Ilumber
  | |
| Tipus | deïtat |
|---|---|
| Origen | Comenge |
| Dades | |
| Pseudònim | Ilumberis, Ilumberris |
| Gènere | masculí |
| Altres | |
| Part de | panteó pirinenc |
Ilumber o Ilumberis és un déu de l'antic panteó pirinenc d'Aquitània. Se n'han trobat algunes inscripcions a Sent Biat i Sant Bertran de Comenge.[1]
Etimologia
El primer lexema del teònim, ilu(m), s'ha relacionat o bé amb l'arrel ibèrica ilur-, present en altres teònims aquitans (Iluron, Ilurberrixus, Ilurgorri) i en topònims ibero-aquitans (especialment, Iluro), o bé amb el radical basc ilun- ('fosc'), present alhora en altres teònims (Ilunnus, Arsilunnus, Astoilunnus).[2]
Pel que fa al segon lexema, ber(is), s'ha relacionat amb el basc berri 'nou', amb la qual cosa, si el teònim fos «ilun berri», vindria a dir 'fosc nou'. Hi ha, però, la possibilitat que el primer lexema estigués relacionat amb el basc hiri 'ciutat', present en nombrosos topònims al País Basc (Irun, Iruña, Hiriberri). En aquest sentit, l'actual Irunberri ('poble nou') es deia Iluberri en temps dels vascons i Ilunberri en el dialecte salacenc.
Inscripcions
Una de les dues inscripcions dedicades a Ilumber que s'han trobat –aquesta, concretament, a Sent Biat– diu així:[3][4]
Traducció: «A Ilumber, Domesticus, llibert de Seranus, ha complert el seu vot de bon grat, com ha de ser»
Referències
- ↑ «Les petits Dieux. Ilumber Ilumberris» (en francès). worldanvil.com. [Consulta: 18 maig 2026].
- ↑ Rodriguez, Laëtitia; Sablayrolles, Robert. Les autels votifs du musée Saint-Raymond, musée des Antiques de Toulouse: catalogue raisonné (en francès). Tolosa: Musée Saint-Raymond, musée des Antiques de Toulouse, 2008, p. 177. ISBN 978-2-909454-26-9.
- ↑ Sacaze, Julien. Inscriptions antiques des Pyrénées. Avant-propos par M. Albert Lebègue (PDF) (en francès). Tolosa: Édouard Privat, 1892, p. 342 (Bibliothèque méridionale. 2e série, tome II).
- ↑ «Ilumber jainkoa» (en basc). klasikoak.armiarma.eus. [Consulta: 26 maig 2026].
Part de {{Mitologies europees}} | ||
| Déus |
|  |