO
D[eo]
[3]VS BVRVSI F(ilius)
[EX] VOTO PATRIS

 »
— ILTG 46

En una altra, el nom apareix escrit Suhugio:[11][10]

«

SVHVGIO
DEO
IVLI(a) SECVNDINA
V(otum) S(olvit) L(ibens) M(erito)

 »
— ILTG 47

Finalment, la que l'equipara a Mart diu:[9][10]

«

DE[o]
MARTI
SVTVGIO
M(arcus) MANSV-
ETIVS [

 »
— ILTG 45

Abreviatures

  • ILTG: Inscriptions latines des Trois Gaules[12]

Notes

  1. ↑ Segons les Regles generals d'adaptació de noms propis al català.
  2. ↑ Forma restituïda a partir del datiu trobat: Sutugio; llegiu: sutuguio.

Referències

  1. ↑ Rodriguez, Laëtitia; Sablayrolles, Robert. Les autels votifs du musée Saint-Raymond, musée des Antiques de Toulouse: catalogue raisonné (en francès). Tolosa: Musée Saint-Raymond, musée des Antiques de Toulouse, 2008. ISBN 978-2-909454-26-9.
  2. ↑ Ministère de la Culture. «Chapelle Saint-Jean-Baptiste» (en francès). pop.culture.gouv.fr. POP (Plateforme ouverte du patrimoine). [Consulta: 22 maig 2026].
  3. ↑ Seston, William «Jean Laffargue et Georges Fouet, Peintures romanes, vestiges gallo-romains à Saint- Plancard (Haute- Garonne), 1948» (en francès). Revue des Études Anciennes, vol. 50, núm. 1, 1948, p. 193–194 [Consulta: 5 maig 2020].
  4. 1 2 Coromines, Joan. «SUDUÉ». A: Onomasticon Cataloniae. vol. VII. Barcelona: Curial Edicions Catalanes, 1997, p. 176. ISBN 84-7256-331-6.
  5. 1 2 Sacaze, Julien. Inscriptions antiques des Pyrénées. Avant-propos par M. Albert Lebègue (PDF) (en francès). Tolosa: Édouard Privat, 1892, p. 269-270 (Bibliothèque méridionale. 2e série, tome II).
  6. ↑ «Suttunius jainkoa» (en basc). klasikoak.armiarma.eus. [Consulta: 26 maig 2026].
  7. ↑ «sutu» (en basc). Orotariko Euskal Hiztegia. Euskaltzaindia. [Consulta: 22 octubre 2025].
  8. ↑ «sutsu» (en basc). Orotariko Euskal Hiztegia. Euskaltzaindia. [Consulta: 22 octubre 2025].
  9. 1 2 Ministère de la Culture. «Autel (autel votif) au dieu Mars Sutugius» (en francès). pop.culture.gouv.fr. POP (Plateforme ouverte du patrimoine). [Consulta: 22 maig 2026].
  10. 1 2 3 4 Orduña Aznar, Eduardo. «Base de Datos de inscripciones aquitanas» (en castellà). eorduna.awardspace.info. [Consulta: 21 juny 2026].
  11. ↑ Ministère de la Culture. «Autel (autel votif) au dieu Sutugius» (en francès). pop.culture.gouv.fr. POP (Plateforme ouverte du patrimoine). [Consulta: 22 maig 2026].
  12. ↑ Wuilleumier, Pierre. Inscriptions latines des Trois Gaules (France) (en francès). XVIIe Supplement. París: CNRS Éditions, 1963 (Gallia).
This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.