Erditse
| Tipus | deïtat |
|---|---|
| Origen | Parlament de Tolosa |
| Dades | |
| Gènere | masculí |
| Altres | |
| Part de | panteó pirinenc |
Erditse és un déu de l'antic panteó pirinenc d'Aquitània. Se n'ha documentat una única inscripció en un altar votiu que va trobar Joseph Justus Scaliger al segle xvi al Parlament de Tolosa de Llenguadoc. La inscripció es va publicar a l'obra Inscriptiones antiquae totius orbis Romani (1603) de Jan Gruter,[1] però l'altar votiu va desaparèixer més tard. Probablement, aquell altar procedia dels Pirineus,[2][3] com molts altres de similars que s'han trobat a la regió del Comenge i que han estat datats entre els segles i i iv dC.
Inscripció
La inscripció va ser correctament desxifrada per primer cop per Eugène Camoreyt a finals del segle xix:[4]
| « |
ERDITSE D[eo?] |
» |
| — CIL XIII, 00397 = CIL XII, 05379 | ||
La dedicatòria suggereix l'existència d'un conjunt de creients que veneren junts aquesta divinitat.
Etimologia
El nom Erditse és aquità, amb el mateix fonema (TS) que Herauscorritsehe (CIL XIII, 409) i el vascó Selatse o Selaitse (trobat a Barbarin, a Navarra). El morfema erdi es pot explicar a partir del basc modern, ja sigui l'adjectiu erdi 'mig' o els verbs erdi 'parir' o erdietsi 'obtenir, atènyer'.[5]
Referències
- ↑ Jan Gruter. Inscriptiones totius orbis Romani antiquae (en llatí), p. 1074.
- ↑ Rodriguez, Laëtitia; Sablayrolles, Robert. Les autels votifs du musée Saint-Raymond, musée des Antiques de Toulouse (en francès). Tolosa: Musée Saint-Raymond, musée des Antiques de Toulouse, 2008, p. 42. ISBN 978-2-909454-26-9.
- ↑ Rico, Christian. Pyrénées romaines: essai sur un pays de frontière (en francès). Casa de Velázquez, 1997, p. 36. ISBN 84-86839-74-2.
- ↑ Camoreyt, Eugène «Un dieu injustement exclu du panthéon pyrénéen» (en francès). Revue de Gascogne [Auch], 1-1896.
- ↑ Gorrochategui, Joaquín. Onomástica indígena de Aquitania (en castellà). Euskal Herriko Unibertsitatea, 1984, p. 320. ISBN 84-7585-013-8.